XES Procomuns: per la confluència del procomú i l’ESS

Des de fa gairebé un any diverses entitats i col·lectius estem treballant plegades per la confluència de l’economia solidària i el procomú i el passat 10 març, a l’assemblea general ens vam constituir oficialment com una nova comissió de la XES. La comissió Procomuns. Però què són els procomuns?

El procomú: un model econòmic més enllà de la tecnologia i els mons digitals

Probablement moltes de vosaltres, en escoltar el terme procomú —els commons, o els comuns, o l’economia del procomú—, penseu automàticament en els mons digitals i les tecnologies lliures. Però el procomú no es limita als béns digitals: fa referència a una altra manera d’entendre i practicar l’economia, que segueix lògiques diferents de les del mercat i de les estatals i que intenta escapar del binarisme entre propietat privada i propietat pública. Un procomú és un bé material o immaterial que comparteix una comunitat (o que compartim tota una societat), que es gestiona de forma col·lectiva que el fa sostenible (perquè no s’esgoti) i accessible per a tota la comunitat, i persegueix l’interès general com un bé públic. Aquí trobem, en efecte, els procomuns digitals, que han contribuït de manera decisiva a la revitalització d’aquest model: el moviment del programari lliure, la cultura lliure, el disseny obert, el maquinari lliure, les dades obertes procomunes (data commons) i l’Economia Circular de Codi Obert. Però també són procomuns les pastures i boscos comunals tradicionals, l’aigua gestionada comunitàriament (com en els sindicats de regs de l’horta valenciana), o el que podríem anomenar comuns urbans (per exemple, l’espai de gestió veïnal autogestionat Can Batlló). En realitat, pràcticament qualsevol recurs pot esdevenir un procomú: dependrà sempre de la manera en que es gestioni i les condicions d’accés al mateix.

D’aquesta manera, l’economia del procomú esdevé un tercer model econòmic —al costat de la producció privada i de mercat i de la producció pública jerarquitzada per l’estat— en el qual les comunitats s’autoorganitzen per produir, reproduir i/o utilitzar un recurs col·lectiu, compartint coneixement i regles, accés, reproductibilitat i governança basada en la pertinença. L’èmfasi en compartir, la responsabilitat i gestió col·lectives i l’obertura a tota la comunitat implicada són elements centrals d’aquest model.

La comissió Procomuns de la XES entén que l’economia del procomú forma part de l’economia social i solidària en tant que posa al centre tant la sostenibilitat del recurs compartit com la de les persones que formen part de la comunitat com a productores, com a cogestores i/o com a beneficiàries. Així, una combinació de models procomuns amb formes d’intercooperació i de mercat social té un fort potencial transformador de l’economia per fer-la més justa, solidària i que respongui a les necessitats reals.

Procomú i cooperativisme, dos marcs per a l’autogestió

Tot i que la idea del procomú com a alternativa econòmica i política s’ha revitalizat en les últimes dècades tant en àmbits activistes com acadèmics (l’han defensat, entre altres, autors i autores com Michael Hardt i Antonio Negri, Silvia Federici, David Harvey, Elinor Ostrom, Yochai Benkler, Christian Laval i Pierre Dardot), té una trajectòria històrica molt més llarga. El procomú és una forma d’economia ancestral en moltes cultures humanes que, en part, va ser destruït, relegat o privatitzat per l’emergència de la industrialització, el capitalisme i l’estat liberal, i que recentment s’ha vist reactivat amb les comunitats col·laboratives que produeixen i comparteixen recursos a través d’internet alhora que amb l’emergència d’iniciatives de producció i gestió comunitària vinculades a iniciatives de caràcter local i territorial.

De fet, tal i com explica David Algarra al seu llibre “El comú català”, la gestió comunal ha tingut una gran rellevància històrica a Catalunya, no només perquè històricament una part important de la terra i altres béns eren del comú, sinó perquè la seva gestió, abans de la privatització, era socialment més justa. Així, l’autogestió comunal ha permès i permet a les comunitats camperoles d’arreu resoldre gran part de les seves necessitats de forma local i comunitària i, segons la premi Nobel Elinor Ostrom, produeix una forma econòmica més equitativa, centrada en les comunitats locals i no en la necessitat dels mercats.

La trajectòria històrica a Catalunya reforça la idea que el procomú i l’economia social i solidària guarden una estreta connexió. Tal i com ha assenyalat Ivan Miró, no és casualitat que el naixement de l’associacionisme i el cooperativisme obrer catalans coincideixi en el temps amb el procés de tancament dels comuns naturals. A finals del segle XIX, dos fets històrics que es produeixen en paral·lel, la culminació d’una despossessió dels béns comunals i la industrialització i urbanització de les ciutats, comporten la generació d’una classe obrera proletària que comença a organitzar-se a través de l’associacionisme i el cooperativisme. També en l’àmbit agrari la cooperativa ?com a instrument? va permetre preservar en ocasions la gestió comunal ancestral. Aquest enclavament històric representa la base de la primera economia social catalana i una voluntat d’articular una governança del comú que superi el marc econòmic i polític del capitalisme. És a dir, les associacions i cooperatives podrien ser enteses com les noves institucions del comú en aquest nou context urbà i industrial que sorgeix al segle XIX.

