Reflexions i recomanacions sobre ERTOS i Economia Solidària
Una de les mesures extraordinàries impulsades pel govern central és la possibilitat de suspendre o reduir la contractació de l’empresa per motius de força major de manera temporal, el que s’anomenen Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) motivats per força major[1]. Des de l’Economia Social i Solidària volem fer una valoració d’aquest mecanisme, ja que moltes empreses i entitats de l’àmbit poden estar valorant acollir-s’hi en el moment de crisi actual, i creiem que és important fer unes recomanacions sobre l’ús d’aquesta mesura, per evitar reproduir lògiques capitalistes i incrementar els impactes sobre els segments de població més vulnerables.
Abans, però, creiem necessari fer alguns aclariments tècnics:
Què vol dir força major?
La força major es basa en l’existència d’un esdeveniment extern al cercle de l’empresa, de caràcter objectiu i independent de la voluntat d’aquesta. La força major porta amb si la impossibilitat que pugui prestar-se el contingut del contracte de treball, ja sigui de manera directa o bé de manera indirecta en afectar el succés catastròfic, extraordinari o imprevisible de tal manera a l’activitat empresarial que impedeixi mantenir les prestacions bàsiques que constitueixen el seu objecte. En concret, en el context actual, aquestes són les quatre situacions que justifiquen un ERTO:
- a) La declaració de l’estat de alarma per el Reial Decret 463/2020, de 14 de març. En aquests casos serà necessari acreditar per l’empresa que la impossibilitat de seguir prestant serveis-total o parcialment-està causada per les diferents mesures de contenció incloses en el Reial Decret 463/2020, de 14 de març.
- b) Decisions vinculades amb el Covid-19 adoptades per les autoritats competents de les administracions públiques.
- c) Les degudes a situacions urgents i extraordinàries provocades pel contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu que quedin degudament acreditades.
- d) Suspensió o cancel·lació d’activitats, tancament temporal de locals d’afluència pública, restriccions en el transport públic i, en general de la mobilitat de les persones i / o mercaderies, manca de subministraments que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament de l’activitat conseqüència directa de l’Covid-19.
Quina temporalitat té un ERTO?
La durada de les mesures de suspensió o reducció de jornada es limita a la concurrència de la força major temporal de la qual porta la seva causa. Els efectes de la suspensió de contractes o reducció de jornada per força major s’estendran durant el temps i en les condicions en què romangui vigent l’estat d’alarma declarat pel Govern central i les eventuals pròrrogues o modificacions del mateix.
RECOMANACIONS SOBRE ELS ERTO DES DE L’ESS
En primer lloc, creiem que és convenient valorar totes les possibilitats existents abans d’acollir-se a tramitar expedients de regulació temporal de l’ocupació. Hi ha altres possibilitats d’ajustos interns que, de forma negociada i consensuada, podrien ser una bona mesura abans d’acollir-se a l’ERTO, com, per exemple, les reduccions de jornada de forma temporal, bosses d’hores futures, etc., que asseguren els llocs de treball de les persones. Si, després d’una revisió de possibilitats, no n’hi ha cap que permeti superar la situació, llavors es pot valorar l’ERTO.
En segon lloc, volem posar sobre la taula una potencial problemàtica que pot afectar tothom qui s’aculli a un ERTO com a mecanisme per alleugerir l’impacte de la crisi del Covid19: només a Catalunya, ja s’han sol·licitat ERTO amb afectacions sobre gairebé 250.000 persones treballadores. És probable que l’allau de peticions saturi la capacitat de donar-hi resposta per part dels organismes públics, provocant un més que segur endarreriment en el pagament de les prestacions. Per tant, s’ha de contemplar la possibilitat que les persones que estiguin afectades per un ERTO no cobrin de manera immediata i, per tant, les empreses i entitats haurien de preveure els mecanismes d’avançament d’aquestes prestacions amb fons propis o bestretes, ja que si no és així, les persones afectades no tindran accés a cap renda en el curt termini.
En tercer lloc, creiem que és especialment important a l’hora de plantejar un ERTO mantenir un principi d’equitat: tenir en compte les situacions personals de totes les persones treballadores i adequar les afectacions en funció d’aquestes situacions, per evitar que es vegin afectades les persones en situacions més vulnerables.
En quart lloc, i en línia amb el punt anterior, creiem que un ERTO aplicat des d’una perspectiva d’ESS ha de ser un mecanisme acordat conjuntament des d’una lògica de corresponsabilització col·lectiva de tots i totes les treballadores, per garantir-ne la viabilitat a llarg termini i, per tant, la preservació de tots els llocs de treball.
En cinquè lloc, i atenent a l’especificitat de les cooperatives de treball associat, entenent que, d’acord a la Llei 12/2015 de cooperatives és requisit legal que la majoria de les persones treballadores siguin sòcies de treball, i que aquestes tenen dret de participar a l’assemblea, en principi es donen les garanties de que la decisió d’acollir-se a un ERTO comptarà amb la participació de la majoria de treballadores. En cas de que no fos així (per exemple, que una cooperativa comptés amb menys sòcies treballadores que assalariades), ja no només seria poc ètic pel fet que poques persones decidissin sobre el futur laboral de la majoria, sinó que estaria directament incomplint la llei de cooperatives. En tot cas, el que volem remarcar és que un ERTO és un mecanisme legítim quan la major part de les persones treballadores prenen part de la decisió. Si no és el cas, es poden reproduir les mateixes lògiques de les empreses mercantils, on els patrons (socis de treball) manen i els assalariats paguen el plat.
En sisè lloc, i atenent a l’especificitat de les cooperatives en general, volem matisar l’excepció emesa per la Dirección General de Trabajo en relació a l’atorgament de poders especials als consells rectors per decidir els ERTO. Considerem que ha de ser sempre l’assemblea qui decideixi, encara que sigui per mitjans virtuals, acollir-se a la suspensió d’activitat. Per a aquelles cooperatives per a les quals és inviable fer una assemblea per mitjans virtuals, es podria acceptar que fos el consell rector qui ho decideixi, amb una condició: que sigui per unanimitat de tot el consell.
Finalment, creiem que és necessari que qualsevol empresa o entitat de l’ESS que s’aculli a un ERTO, complementi la prestació d’atur de les persones que es vegin afectades pel mateix, per evitar la pèrdua de poder adquisitiu de les mateixes, especialment per a aquelles que es trobin en situacions més vulnerables.
En setè lloc, i per acabar, en el cas de les entitats o empreses amb subvencions o convenis en curs que s’han de justificar, creiem que és important considerar aquestes reflexions:
- S’ha de preveure la necessitat de justificar els projectes compromesos, de manera que pot no ser convenient acollir-se a un ERTO per poder incloure les nòmines a les citades justificacions.
- Una segona possibilitat és renunciar a part de la subvenció per poder accedir a l’ERTO; aquí l’entitat haurà de valorar quina és la millor opció econòmicament parlant.
- Si l’entitat s’acull a un ERTO renunciant a les subvencions, pot ser que la mesura de complement de la prestació d’atur no es pugui dur a terme, per no tenir els mitjans econòmics per sostenir-la.
[1] Per entendre millor el mecanisme i el seu funcionament, des dels Ateneus Cooperatius han elaborat aquest document explicatiu (a mitja pàgina hi ha un apartat amb el títol Procediment per sol·licitar un ERTO.
