25N: Fem front a les violències masclistes col·lectivament

Les desigualtats i discriminacions de gènere, fruit d’unes relacions de poder i d’uns models de feminitat i masculinitat basats en sostenir un sistema patriarcal, es troben en la base de les violències masclistes, les quals, sostingudes políticament, jurídica, cultural i econòmica, esdevenen estructurals i quotidianes a la nostra societat, a tots els nivells, també en el de les organitzacions.

Les violències masclistes atempten contra els drets fonamentals de les persones i, molt especialment, de les dones i dels subjectes amb identitats de gènere i opcions sexuals no normatives; vulneren els drets a la vida, a la llibertat, a la dignitat, a la integritat física i moral, a la salut, a l’autonomia sexual i al treball, entre d’altres.

Malauradament l’ESS conviu en un sistema patriarcal i heteronormatiu i no s’escapa de pràctiques masclistes. Però el que caracteritza l’ESS és una clara voluntat de transformació social i la cerca d’eines per avançar cap a societats més justes i sostenibles. Des de la XES considerem que l’única manera d’avançar en l’erradicació de les violències masclistes, i en concret de les diferents formes d’assetjament a les nostres organitzacions, passa per una implicació col·lectiva, orientada a desmuntar els fonaments de les relacions de poder del sistema sexe-gènere, des de la sensibilització i educació de totes les persones que hi formen part, garantint l’existència de mecanismes de prevenció, d’actuació i de suport mutu, així com el compromís ferm, basat en fets i mesures concretes, per posar fi a la normalització, a la complicitat i al silenci.

116 entitats s’han adherit al protocol antiassetjaments contra les violències masclistes

Aquest 2021 ha entrat en vigor el Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual de la XES, una eina que estableix mesures preventives, proporciona elements per identificar pràctiques precursores o constitutives d’assetjament i garanteix una resolució que situï en el centre la reparació de la persona o persones que han patit assetjament i la responsabilitat col·lectiva en l’erradicació d’aquestes conductes. Fomentem l’adhesió a aquest protocol entre les entitats sòcies perquè tenim clar que un protocol és una eina indispensable en el llarg camí que hem de fer. Ara com ara, 116 entitats ja s’hi han adherit, o en tenen un de propi que es basa en els mateixos principis i proporciona les mateixes garanties (podeu consultar el llistat a l’apartat web del protocol). A més, 5 organitzacions estan en ple procés de reflexió i creació d’un de propi.

Som conscients que tenim encara molta feina per fer. No només perquè cada vegada més organitzacions incorporin eines com un protocol sinó perquè gestionar agressions masclistes ha d’implicar una perspectiva de transformació global que impliqui reconèixer els privilegis dels homes cis i acabar amb la impunitat.

Per una XES més feminista!

Obrim inscripcions a la formació sobre gestió de violències i agressions

Aquest mes de novembre organitzem una nova formació gratuïta per a les sòcies la XES per tal de guanyar consciència al voltant de les dinàmiques de poder i la perspectiva de gènere i poder identificar les actituds masclistes en l’entorn de la XES i deixar-ne de ser còmplices.

Serà en format virtual i la dinamitzarà la sòcia Fil a l’Agulla. La formació consta de diverses sessions i com a comissió antiassetjament l’hem dividit en dos itineraris que us detallem a continuació.

A) Homes cisgènere:

• Dimecres 3 de novembre de 10h a 12h. Vinculació entre el gènere i el poder, la presa de responsabilitats i reparació del dany.
• Dilluns 8 de novembre de 10h a 12. Continuació de la sessió anterior.
• Divendres 19 de novembre de 10h a 12h. Sessió mixta (homes cisgènere, dones cisgènere, persones trans o persones amb identitat no binària)

B) Dones cisgènere, persones trans o persones amb identitat no binària:

• Dilluns 15 de novembre de 12h a 14h. Conèixer i compartir visions i posicions vers les dinàmiques de poder masclistes en l’entorn de la XES. Compartir necessitats i formular peticions i accions concretes.
• Divendres 19 de novembre de 10h a 12h. Sessió mixta (homes cisgènere, dones cisgènere, persones trans o persones amb identitat no binària)

La inscripció implica assistir a totes les sessions de l’itinerari (3 sessions en cas dels homes cisgènere, 2 en cas de dones cisgènere, persones trans o persones amb identitats no binàries). Les places són limitades i preguem inscripció prèvia al formulari (les persones inscrites rebran l’enllaç d’accés a la sessió per correu electrònic).

