Informe del Balanç Comunitari 2023

/en ,

La gestió comunitària arriba a més de 274.000 persones usuàries i gairebé 1.000 entitats.
A l’Informe del Balanç Comunitari 2023 hi han participat 18 projectes, que signifiquen una base social activa de 1.434 persones, en què les dones són majoria. Pel que fa a l’impacte social, els projectes arriben a més de 274.000 persones destinatàries i pràcticament a 1.000 entitats en total.
Sobre democràcia i la participació, destaquem que la presa de decisions dels projectes és molt participada i només un 34% de les propostes d’activitat provenen de l’equip professional, cosa que reforça la idea d’autoorganització col·lectiva de les economies comunitàries.
En relació a l’arrelament al territori, destaquem la forta implicació en xarxes i plataformes, tant amb entitats locals com amb equipaments i serveis públics. Aquest fet reforça la percepció de bé comú i l’efecte de redistribució de la funció pública participada per la ciutadania organitzada. Un enxarxament que permet una gran capacitat d’escolta i una activitat molt situada i que dona resposta a les necessitats del veïnat.
Pel que fa a l’impacte i el retorn social, destaquem com es genera un efecte dòmino del foment de dinàmiques comunitàries a través de l’existència de projectes de gestió comunitària, ja que 3 de cada 4 projectes han facilitat l’impuls de nous projectes comunitaris arran de la seva activitat. Són infraestructures del comú que acullen projectes d’economies comunitàries autònomes i xarxes de suport mutu.
Finalment, si ens enfoquem en la sostenibilitat de les persones, els processos i l’entorn, es posa de relleu el repte que els suposa, tot i que la majoria de projectes tenen mecanismes de sostenibilitat col·lectiva a través de la conciliació, les condicions laborals i els espais de cohesió. A més, compten amb planificació econòmica, estratègica i d’avaluació. En referència a la sostenibilitat de les persones, abordar el tema de la diversitat és una de les mancances destacades: només la meitat dels projectes participants tenen accions específiques per abordar la desigualtat de gènere. En el cas de la sostenibilitat ambiental, trobem una pràctica estesa de reducció d’impacte.
Llegeix l’Informe del Balanç Comunitari 2023 aquí.

Informe Mercat Social 2023

/en ,

La sostenibilitat ecològica centra les dades d’aquesta edició.

Més de 1.400 entitats de l’ecosistema de l’economia social i solidària de Catalunya han participat en l’Informe del Mercat Social 2023. Tenen fins a 9 formes jurídiques diferents, tot i que el cooperativisme i l’associacionisme són les més presents amb un 39% i un 26% respectivament. Duen a terme la seva activitat en 15 sectors econòmics: comunicació, tecnologia i electrònica, assessorament, finançament i moneda social, subministraments, cultura i oci, salut i cures, espais i xarxes, educació i investigació, habitatge i gestió de l’entorn, tèxtil, alimentació, logística, producció i/o venda d’altres productes manufacturats i restauració i hostaleria.

De les dades que es recullen a l’informe, destaquen que el 70% de les organitzacions participants prenen mesures per reduir i/o compensar l’empremta ecològica de l’activitat econòmica; que un 87% prioritza productes ecològics i serveis amb minimització de l’impacte ambiental, que dos terços de les entitats reutilitzen i/o reparen aparells electrònics i més de la meitat col·laboren amb entitats de l’economia circular per reaprofitar material o productes dels quals ja no se’n fa ús.

No obstant, també hi ha marge de millora, ja que s’observa una manca de coincidència entre els compromisos de les entitats en matèria de sostenibilitat ecològica i les accions reals que duen a terme.

Podeu llegir l’informe en aquest enllaç.

InfoXES 2023

/en ,

Ja tenim al carrer la publicació especial de la Xarxa d’Economia Solidària a La Directa.

Hi trobareu un repàs d’aquests darrers 20 anys de la XES i els 10 de Pam a Pam, informació sobre el nou model de la FESC, els continguts del Fòrum FESC’23, el naixement de l’Assemblea Catalana per a la Transició Ecosocial i una reflexió sobre com les economies comunitàries estan transformant la gestió pública.

Les il·lustracions de la portada i contraportada són de Pepe Serra.

LLEGEIX L’INFOXES AQUÍ

Solidaridad económica, buenos vivires y descolonialidad del poder. Aproximaciones desde México

/en ,

Sabem ben poc de Mèxic i encara menys de la seva Economia Solidària. Aquest llibre pretén cobrir aquest buit. Ens hi impulsen la Revolució Zapatista del 1910, la insurgència de Chiapas del 1994 i la riquesa i vitalitat de les solidaritats econòmiques que es donen en aquest país.

A partir de cinc capítols dedicats a les aproximacions teòriques, on destaquen els conceptes de Bon viure, la descolonialitat del poder, del feminisme, de la reciprocitat i de la visió indígena, i de cinc més que tracten d’experiències concretes, aquesta publicació pretén interessar a qui se senti atreta per l’Economia Solidària i molt especialment pel seu desenvolupament actual a l’Amèrica Llatina, i més específicament a Mèxic.

