Crònica de La Febrerada: els reptes de la transformació tecnològica a l’ESS
Innovació digital, ciberseguretat, intel·ligència artificial (IA) i plataformes ètiques i sostenibles, alguns dels temes de Trobada de La Febrerada
El passat 2 de febrer es va celebrar la segona edició de La Febrerada, la Trobada i la Festa de l’Economia Social i Solidària (ESS) de Barcelona, que organitza l’Ajuntament de Barcelona com a part de l’Estratègia #ESSBCN2030. El Bloc4BCN va acollir la Trobada al matí, un conjunt de converses sobre els reptes de la transformació tecnològica, a la qual van acudir més de 160 persones de l’àmbit de l’ESS.
Benvinguda.- La Trobada de La Febrerada va començar amb la benvinguda a les persones assistents que es van aplegar al Bloc4BCN. Aquest nou espai cooperatiu, d’acord amb el que digué Guillem Llorens Gragera, president de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), la Confederació de Cooperatives i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya “és un equipament públic gestionat des del món cooperatiu com a resultat del treball col·lectiu”.
En la mateixa línia es va manifestar Raquel Gil Eiroá, regidora de Promoció Econòmica i Treball, qui va destacar que Bloc4BCN és fruit de la feina col·lectiva i la sinergia, posant èmfasi en la importància de continuar enfortint-se i mostrant els èxits de l’ESS: “La ciutat de Barcelona està prou madura i ha crescut per encarar tots els reptes dels sectors econòmics; aquest nou equipament, mostra també el moment de creixement i de plenitud” va explicar.
La Trobada de La Febrerada va dedicar-se a la reflexió i la inspiració sobre la innovació tecnològica, l’estratègia digital dels projectes i les noves plataformes. En aquest sentit, Ester Vidal Pujol-Xicoy, directora de Serveis d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona, va parlar de la importància de l’esdeveniment com a punt de trobada estratègic per la digitalització, plantejant reptes i reflexionant sobre com incorporar-la sense perdre els valors fonamentals de l’ESS. A més, va emfasitzar sobre “la necessitat de crear un full de ruta comú per saber quins recursos tenim i necessitem per a avançar en l’àmbit tecnològic”.
Conversa, primer bloc: Transformació digital, tecnologia i ESS, assumim el repte?
El moderador de l’acte Álvaro Porro, (director d’Economia Social i Cooperatives de Barcelona Activa), va explicar la dinàmica de l’esdeveniment, organitzat en tres blocs centrats en l’abordatge pràctic de la digitalització per part de les entitats de l’ESS.
El primer bloc va comptar amb diverses persones expertes com Mar Galtés, directora de Desenvolupament Corporatiu a TechBCN, qui va destacar la preocupació pel procés de digitalització tant en petites com en grans empreses, no solament de l’economia social i solidària, subratllant la importància de no quedar-se enrere. També va recalcar que en aquest país estem amb nivells molt alts de digitalització quant a infraestructura, però “una altra cosa és que, l’impacte que tenen aquestes eines, en la manera que tenim de viure i de treballar, doncs no sempre és homogeni o equitatiu i han de tenir una implantació genèrica”.
En la mateixa línia, el coordinador del projecte M4Social a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Gerard Sentís, va subratllar els reptes en la digitalització de les entitats del tercer sector: “La suposada transició digital, que en realitat és un canvi permanent, repercuteix més als col·lectius més vulnerables. Per tant, el nostre primer repte és com volem acompanyar, des de les entitats del tercer sector, a les persones usuàries, a què no es quedin enrere. A més, cada vegada més els serveis de l’administració pública utilitzen elements digitals i, en conseqüència, hem d’evitar que els col·lectius vulnerables quedin totalment al marge”. Per això, va explicar Gerard Sentís que les entitats tenen “la necessitat que els pressupostos incloguin la despesa en innovació digital, que es vegi reflectit aquest canvi digital. Tenim el deure de formar el personal, directius i tècnics, per una millor gestió de les dades i una cultura més innovadora”.
