Atenes i l’UniverSSE: economia social i solidària enmig de la devastació de la Troika
Els passats 9, 11 i 12 de juny es va celebrar a Atenes el congrés UniverSSE, la quarta edició d’aquest espai de trobada i debat sobre l’economia social i solidària (ESS) organitzat per la xarxa europea d’economia solidària (RIPESS) i una agrupació d’organitzacions de la societat civil grega que comencen a configurar una constel·lació d’iniciatives d’ESS. REAS red de redes i la XES hi vam ser, i vam poder contrastar les nostres experiències per constatar que, en alguns camps, les xarxes d’economia solidària de l’Estat estem obrint bretxa a nivell europeu.
El context del congrés no era fàcil: un país amb la més perllongada i aguda crisi econòmica de la zona euro, controlat al mil·límetre per la Troika, amb un govern -el de Syriza- culpable de crear la major desil·lusió col·lectiva que molts recorden. Em comenta Panos Kasaris, coordinador del programa Antidrastirio de la televisió pública hel·lènica i protagonista de la ocupació de dos anys de la televisió pública, que la societat grega viu en un estat d’anestèsia a causa del gran frau de les expectatives col·lectives que va suposar la traïció de Syriza al referèndum. En aquest context de devastació social i de depressió col·lectiva se situava el congrés, per intentar rellançar l’organització ciutadana entorn a projectes col·lectius realment emancipadors. El llistó estava alt, però, per sort (i malgrat tot) els ànims també.
A nivell de continguts, el congrés combinava algunes assemblees i trobades de moviments socials i col·lectius, amb espais de debat i reflexió. Quant a les trobades, més enllà de la gran quantitat d’espais propis dels col·lectius grecs, destaquen dos de caràcter internacional i amb presència d’organitzacions de l’ESS de l’Estat. El primer va ser l’assemblea general de RIPESS Europa, on tant REAS com la XES assistirem, i que va bascular, bàsicament, al voltant del pla de treball de la xarxa transnacional. El segon espai destacat, és la trobada internacional entre mitjans de comunicació alternatius, on van assistir alguns dels nostres com a Alternatives Econòmiques, el Setembre, la Directa o El Salto.
Quant a espais de debat, vam participar intensament per mostrar la situació de desenvolupament i impacte de les diferents xarxes dels territoris de l’Estat en les seves diferents estratègies. Així, l’Iñigo Bandrés obria el matí del dissabte participant a la taula titulada «Finançant la revolució solidària», en la qual es va parlar d’eines per al finançament de les iniciatives d’ESS, presentant l’experiència de la campanya de crowdfunding de REAS Red de Redes a la plataforma Goteo per al nou Portal d’Economia Solidària en el marc d’una estratègia més àmplia tant de comunicació com de finançament de la xarxa. A la mateixa hora, jo mateix compartia taula amb Euclides Mance, fundador de Solidarius i figura destacada de l’economia solidària brasilera, i entaulàvem un interessant debat sobre la seva experiència amb els circuits econòmics solidaris a Curitiva i l’estratègia de desenvolupament de mercat social de la XES, i els reptes d’intentar connectar cadenes de valor per, a paraules d’Euclides, alliberar les forces productives. Una mica més tard era el torn de Carlos Askunze, en la taula dedicada a la legislació existent vinculada a l’economia social i solidària. En Carlos ho deixava clar: a l’Estat espanyol el que existeix és una llei d’economia social que, a la pràctica, serveix de molt poc i parteix d’una base incorrecta, que és limitar l’àmbit de l’economia social a les formes jurídiques (cooperatives, mutualitats, associacions i fundacions). També qüestionava la necessitat que existeixi una llei a nivell estatal, i va plantejar si no era més interessant el desenvolupament de programes i plans d’impuls -com els de els ajuntaments de Madrid i Barcelona- més que fer lleis centrals que no acaben d’arribar als territoris. El tema de les polítiques públiques i la seva relació amb la ESS va ser un aspecte central, i també l’experiència de Barcelona va sortir a la palestra de la mà de l’Ivan Miró, que va explicar la vivència de la XES en relació a la proposta de 14 mesures preparada per a les eleccions municipals de 2015, i com aquestes han acabat permeant al Pla d’Impuls de l’ESS de l’ajuntament de Barcelona, mantenint l’equilibri entre reforçar l’autonomia davant la institucionalització i al mateix temps intensificar la incidència en espais institucionals. I per tancar aquest intens dia, l’Alba Hierro i jo mateix encapçalàvem un taller sobre mètodes i indicadors pel monitoratge i avaluació de l’impacte de l’ESS. Vam exposar la base de criteris que componen el balanç social i el Pam a Pam en el context de construcció de mercat social i xarxes locals d’ESS a Catalunya. Fins a ben entrades les nou de la nit vam estar debatent juntament amb ADEPES i l’agència de promoció econòmica de la ciutat d’Atenes les diferents aproximacions per mesurar i avaluar les contribucions de l’ESS, i també per entendre què és i què no és economia solidària. L’endemà, diumenge ja, obria Alba el matí amb un taller d’experiències de mapatge, on es van presentar, a més del Pam a Pam, experiències d’Itàlia, Alemanya i el procés de confluència entre experiències de mapatge de RIPESS Europa liderat per Jason Nardi.
I més enllà dels espais visibles, el caliu humà, la vivència compartida al voltant d’una visió política per a la transformació social; la comunió en les converses debatent sobre la diferència entre allò públic i allò comú; sobre les diferents aproximacions i tradicions institucionals dels països europeus i les formes de crear institucions del comú, cooperatives i solidàries; el repte de l’escala, de ser alternativa, d’arribar a més gent i aquesta maleïda paraula: l’hegemonia. Està clar que en aquests espais poses a contrast les teves propostes, en relació a les estratègies d’altres territoris, i també a la capacitat de generar canvis de calat en l’estructura socioeconòmica i cultural. Una de les conclusions que trauria, sense voler sonar pretensiós, és que Europa ens mira, i ho fa perquè vivim una conjunció de factors difícil de trobar però clau per aconseguir aquests canvis als quals aspirem: una societat civil musculada i cada vegada millor organitzada entorn a les pràctiques d’economia social i solidària, propositiva, amb capacitat d’incidència i amb projectes socioempresarials d’una certa escala; i unes institucions públiques locals receptives i amb apostes clares per integrar l’ESS en els seus plans de desenvolupament local. El canvi de rumb de les polítiques del govern central i de la Unió Europea queden lluny, molt lluny, però la força local que té la ESS als diferents territoris de l’Estat és font d’esperança per a paisatges socials devastats com el d’Atenes.
Crònica de Ruben Suriñach Padilla, coordinador del projecte de Balanç Social de la XES i cooperativista d’Opcions de Consum Responsable