La globalització del capital obliga a plantejar la globalització de la solidaritat. En aquest sentit, aquesta obra contribueix a fer un primer pas per millorar el coneixement de les diferents realitats i pensaments i establir diàlegs amb ells.

Link al llibre

Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins de l’administració pública

/en , ,

La guia Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores en el àmbit de els cures i de l’Administració Pública és un recull de pràctiques que, a cavall de l’administració pública, l’Economia Social i Solidària (ESS) i el vessant comunitari, representen una inspiració en el camí cap a la democratització de les cures.

DESCARREGA LA GUIA

Aquesta Guia és fruit de la creació d’un grup de treball en el marc de la Comissió d’Economies Feministes de la XES per generar incidència política en matèria de democratització de les cures, el qual es va engegar després del procés de redacció del llibre “Economia Solidària i Feminista. Pràctiques inspiradores que fan saltar les costures”. D’aquest grup de treball en sorgí el desig i, alhora, es detectà la necessitat d’elaborar un recull de iniciatives que, a cavall de l’administració pública, l’Economia Social i Solidària (ESS) i el vessant comunitari, representen una inspiració en el camí cap a la democratització de les cures.

Alhora, en un moment en què cada vegada hi ha més voluntat política d’incidir en el sector de les cures i de la corresponsabilitat, amb aquest recull ens proposem alertar de potencials riscos que hem detectat durant l’anàlisi. A mesura que hem avançat en el procés i hem entrat en profunditat en les iniciatives, ens hem adonat de potencials amenaces quan impulsem la creació d’iniciatives socioeconòmiques destinades a la provisió de cures i a satisfer de manera cooperativitzada la necessitat de cura individual i col·lectiva. Si bé són camins per a la dignificació del treball de cures, vies per a fer emergir aquesta economia, models per garantir una atenció que posi la persona usuària al centre, etc., també és cert que correm el perill de concebre-les com a processos d’emprenedoria; d’entendre que han d’arribar a l’equilibri econòmic com qualsevol activitat empresarial. Es corre el risc, en definitiva, de voler aplicar els criteris de l’economia convencional a projectes que desborden allò que s’entén com a activitat econòmica. És, d’aquesta manera, que hi ha el perill de produir les mateixes dinàmiques de desigualtat i de precarització que es generen des de l’economia i el mercat capitalista.

Les iniciatives que recollim en aquesta guia tenen en comú la imbricació entre administració pública i Economia Social i Solidària, entre política pública i teixit comunitari. Això ens sembla especialment interessant i posa de manifest fins a quin punt les iniciatives que es despleguen en la línia de democratització i resignificació de les cures tenen major sentit quan es desenvolupen i s’apropien de les pràctiques que caracteritzen l’ESS.

En la mateixa línia, es fa evident el necessari diàleg entre l’ESS i l’Economia Feminista per assegurar la sostenibilitat de les vides. És quan convergeixen que hi pot haver un qüestionament profund de les lògiques de benefici econòmic i rendiment del sistema econòmic hegemònic, buscant maneres sostenibles de resoldre i satisfer les necessitats (entès aquí, el concepte de sostenibilitat amb relació a les pròpies vides i de l’entorn).

Seguint aquest fil, entenem que un projecte de l’ESS considerat realment transformador i que integri també la mirada de l’Economia Feminista ha de permetre a les persones que l’integren compatibilitzar l’esfera productiva amb la reproductiva. És a dir, ha de fer compatible la responsabilitat dins del projecte amb les responsabilitats familiars i altres, i, alhora, ha de tenir en compte que el capital relacional que, a priori, té cadascuna de les seves components, pot ser un element de generació de desigualtat o de dificultat en l’accés.

En darrer lloc, volem assenyalar el fet que les iniciatives que es generen en aquest marc aconsegueixen superar l’actual model de provisió de cures. Alguns dels trets que identifiquem en els dispositius que es generen són:

  1. Horitzontalitat i democratització del funcionament i la presa de decisions.
  2. Caràcter comunitari.
  3. Resposta davant la precarització del sector, amb la conseqüent dignificació de les condicions de treball.
  4. Centralitat de la persona cuidadora i de la persona cuidada.
  5. Processos compartits entre administració pública i entitats de l’ESS.
  6. Corresponsabilitat en la generació de dispositius.

Aposteu de debò per l’ESS al vostre municipi

/en ,

Les iniciatives que conformem la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) impulsem una forma de fer que conjuga l’activitat econòmica, l’arrelament local i la transformació social, a partir d’una economia centrada en la sostenibilitat de la vida i la resolució equitativa de les necessitats humanes. Una economia políticament emancipadora, compromesa amb la lluita contra les desigualtats per raó de classe social, origen o identitat de gènere. Una Economia Social i Solidària (ESS).