I recordeu, totes aquelles sòcies que encara no hagueu fet el pas, que teniu fins a finals d’any per adherir-vos al protocol antiassetjaments de la XES.

Formació sobre gestió de violències i agressions masclistes

A la comissió antiassetjament de la XES continuen treballant per millorar els mecanismes de prevenció i de detecció de les violències masclistes.

A més de seguir difonent el protocol davant d’assetjaments de la XES i la necessitat d’adherir-s’hi, han programat per aquest proper mes de novembre una completa formació sobre la gestió de violències i agressions masclistes. La formació la dinamitzarà Fil a l’Agulla i tindrà com objectiu principal guanyar consciència de les dinàmiques de poder i la perspectiva de gènere per poder identificar les actituds masclistes i deixar-ne de ser còmplices.

En concret, constarà de 4 sessions diferents:

Les dues primeres sessions estan dirigides a totes les persones de la base social de la XES que s’identifiquen com a homes amb l’objectiu d’agafar consciència de la vinculació entre el gènere i el poder, la presa de responsabilitats i reparació del dany que això implica. Aquestes dues sessions seran el 3 i 8 de novembre de 10h a 12h. El treball que pretenem fer és la suma de les dues sessions, per tant, tot home que s’hi vulgui apuntar ha d’assitir a les dues i a la quarta sessió, mixta.

La tercera sessió està dirigida a dones cisgènere, persones trans o persones amb identitat no binària per tal de conèixer les diferents visions sobre les dinàmiques de poder masclistes que es produeixen en el marc de la XES o entitats sòcies. Serà el dia 15 de novembre de 12h a 14h.

I, per acabar, la quarta sessió serà un espai de diàleg obert a totes les persones que hagin participat a les sessions prèvies. Serà el divendres 19 de novembre de 10h a 12h.

En els propers dies us acabarem de donar tots els detalls de la formació i com formalitzar la inscripció. Reserveu-vos les dates!

Segona formació sobre abordatge de violències masclistes a les organitzacions

Després de fer un primer taller el passat 25 de maig, la comissió antiassetjament organitza una segona edició per tal de compartir amb més sòcies la necessitat de fer front col·lectivament a les violències masclistes.

La sessió, dinamitzada per la cooperativa Candela, serà en format virtual el dimecres 14 de juliol de 10h a 13.30 h i es dividirà en dues parts. En la primera, la principal, introduirem conceptes per tal de facilitar la detecció de situacions d’assetjaments i abordar les violències masclistes a les nostres organitzacions. A la segona, explicarem breument el nou protocol, què implica per a les sòcies de la XES la seva aprovació i a què ens referim quan parlem que el 2021 és un any de transició.

La primera edició va ser molt útil per poder compartir col·lectivament dubtes i preguntes i perquè les entitats expressessin què les ajudaria a nivell de documentació i formació per aplicar el contingut del protocol. En aquesta línia, i sent conscients que una adhesió a un protocol com aquest requereix molt més que omplir un formulari, l’última part també l’orientarem a què es puguin compartir més dubtes i comentaris.

Les places són limitades i preguem inscripció prèvia al formulari (les persones inscrites rebran l’enllaç d’accés a la sessió).

Taller: Abordatge de violències masclistes a les organitzacions

La comissió antiassetjaments proposa un espai formatiu dimarts 25 de maig a de 10 h a 12.30 h per compartir dubtes i neguits sobre l’abordatge de les violències masclistes a les nostres organitzacions. La sessió, dinamitzada per la cooperativa Candela, dedicarà una primera part al nou protocol de la XES i una segona part a les violències masclistes i a la necessitat d’afrontar-les col·lectivament.

