L’informe de l’estat del mercat social català: un tast dels resultats de balanç social
En aquest article publicat originalment a la revista Cooperació Catalana es presenta una part dels resultats recollits al III Informe de l’estat del mercat social català, relatius al balanç social. Com cada any, la redacció d’aquest informe serveix per aturar-se i analitzar l’abast i criteris del funcionament del mercat social gràcies a les eines de la XES, que cada cop, tenen metodologies més acurades i consolidades.
El mercat social català
La XES proposa la definició del mercat social (MS) com aquell mercat a on ens podem proveir de tot allò que necessitem per la sostenibilitat de la vida, béns i serveis, tot garantint que el que comprem o venem està produït i comercialitzat en condicions justes, complint els criteris de l’Economia Social i Solidària (ESS). Així doncs, és al MS és on es troben, es connecten, s’interrelacionen, intercooperen i s’articulen les pràctiques econòmiques basades en els valors de l’ESS.
La XES treballa en la construcció del MS mitjançant diverses eines o instruments com la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), els espais d’intercooperació, el Pam a Pam i el Balanç Social (BS). D’altra banda, també es troben els processos d’articulació sectorial i la creació de xarxes locals d’ESS com a processos de base sobre els quals s’erigeix el MS.
Els resultats de la campanya de balanç social de l’exercici 2016
El balanç social va iniciar al 2007 i des de llavors, s’ha convertit en una de les eines de referència de la XES, amb la que empreses i entitats elaboren un diagnòstic del seu funcionament en relació amb qüestions ambientals, socials i de bon govern, i emprenen processos per millorar en aquests aspectes.
L’última edició del BS l’han completat 150 organitzacions: 94 han fet la modalitat completa i 56 la modalitat bàsica, fet que suposa un increment del 43% respecte a l’any anterior. De les 144 organitzacions que han obtingut una valoració positiva, les cooperatives i les associacions representen el 85%, i per tant, conformen el gruix de les organitzacions que fan BS. Tot i que no hi ha un sector predominant, l’educació, la comunicació, la tecnologia, l’habitatge i subministraments i l’assessorament són els més representats.
La democràcia a les organitzacions
Les respostes que més es relacionen amb la democràcia són les que giren al voltant dels canals de participació que es posen a disposició de la base social, amb especial èmfasi en l’ús de les noves tecnologies. Les cooperatives de treball i societats laborals són el grup que representa el percentatge més alt de participació respecte al total de la base social –una de cada quatre persones implicades van participar en l’aprovació de pressupostos i plans de gestió–. Com a segon element que es relaciona directament amb la democràcia, està la presa de decisions i la seva interpretació en la distribució del poder, seguit dels canals d’informació, comunicació i transparència. En aquest sentit, l’anàlisi qualitatiu revela que els nivells de transparència són de mitjana del 85%, sent el grup de les associacions i fundacions, el grup a on se situa el mínim, on 1 de cada 4 no fa públics els salaris en l’àmbit intern.
La igualtat a les organitzacions
El 84% de les aportacions fetes per les organitzacions, fan referencia a diferents compromisos relacionats amb la igualtat de gènere. Les respostes més generalitzades giren al voltant de polítiques de paritat (així, no tant de gènere com de sexe). Malgrat que la paritat per si mateixa no garanteix una profunda internalització de les perspectives feministes, la manca de la mateixa sí que és un símptoma rellevant. L’anàlisi quantitatiu confirma la tendència a la paritat: el 51% de dones va participar en l’aprovació de plans de treball i pressupostos; el 49% ocupava càrrecs societaris o polítics i el 46%, càrrecs en l’estructura laboral.
Un segon nivell de compromís té a veure amb les accions vinculades a l’economia de les cures i l’economia informal, on es pot incloure una de les mesures concretes sobre les quals moltes organitzacions declaren treballar: les polítiques de conciliació.
Finalment, es troben diverses organitzacions que són agents actius en la sensibilització i incidència a la ciutadania i les institucions, com per exemple, les organitzacions que fan referencia a la teoria feminista, i més particularment a les economies feministes, i a la seva vocació d’incidència.
Quant a igualtat econòmica, hi ha més diferències salarials entre les dones que entre els homes (2,25 contra 1,92). És destacable que aquestes diferències són menors que amb la mostra de l’exercici anterior, i se situa pràcticament en 1 a 2 de mitjana.
El compromís ambiental de les organitzacions
L’àmbit de treball més nomenat en aquest bloc fa referència al consum energètic i les emissions de CO2, especificant mesures com la contractació d’electricitat verda (es menciona SomEnergia al 15% de les aportacions) i a la implantació de mesures d’estalvi i eficiència energètica per reduir el consum diari. Amb el 32% de les respostes, un altre compromís destacat és la prevenció i gestió de residus, seguit de la política de compres de les organitzacions i la cerca de productes i proveïdors ecològics i/o de proximitat –21% de les aportacions–. Finalment, destaca un altre perfil de comportament pro ambiental, i que té a veure amb el fet que l’objectiu mateix de l’activitat està enfocat, precisament, a generar un benefici ambiental.
