“Ens agradaria que la llei catalana reconegués el que realment és l’ESS avui”, Jordi Estivill i Ivan Miró

Els sociòlegs activistes Jordi Estivill i Ivan Miró van conversar amb la periodista de La Directa Gemma G. Fàbrega sobre la història i els reptes de l’Economia Social i Solidària catalana. L’acte ve tenir lloc amb motiu de la presentació del llibre L’Economia Social i Solidària a Catalunya, el passat 16 de desembre.

La periodista Gemma Garcia Fàbrega va entrevistar els autors de la publicació L’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics (XES-Icària Editorial, 2020), els sociòlegs Jordi Estivill i Ivan Miró. Estivill és membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i fundador de Ripess Europe, i Ivan Miró, també és membre de la XES Coordinador del Postgrau en Economia Solidària i soci de La Ciutat Invisible. Reconeguts per una recerca acurada i compromesa de la història de l’ESS al nostre país, en aquest llibre sistematitzen els fets més rellevants, que culminen en la pandèmia de la Covid19, per proposar les bases d’un model econòmic post-coronavirus.

Gemma Garcia va iniciar el diàleg subratllant el pes de l’ESS al país: més de 7.000 organitzacions vinculades a l’Associació d’Economia Social de Catalunya i una estimació total de 10.000 iniciatives presentant gran diversitat formal, ideològica i de pràctiques, però amb un codi compartit de valors. Aquests valors, així com factors estructurals, defineixen la fisonomia actual de l’ESS a casa nostra. Com a factors estructurals, Estivill i Miró van destacar la confluència de la industrialització i la trama urbana al segle XIX. Com a factors ideològics, van apuntar el pes del republicanisme federalista així com els ideals del socialisme utòpic francès, el llibertarisme i l’anarquisime. Els valors i pràctiques de l’associacionisme obrer, reflectits en les respostes de les classes populars a la industrialització i els suburbis (associacions de socors mutus, ateneus, corals, etc.) conformen el nucli que posteriorment serà l’ESS a Catalunya, van explicar.

Els sociòlegs van mencionar episodis de crisi i les respostes de l’ESS, entre ells, la creació de sindicats i cooperatives del camp durant la plaga de la fil·loxera i la proliferació de cooperatives als anys 70, davant la desindustrialització del capitalisme, gràcies a unes plantilles molt organitzades. En canvi, després del 2008, quan el neoliberalisme porta vint anys destruint vincle social, no es creen sinó que es destrueixen moltes cooperatives. “Les crisis tenen impacte en l’ESS però hi ha altres factors com els moviments socials i les polítiques públiques”, va matissar Miró. Les cooperatives que van sobreviure aquells anys van ser les més grans, va afirmar Estivill. El veterà de l’ESS va emfatitzar que les crisis polítiques han destruït el moviment: des de la creació de l’Estat del Benestar, que integra el mutualisme i els sindicats als aparells estats reduint l’associacionisme a l’esport i la cultura, fins als feixismes.

L’ESS: un moviment en constant definició

A escala global, s’empren diferents termes i matisos en referència a les pràctiques d’economia social i solidària. D’altra banda, el propi moviment està en constant construcció a mesura que augmenten les experiències i apareixen nous paradigmes. Per exemple, els valors del Buen Vivir són propis d’Amèrica Llatina i s’han incorporat a definicions i principis de l’economia solidària. “Són els moviments els que han hagut de lluitar pel seu reconeixement legal”, va recordar Miró. La batalla legislativa no és tan sols pels termes sinó també per les formes. En aquest sentit, els sociòlegs van subratllar la importància que s’incloguin les iniciatives informals i comunitàries. Consideren que la futura llei d’ESS a Catalunya ha de superar els plantejaments de l’economia social, basats en la forma d’organització, per plasmar els de l’economia social i solidària, que emfatitza la finalitat d’aquesta organització. Les iniciatives d’economia social i solidària democratitzen totes les fases del cicle econòmic, posant al centre les persones, però existeixen dos tipus: un formalitzat i/o empresarial i un comunitari, que no és formal des del punt de vista de l’economia hegemònica però resol necessitats (grups de consum, de criança, horts, etc.). “Ens agradaria que la llei catalana reconegués el que realment és l’ESS avui: tots aquest sectors més les finances ètiques, els espais gestió comunitària, el procomú digital, que no té formes jurídiques però sí pràctiques transformadores, etc.”, va expressar Miró.

Precisament, les xarxes comunitàries s’han organitzat per actuar durant la pandèmia, amb projectes econòmics com els bancs d’aliments de contacte directe amb productors, alguns d’ells nodrits per fons cooperatius, com Alterbanc. El Sindicat de manters i les Dones cosidores han teixit mascaretes, també s’ha organitzat la Comunitat islàmica de La Garrotxa. D’altra banda, Àurea ha començat a produir gel hidroalcohòlic per mantenir llocs de treball, els productors agroecològics s’han organitzat per distribuir aliments, etc. En resum, “durant la pandèmia, l’ESS a actuat amb iniciatives enfocades a la vida”, van concloure.

 Els sociòlegs consideren que la llei catalana hauria de reconèixer la realitat existent, però sobre tot ajudar a transformar el conjunt de l’economia i la societat catalanes. Això és viable amb accions concretes com la promoció de l’ESS a les escoles o la compra pública socialment responsable. Cal fer escala micro i escala meso, basada en intercooperació -compartir sense perdre identitat-, quelcom molt típic de l’ESS a Catalunya, van afirmar.

La conversa, organitzada per La Directa, La Ciutat Invisible i la Comissió de formació i publicacions de la XES va tenir lloc a l’espai cultural cooperatiu La Comunal, integrat per set cooperatives i una associació que treballen mancomunant. La podeu recuperar sencera aquí.

Més informació sobre els llibres de la XES i les subscripcions en aquest apartato  al mail [email protected].

Un article de Núria Reguero, membre de la comissió de Formació i Publicacions de la XES.