Com la majoria ja sabreu, l’1 de gener de 2021 va entrar en vigor el Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual de la XES. Una eina aprovada en assemblea general extraordinària el desembre de 2020, en què també es va establir la seva l’adhesió obligatòria per a totes les sòcies de la XES donant de marge tot el 2021 per a formalitzar-la.

Conscients que es tracta d’un document complex, que requereix un alt grau de comprensió, implicació i reflexió interna per part de totes les que formen part de la xarxa, la comissió antiassetjaments volen acompanyar-vos en aquest procés fins al compromís i per això us proposen aquest espai de trobada. Entre totes, estem segures que farem una XES més feminista!

Per motius organitzatius, preguem inscripció prèvia al formulari (les persones inscrites rebran l’enllaç d’accés a la sessió).

Fer front a les violències masclistes col·lectivament

Les violències cisheteropatriarcals formen part del nostre del dia a dia i, malauradament, les organitzacions de l’Economia Solidària no n’estan exemptes. Tot i que costa acceptar aquesta realitat en entorns declaradament feministes, l’experiència ens mostra que els assetjaments i els abusos de poder per raons de sexe o gènere hi són i la millor manera d’erradicar-los és ser-ne conscients i dotar-nos de les eines necessàries per abordar-los.

A la XES el procés d’elaboració del protocol davant d’aquest tipus d’assetjaments va néixer, d’una banda, d’un debat intern sobre el rol que hauria de tenir la xarxa com a referent de l’ESS i de les economies feministes i, de l’altra, de la demanda per part d’entitats sòcies d’assessorament davant de casos reals d’assetjament.

Núria Alonso, membre de la comissió antiassetjaments, explica que el principal objectiu del protocol és erradicar les violències masclistes i que, per fer-ho, cal desmuntar els fonaments de les relacions de poder del sistema sexe-gènere. I això com es fa? «Des de la sensibilització i l’educació de totes les persones del col·lectiu, garantint l’existència de mecanismes de prevenció, d’actuació i de suport mutu, així com el compromís ferm, basat en fets i mesures concretes, per posar fi a la normalització, a la complicitat i al silenci. Aprovar aquest protocol només és un primer pas, però molt important», declara.

Un procés transformador

Tot i que va ser la comissió d’Economies Feministes qui va engegar el procés, des del primer moment van tenir clar que no havia de ser un treball exclusiu d’aquesta comissió, ja que les violències són una problemàtica que afecta tot el col·lectiu i, per tant, tothom s’ havia de sentir cridat a abordar la qüestió. Així doncs, es va crear un nou grup de treball amb aquest encàrrec. «No vam rebre una resposta multitudinària d’immediat, ja que parlar de violències en el nostre entorn proper és un tema que encara incomoda i la majoria no se sent legitimida o amb prou eines per abordar-les”, recorda Judith Cirac, membre de la comissió d’Economies Feministes i activa durant tot el procés del protocol. Finalment, però, s’hi van animar 13 persones -sòcies individuals o membres de les entitats sòcies-.

Des del primer moment es va tenir clar que es necessitava un suport extern, i aquest ha estat el paper de la cooperativa Candela, acció comunitària i feminista, i de la Sílvia Alberich, activista feminista i especialitzada en intervenció educativa en situacions de violència masclista.

En Guillem Subirachs és membre de la comissió antiassetjaments i també va participar en l’elaboració del protocol. Explica que un procés d’aquestes característiques necessita que cada organització situï el seu punt de partida, es formi i plantegi els seus propis debats. A la XES, van començar formant-se sobre els privilegis associats als rols de gènere, els estereotips, els tipus de violència i el contigut de la legislació vigent. “El fet de ser una associació de segon grau ens va portar a debatre quin havia de ser l’àmbit d’aplicació i com encaixar-lo amb les diferents realitats de les entitats. També vam haver de definir el mecanisme d’actuació, l’abast, el tipus de vocabulari utilitzat o els requisits per formar part de les comissions que hi estan associades”, assenyala.

