Una nova legislatura per situar l’ESS al centre del canvi de model econòmic

/en ,

Després de mesos de treball, el passat mes d’abril vam aprovar, en assemblea general, la nova versió del Pla d’acció de l’economia social i solidària per a les administracions públiques.

Per tal de ser un actor econòmic i polític rellevant en la ineludible transició ecosocial que hem de fer ja com a país i, a més, esdevenir d’aquí a uns anys part important d’una alternativa a l’economia capitalista, l’economia social i solidària (ESS) catalana necessita desenvolupar-se tant quantitativament com qualitativament. Encara que la responsabilitat principal d’aconseguir-ho correspon a ella mateixa, governs i administracions poden obstaculitzar aquest procés o, al contrari, afavorir-lo. En la mesura que està generalment admès que l’ESS serveix a l’interès general, la Xarxa d’Economia Solidària demanem a governs i administracions que intensifiquin les polítiques públiques de promoció de l’ESS i, concretament, que implantin les 25 mesures per fomentar l’ESS que integren el Pla d’acció de l’economia social i solidària per a les administracions públiques.

Aquesta demanda és especialment rellevant ara, que comença una nova legislatura que ens ha de portar fins al 2025. És imprescindible, doncs, que, des d’avui, es comencin a posar les bases per a un nou model econòmic on l’ESS tingui un paper central. És per això, que exigim la implementació de les mesures que tot seguit sintetitzem:

– En el terreny legal, demanem a la Generalitat tres coses: acabar el procés consensuat amb les entitats representatives de l’àmbit per disposar d’una llei catalana d’ESS; crear la figura legal de la cooperativa d’interès col·lectiu, que facilitaria la gestió publicosocial de molts serveis de proximitat, i fer el reglament de les cooperatives de foment empresarial, tal com preveu la Llei de cooperatives, per ajudar a l’arrencada de projectes d’emprenedoria social.

– En el terreny fiscal, instem el govern espanyol, la Generalitat i els ajuntaments a millorar els avantatges fiscals a tota l’ESS, des dels impostos estatals als municipals.

– Així mateix, demanem a totes les administracions que generalitzin la contractació pública responsable, prioritzant les entitats d’ESS; als ajuntaments i consells comarcals que intensifiquin les polítiques d’ESS engegades en aquests anys, i a la Generalitat que mantingui i enforteixi els programes d’Ateneus Cooperatius i Projectes Singulars.

– En el terreny dels recursos, hem de recordar que l’ESS és una economia de base popular: les persones que la impulsen hi aporten totes les seves energies, però no disposen de prou capital per engegar segons quin tipus d’activitat. Les administracions han d’obrir noves línies de subvencions, de crèdit i d’avals per fer possibles més projectes d’ESS en activitats essencials per a la vida, i cedir a l’ESS recursos actualment en desús com naus i espais de treball, equips informàtics, mobiliari, etc., tant per a nous projectes empresarials (empreses que produeixin bens i serveis socialment útils) com comunitaris (bancs de temps, grups de criança compartida, de suport mutu, grups de consum, horts comunitaris, equipaments amb gestió comunitària, etc.).

– Igualment, no ens podem permetre deixar morir milers de petites i mitjanes empreses i perdre centenars de milers de llocs de treball, perquè la propietat les tanca per la raó que sigui: jubilació, cansament, motius de salut, canvi de domicili o d’orientació professional, fallida, etc. Les administracions s’han d’implicar a mantenir aquestes empreses mitjançant la seva cooperativització per part de les persones que ja hi treballen o hi consumeixen, ajudant-les amb subvencions a la compra, préstecs a llarg termini i baix interès, assistència tècnica i consultoria, intermediació entre la part propietària i la part assalariada per fer el traspàs, etc.

– En el terreny de la distribució i comercialització, demanem a les administracions campanyes que fomentin entre la ciutadania el consum de productes i serveis de l’ESS, així com espais físics per a l’exposició i venda dels seus productes; i que donin suport a la definició d’un segell identificatiu de l’ESS, a projectes estratègics de comercialització en línia i logística de distribució, i a la posada en marxa d’una moneda de l’ESS.

– En el terreny de l’habitatge cooperatiu, necessitem fer-lo més assequible per a tothom; per això demanem que es reservi per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús el 25%, com a mínim, dels ajuts del Pla Estatal d’Habitatge destinats a lloguer i cessió d’ús; que s’impulsi aquesta modalitat en règim de protecció oficial; que es creï una línia d’ajuts tant per rebaixar les aportacions de capital que han de fer les persones sòcies com per adquirir sòl o edificis per a la seva promoció o rehabilitació, i que, en tots els ajuts públics, s’assimili la cessió d’ús al lloguer.

– En el terreny de les tecnologies digitals, instem les administracions que promoguin les tecnologies lliures i el procomú digital, utilitzant elles mateixes de manera exclusiva programari i maquinari lliure, i facilitant a les persones i organitzacions la migració a eines digitals lliures i de codi obert.

– Per últim, l’ESS com a forma emergent d’una nova economia més justa i sostenible, pot i vol contribuir a afrontar els grans reptes que tenim com a societat i, per tant, volem que se’ns consideri com a interlocutores en matèria socioeconòmica tant en l’àmbit municipal com en el català.