El compromís social de les organitzacions
Hi ha moltes maneres de desplegar la voluntat de compromís social per part de les organitzacions. Un primer gran àmbit és el de la mateixa ESS, on, mitjançant les dinàmiques d’intercooperació i de construcció de mercat social, s’està generant un múscul sociopolític des de les relacions comercials i econòmiques (és interessant veure com el compromís social de les organitzacions es reflecteix en la contractació de proveïdors de l’ESS). Una segona manera d’entendre el compromís social es troba en la vinculació amb el teixit associatiu local, amb l’arrelament i el treball al territori. Finalment, també es troben respostes que giren al voltat de la incidència sobre les institucions i el marc regulador per generar canvis estructurals. Destaca que moltes organitzacions mencionen la seva adhesió a la XES com a agent sociopolític (de les 144 organitzacions que han realitzat el balanç social, 117 són sòcies de la XES).
Gràcies a l’anàlisi quantitatiu, s’extreu que els diners dipositats en entitats de finances ètiques ha estat de 3,1 milions d’euros. Aquesta xifra suposa gairebé 21.500 euros de saldo mitjà per organització, i representa el 15% del total de diners dipositats en entitats de finançament (4 punts per sobre de l’any anterior). D’altra banda, el 71,5% del finançament obtingut provenia de les finances ètiques, la qual cosa mostra la gran capacitat de finançament que té el sector. Pel que fa als volums de compres, s’observa que es van fer compres per valor de 5,2 milions d’euros dins del circuit de mercat social, i que això representa aproximadament 36.300 euros de mitjana per organització: el 21,6% del total de les compres realitzades.
La salut econòmica de les organitzacions
Agafant de referència les 144 organitzacions que han fet balanç social, 82.000 persones han estat implicades, s’ha donat feina a 3.000 persones i s’han facturat pràcticament 100 milions d’euros. A partir de les mitjanes obtingudes de la sèrie històrica dels últims cinc anys, una organització de l’ESS té, de mitjana, una base social de 880 persones, n’ocupa 20 i té una facturació de 750.000 euros.
Analitzant els registres econòmics, les organitzacions van obtenir resultats positius durant el 2016. Això no obstant, s’ha de tenir present el paper de les subvencions públiques i la dependència d’aquestes com un factor de vulnerabilitat important per garantir l’estabilitat econòmica –especialment al Tercer Sector–. Les dades reflecteixen que el 40% del finançament de les associacions i fundacions és públic via subvenció.
Qualitat laboral
En aquest apartat hi ha una gran diversitat de respostes. La més destacada de totes, repetida pel 55% de les organitzacions, té a veure amb les mesures de conciliació de la vida personal i la laboral i la flexibilitat d’horaris. Segons la informació aportada per les mateixes organitzacions, el 87,5% faciliten la conciliació entre el treball i altres esferes de la vida. En segon lloc, les organitzacions parlen de tot el que té a veure amb protocols i reglaments que regulen les relacions laborals en l’àmbit intern i d’allò que té a veure amb la cura pel clima laboral i per la bona salut emocional dels grups. De fet, d’algunes aportacions se’n extreu la preocupació de les organitzacions de l’ESS amb l’atenció a les cures –lligada inherentment a la perspectiva feminista—que prioritza la dimensió humana per sobre de l’objectiu de l’entitat.
De les 93 organitzacions que han fet el balanç social complet 1.967 persones han estat contractades durant el 2016 — 149 més que al 2015–, el que suposa un increment del 8,2% en les contractacions respecte al 2015, mantenint els nivells de creació d’ocupació de l’exercici anterior. Val a dir, però, que existeix una preocupant temporalitat, ja que el 43,5% dels contractes són temporals.
Qualitat professional
Sobre la qualitat en la provisió de béns i serveis, l’aportació més repetida té a veure amb els mecanismes d’avaluació de la qualitat dels productes i serveis oferts, amb el 24% d’aportacions, fet que deixa constància de la preocupació de les organitzacions de l’ESS per aconseguir l’excel·lència. Un altre dels trets generalitzables en aquest bloc (12% de les aportacions) és la percepció que la qualitat del producte o servei final té molt a veure amb les empreses proveïdores i el valor que aporten al producte final. Una tercera percepció de la qualitat té a veure amb la implantació de sistemes de gestió vinculats a la millora contínua en diverses dimensions de gestió de l’organització, com qualitat o medi ambient, segons estàndards internacionals certificables.
Autora: Patrícia Polo.