El que ens ensenya aquesta perspectiva històrica és que procomú i cooperativisme són dos marcs —diferents però amb importants solapaments i potencialitats comunes—per a l’autogestió: aquest és probablement el nexe que lliga més clarament els dos models. D’aquesta manera, l’autogestió té un lligam amb ambdues tradicions històriques al nostre territori que tenen amb Internet un nou espai d’amplificació. D’una banda, l’autogestió dels béns comuns a Catalunya, que, amb l’aparició d’Internet, s’ha reconfigurat i revitalitzat al voltant del Moviment de Cultura Lliure (MCL) i procomú digital; i d’altra banda, cooperativisme com a espai d’autogestió ciutadana, i els valors del qual poden servir de base per a la creació de plataformes tecnològiques.

Com explica Mayo Fuster en el llibre Procomú digital i Cultura Lliure, el Moviment de Cultura Lliure i procomú digital, que té, en el cas de Catalunya, un especial vincle amb el Moviment de Justícia Global (MJG), ha sigut clau en l’actualització de la tradició històrica del procomú des de finals del segle XX. D’aquesta manera, els comuns digitals es configuren com recursos d’informació i coneixement que són creats i posseïts col·lectivament o compartits entre una comunitat que tendeix a ser no excloent, és a dir, disponible (normalment gratuïtament) per a terceres parts. Els wikis, com per exemple la Wikipedia, o organitzacions de llicència oberta, com Creative Commons, són mostres de comuns digitals. Aquests són orientats per afavorir-ne l’ús i la reutilització, en comptes de ser intercanviats com a mercaderies. I la comunitat de gent que els construeix pot intervenir en la gestió dels seus processos interactius i dels seus recursos compartits. És a dir, d’acord amb el paradigma dels comuns, es recupera la comunitat com a subjecte actiu i participatiu d’una economia solidària, com a alternativa a la dicotomia estatal/mercantil.

Així doncs, avui dia els comuns es poden trobar al llarg i ample de tot el món sota diferents formes: des de comunitats indígenes resistint la desforestació de les selves i els pagesos indis lluitant contra les corporacions dels contenidors multimèdia, al software de codi obert i els moviments pels drets digitals sobre Internet. Les característiques generals que tots comparteixen són els procediments de democràcia directa en la seva gestió, el disseny i l’elaboració oberta, l’accessibilitat i l’evolució constant.

Hem de ser conscients però, que així com les eines digitals ens obren un nou ventall de possibilitats per desenvolupar i compartir bens comuns, l’accés a les eines digitals segueixen tenint un fort biaix de gènere i, en conseqüència, queda un llarg treball de reforç de la perspectiva de gènere i feminista al procomú per assegurar dinàmiques inclusives que fomentin l’adopció de les noves tecnologies entre les nenes i dones i per pal·liar la tendència a que es doni una forta discriminació de gènere en les comunitats de programari lliure.

Confluència de l’economia del procomú i l’economia solidària

A la comissió Procomuns de la XES entenem que els valors, el coneixement i les lògiques del model procomú, d’una banda, i els de l’economia solidària, de l’altra, poden servir per reforçar mútuament els dos models en el seu potencial transformador de l’economia. El cooperativisme de plataforma, que intenta aplicar les formes i valors cooperatius a l’economia de plataforma, pot constituir, per exemple, un primer pas en aquest sentit.

Des de la comissió XES Procomuns ens proposem treballar per aquesta confluència de l’economia del procomú i l’economia solidària, entenent-la com una relació d’influències bilateral i múltiple. D’una banda volem compartir el coneixement, els recursos i la forma de treball del procomú —especialment de la tradició dels procomuns digitals— amb la comunitat de l’economia solidària. Això inclou, entre altres, generar espais de formació per sensibilitzar sobre la privatització de les eines tecnològiques i promocionar les eines de programari lliure alternatives i promoure l’alliberament de continguts, dissenys i dades mitjançant llicències lliures i formats estàndards oberts; tot fent un acompanyament a les entitats de la XES per tal que puguin utilitzar-les. D’altra banda, ens proposem treballar per a visibilitzar i acompanyar les iniciatives que treballen amb procomuns digitals o altres projectes de recursos comunitaris compartit i que treballen o volen iniciar projectes socioeconòmics per tal d’apropar-los a les pràctiques i valors de l‘economia solidària.

Conscients que aquesta és una tasca col·lectiva, volem que aquesta primera presentació en públic sigui una invitació oberta a qualsevol iniciativa o persona individual, sòcia o no de la XES a participar en aquesta comissió per apropar entre totes els comuns digitals a l’Economia Solidària. Podeu escriure a comunicacio@xes.cat per posar-vos en contacte amb la comissió.

Referències