Assetjaments per raó de sexe i gènere

Comptar amb un protocol que posa nom a determinades conductes a les quals estem habituades pot ser revelador per a moltes persones. Assetjament sexual és qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest, llegim al protocol. I tot seguit, alguns exemples: fer comentaris obscens, preguntar o explicar fantasies, mirades lascives, deixar notes o correus electrònics amb contingut sexual ofensiu, un apropament físic excessiu, massatges no desitjats, etc. Tot i que enumerar exemples pot deixar fora algunes situacions, és una manera de fer visible pràctiques que sovint hem normalitzat, banalitzat o silenciat, viscudes en primera persona o per part d’algunes companyes.

A banda de l’àmbit sexual, també s’aborda l’assetjament per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual, que en l’àmbit laboral pot dificultar l’accés al treball remunerat, la promoció en el lloc de treball, l’ocupació o la formació. A les organitzacions, les discriminacions poden limitar la participació, la sociabilitat i el desenvolupament dins de l’entitat de les persones que les pateixen. Sense ànim excloent, el protocol esmenta l’humor sexista o trànsfob, ridiculitzar o menystenir les capacitats de les dones o de les persones trans, negar-se a anomenar una persona trans com ella desitgi o utilitzar deliberadament pronoms i articles que no es corresponguin amb el gènere amb el qual s’identifica, etc.

El protocol estableix mesures preventives, contempla accions de sensibilització i de formació i proporciona elements que facilitin la identificació de pràctiques precursores o constitutives d’assetjament, per tal de poder abordar-les de forma immediata i efectiva. Alhora, estableix un procediment estandarditzat per donar curs a denúncies d’assetjament i garanteix una resolució que situï en el centre la reparació de la persona o persones que han patit assetjament i la responsabilitat col·lectiva en l’erradicació.

Subirachs és un dels pocs homes que s’ha implicat en tot el procés fins al moment i, de fet, assenyala que, enguany, la prevenció vol posar el focus sobre els homes cisgènere de la XES, «que hem de treballar per entendre la nostra posició i els impactes que generem», diu. «A més,  hem de ser conscients que aquest protocol se centra en dos tipus de discriminacions molt concretes i no pot assumir la prevenció i la detecció d’altres desigualtats, tot i que la metodologia d’abordatge plantejada sí que es podria replicar. Un repte que haurem d’abordar més endavant», alerta.

Posar-lo en pràctica

El passat 3 de desembre el protocol va ser aprovat en una Assemblea General Extraordinària i va entrar en vigor l’1 de gener de 2021. Des d’aquell moment, totes les noves sòcies s’hi han d’adherir, acceptar i aplicar els principis que el regeixen i, les que ja ho eren, tenen tot l’any de transició. En el cas d’aquelles entitats que ja tenien protocols propis, s’ha de garantir que complexen els requisits mínims que estableix el de la XES.

L’aprovació del protocol ha implicat la creació d’un nou grup: la ja esmentada comissió antiassetjaments, que ha de vetllar per les adhesions, resoldre dubtes i organitzar xerrades divulgatives sobre la necessitat d’una gestió sistèmica de les agressions masclistes. A més, en el cas que es comuniqui un cas, s’ha de crear  un grup d’acompanyament, qui engegarà tot el mecanisme, garantint el principi de confidencialitat del cas. En aquest punt, també cal apuntar que acompanyar una situació d’assetjament té sempre un impacte emocional elevat en les persones que hi participen (no únicament en les implicades) i que s’han de preveure mecanismes de gestió emocional per a elles.

«Tot i que l’ESS no s’escapa de pràctiques masclistes, sí que es diferencia d’altres entorns per la seva voluntat de transformació social i la cerca d’eines per avançar cap a societats més justes i sostenibles», afirma Núria Alonso. «Tenim clar que un protocol és una eina indispensable però que el problema no queda ni molt menys resolt amb la seva existència. La gestió d’agressions masclistes ha d’implicar una perspectiva de transformació global i necessitem crear nous patrons de conducta i generar una nova cultura al conjunt de l’ESS per tal de ser conscients dels privilegis i acabar amb la impunitat», conclou.

