Listado de la etiqueta: assetjament sexual

Fem visibles les violències masclistes i LGTBIAQ+-fòbiques dins de l’ESS

Una enquesta de la XES revela que un 19% de les entitats de l’ESS han tingut casos d’assetjament masclista i LGTBIAQ+-fòbic durant el 2023. Tot i els avanços en protocols i formació per prevenir aquestes situacions, es subratlla la necessitat d’una implicació col·lectiva i feminista per eradicar les violències en els espais laborals i construir entorns segurs i inclusius.

La Comissió Antiassetjaments de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) ha publicat els resultats del darrer qüestionari laboral sobre les violències masclistes en els entorns de treball de l’Economia Social i Solidària (ESS). Segons les dades recollides, 28 de les 1.354 persones enquestades han informat d’haver patit situacions d’assetjament sexual, per raó de sexe, d’identitat o expressió de gènere, o per preferència sexual.. Aquestes situacions s’han produït en 15 de les 78 entitats analitzades, representant el 19% de les organitzacions auditades.

A més dels casos directes, les enquestes anònimes realitzades a través del Balanç Social de la XES també revelen que 114 persones en 24 entitats han estat testimonis d’assetjament en aquest mateix període.

Tot i aquestes dades, l’informe mostra un avenç significatiu en la prevenció i el tractament d’aquestes situacions a les entitats de l’ESS. Un 86% de les treballadores coneixen el procediment per denunciar casos d’assetjament sexual, per raó de sexe, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual a la seva entitat, i un 71% estan familiaritzades amb el protocol específic de la seva organització per prevenir i tractar l’assetjament. Aquestes xifres representen un augment notable de coneixement dels protocols respecte a l’any anterior, quan només el 59% i el 65%, respectivament, tenien aquest coneixement.

D’altra banda, el 91% de les entitats han implementat formacions per sensibilitzar i capacitar les seves plantilles en prevenció, detecció i abordatge d’assetjaments. Pel que fa a la percepció de seguretat, un 86% de les treballadores considera que el seu entorn laboral és segur per denunciar aquest tipus de situacions, una dada que reforça el compromís de l’ESS amb la lluita contra les violències masclistes i alhora la necessitat de continuar-hi treballant.

L’enquesta mostra una valoració positiva general sobre la igualtat de gènere en l’àmbit laboral i organitzatiu. En primer lloc, les possibilitats laborals i de formació per a les persones amb responsabilitats de cura reben una puntuació mitjana de 8, la mateixa puntuació que la percepció sobre el repartiment equitatiu de les tasques reproductives i de cura de l’organització. Tot i que la valoració de les aportacions sense distinció de gènere és de 8,7 de mitjana, l’ús equitatiu de la paraula en els espais de decisió obté una valoració més baixa, amb una mitjana de 6,2. Això indica una tendència positiva en la igualtat de gènere, amb algunes àrees encara susceptibles de millora.

L’erradicació efectiva de les violències masclistes i LGTBIAQ+-fòbiques dins de l’ESS requereix una implicació col·lectiva i feminista. Només mitjançant una acció conjunta orientada a desmuntar les dinàmiques de poder del sistema sexe-gènere, i a través de la sensibilització i educació de totes les persones de les organitzacions, es pot avançar en la creació d’espais segurs. És imprescindible, segons la XES, garantir mecanismes de prevenció, actuació i suport mutu, així com un compromís ferm i concret que faci front a la normalització, la complicitat i el silenci davant d’aquestes conductes, per tal de promoure entorns laborals i activistes justos i respectuosos per a totes les persones que hi interactuen.


Aquesta campanya compta amb el suport de:

Aquesta activitat està finançada pel projecte Teixint Drets (WakeUpRights) finançat per la Unió Europea i Oxfam Intermón en el marc del Programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) de la Unió Europea. Les opinions i els punts de vista expressats només comprometen els seus autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea, ni de l’EACEA, ni els d’Oxfam Intermón, per la qual cosa ni la Unió Europea, ni l’EACEA, ni Oxfam Intermón en poden ser considerats responsables.

