Més sòl públic per a habitatge cooperatiu a Barcelona!
Barcelona, com d’altres ciutats de Catalunya i l’Estat Espanyol, està immersa en una greu crisi habitacional. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa efectiva d’accés a l’habitatge i de transformació social. És necessari l’accés a solars i finques de titularitat pública per a seguir impulsant el conveni de col·laboració amb els promotors socials d’habitatge (ESAL). Reclamem l’acció de les administracions per generar habitatge assequible, estable i inclusiu a la ciutat de Barcelona!
Drets i principis
L’accés a un habitatge digne és un dels drets fonamentals més constantment vulnerats, tot i ser un pilar bàsic que contribueix a assolir altres drets com són la salut, l’educació i l’enxarxament comunitari, entre d’altres.
La situació d’emergència dels darrers anys ha fet palesa la importància del dret a l’habitatge. Les desigualtats a la societat es manifesten clarament a través de les diferents situacions de residència de les llars. Així mateix, en un context de crisi climàtica global, l’habitatge és responsable de la tercera part del consum d’energia de l’estat.
Per això, ara més que mai, són necessàries polítiques de foment d’habitatge social que garanteixin l’assequibilitat i inclusivitat al conjunt de classes populars. El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es fonamenta en els següents principis bàsics:
- Sense ànim de lucre i propietat compartida: es manté la propietat col·lectiva amb durada indefinida en cooperatives sense ànim de lucre. El finançament és col·lectiu. Es limita el capital social retornable respecte el total de la inversió, i no hi ha recuperació de la quota d’ús.
- Autogestió i comunitat: totes les persones residents són sòcies, lideren el projecte i promouen l’empoderament i la formació. La intenció és viure de manera comunitària, amb suport mutu i transparència cap a l’entorn.
- Habitatge accessible i inclusiu: el traspàs de l’ús de l’habitatge es fa a través de la cooperativa, amb criteris d’accés transparents. L’aportació inicial es limita per facilitar l’accés al projecte, vetllant per mantenir l’assequibilitat al llarg del temps.
- Creixement i replicabilitat: es comparteix el coneixement amb el sector i l’entorn i es promou el model a través d’accions de difusió.
- Corresponsabilitat amb l’entorn: els projectes estan integrats a la Xarxa d’Economia Solidària, i tenen com a prioritat intercooperar i fomentar el mercat social, treballar en la lluita pel dret a l’habitatge, apostar per la sostenibilitat mediambiental amb una clara intencionalitat de corresponsabilitzar-se amb l’entorn i vincular-se al territori.
A dia d’avui, a Catalunya hi ha un total de 68 projectes en diverses fases de promoció i convivència, que sumen més de 1.100 habitatges potencials. D’aquest total, 20 projectes es desenvolupen a la ciutat de Barcelona, i ofereixen un total de 473 habitatges. Això demostra que Barcelona és una ciutat pionera que inspira i motiva la replicació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a tot el país.
Oportunitat actual
El context actual és crític: a conseqüència de polítiques que han promogut les dinàmiques especulatives entorn de l’habitatge, en l’última dècada el preu de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, s’ha encarit més d’un 30%, superant els 1.000€ de mitjana per habitatge, i més de 40.000 famílies s’han vist desnonades a Barcelona, la meitat de les quals, a mans de propietaris privats amb més de 10 pisos.
Davant d’aquesta situació, amb grans reptes polítics, econòmics, socials i climàtics per a les societats, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es presenta com a una alternativa efectiva de transformació social, que permet donar resposta a les necessitats d’habitatge, complementària a altres models d’accés a l’habitatge social i assequible existents al nostre país.
Més concretament, la signatura del Conveni ESAL el 2020 ha possibilitat la creació d’un instrument que reuneix l’administració pública, fundacions i cooperatives per a la promoció i gestió conjunta de l’habitatge protegit a la ciutat de Barcelona. Amb un total de 16 promocions, 8 en cessió d’ús i 8 en lloguer, el Conveni ESAL preveu donar lloc a un parc habitacional que constarà de 622 habitatges, 222 en cessió d’ús (36%) i 400 habitatges en lloguer (64%).
Aquesta col·laboració tindrà un impacte significatiu en l’augment de l’oferta d’habitatges assequibles a la ciutat, i contribueix a millorar l’accés a l’habitatge per a moltes persones. Així mateix, la cristal·lització del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús en els 20 projectes a la ciutat ha permès assolir diverses fites econòmiques, socials i ambientals:
- l’impuls de projectes participatius que promouen l’autogestió: en un sistema que potencia la implicació de la ciutadania en la resolució de les seves necessitats i la consecució d’un dret universal com és l’habitatge.
