Reptes i oportunitats de l’Economia Solidària rural

El pròxim 31 d’agost dues xarxes locals de la XES celebrarem una trobada a Vallfogona de Ripollès per parlar d’Economia Solidària rural. Té sentit parlar d’una ESS rural? Quines oportunitats genera? Vallfogona és un poble petit, té menys de 250 habitants, i és un dels més de 300 micropobles de Catalunya, aquells amb menys de 500 habitants. Davant de la lògica i l’hegemonia urbana en el nostre món actual, aquestes realitats amb els seus problemes, reptes i oportunitats queden massa sovint oblidades. La diversitat rural no impedeix identificar uns problemes comuns: despoblament del territori, manca de recursos públics, generar ocupació, mobilitat i un important envelliment de la població.

Potser cal començar per una definició: per entorns rurals entenem tota àrea geogràfica on conviuen els ecosistemes de bosc amb els prats, camps i cultius, juntament amb diferents nuclis urbans de mides variables però separats per natura (silvestre o gestionada pels humans). En termes socials, els entorns rurals són aquells que representen un mosaic de diversitat entre pobles i costums, una societat que ha viscut de la relació amb l’entorn natural des de diferents prismes (la ramaderia, la gestió forestal, la pagesia, el turisme, etc.) i d’una necessària cooperació per sobreviure.

Volem ser propositius i fer que els principis de l’Economia Solidària siguin una oportunitat d’afrontar els reptes de l’entorn rural tot ajudant a transformar la nostra activitat econòmica. Per això necessitem les bones pràctiques que estan aflorant en els últims anys i també de les activitats tradicionals que, per altra banda, no sempre s’autoreconeixen en els principis de l’ESS però moltes els practiquen.

Detectem un munt d’oportunitats al voltant de la producció agroalimentària: identifiquem models de producció agroecològica, és a dir, maneres de produir aliments d’origen agrari i ramader fidels, respectuosos i integrats en els ecosistemes

Detectem un munt d’oportunitats al voltant de la producció agroalimentària: identifiquem models de producció agroecològica, és a dir, maneres de produir aliments d’origen agrari i ramader fidels, respectuosos i integrats en els ecosistemes. Uns ecosistemes que necessiten dels coneixements més profunds, tant de caràcter tradicional i de la cultura popular, com de la comprensió científica del funcionament de la natura, per part dels humans. Aquestes maneres de produir representen l’oportunitat d’augmentar les persones que es volen dedicar al sector primari; per contra, hauríem de dir que fins ara el sistema de producció agrària mercantilista només ha fet que reduir la necessitat de persones i, per tant les oportunitats laborals, i representa una de les causes del despoblament rural.

Una major activitat agroecològica ens ofereix l’oportunitat de revertir un consum capritxós, per un consum molt més conscient i pròxim, així com totes les oportunitats d’estar generant un entorn molt més resilient davant l’emergència climàtica. En aquest sentit també parlem de conceptes com agricultura regenerativa i permacultura, com a eines que afloren per a transformar aquests reptes en oportunitats. Ens cal cercar una sobirania alimentària que alhora ens permeti cuidar el nostre entorn, parlem poc d’una conseqüència de l’abandonament com és el creixement dels boscos i ens cal una gestió forestal sostenible.

A Catalunya, més del  65% del territori són boscos. Una part important d’aquests són de baixa qualitat i continuen creixent dia a dia degut a la despoblació. L’abandonament de les activitats agràries tradicionals no té solució des de l’òptica productivista. En canvi, per gestionar el nostre territori i prevenir incendis cada cop més grans, l’ESS ens dóna eines i alternatives: restaurar les masies abandonades, netejar camps als seus voltants, arreglar camins, netejar sotaboscos, recuperar camps i terrenys de pastures, ajudant alhora que les espècies autòctones es recuperin als nostres boscos.

Ens trobem en un moment històric de consciència col·lectiva que ens permet replantejar els paradigmes sobre els quals s’ha construït l’actual model extractiu i utilitarista

A escala social, tenim una de les millors oportunitats per a posar les cures al centre de totes les nostres activitats. Ens trobem en un moment històric de consciència col·lectiva que ens permet replantejar els paradigmes sobre els quals s’ha construït l’actual model extractiu i utilitarista. Estem parlant de reconstruir les nostres societats des de la perspectiva feminista, de fer de les tasques reproductives les protagonistes de les nostres decisions, i fent valdre tot allò que ha sustentat la vida. Aquí l’oportunitat s’eixampla quan evidenciem el lligam antic rural entre la reproducció i la cohesió social. Volem recuperar els valors de proximitat i cura dels comuns que caracteritzaven, en un passat no tan llunyà, les relacions en la societat rural.

Des de la ruralitat, tenim l’oportunitat de participar en un nou model educatiu i fer sentir part d’aquest tot als infants, apropant-los a la natura, explicant la relació que aquí hi hem tingut des de sempre i que s’ha perdut a les ciutats. En aquest sentit podem parlar d’algunes escoles lliures i cooperatives que escullen la ruralitat com a emplaçament per a desenvolupar la seva activitat, així com el potencial de les escoles i escoletes rurals que poden garantir la continuïtat de la vida de molts pobles petits.

Per afrontar l’envelliment i el despoblament hem de treballar amb nous models de cooperatives mixtes de treball i de consum que permetin trencar la lògica del servei a la usuària per compartir visions de futur. L’habitatge cooperatiu genera nous models de convivència en edats madures, com el cohabitatge sènior, que poden donar una resposta col·lectiva per fer front a la solitud i l’aïllament i poden crear serveis a les persones que siguin sostenibles. També veiem oportunitats en la transició energètica, en el context rural tenim l’oportunitat i l’espai de replantejar-nos el consum, la producció i distribució d’energia renovable d’una manera diferent del model de les smart cities, també d’incloure-hi la gestió forestal i sobretot l’autoconsum.

No oblidem la necessitat que tenim des dels entorns rurals de crear xarxes de solidaritat entre totes les iniciatives i associacions, des de Micropobles a la XES. Per tot plegat, des de les xarxes locals XES del Ripollès i la Garrotxa us convidem a compartir amb totes les protagonistes de l’Economia Solidària un dia de trobada, el FESS Rural el 31 d’agost a Vallfogona de Ripollès.

Volem celebrar, intercooperar i enxarxar-nos. Serà Rural, serà Solidària i totalment imperdible!!