Per tal que l’ESS sigui una realitat majoritària ens cal el compromís dels partits polítics i, en definitiva, de les administracions públiques. Queda poc més de dos mesos per a les eleccions municipals a Catalunya i és per aquest motiu que des de la XES hem editat el document ‘Aposteu de debò per l’economia social i solidària al vostre municipi (2023-2026)’. Es tracta d’una guia pràctica on els partits i representants públics trobaran una bateria de mesures per situar l’economia social i solidària al centre de les polítiques per construir un nou model socioeconòmic des dels municipis, un model econòmic que tingui com a objectiu assolir la màxima autosuficiència per satisfer les necessitats bàsiques de la seva població, que promogui la democratització de l’economia i que impulsi decididament la transició ecosocial, una transició que ha de ser cooperativa, ecofeminista i profundament redistributiva.

DESCARREGA EL DOCUMENT DE MESURES MUNICIPALISTES AQUÍ.

Informe del Mercat Social 2022

/en ,

L’informe del mercat social 2022 es basa en les dades de Pam a Pam i Balanç Social però, a diferència dels anteriors, aquest any pretenem aturar-nos i analitzar el Mercat Social en la seva globalitat, utilitzant també altra informació complementària recollida en el marc de l’activitat de la XES.

D’aquesta manera, es fa especial èmfasi en analitzar i entendre les pràctiques que creiem que caracteritzen l’ESS i també en conèixer i mostrar en quin estat es troba en conjunt. Podeu llegir l’informe en aquest enllaç, i descarregar el llistat d’organitzacions del Mercat Social aquí.

Economia solidària i ruralitats

/en ,

Economia Solidària i Ruralitats – Recuperant sobiranies neix com una contribució divulgativa en el camí de la teorització i la visibilització de les iniciatives d’Economia Social i Solidària (ESS) en entorns rurals. Municipis, ciutats, comarques i regions que reben els impactes de l’extractivisme del capitalisme urbanocèntric i, per defensarse, generen resistències molt necessàries per desenvolupar les sobiranies, com ara l’energètica, l’alimentària o la cultural. Són geografies, persones i entitats marcades per la lluita per defensar la terra en indrets que pateixen el dèficit de serveis i infraestructures, però alhora són pols on es generen iniciatives econòmiques cent per cent ESS, malgrat a voltes no se les consideri o no s’hi considerin. La coordinadora de la publicació, Carla Escarrà, ens convida a defugir la dicotomia entre «rural» i «urbà» i ens fa endinsar en un primer acostament teòric sobre l’ESS als entorns allunyats dels centres econòmics. Un llibre coeditat entre la XES i Pol·len i coordinat per Carla Escarrà.

Perquè tot és de tothom

/en ,

Què és la gestió comunitària d’espais culturals? Quin valor té? Aquesta obra col·lectiva ens endinsa en les dificultats i els reptes de teixir cultura amb perspectiva comunitària, gràcies a reflexions d’activistes, militants d’organitzacions de base i professionals vinculats a la gestió cultural. 

El llibre consta de quatre parts. La primera presenta els referents històrics de les pràctiques culturals amb vocació de transformació social: els ateneus obrers i el cooperativisme integral, el desenvolupament comunitari promogut pel moviment veïnal o els principis d’autogestió associats a centres socials okupats. La segona part aprofundeix en una mostra d’iniciatives que, en diferents àmbits i en espais diversos del territori català, desenvolupen una perspectiva crítica sobre l’activitat cultural i promouen un diàleg constructiu amb el seu entorn. La tercera part explora la relació entre la gestió cultural i l’economia solidària, observant les tensions i els reptes que se’n deriven. Finalment, la quarta part descriu la construcció política d’aliances en favor de la gestió comunitària en l’àmbit cultural i posa èmfasi en les eines de què disposen les iniciatives sociocomunitàries, les entitats empresarials i també les administracions públiques a l’hora d’aplicar una visió democratitzadora dels espais i les activitats culturals. 

En aquest volum trobem, doncs, les línies mestres per a una transformació social necessària i urgent. Es tracta d’una eina útil per repensar-nos d’una manera autònoma i integral. Perquè tot comença en un mateix, com va cantar Ovidi Montllor, i perquè tot és de tothom i així ho hem de defensar. 

Diagnòstic de l’ESS a Catalunya

/en ,

Aquest document és el fruit de la 1a Fase del Procés de Reflexió Estratègica que ha engegat la XES aquest 2021. Aquest procés pretén esdevenir una reflexió col·lectiva per a donar-nos respostes a la pregunta:

Com hauria d’evolucionar l’ESS catalana en els anys immediats per abordar de manera més efectiva els reptes globals i esdevenir, com a màxim, el 2030, una part important d’una alternativa a l’economia capitalista? I quin paper hauria de jugar la XES?

Aquest procés està dinamitzat per un grup de treball, format per l’Anna Fernàndez Montes, el Jordi Garcia Jané, el Xavi Julve, el Feliu Madaula Canadell i l’Adrià Rieradevall. Volem agrair les aportacions que han realitzat la Mireia Bosch, la Guernica Facundo, el Jordi Via i FETS. Podeu descarregar-vos la diagnosi completa o bé el resum d’aquesta.