Jaume Oller, representant de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, CoopCat, també va apuntar dos reptes importants dins de la digitalització. “El primer és que, des de l’economia social i solidària i des del cooperativisme, hem ensenyat que hi ha una altra manera de fer empresa i ara ens falta mostrar que hi ha també una altra manera de fer empresa tecnològica. Un altre element o repte és no ser esclaus de la tecnologia perquè, moltes vegades, quan incorporem tecnologia a les empreses o a les entitats, les persones acaben al seu servei i cal tenir molt clar que ens ha d’ajudar a vendre més, a ser més eficients i arribar a més persones”, va considerar.
Segon bloc: casos pràctics a les cooperatives (Suara Cooperativa, FACTO, Arç Cooperativa, Fil a l’Agulla i Fundació Formació i Treball).
La importància de la tecnologia com a eina per arribar a més persones i millorar l’eficiència també és un concepte fonamental, segons va expressar Bàrbara Outeiro, responsable d’Innovació oberta a Suara Cooperativa. En la seva intervenció, va explicar el seu enfocament d’utilitzar la metodologia Living Lab, amb l‘objectiu d’entendre necessitats reals i crear projectes pilot per start-ups, impulsant la innovació i abordant reptes socials de manera efectiva.
Un d’aquests reptes socials l’ha identificat la cooperativa FACTO, que ha creat ‘Up me Up’, una aplicació de recerca laboral i de talent dins de l’ESS. Meritxell Naranjo, responsable de Comunicació i Màrqueting de FACTO, va afirmar que “cal no fer-nos esclaus de la tecnologia, sinó que estigui al nostre servei. Per a nosaltres, l’APP és una eina per arribar al públic generalista per donar a conèixer la nostra manera d’entendre el món”. A més, Naranjo va reconèixer els reptes a què s’enfronten en l’adopció d’una mentalitat tecnològica i va posar l’accent en la necessitat de formació i experiència dins de l’ecosistema de l’ESS.
Arç Cooperativa, corredoria i consultoria d’assegurances, prioritza l’ús de tecnologies alineades amb els seus valors socials i mediambientals per crear una cultura digital pròpia, segons va explicar Isabel Rodríguez, responsable de Desenvolupament a la cooperativa. “Això és un camí que hem iniciat des de fa molt de temps, començant amb un sistema integral de gestió d’assegurances, incloent-hi l’ús de CRM, teletreball i eines cloud. Som conscients que hem fet camí, però que en tenim molts reptes al davant. Com pot ser la intel·ligència artificial (IA), que pot arribar a fer feines, fins ara, impensables per nosaltres. El repte serà com agafar aquesta IA i fer-la servir amb els nostres propis valors i sense destruir llocs de treball”, va comentar.
Per altra banda, reflexionar sobre els processos i adaptar-se a les noves tecnologies per millorar l’eficiència i cuidar millor els equips de treball és l’objectiu de Fil a l’Agulla, tal com va comentar la seva directora Neus Andreu. “La cura ens preocupa molt, l’estrès ens preocupa moltíssim, per això, hem vist a la tecnologia com un salvavides. Hem hagut de reflexionar i buscar millors maneres de tirar endavant els nostres processos i gestionar els equips de treball, perquè no som màquines. A vegades sembla que la tecnologia deshumanitza, però, si la fas servir bé, jo crec que el contrari, que t’ajuda a cuidar millor el projecte, els equips i a les persones per les quals treballes”.
Per finalitzar el segon bloc, la ciberseguretat també es va posar sobre la taula amb la dada que 2 de cada 3 entitats no hi destinen ni un euro. “És una urgència destinar recursos en aquesta qüestió”, va reclamar Gerard Sentís. Paula Veciana, directora de Serveis Corporatius, Estratègia i Innovació, Formació i Treball, va parlar sobre la importància de prendre mesures preventives contra els atacs informàtics que “no sempre es podran evitar, però el que han de fer les entitats és recuperar-se el més ràpid possible: tenir una bona política de còpies de seguretat, destinar recursos per tenir el programari actualitzat i formar-se en ciberseguretat per evitar caure en trampes i protegir les organitzacions” va explicar.
