Mig miler de persones es reuneixen a Barcelona preparant el salt d’escala de l’habitatge cooperatiu

/en ,

El primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús va tenir lloc aquest cap de setmana 26 i 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, es va plantejar com un espai per conèixer experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes. Durant els més de tres dies, per les diferents activitats hi van passar més de 600 persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, així com equips tècnics d’acompanyament i persones de perfil tècnic i polític de diferents administracions públiques.

Les tres jornades van consistir en diferents tallers, xerrades, debats per enfortir les xarxes del moviment. Dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, la trobada estava organitzada per la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), Habicoop (la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya) el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.


Inauguració amb veu de dona defensant el dret a l’habitatge 

Dijous, un dia abans del seu inici, a la tarda, el Fòrum va ser inaugurant al Palau Robert amb una taula rodona on van ser presents diferents entitats i administracions aportant la seva mirada i debatent sobre l’encaix general de les diferents vies que treballen per assegurar el dret a l’habitatge, els seus reptes i oportunitats d’enfortiment mutu. En un cartell malauradament inusual, totes les representants van ser dones: Carme Arcarazo del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Martiza Buitrago de Coop57 i membre del moviment de les cooperatives d’habitatge, Carme Trilla presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, Regidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona i Doris González, Secretària Executiva de Condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile.

L’acte inaugural ha estat el primer debat públic entre cooperativisme d’habitatge, moviments socials, el tercer sector i l’administració local. Totes les intervinents van estar d’acord en intensificar els acords de col·laboració, reconeixent totes les vies com a vàlides: el lloguer públic, el lloguer protegir i el cooperativisme en cessió d’ús. A més, van reclamar nous pactes multisectorials per a ampliar el parc social d’habitatges i avançar en polítiques de desmercantilització del sòl.


Signatura de la Declaració de Barcelona

La de divendres va ser la primera jornada del Fòrum especialment destinada a tècnics i càrrecs d’administracions públiques, amb presència de més de 150 persones que van escoltar a representants de l’Ajuntament de Barcelona, el departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’habitatge i la Direcció General d’Economia Social del Ministeri de Treball. A més, també van compartir la seva experiència concreta ajuntaments com el de Manresa, Calonge i Santa Maria de Palautordera.

Les diferents taules van ser un interessant exercici de diàleg entre administracions i entre els diferents departament d’habitatge i de promoció de l’economia social. Es va compartir com s’ha arribat a experiències pioneres que han resultat exitoses i un model a seguir, com el conveni de cessió de sòl a entitats promotores sense ànim de lucre de l’Ajuntament de Barcelona (que preveu aixecar o rehabilitar 1000 pisos socials en els propers anys) o els ajuts directes a les aportacions de capital de la Generalitat per a noves promocions d’habitatge cooperatiu (amb un pressupost de 2 milions d’euros el darrer any). Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Vidal, Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, van posar en valor aquestes polítiques públiques per l’impuls que han suposat al cooperativisme d’habitatge dels darrers anys, a la vegada que han posat en valor el factor humà i interès públic de les promocions d’habitatge cooperatiu.  

Atres càrrecs que van participar van ser Sílvia Grau, la recent nomenada directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que va anunciar que en la seva nova etapa promourà una política integral amb el departament d’Economia Social. I, per part del govern espanyol, Maravillas Espín, Directora General del Ministeri de Treball i Economia Social, va introduir l’escala estatal, posant en valor els nous fons europeus com estratègies per impulsar la col·laboració público-cooperativa en sectors tractors i transformadors com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

  

Com a conclusió de la jornada, que tenia com objectiu impulsar la col·laboració pública per a tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu, es va acabar amb la signatura d’una declaració que recull una sèrie de mesures a impulsar per diferents administracions locals, autonòmiques i estatal. L’acte de signatura el va acollir el projecte d’habitatge cooperatiu La Xarxaire, al seu edifici al barri de la Barceloneta, construït sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament de Barcelona. El Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández, i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (associació municipalista que representa 50 municipis catalans) van encapçalar la signatura de la declaració.


Document de la declaració de Barcelona


El contingut s’inspira en la resolució del Parlament de Catalunya de suport al model de l’habitatge cooperatiu, aprovada per un ampli consens dels partits catalans. Les administracions signants de la declaració es comprometen i insten la resta d’administracions amb competències a treballar, entre d’altres, pels objectius següents:

  • Desenvolupar polítiques públiques específiques per al cooperativisme en cessió d’ús.
  • Impulsar modificacions legals per blindar el model de manera permanent.
  • Cedir sòl i patrimoni públic i impulsar la captació de sòl i patrimoni.
  • Promoure línies de finançament i establir bonificacions fiscals.
  • Crear línies de garantia per facilitar l’accés al finançament privat, especialment per a la banca ètica o cooperativa.

També van assistir a l’acte i van rubricar el seu compromís amb les mesures descrites Pedro Javier Jauregui, viceconseller d’habitatge del Govern Basc; Elena Azcárraga Monzonís, Vicepresidència Segona i Directora General d’Habitatge i Regeneració Urbana del Govern de la Generalitat Valenciana; Cristina Gómez Estévez, Consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell Insular de Menorca; i Gemma M. Martínez Soliño, viceconsellera de Drets Socials del Govern de Canàries.

 


Manifestació i concentració per l’habitatge cooperatiu

El matí de dissabte 26 els diferents grups d’habitatge cooperatiu de Catalunya i arreu de l’estat van estrenar la jornada amb una manifestació per reclamar el suport públic al model que va acollir més de 400 persones. La manifestació va marxar des del Parc de la Ciutadella, prop del Campus de la UPF de Ciutadella on es va continuar desenvolupant la trobada durant el cap de setmana, i va arribar fins a Plaça Sant Jaume de Barcelona, on va finalitzar l’acció reivindicativa amb la lectura d’un manifest. Sota el lema “Guanyem terreny a l’especulació!” es va reclamar una sèrie de mesures dirigides a administracions tant locals, autonòmiques i d’àmbit estatal:

  • Suport directe per adquirir sòl privat per desenvolupar-hi projectes.
  • Desenvolupar una regulació pròpia que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent.
  • Bonificacions fiscals, accés a finançament, avals públics i ajuts directes per a les aportacions inicials de capital.


Document del manifest “Guanyem terreny a l’especulació!”

 

 


El feminisme, la inclusió i el dret a l’habitatge, al centre dels debats

Dissabte 26 a la tarda i Diumenge 27 al matí es van realitzar més de 20 sessions tècniques al voltant de diferents temes com el finançament, les cures i la creació de comunitat, l’articulació amb els moviments socials pel dret a l’habitatge i la transició ecològica, entre d’altres. De les prop de 500 persones que hi van participar en les diferents sessions, va haver-hi consens absolut en reclamar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una via real d’accés a l’habitatge digne i en ampliar el parc d’habitatge desmercantilitzat, en aliança amb moviments en defensa del dret a l’habitatge i les diferents administracions públiques. 

Les xerrades sobre finançament, amb la presència de Juan Garibi, director de Fiare Banca Ètica, i Raimon Gassiot, coordinador de la cooperativa de crèdit Coop57 (dues de les entitats que més suport històric han donat al model), van ser les que més interès van suscitar. Totes dues entitats van reflexionar sobre el futur financer del cooperativisme d’habitatge, i explorar nous instruments d’avals i garanties públiques i col·lectives per assegurar els projectes. A més, van apostar per aliances necessàries amb més actors per al seu necessari salt d’escala per fer-ho més assequible a sectors populars. 

Però més enllà dels temes financers, la gestió de les cures i l’aportació de moviments transversals com el feminisme i l’antiracisme també van atraure l’atenció de la majoria de participants. Van prendre protagonisme les experiències dels projectes d’habitatges cooperatius feministes per dones i col·lectiu LGTBI com La Renegà (a Santa Maria de Palautordera) o La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona), o exclusius per a gent gran per viure la vellesa de manera autogestionada com alternativa al model de residències privades com Can 70 (a Sarrià, Barcelona), Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols) o Trabensol (Madrid), entre d’altres. En la vessant més inclusiva però també anti-racista i anti-capacitista, entitats com TEB, que treballen acompanyant persones en risc d’exclusió com són la discapacitat intel·lectual, Punt de Referència o la Fundació Nazareth, que treballen amb joves ex-menors tutelats, van compartir com el cooperativisme d’habitatge facilita la inclusió social de les persones que acompanyen.

Però també l’arquitectura en la seva vessant més social, des de la perspectiva de les persones i les comunitats, va tenir el seu espai. Diferents despatxos cooperatius d’arquitectura com Lacol, Celobert, Voltes, o Arqbag van reflexionar sobre els nous models de convivència que s’experimenten en diferents projectes que han tingut l’oportunitat de dissenyar. A la vegada, habitatges cooperatius ja amb àmplia experiència en convivència com Cal Cases (Santa Maria d’Oló, Bages), La Borda, Cirerers i La Balma (Barcelona) van compartir la seva experiència en el disseny dels espais comuns. 

I en la seva vessant més tècnica però també amb perspectiva de transició ecològica i energètica, entitats referents del cooperativisme com Som Energia o Som Mobilitat van difondre les seves experiències dins de l’habitatge cooperatiu. I els projectes d’habitatge situats en entorns rurals com El Turrós (Garrotxa, Girona) o Arterra Bizimodu (Navarra) van auto-reivindicar un model que també es desenvolupa fora de les grans ciutats i àrees metropolitanes.

Com a vector principal que transitava entre les diferents activitats hi havia l’anomenada “via cooperativa” pel dret a l’habitatge, com una opció preparada i madura per fer el salt d’escala, però que necessita el suport de l’administració, tant per a garantir i ampliar la seva assequibilitat com per blindar-se de l’especulació. El model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús necessita suport públic per una consolidació legal de la seva capacitat transformadora i resolució de múltiples necessitats i problemes socials.

També es va aprofitar el Fòrum per presentar els mapes que situen els diferents projectes iniciatives d’habitatges cooperatius pel territori. Inspirat en el mapa Llargavista.coop, produït per l’Observatori de l’habitatge cooperatiu impulsado per Sostre Cívic a Catalunya, es va presentar el mapa estatal d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, fruit de l’esforç conjunt entre REAS i l’equip d’investigació Alterhabitat. Aquests mapes són d’accés lliure i informació actualitzada aportada pels grups dels diferents territoris en qualsevol de les seves fases: formació, promoció o convivència. Gràcies aquests mapes es pot dimensionar amb dades la realitat actual del model cooperatiu d’habitatge i avaluar el seu creixement. Actualment, a Catalunya, n’hi han 15 projectes en convivència y 15 en fase de promoció, que sumen prop de 600 habitatges. A l’estat espanyol, la suma puja a 28 projectes en convivència i 33 en fase de construcció. Els grups en formació que cerquen oportunitats per impulsar els seus propis projectes, en canvi, es poden comptar en diverses desenes, cosa que dimensiona l’alta demanda del model.


Una fórmula entre el lloguer i la compra 

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat a les habitants i facilita una major accessibilitat i mobilitat sense càrregues financeres. Entre d’altres això s’aconsegueix perquè la propietat dels immobles és col·lectiva i sense ànim de lucre, i roman així indefinidament després de la construcció o rehabilitació. Tot això impedeix l’especulació i contribueix a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. Es basa en l’aportació d’un capital inicial per part de les socies del voltant d’un 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual assimilable al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.

Aquest model residencial té un ampli desenvolupament internacional. En el cas català els referens son els models que sorgeixen en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca, i posteriorment va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel, i el model Uruguaià, que des dels anys 60 és referent amb les seves diferents modalitats que requereixen més o menys capacitat d’estalvi previ en l’aportació inicial. El model és una solució eficaç d’accés a l’habitatge amb exemples com les 1.300 Coopératives d’habitation que allotjen a 60.000 persones al Québec, les Coopératives de construction et d’habitation amb el 8% dels immobles a Suïssa, les 30.000 cooperatives que representen el 2,58% dels habitatges a l’Uruguai, els 160.000 habitatges de Cooperatives de Utilitat Pública amb el IIBW a Àustria.

 

Podeu donar un cop d’ull a totes les fotografies del Fòrum al flickr de la XES.

Els habitatges cooperatius de la península es trobaran a Barcelona per reivindicar-se com alternativa

/en ,

Aquest matí s’ha presentat a Barcelona els detalls del Fòrum per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que tindrà lloc aquest cap de setmana, del 25 al 27 de novembre, al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Convocat sota el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, està organitzat de la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), Habicoop (la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya) el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Al programa del Fòrum que han detallat avui els seus organitzadors en roda de premsa a l’edifici de La Balma (al barri de Poblenou de Barcelona) es troben diferents activitats dividides en diferents eixos temàtics, com la col·laboració públic-cooperativa comunitària per millorar l’accessibilitat a l’habitatge, la creació de comunitats d’ajuda mútua i cura, l’eficiència energètica i la sostenibilitat. 

El moment més reivindicatiu de la trobada serà dissabte al migdia, quan han convocat una manifestació sota el lema “Guanyem terreny a l’especulació”. Un dels objectius de l’acció és aconseguir suports públics i socials a la Declaració de Barcelona, una llista de mesures que reivindiquen més suport públic i finançament als projectes cooperatius que es basa en la resolució que el Parlament de Catalunya va aprovar a la primavera, i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Dos representants d’ambdues administracions han estat avui presents a la roda de premsa. Per part de l’Ajuntament de Barcelona Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament local i Política Alimentària, ha manifestat la seva satisfacció que aquesta trobada se celebri a Barcelona, donat que la capital catalana “està actuant de manera pionera en estendre des de l’administració local aquest model que té una llarga tradició a centre-europa i Amèrica llatina” i ha destacat que l’habitatge cooperatiu actuï també com a “tractor de l’economia social i solidària”, a través de comprar proveïdors cooperatius d’arquitectura, finances, construcció, etc. Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, ha estat d’acord en qualificar aquesta trobada com un “abans i un després perquè el model de l’habitatge cooperatiu faci el salt d’escala necessari per àmplies capes de la població” i ha fet valdre els canvis normatius que està fent l’administració catalana per blindar el model a llarg termini.

Paula Martí, portaveu del comitè organitzador del Fòrum i membre de la sectorial d’habitatge de la XES, ha destacat que l’objectiu de la trobada és “reivindicar fent visible un nou model basat en l’autogestió i en mantenir l’habitatge com un dret d’ús al marge de les dinàmiques de mercat i especulació immobiliària”. A la cita ja han confirmat assistència més de 500 persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i la península Ibèrica, així com equips tècnics d’acompanyament i personal tècnic i polític d’administracions públiques en els seus diferents àmbits.

Una fórmula entre la propietat i el lloguer

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat a les habitants i facilita una major accessibilitat i mobilitat sense càrregues financeres. Entre d’altres això s’aconsegueix perquè la propietat dels immobles és col·lectiva i sense ànim de lucre, i roman així indefinidament després de la construcció o rehabilitació. Tot això impedeix l’especulació i contribueix a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. Es basa en l’aportació d’un capital inicial per part de les socies del voltant d’un 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual assimilable al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.

Aquest model residencial té un ampli desenvolupament internacional. En el cas català els referens són els models que sorgeixen en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca, i posteriorment va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel, i el model Uruguaià, que des dels anys 60 és referent amb les seves diferents modalitats que requereixen més o menys capacitat d’estalvi previ en l’aportació inicial. El model és una solució eficaç d’accés a l’habitatge amb exemples com les 1.300 Coopératives d’habitation que allotjen a 60.000 persones al Québec, les Coopératives de construction et d’habitation amb el 8% dels immobles a Suïssa, les 30.000 cooperatives que representen el 2,58% dels habitatges a l’Uruguai, els 160.000 habitatges deCooperatives de Utilitat Pública amb el IIBW a Àustria.

Compte enrere per al fòrum de l’habitatge cooperatiu

/en ,

Com ja hem anat informant, el Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús tindrà lloc del 25 al 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, serà un espai per conèixer les experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes, fer tallers, xerrades, debats i enfortir les xarxes del sector.

Aquest esdeveniment, que comptarà amb un debat previ el dijous 24, es planteja com una referència per millorar l’accessibilitat a l’habitatge per a diferents sectors socials, tant joves com gent gran, intergeneracional o col·lectius específics. Iniciatives per desenvolupar en entorns urbans o periurbans, com per rehabitar a zones rurals. A més, proposa la recuperació de la vida en comunitat, amb la incorporació de la propietat col·lectiva i la gestió cooperativa de l’hàbitat amb una visió democràtica i participativa, afavorint la millora de la salut, el suport mutu, les cures i l’acompanyament de les situacions de vulnerabilitat i dependència. Si hi esteu interessades i encara no us heu inscrit, afanyeu-vos perquè queden poques places! A més, si vols posar el teu gra de sorra per fer-ho possible, pots apuntar-t’hi com a voluntària escrivint un correu a habitatge@xes.cat o fer una donació en un sol clic.

Podeu consultar el programa complet aquí, però destaquem l‘experiència més viviencial serà la possibilitat de visitar projectes en convivència com el cas de l’acabat d’estrenar Cirerers a Barcelona, o la Vidalia a Puig-reig, Ca la Fou a Vallbona d’Anoia, Cal Cases en Santa Maria d’Oló. Serà una mostra de la realitat formada per una àmplia diversitat de projectes, que responen a una necessitat social emergent per recuperar l’habitatge com a espai que permet construir una vida amb l’esperit de la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat, en una dinàmica majoritària enfocada en la competitivitat, l’aïllament i la individualització de la vida.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat a les habitants i facilita una major accessibilitat i mobilitat sense càrregues financeres. Entre d’altres això s’aconsegueix perquè la propietat dels immobles és col·lectiva i sense ànim de lucre, i roman així indefinidament després de la construcció o rehabilitació. Tot això impedeix l’especulació i contribueix a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. Es basa en l’aportació d’un capital inicial per part de les socies del voltant d’un 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual assimilable al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.

Aquest model residencial té un ampli desenvolupament internacional. En el cas català els referents son els models que sorgeixen en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca, i posteriorment va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel, i el model Uruguaià, que des dels anys 60 és referent amb les seves diferents modalitats que requereixen més o menys capacitat d’estalvi previ en l’aportació inicial. El model és una solució eficaç d’accés a l’habitatge amb exemples com les 1.300 Coopératives d’habitation que allotgen a 60.000 persones a Québec, les Coopératives de construction et d’habitation amb el 8% dels immobles a Suïssa, les 30.000 cooperatives que representen el 2,58% dels habitatges a l’Uruguai, els 160.000 habitatges de Cooperatives de Utilitat Pública amb el IIBW a Àustria.

Seguim avançant per fer accessible la via cooperativa pel dret a l’habitatge!

Presentem la imatge del Fòrum de l’habitatge cooperatiu

/en ,

Presentem la imatge ‘La via cooperativa pel dret a l’habitatge’ el Fòrum de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que se celebrarà el 25, 26 i 27 de novembre a Barcelona que organitza la XES i Reas Red de redes amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona i la Direcció General d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya.

Dissenyat per les dues cooperatives Apòstrof i Holon, vol reforçar l’imaginari de les vies possibles per assegurar el dret a l’habitatge, posant èmfasi en el dia a dia de la vida a les cooperatives d’habitatge. I a vosaltres, què us transmet?

Volem omplir el Campus Ciutadella de la UPF i tenim moltes ganes que ens hi acompanyeu! Trobareu tota la informació del Fòrum a la pàgina web, i en unes setmanes compartirem el programa complet i obrirem inscripcions.

a via cooperativa pel dret a l’habitatge

Fòrum per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

/en ,

Els propers 25, 26 i 27 de novembre se celebra a Barcelona ‘La via cooperativa al dret a l’habitatge — Fòrum per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús 2022’, un espai impulsat per la XES i REAS – Red de Redes.

El fòrum serà un espai d’aprofundiment i enfortiment del sector de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una peça clau per sumar esforços en assegurar el dret a l’habitatge com a pilar bàsic de l’estat del benestar.

Comptarem amb expertes locals i d’arreu; futures i actuals sòcies habitants, equips tècnics i personal de l’administració. Entre totes explorarem vies per fer avançar el model en temes com l’accés al sòl i patrimoni, el finançament, l’impuls, el suport als projectes, l’assequibilitat i la inclusivitat, la relació amb els moviments pel dret a l’habitatge i molt més. També farem xarxa entre les comunitats d’habitatge!

Ja s’ha creat l’espai en línia del forum.habitatge.coop on després de l’estiu s’aniran compartint més detalls. Ara per ara, simplement reserveu-vos la data i aneu explorant si voleu quedar-vos a Barcelona (si és que us hi heu de desplaçar).

L’habitatge en cessió d’ús es consolida al Parlament com a via cooperativa pel dret a l’habitatge

/en ,

La resolució aprovada inclou diferents propostes de col·laboració pública cooperativa amb mesures econòmiques, fiscals, de cessió de sòl i de suport al cohabitatge de gent gran, entre d’altres.

Aquest matí la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya ha aprovat per àmplia majoria una Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La proposta ha rebut els vots a favor d’ERC,  CUP – Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem i Socialistes i Units per Avançar; i un ampli suport dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya, Ciutadans i PP, que s’han abstingut en alguns dels punts. VOX ha votat en contra de tots els punts presentats. 

Es tracta de la primera vegada que el Parlament debat sobre l’habitatge en cessió d’ús, un model d’accés a l’habitatge que va obrint-se camí a Catalunya com a alternativa cooperativa al lloguer i la compra. 

Catorze mesures per reconèixer i impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús

Fins ara, si bé el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús se cita a la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, aquesta no n’estableix una regulació específica. La nova resolució aprovada insta al Govern a efectuar una modificació de la llei per recollir les característiques fonamentals del model d’habitatge de cessió d’ús català i blindar-ne l’interès general i la no especulació. 

La proposta, que va ser presentada per la sectorial d’habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, amb els grups d’ERC, CUP i Comuns, recull també l’impuls de nous programes de polítIca pública que afavoreixin l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes d’habitatge cooperatiu. En concret, al document aprovat, s’hi troben mesures com desenvolupar una regulació pròpia del model que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent, establir bonificacions fiscals, millorar el finançament per part de l’Institut Català de Finances (ICF), establir mecanismes financers per a poder constituir avals o consolidar la primera línia d’ajuts per a les aportacions inicials de capital que ha dut a terme la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives. 

 

L’habitatge cooperatiu català: un model en creixement amb referents internacionals

Amb aquest paquet de mesures el sector pren de referència experiències com les del Quebec, Dinamarca o Uruguai. En aquests països, amb més de cinquanta anys d’història al darrere, aquest model cooperatiu ja una realitat consolidada d’habitatge assequible per un gruix considerable de la població gràcies, precisament, a una regulació clara i al desenvolupament de programes integrals de política pública.

Actualment, la iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública comunitària en aquest camp han fet possible que el 2022 existeixin més de 35 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 650 habitatges. Les experiències més conegudes són a Barcelona, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament, però també altres administracions locals estan apostant per aquest model com una eina més dels seus plans d’habitatge. Municipis com Sant Cugat del Vallès, Palamos, Lleida, Manresa, Palafrugell o Calonge i Sant Antoni estan cedint sòl públic o col·laborant a mobilitzar sòl privat a cooperatives per a desenvolupar els seus projectes d’habitatge. 

El model impulsat des del moviment cooperativista de l’Economia Social i Solidària, s’ha definit en base a cinc aspectes fonamentals que reforcen el seu interès públic: l’absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva de l’habitatge, l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes, el foment de l’autogestió i la construcció de comunitat, , el compromís amb la intercooperació i el creixement del model, i la corresponsabilitat amb l’entorn i el dret a l’habitatge.

 

Un reconeixement específic pels projectes d’habitatge cooperatiu sènior

Tres de les mesures aprovades es relacionen amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per a gent gran, també anomenat cohabitatge sènior o de gent gran, i el reconeixen com una modalitat alternativa a la institucionalització del model de residències, amb propostes per facilitar la seva assequibilitat i la introducció de nous mecanismes per donar suport a les experiències existents a Catalunya.

L’habitatge cooperatiu sènior és un model d’habitatge cooperatiu per a persones grans que inclou espais privats per a cada unitat de convivència i espais compartits, una alternativa de viure la vellesa basada en l’autogestió i la participació de totes les persones implicades. A Catalunya hi ha 5 projectes sèniors en diferents fases de la promoció: els més avançats són Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, i Can 70, al barri de Sarrià de Barcelona.

Notícies relacionades

 

Habitatge cooperatiu al Parlament

Carta de demandes per a l’impuls de polítiques públiques pel dret a l’habitatge

/en ,

La sectorial d’habitatge de la XES, l’Observatori DESC i la Federació de cooperatives d’habitatge hem remès una carta de demandes per a l’impuls de polítiques públiques d’estímul de l’habitatge protegit, assequible i social en patrimoni de caràcter privat a l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència d’Habitatge de la Generalitat en el marc de la campanya “Guanyem Terreny a l’Especulació!”.

Us adjuntem les cartes dirigides a l’Agència d’Habitatge de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona per a l’impuls de diverses mesures de política pública que facilitin l’augment de l’habitatge protegit, assequible i social, en patrimoni de caràcter privat.

 

L’habitatge és un dret, no un negoci!

/en ,

Ens hem adherit al manifest impulsat pel sindicat de Llogateres de Catalunya, de la mà de la sectorial d’habitatge de la XES.

L’habitatge s’ha convertit en un luxe. Tenir feina ja no és garantia de poder viure dignament. Des de fa dècades, el preu de la vida s’ha anat encarint per beneficiar a uns pocs. La causa principal la trobem en la successió de crisis econòmiques i socials provocades pel sistema capitalista, i en les lleis que beneficien als especuladors. La bombolla hipotecària i la posterior bombolla del lloguer ha inflat els preus de l’habitatge com mai havia passat abans, escanyant cada cop més la gent i elevant la vergonyosa xifra de desnonaments als 2 milions. Més recentment, la crisi derivada de la Covid19 ha fet davallar encara més els nostres ingressos, mentre la crisi energètica s’ha instal·lat de forma permanent. Actualment estem immerses en una crisi d’encariment generalitzat del cost de la vida sense precedents. L’augment del cost de l’energia, de molts altres productes bàsics o la repercussió de la inflació (IPC) està tenint sobre les rendes immobiliàries està empitjorant encara més les condicions de vida.

Ja n’hi ha prou! Davant de l’encariment insuportable del cost de la vida, fem una crida a organitzar-nos i lluitar contra aquesta estafa generalitzada. Ens hem d’organitzar i avançar cap a la desmercantilització de l’habitatge i l’energia. Si acabem amb el rendisme d’uns pocs, assolirem una vida digna per a totes.

Exigim als governs i ens comprometem a lluitar per:

? ACABAR AMB ELS DESNONAMENTS i EXPROPIAR ELS PISOS DE BANCS I FONS VOLTOR : Després de quasi 2 milions de desnonaments en els darrers 10 anys, no podem permetre ni un més: no hi pot haver gent sense casa, mentre hi ha cases sense gent. Cal recuperar la funció social de l’habitatge, avui segrestada per bancs, fons voltor i grans propietaris, que s’han beneficiat durant dècades d’una política fiscal favorable i del rescat bancari. Cal garantir un parc d’habitatge de lloguer públic i social. No manca oferta d’habitatge: ens volen vendre el discurs de l’escassetat per seguir apujant els preus i destruint el territori a base de pelotazos.

? PUNXAR LA BOMBOLLA DEL LLOGUER: Reclamem la reinstauració de la llei de regulació de preus de lloguer, que prohibia les pujades de preus del lloguer i obligava a les baixades.. Reclamem que el nou Projecte de Llei d’Habitatge Estatal plantegi una baixada de lloguer amb aplicació immediata. Volem la mateixa estabilitat en el lloguer que en el lloc de treball: uns contractes indefinits i estables, que es renovin de manera automàtica.

? DEMOCRATITZAR L’ENERGIA I GARANTIR EL PA: Prou d’enriquir els oligopolis energètics mentre les persones treballadores vivim cada cop més escanyades. Cal prohibir els talls de subministres a qui no pot pagar la factura, però també cal nacionalitzar les empreses energètiques i elaborar un pla de transició energètica democràtica que suposi una solució permanent a l’esgotament de recursos i la dependència d’oligopolis nacionals i internacionals. Democratitzar l’energia és imprescindible per fer baixar els preus dels béns de primera necessitat.

? GARANTIR ELS SALARIS: No podem permetre cap retrocés més dels salaris de ningú: tant les que treballen, com les que no poden. Cal garantir els salaris mínims en consonància amb el cost de la vida i protegir els drets de totes les treballadores.

? ACABAR AMB LA REPRESSIÓ: Cal acabar amb la judicialització i persecució de la dissidència política, i derogar la llei mordassa. Actualment, només el moviment per l’habitatge ja acumula més de 400.000€ en multes acumulades durant els darrers tres anys, per aturar desnonaments, per exercir una obligació moral: defensar les llars de la gent i el dret a una vida digna.

 

Us esperem al carrer el dia 21! Podeu adherir-vos al manifest aquí.

Guanyem terreny a l’especulació!

/en ,

Impulsem, conjuntament amb Coòpolis, una nova campanya d’incidència política per millorar l’assequibilitat de l’habitatge a Catalunya.

Sota el lema Guanyem terreny a l’especulació, recuperem sòl privat amb la via cooperativa al dret a l’habitatge les entitats impulsores  reclamem a les administracions noves mesures que potenciïn l’habitatge assequible i reforcin l’aliança públic cooperativa comunitària.

Garantir el dret a un habitatge digne i adequat per a totes les persones és un dels grans reptes col·lectius que afrontem com a societat. Així mateix,  aquest repte hauria d’anar vinculat a la transició cap a un model econòmic i social que posi al centre la cura de les persones i del medi ambient. El context actual està marcat per la predominança del mercat d’habitatge lliure com a via principal d’accés a l’habitatge. Des de 2007 els problemes habitacionals relacionats amb l’accés i manteniment de l’habitatge són de les preocupacions principals de moltes llars a Catalunya. Davant aquest fet, l’escàs parc públic no permet donar resposta a les nombroses necessitats existents, ni actua com a regulador de l’oferta de mercat lliure. És palesa doncs la necessitat de més mesures i recursos per fer créixer el parc d’habitatge protegit i accessible, mitjançant el desenvolupament del sòl públic disponible, però també, inevitablement, recuperant patrimoni de caràcter privat per a donar-li un ús social i comunitari.

En aquest sentit, són diverses les entitats sense ànim de lucre, vinculades al moviment cooperatiu i l’economia social o al tercer sector, que impulsem projectes amb l’objectiu d’augmentar el parc d’habitatge assequible a Catalunya, en sòl públic i a través del patrimoni privat. No obstant això, per a potenciar l’acció d’aquest sector social, cal reforçar l’aliança pública cooperativa comunitària. És imprescindible una major col·laboració i suport de les administracions.

Per aquests motius, en el marc de la campanya “Guanyem terreny a l’especulació” s’ha elaborat una sèrie de demandes clau que permetin l’impuls d’habitatge assequible.

 

 

Demandes a l’administració pública per mobilitzar sòl privat cap a la via cooperativa al dret a l’habitatge

Limitació d’àrees de tanteig i retracte: L’Ajuntament pot identificar sòl privat mitjançant el Registre municipal de solars sense edificar previst a l’article 177 del DL 1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC). Així mateix, els ajuntaments poden facilitar l’adquisició de solars o edificis per la via de tanteig i retracte, bé en aplicació del DL 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària adreçat a entitats financeres, per aplicació de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge (LDH), en les transmissions d’habitatge protegit, o bé mitjançant la delimitació d’una àrea de tanteig i retracte en aplicació de la Llei d’Urbanisme o de la LDH.

Identificar patrimoni privat: Al marge d’aquestes eines, el coneixement de la realitat municipal sens dubte pot permetre a l’Ajuntament identificar oportunitats i facilitar la posada en contacte entre privats -propietària i cooperativa-. De la mateixa manera que s’està fent aquesta interlocució en l’àmbit del lloguer, hauria de ser possible introduir línies que ho facin extensiu al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Línies de subvenció específiques: L’Ajuntament pot establir, a més, línies de subvenció específiques per a l’adquisició i promoció de sòl privat i fixar condicions que defineixin el retorn social dels projectes. 

Adquisició comunitària de patrimoni: Tal com està succeint a altres països europeus, per facilitar l’accés al sòl també es poden crear fideïcomisos comunitaris de terres (CLT) amb l’objectiu de facilitar l’accés i el finançament dels projectes al sòl privat.

Projectes en sòl privat

La iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública cooperativa comunitària en aquest camp han fet possible que el 2021 existeixin més de 35 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 650 habitatges. De tots aquests projectes quasi un 40% es basen en sòl privat recuperat del mercat. A més, un 60% d’aquests projectes en sòl privat s’han qualificat d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) com la resta del total de projectes, que es basen en sòl públic. La realitat d’aquestes experiències demostren el potencial de vies guanyant terreny, sòl a sòl, a l’especulació del mercat privat.

 

Fem el primer pas al Parlament per consolidar la via cooperativa pel dret a l’habitatge

/en ,

La sectorial d’habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya presenta una proposta de resolució al Parlament amb els grups d’ERC, CUP i Comunns per consolidar el model de cessió d’ús a Catalunya i potenciar l’aliança pública cooperativa.

Aquest matí al registre del Parlament de Catalunya s’ha presentat formalment una Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El document l’han signat els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, CUP – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem, a instància de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya. Representants d’aquestes entitats han declarat que també esperen rebre el suport a la proposta dels grups de Junts per Catalunya i els Socialistes durant el debat parlamentari.

Serà el primer cop que el Parlament abordi l’impuls de l’habitatge en cessió d’ús, que els darrers anys va obrint-se camí a Catalunya com a via cooperativa per garantir el dret a l’habitatge. Actualment, si bé el cooperativisme en cessió d’ús se cita a la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, aquesta no n’estableix una regulació específica. La resolució persegueix doncs traslladar a la Llei les característiques fonamentals del model d’habitatge de cessió d’ús català, i impulsar nous programes de política pública que afavoreixin l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes.

En concret, recollides al document, s’hi troben mesures com desenvolupar una regulació pròpia del model que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent. En matèria fiscal, s’insta a establir bonificacions fiscals tant d’impostos locals com l’IBI o l’ICIO, com de les càrregues impositives relacionades amb escriptures públiques, transmissions patrimonials, a més de deduccions en l’IRPF. També es demana millorar el finançament, tant per part de l’Institut Català de Finances (ICF) com establint mecanismes financers per a poder constituir avals, a banda d’ampliar i consolidar els ajuts públics que fa tant l’Agència Catalana de l’Habitatge per adquirir sòls o patrimoni de titularitat privada, com els recentment publicats per la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives adreçada a reduir les aportacions inicials de capital. 

El document també menciona específicament aquells projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb serveis associats a la gent gran, coneguts com a cohabitatge sènior. Es demana un reconeixement per part de l’administració catalana d’una modalitat alternativa a les residències públiques, donant suport als projectes que es desenvolupen a Catalunya, facilitar-ne la seva assequibilitat amb prestacions equivalents a l’ingrés residencial i introduint la nova realitat a la Cartera de Serveis Socials de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.

 

L’habitatge cooperatiu: un model en creixement a Catalunya

Amb aquest paquet de mesures recollides a la Resolució, que es discutirà a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya els propers mesos, el sector pren de referència experiències com les del Quebec, Dinamarca o Uruguai. Amb més de cinquanta anys d’història al darrere, en aquests països la cessió d’ús és ja una realitat consolidada d’habitatge assequible per un gruix considerable de la població gràcies, precisament, a una regulació clara i al desenvolupament de programes integrals de política pública. 

Actualment, la iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública comunitària en aquest camp, han fet possible que el 2021 existeixin més de 30 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 550 habitatges. Les experiències més conegudes són a Barcelona, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament que ha proporcionat sòl públic per a tirar endavant promocions com La Borda (Sants), La Balma (Poblenou), Cirerers (Roquetes), Princesa49 (El Born), La Xarxaire (Barceloneta) o La Chalmeta (La Marina del Prat Vermell). Però també altres administracions locals estan apostant per aquest model com una eina més dels seus plans d’habitatge. Municipis com Palamós, Lleida, Manresa, Sallent, Palafrugell o Calonge estan cedint sòl públic o col·laborant a mobilitzar sòl privat a cooperatives per a desenvolupar els seus projectes d’habitatge. L’aposta del sector per l’interès públic del model es fa palesa també en que dos terços dels projectes en sòl privat s’han qualificat com a Habitatge de Protecció Oficial (HPO), tal com ho son la resta que es basen en sòl públic, amb projectes com La Diversa (Sants), La Morada (Roquetes) o Cal Paler Nou (Cardedeu).

El model impulsat des del moviment cooperativista de l’Economia Social i Solidària, s’ha definit en base a cinc aspectes fonamentals que reforcen el seu interès públic: l’absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva de l’habitatge, l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes, el foment de l’autogestió i la construcció de comunitat, , el compromís amb la intercooperació i el creixement del model, i la corresponsabilitat amb l’entorn i el dret a l’habitatge.

També, des de la Sectorial, s’hi està treballant per fer front a un dels principals reptes del sector és fer accessible aquest model per a les classes populars. En aquest sentit la proposta de resolució que s’ha presentat al Parlament és fruït de la feina d’incidència política de la campanya Fem assequible l’habitatge cooperatiu, impulsada el curs passat per tal de recollir suports institucionals a una sèrie de mesures legals i financeres. Dins de la campanya es va portar a terme la primera concentració reivindicativa del moviment, el darrer 15 maig a Plaça de Sant Jaume (Barcelona), on centenars de persones van donar suport a un manifest que va recollir suports també de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) i el Sindicat de Llogateres. 

En aquest marc de treball també s’ha redactat el primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”, que recull i comparteix mecanismes i propostes que s’estan duent a terme per part dels projectes per contribuir a l’assequibilitat dels projectes. Aquest informe ha estat part important també en la negociació per aconseguir la convocatòria dels ajuts anomenat HabitatCoop (impulsats per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives), destinats a contribuir a la reducció de les aportacions inicials dels projectes d’habitatges en cessió d’ús.

 

registre-habitatge