Fem visibles les violències masclistes i LGTBIAQ+-fòbiques dins de l’ESS
Una enquesta de la XES revela que un 19% de les entitats de l’ESS han tingut casos d’assetjament masclista i LGTBIAQ+-fòbic durant el 2023. Tot i els avanços en protocols i formació per prevenir aquestes situacions, es subratlla la necessitat d’una implicació col·lectiva i feminista per eradicar les violències en els espais laborals i construir entorns segurs i inclusius.
La Comissió Antiassetjaments de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) ha publicat els resultats del darrer qüestionari laboral sobre les violències masclistes en els entorns de treball de l’Economia Social i Solidària (ESS). Segons les dades recollides, 28 de les 1.354 persones enquestades han informat d’haver patit situacions d’assetjament sexual, per raó de sexe, d’identitat o expressió de gènere, o per preferència sexual.. Aquestes situacions s’han produït en 15 de les 78 entitats analitzades, representant el 19% de les organitzacions auditades.
A més dels casos directes, les enquestes anònimes realitzades a través del Balanç Social de la XES també revelen que 114 persones en 24 entitats han estat testimonis d’assetjament en aquest mateix període.
Tot i aquestes dades, l’informe mostra un avenç significatiu en la prevenció i el tractament d’aquestes situacions a les entitats de l’ESS. Un 86% de les treballadores coneixen el procediment per denunciar casos d’assetjament sexual, per raó de sexe, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual a la seva entitat, i un 71% estan familiaritzades amb el protocol específic de la seva organització per prevenir i tractar l’assetjament. Aquestes xifres representen un augment notable de coneixement dels protocols respecte a l’any anterior, quan només el 59% i el 65%, respectivament, tenien aquest coneixement.
D’altra banda, el 91% de les entitats han implementat formacions per sensibilitzar i capacitar les seves plantilles en prevenció, detecció i abordatge d’assetjaments. Pel que fa a la percepció de seguretat, un 86% de les treballadores considera que el seu entorn laboral és segur per denunciar aquest tipus de situacions, una dada que reforça el compromís de l’ESS amb la lluita contra les violències masclistes i alhora la necessitat de continuar-hi treballant.
L’enquesta mostra una valoració positiva general sobre la igualtat de gènere en l’àmbit laboral i organitzatiu. En primer lloc, les possibilitats laborals i de formació per a les persones amb responsabilitats de cura reben una puntuació mitjana de 8, la mateixa puntuació que la percepció sobre el repartiment equitatiu de les tasques reproductives i de cura de l’organització. Tot i que la valoració de les aportacions sense distinció de gènere és de 8,7 de mitjana, l’ús equitatiu de la paraula en els espais de decisió obté una valoració més baixa, amb una mitjana de 6,2. Això indica una tendència positiva en la igualtat de gènere, amb algunes àrees encara susceptibles de millora.
L’erradicació efectiva de les violències masclistes i LGTBIAQ+-fòbiques dins de l’ESS requereix una implicació col·lectiva i feminista. Només mitjançant una acció conjunta orientada a desmuntar les dinàmiques de poder del sistema sexe-gènere, i a través de la sensibilització i educació de totes les persones de les organitzacions, es pot avançar en la creació d’espais segurs. És imprescindible, segons la XES, garantir mecanismes de prevenció, actuació i suport mutu, així com un compromís ferm i concret que faci front a la normalització, la complicitat i el silenci davant d’aquestes conductes, per tal de promoure entorns laborals i activistes justos i respectuosos per a totes les persones que hi interactuen.
Aquesta campanya compta amb el suport de:
Aquesta activitat està finançada pel projecte Teixint Drets (WakeUpRights) finançat per la Unió Europea i Oxfam Intermón en el marc del Programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) de la Unió Europea. Les opinions i els punts de vista expressats només comprometen els seus autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea, ni de l’EACEA, ni els d’Oxfam Intermón, per la qual cosa ni la Unió Europea, ni l’EACEA, ni Oxfam Intermón en poden ser considerats responsables.