- la creació de projectes amb espais compartits de gran cohesió social: els projectes cooperatius busquen crear una comunitat incorporant espais compartits on es promouen les pràctiques de cures, la solidaritat i el suport mutu.
- la creació de comunitats marcades pel feminisme, la sororitat i la incorporació de la diversitat: s’han generat nous models, inclusius, que han integrat la visió feminista, la sororitat i la diversitat sexoafectiva.
- la generació de comunitats que aposten per un envelliment actiu: s’han creat entorns que faciliten la vida autònoma i saludable de la gent gran i que propicien el seu creixement personal i en comunitat.
- una aposta forta per la sostenibilitat ambiental: tots els projectes, amb una alta sostenibilitat ambiental, busquen maximitzar el confort dels seus usuaris i usuàries mentre redueixen fins al 40% del consum d’energia i altres recursos, i plantegen fins i tot la possibilitat de generar recursos propis.
- la posada en relleu de l’impacte econòmic dels projectes cooperatius: en totes les seves fases, des del disseny i la promoció fins a la convivència, aquests projectes han mobilitzat recursos significatius dins de l’economia solidària.
- el canvi de paradigma econòmic: s’ha posat de manifest que l’Economia Solidària és un sector amb molt potencial, i que té l’objectiu de posar la vida de les persones al centre de les activitats econòmiques.
Reivindiquem la cessió de més sòl públic a través del conveni ESAL
S’han fet grans passes en els últims anys. Tot i això, el Conveni ESAL ha iniciat l’adjudicació de només el 60% dels seus compromisos i objectius inicials, ja que la previsió era poder-hi destinar sòl per a la promoció de 1.000 habitatges, i queden encara reptes molt grans per afrontar.
Per això, demanem l’accés a solars i finques de titularitat pública per impulsar nous projectes cooperatius en cessió d’ús. Cal recordar que existeix la demanda històrica de més de 200 famílies organitzades al voltant de 10 projectes cooperatius que porten organitzant-se i reivindicant nous sòls els últims anys sense cap decisió per part de l’Ajuntament. El sòl és un element essencial per a aquesta missió. Hem de continuar cooperant i col·laborant l’administració pública, el tercer sector i les comunitats de veïns i veïnes per poder acabar de portar a terme el canvi de paradigma econòmic que la nostra ciutat necessita.
Alhora, creiem que també s’ha d’augmentar, en el marc del Conveni ESAL, la destinació de sòl per a lloguer social així com d’altres formes que contribueixin a facilitar el dret a l’habitatge.
Així mateix, exigim major agilitat a les administracions en els seus procediments amb els projectes ara en curs. Actualment, un projecte pateix de mitjana entre 1 any i mig i 2 anys des del moment en què es decideix posar al conveni ESAL fins que es fa efectiu el dret de superfície, al voltant d’1 any per a obtenir la llicència d’obres, i de 2 a 4 mesos per obtenir un certificat de qualificació urbanística. Sumat a les dificultats urbanístiques i registrals que s’han trobat la majoria de les promocions, que queden encallades en processos burocràtics. És necessària una major agilitat de les administracions en els tràmits tècnics vinculats al procés de promoció, per contribuir a una major rapidesa dels processos.
Volem construir un futur on l’habitatge no sigui un privilegi, sinó un dret inalienable per a tots i totes, i per això necessitem l’acció de les administracions. Des del 2015 hem impulsat amb èxit projectes transformadors a Catalunya, dins d’un model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús, demostrant que és possible un sistema on la comunitat i les cures ocupin un lloc central. Els habitatges actius a Barcelona són la prova que podem avançar cap a una ciutat més justa, diversa i solidària.
Aquest és el nostre somni, aquest és el nostre repte, aquest és el nostre compromís.
Grups i projectes
La Borda, Ruderal, Cal Cases, La Titaranya, La Morada, La Raval, Cirerers, Can70, La Magrana, La Xarxaire, Sotrac, La Balma, Sunnydale-Abril, Melrose, La Diversa, La 111, La Regadora, Walden XXI, Can Tomàs Toni, Cal Paler Nou, La Renegà, El Teler, L’Esbarzer, mosaic, La Solar, Torrent Viu, Empriu, Associació Gens, Can Llindar, La Trencadissa, La Lluerna, La Xalana, La Bastida, Vida Inclusiva
Entitats d’impuls i entitats de suport
La Dinamo Fundació, Sostre Cívic SCCL, Perviure SCCL, Col·lab, Celobert, Lacol, Arqbag, Voltes, Holon, Undos, La boqueria, El Tinglado, Arquitecte de Capçalera
Foto de Frederic Bartl