La referència: el protocol de Lafede.cat

Una del principals referents per a la XES va ser el procés que ja havia iniciat LaFede.cat, amb qui comparteixen neguits i experiències a través de la xarxa Transicions Feministes -juntament amb la  Federació de Cooperatives de Treball i altres entitats- per aconseguit organitzacionals feministes.

L’any 2018, després d’esclatar un escàndol sobre explotació sexual en una gran organització federada, Lafede.cat es va comprometre a activar els mecanismes necessaris per prevenir, detectar i erradicar tot tipus de violències masclistes dins el sector, començant per les entitats federades i la mateixa federació. Així es va impulsar la creació d’un Protocol de prevenció de l’assetjament sexual i l’abús de poder, que donava continuïtat al procés intern anomenat “Sembrant cures” per introduir les pràctiques feministes i les cures a les organitzacions.

Isabel Torallas, tècnica de l’Eix de Feminismes de Lafede.cat, explica: «És un tema que genera moltes resistències a nivell personal (ens costa posar-nos-hi a nivell individual, no sabem identificar les violències…) i per tant també a nivell de les organitzacions (no es prioritza, no hi destinem prou recursos, no sabem a qui li toca impulsar-ho, etc.)».

Des del primer moment l’elaboració del protocol es va entendre com un projecte participatiu i es va comptar amb suport expert. Ara es troben en l’etapa d’implementació i  es vol posar en valor la importància de la prevenció: oferir formació, espais on expressar dubtes i necessitats per visibilitzar les violències en totes les seves formes i  generar narratives transformadores sobre les denúncies. «Genera sorpresa i alhora il·lusió veure com ràpidament es genera transformació en les persones quan s’atreveixen a formar part del procés. Tot i així,  continuem trobant a faltar als homes de les nostres organitzacions en els espais  relacionats amb el protocol: és un repte que se sentin interpel·lats i atorgar prioritat a aquest tema incòmode, tot i que la obligatorietat ha estat un factor decisiu per arribar on som ara», apunta Torallas.

A més, Lafede també vetlla per la creació o revisió dels protocols de les federades i aquesta primavera iniciaran un espai de suport a les entitats amb aquest propòsit. «El que estem demanant és que facin un procés, no que copiïn un text i el signin com a propi. Moltes entitats han expressat que la component d’obligatorietat del protocol ha servit perquè a les seves entitats això s’entomés de forma seriosa per primera vegada. Que el protocol de Lafede està servint per posar fil a l’agulla», finalitza.

 

Aquest reportatge escrit per Carla Liébana es va publicar originàriament a la revista Cooperació Catalana número 452 (abril 2021) editada per la Fundació Roca i Galès.

Article: A l’Economia Solidària també patim violències masclistes

Les organitzacions i espais vinculats als moviments socials i l’economia social i solidària, malgrat el seu relat teòric, no estan lliures de pràctiques d’assetjament a les dones i a les persones amb opcions de gènere i identitats sexuals no normatives.

Amb aquest punt de partida, la companya Judith Cirac – amb la comissió antiassetjaments de la XES – ha escrit aquest article al mitjà de comunicació soci la Directa, amb qui col·laborem trimestralment. L’1 de gener de 2021 va entrar en vigor l’obligatorietat del Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual de la XES: durant tot aquest any, les sòcies tenen temps per adherir-s’hi o bé garantir, si tenen protocols propis, que compleixen els requisits mínims que estableix el de la XES. Podeu consultar el document aquí.

“Corresponsabilitzar-se de les violències masclistes és un procés que inclou una adquisició comunitària d’eines, així com una revisió de la cultura interna de les nostres organitzacions”, diu Cirac a l’article. I amb ganes de compartir aquest procés amb totes vosaltres, us animem a seguir llegint-lo aquí.