Tercer bloc: proveïdores de serveis tecnològics a l’ESS
“Malgrat ser pocs, hi ha una visió positiva sobre el recorregut i la creixent presència de proveïdors de tecnologia en l’economia social i solidària”, va comentar Eric Rial, responsable de Projectes IT de Kedu Cooperativa. Hi ha tres eixos principals de necessitat tecnològica dins les entitats: la plataformització, la importància d’automatitzar processos per millorar l’eficiència i la integritat de la informació. A més, va reconèixer la importància de la col·laboració entre les entitats del sector cooperatiu i l’ESS per compartir coneixements, recursos i millorar l’atractiu del sector per a perfils tecnològics.
La responsable de l’Àrea d’Atenció a les Entitats Sòcies de Sinergia TIC, Anna Villa, va argumentar que “hi ha una maduració de les entitats de l’ESS sobre la tecnologia, però els hi cal acompanyament i serveis per entendre-la. És necessari l’empoderament tecnològic”.
Per una altra banda, Joan Caballero, coordinador de Som IT Cooperatiu i Som Connexió va reconèixer la necessitat d’equilibri en els equips entre “professionals joves amb energies i valors nous, i professionals amb experiència i coneixement del negoci”.
Top 5, debat amb el públic
Per a finalitzar l’acte, Álvaro Porro va obrir el micròfon perquè les persones assistents compartissin dubtes o aportacions amb la resta. A continuació, el resum dels comentaris:
- Manca de menció a la sobirania tecnològica: Es va fer una crítica a la manca de menció de la sobirania tecnològica en les discussions sobre tecnologia dins de l’economia social i solidària, tot i que és un tema clau en relació amb la dependència d’empreses tecnològiques multinacionals.
- Mirada cap al futur: Es va destacar la importància de tenir una mirada cap al futur, concretament cap al 2040, per anticipar-se als canvis tecnològics i mediambientals i preparar-se per afrontar-los. Es va reconèixer que ja existeix una base sòlida en alguns àmbits, però es va subratllar la necessitat de continuar innovant i adaptant-se als reptes emergents.
- Diversitat d’àmbits d’actuació: Es va explicar la diversitat d’àmbits d’actuació de les cooperatives, que van més enllà de la tecnologia i inclouen àrees com el consum, el desenvolupament de serveis tecnològics ètics, o la gestió d’esdeveniments, entre altres.
- Reflexió sobre les plataformes tecnològiques: Es va fer una crida a repensar les plataformes tecnològiques i no limitar-se a utilitzar les ja existents, sinó a construir-ne de noves des de la perspectiva de l’ESS. Es posà de manifest la necessitat de desenvolupar plataformes que siguin ètiques i sostenibles i que no contribueixin a l’explotació de persones o recursos.
- Consciència sobre les implicacions socials i mediambientals de la tecnologia: Es va destacar la importància de tenir en compte les implicacions socials i mediambientals de la tecnologia, com ara l’ús de recursos materials i energètics i els possibles impactes sobre la salut i la justícia social. Es va fer una crida a crear un mercat social de tecnologia que tingui en compte aquestes dimensions.
La Festa de La Febrerada s’esdevingué, al vespre i nit, a la sala Paral·lel 62, espai cultural de referència per la ciutat, de propietat municipal i gestionat, després de guanyar el concurs, per un grup amb dues cooperatives. Allà s’esdevingué el pòdcast “Contra la utopia de la multinacional” conduït per Anna Pacheco i els projectes convidats Mensakas, Ruderal, Mescladís, La Carbonera i Proyecto Una (que es pot escoltar a Radio Primavera Sound i, (Spotify o YouTube). La Festa de La Febrerada va continuar, amb la sala plena, que ballaren al ritme de Guineu, Tribade, Mercabanda i DJ Trapella.
La Febrerada s’emmarca dins de l’Acord de Ciutat per l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030, que és l’expressió del treball conjunt i el compromís de l’àmbit i teixit ciutadà de l’ESS de Barcelona i les polítiques d’ESS municipals. Aquest Acord és fruit del treball conjunt de 203 persones i 147 entitats de l’ESS, que van generar més de 500 propostes, i està coliderat i coexecutat per l’AESCAT (l’Associació d’Economia Social de Catalunya) i l’Ajuntament de Barcelona.
Crònica publicada al web d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona
