Sis il·lustradores feministes, de la mà de la XES, mostren actituds que generen desigualtats de gènere a les organitzacions de l’economia solidària per animar-les a millorar la participació i la democràcia interna
Interrupcions constants, acaparament de la paraula, invisibilització de les tasques reproductives…algunes actituds que fomenten les desigualtats de gènere també són presents als col·lectius de l’economia social i solidària. Tot i que es tracta d’un sector que defensa fermament els principis feministes, sovint s’escapen petits detalls en el dia a dia que repeteixen patrons heteropatriarcals i que tenen com a conseqüència que les dones se sentin menys convidades a participar activament a les reunions, assemblees, actes públics, etc.
Per aquest motiu, la comissió d’Economies Feministes (EcoFem) de la XES ha impulsat una campanya de comunicació gràfica amb l’objectiu que tothom en prengui consciència i, d’aquesta manera, es puguin canviar les coses. Anna Fernández, membre de la comissió d’EcoFem, explica: “Sovint preferim pensar que aquests comportaments no responen a qüestions de gènere, que tot depèn de la persona. Però quan es tracta de patrons que es repeteixen sistemàticament hem d’acceptar que no és una casualitat, sinó que hi ha quelcom inconscient que ens duu a relacionar-nos diferent segons el nostre gènere”.
La campanya no té cap intenció de culpabilitzar ni criminalitzar ningú: es tracta de fer visibles les coses que passen desapercebudes per animar-nos a canviar-les (el lema de la campanya és reunions roDONES, un joc de paraules que apel·la a la relació entre gènere i el bon funcionament dels espais organitzatius). Tot i així, fer autocrítica no és fàcil i posar sobre la taula les males pràctiques que passen als nostres espais laborals quotidians genera certa incomoditat. “És important entendre que no és una acusació cap els nostres companys, sinó una prova més de la cultura patriarcal que ens domina”, explica Mònica Hass, membre de la comissió. “No són dinàmiques escandaloses, tampoc són molt explícites ni directes, sinó subtils. I constants, molt constants, com una pluja fina que mai para i que va minant l’autoestima de les dones que hi participem per acabar expulsant-nos d’aquests espais”, afegeix Marina Reig, també de l’equip d’Ecofem.
Art, humor i feminisme
Sota el hashtag #aDONAt, sis imatges amb estètiques molt diferents però amb un mateix fil conductor s’han difós a les xarxes socials des de mitjans de febrer. Les il·lustracions són el fruit d’un treball conjunt entre la comissió de comunicació de la XES, la d’Economies Feministes i sis artistes conegudes pels seus dibuixos reivindicatius sobre gènere i dones, en alguns casos en clau d’humor. “En primer lloc, cal adonar-se de les coses per poder canviar-les. Cal que les dones s’adonin que si algú les interromp, no és perquè el que diuen és poc rellevant. Cal que els homes s’adonin que desconnecten més sovint quan parla una dona, tot i que no ho facin expressament”, afirma Marta Ferré, membre de la comissió.
Feminista ilustrada, Emma Gascó, Paulapé, Flavita Banana, Núria Frago i Ana Penyas són les sis autores que han materialitzat les conclusions de l’observació. Les sis formen part d’una nova fornada d’il·lustradores feministes, algunes col·laboren amb mitjans especialitzats en el tema, com ara la revista Pikara, i d’altres tenen en les xarxes socials el seu principal canal de difusió.
Emma Gascó defineix l’enfocament de la seva feina com a feminista i aferrat als drets humans. “És normal que en un primer moment les imatges que produïm siguin masclistes en major o menor mesura, perquè és el que el nostre ull està acostumat a veure. Però també tenim a mà eines per generar altres formes de representació gràfica. Per exemple, no dibuixem només dones quan parlem de feminisme o de càncer de mama; dibuixem dones per representar qualsevol temàtica, perquè som la meitat de la població. D’altra banda, intentem no dibuixar sempre el mateix cànon, representar cossos diversos, no només dones joves, primes, blanques i normatives. I, sobretot, que les dones que dibuixem siguin actives, que estiguin fent alguna cosa, que no siguin decoració”, explica.
Per la seva banda, Maria Murnau -coneguda com a Feminista Ilustrada- afirma que amb la seva feina intenta aportar el seu granet de sorra a la lluita feminista, a l’antiracista i contra l’homofòbia. Tot i gaudir de gran èxit a les xarxes socials, sap que les seves i·lustracions no agraden a tots els públics: “En general entre el públic femení trobo bastanta acceptació però alhora és bastant habitual que cada imatge que publico porti un allau d’homes criticant les vinyetes, que per norma no són gens ofensives, només mostren situacions que es viuen diàriament”, declara.
Sis desigualtats de gènere
Els temes clau que es van seleccionar per a la campanya provenen de les conclusions de la posada en pràctica de l’eina d’observació de gènere a la mateixa XES que pretenia demostrar que allò que les dones dones sentien estava basat en realitats, expliquen les companyes d’EcoFem. Fa temps van gravar diferents reunions en vídeo, les van visionar de manera crítica seguint aquesta eina i després van extreure conclusions sobre les actituds més habituals. Algunes d’elles eren previsibles però d’altres van ser tota una sorpresa, com ara els patrons detectats sobre distraccions automàtiques quan parlaven algunes persones o el fet de comprovar que no existia anàlisi de gènere transversal en les decisions que es prenien. A la darrera assemblea de la XES, es va aprovar fer públic els resultats d’aquestes observacions per fer un exercici de transparència i autocrítica, alhora que s’espera que això animi les organitzacions sòcies a aborar aquesta problemàtica.
Segons la il·lustradora Núria Frago, la fortalesa d’aquesta campanya és el seu objectiu pràctic i el fet que apunta el centre del problema, que és que moltes organitzacions fan gala de l’enfocament en clau de gènere però no tenen eines per desemmascarar les desigualtats que es poden produir en activitats quotidianes, com poden ser les reunions.
Els sis punts seleccionats per a la campanya van ser el manterrupting (la paraula en anglès que defineix el fenomen de les interrupcions habituals d’homes a dones), les distraccions constants quan parla una dona, l’acaparament de la paraula per part dels homes, la invisibilització de les tasques reproductives, que el feminisme ens apel·la a tots i totes i la baixa representació pública de les dones.
La dibuixant Flavita Banana va expressar la seva sorpresa davant d’aquests ítems: “Jo sóc autònoma i no estic acostumada a fer reunions, així que no sabia que això passava tan habitualment en aquests espais, malgrat que jo mateixa he viscut aquestes situacions en converses informals”. La seva il·lustració es va centrar en la invisibilització de les tasques reproductives, que s’assumeixen majoritàriament per part de dones. “Vaig escollir tractar la qüestió de les tasques paral·leles a la reunió perquè em sembla un símil d’allò que també passa a la llar: les dones s’ocupen de 3000 coses considerades menors perquè els homes puguin avançar sense complicacions”, comenta.
Per contra, a Paulapé “malauradament” no la va sorprendre cap tema. Diu: “En els diversos col·lectius dels quals he format part he viscut (i visc) situacions com les que hem reflectit a la campanya. He vist com les meues propostes eren ignorades fins que les proposava un home, m’he encarregat d’infinitat de tasques invisibles que ningú ha valorat, he rebut comentaris despectius i actituds agressives per mantenir una opinió diferent i fins i tot he acabat decidint abandonar algun col·lectiu per aquests motius, malgrat creure fermament en el projecte”.
En el cas d’Emma Gascó, els temes també eren coneguts perquè forma part de diverses assemblees. Tot i així, la va sorprendre una dada concreta sobre les distraccions quan una dona parla: “En abordar el dibuix jo vaig donar per fet que les dones també ens distrèiem igual que els homes quan parla una altra dona, però resulta que no! L’anàlisi de la XES havia detectat que la tendència de les dones és a parar atenció”.
L’economia solidària serà feminista…?
Les companyes d’Ecofem estan molt satisfetes amb la repercussió que ha tingut la campanya tot i que també han rebut crítiques en persona i a les xarxes socials. Alguns comentaris qüestionaven que les dinàmiques mostrades a les il·lustracions eren habituals però no tenien a veure amb el gènere. Les respostes de la XES han estat sempre en la mateixa línia: la campanya neix d’una observació real interna i reiterada i, a més, cada vegada hi ha més estudis acadèmics que extreuen les mateixes conclusions.
Diversos organitzacions de la XES han expressat que la campanya les ha animat a utilitzar l’eina per analitzar les dinàmiques interna i començar un procés de millora. L’Emma Gascó, que participa als espais de REAS, considera que des de l’ESS fa molt que es fan esforços en aquest àmbit i que s’han anat veient els fruits, però “òbviament no hem construït – encara – espais 100% lliures de masclisme, se’ns cola constantment i és molt important assenyalar-lo”, diu. Núria Frago, continua: “Jo mateixa m’he adonat que fer servir la paraula feminisme no et fa feminista. Pots llegir molt sobre el tema i no obstant això tenir una ceguera feminista en una situació quotidianda, en un suposat escenari que no t’has plantejat que pugui ser opressor”.
Per acabar, Paulapé és contundent: “Pense que els espais on hi ha un mínim de reflexió i crítica són més inclusius en general que altres espais, encara que hi ha dinàmiques que costen molt d’eliminar i que requereixen més que la lectura d’un parell de textos i el posicionament públic com a feministes (per exemple). Trobe que tots els col·lectius haurien d’ajornar temporalment els temes urgents i fer un esforç per posar damunt la taula aquells realment importants i que marquen la diferència perquè totes ens hi sentim incloses”.
Article escrit per Carla Liébana, membre de la comissió de comunicació de la XES, i publicat originalment al núm. 420 de Cooperació Catalana, la revista editada per la Fundació Roca i Galès.