Comencem el procés del protocol d’assetjaments

Aquesta setmana engeguem un procés de reflexió i aprenentatge a dins de la XES que també pretén dotar-nos d’una eina pràctica sobre com prevenir, identificar i tractar assetjaments per raó de sexe o gènere en l’entorn de l’economia solidària.

Des de la XES vam detectar la necessitat d’elaborar un protocol d’assetjaments, plantejant-nos un procés que permeti sensibilitzar i formar alhora que produir un material que pugui servir a les empreses i iniciatives de l’economia social i solidària (ESS) tant per adherir-s’hi com per elaborar protocols propis.

L’objectiu principal és erradicar les situacions d’assetjament o abús de poder que tenen lloc en l’entorn de l’economia solidària, dotant a les diferents entitats sòcies, comissions de treball i xarxes locals de la XES dels recursos necessaris per prevenir, detectar o tractar abusos de poder per raons de sexe o gènere. A través de les sessions de sensibilització i de formació, així com de l’elaboració d’un document final, el procés pretén definir un marc d’actuació i un posicionament comú davant de situacions d’assetjament.

Origen i desenvolupament del projecte

La demanda específica d’un procés d’elaboració d’un protocol d’assetjaments dins la XES neix d’una doble confluència: per una banda, d’un debat intern sobre el rol que la XES ha de desenvolupar en aquest àmbit com a referent de l’ESS i les economies feministes; i per altra banda, de la demanda per part d’entitats sòcies de la XES de cert assessorament en casos reals d’assetjament.

En aquest context, la comissió d’Economies Feministes de la XES liderarà aquest projecte partint de la idea que prevenir i eliminar actituds discriminatòries per qüestions de sexe o gènere és un pas imprescindible per a la transformació social feminista. La nostra sòcia cooperativa Candela, acció comunitària i feminista; i  la Sílvia Alberich, activista feminista i especialitzada en intervenció educativa en situacions de violència masclista, dinamitzaran el procés de reflexió i elaboració del protocol des de la seva expertesa en aquest camp.

Crida: Eradiquem l’assetjament sexual a les nostres organitzacions

A la XES volem crear un protocol per definir un marc d’actuació davant de situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe amb l’objectiu d’eradicar aquest tipus de conductes a tota l’estructura interna i externa de la XES (comissions i permanent, equip tècnic, esdeveniments, organitzacions sòcies, etc.).

Entenem com a agressió sexual qualsevol agressió verbal, no verbal o física (encara que no sigui reiterada ni sistèmica), no desitjada, d’índole sexual, que tingui com a objecte atemptar contra la dignitat de la persona agredida o crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest que produeixi aquest efecte. Una agressió es un abús de poder, no un malentès ni un conflicte, per tant no pot ser emmarcat dins del protocol de conflictes de la comissió de facilitació i cures.

Quan va néixer la inquietud a l’entitat,  es va encarregar a la comissió d’Economies Feministes que liderés aquest treball. Però recordem que les agressions sexuals són una qüestió que afecta la globalitat de la xarxa, i per això tot el col·lectiu ha de fer front a aquesta problemàtica, no només aquesta comissió. Per aquesta raó, obrim una crida per crear un grup de treball format per sòcies individuals o membres de les entitats sòcies de la XES que assumeixi aquest encàrrec. Cal tenir en compte que es necessita un treball previ i profund  sobre violència de gènere, i que una vegada s’hagi elaborat el protocol caldrà pensar com sensibilitzar les entitats sòcies perquè l’adoptin o en creïn un de propi (si no el tenen).

Ens agradaria molt que aquesta crida aconsegueixi engrescar prou gent per tirar endavant una qüestió complexa com és aquesta. Som conscients que potser caldrà l’acompanyament d’alguna persona o organització experta, però això ho valorarà el mateix grup una vegada es constitueixi. Si hi esteu interessades i creieu com nosaltres que cal fer front a la violència sexual des de l’ESS, podeu contactar amb [email protected] i, a partir d’aquí, esperem que el grup prengui vida pròpia i s’organitzi per afrontar una necessitat col·lectiva com aquesta.