Informe del mercat social català, elaborat a partir de les dades del Balanç Social d’enguany – que recull dades del 2020 – i les dades de les entitats que van entrar al mapa de Pam a Pam durant el 2020. Podeu llegir-lo complet aquí, o bé el resum executiu.
Pel seu nom, les finances islàmiques, una combinació entre l’economia i la religió (islam), és una antiga forma d’intermediació financera, les primeres institucions de les quals van aparèixer en els anys setanta del segle passat. Aquesta combinació es tradueix en conceptes, fonaments, aspectes i principis econòmics i financers que tenen les seves arrels en la llei islàmica (xaria).
És ineludible impulsar una transició ecosocial que aturi la degradació del planeta, erradiqui la pobresa, combati la desigualtat social i situï la sostenibilitat de la vida com a objectiu prioritari i com a referent de les activitats productives. En aquest context, des de la XES hem elaborat el document “Propostes per a la democratització economica i la transició ecosocial”, a partir del treball propi però també recollint aportacions d’altres persones i comissions, amb el debat i l’aprovació en assemblea general a l’abril del 2021.
Aquest document té diverses finalitats: fer-ne la màxima difusió possible, integrar-lo en el procés de reflexió estratègica que tot seguit començarem, utilitzar-lo com a guia per posicionar-nos davant de fets, propostes i conflictes que sorgeixin en el futur immediat i tenir propostes per aportar al procés de definició del Pacte per l’Economia per la Vida i, si n’hi ha, a altres marcs d’articulació i de lluita de col·lectius socials, moviments i organitzacions per a la transformació social.
L’obra reconeix la producció col·lectiva de pensament i les pràctiques que integren perspectives feministes, anticapitalistes i antiracistes a Catalunya. Contextualitza l’Economia Feminista, l’Economia de les Cures, l’Ecofeminisme i el Feminisme Decolonial i reflexiona, a partir de diversos articles, sobre les aportacions i dificultats de les pageses a Catalunya, els projectes d’autoorganització laboral i de suport mutu de les treballadores de la llar i les cures, els processos de transició organitzatius feministes, la denúncia del racisme burocràtic, institucional, sexista i mercantilista, la salut comunitària i les experiències d’urbanisme feminista. Pretenem fer virar el rumb de l’Economia Social i Solidària per evitar les inèrcies productivistes i desmuntar estretors conceptuals que en limiten el potencial emancipatori. Per explicar l’Economia Feminista a partir de la nostra experiència encarnada, ens resulten completament reveladors una sèrie de fets: hem patit un accident de bici, hem assumit les responsabilitats de cures de petites i grans, tan intenses en el moment pandèmic, i hem sigut desnonades, sense comptar-hi la precarietat multidimensional de la vida de tantes.
La publicació és fruit de la cooperació de moltes persones i entitats, del treball compartit entre les companyes de la Comissió d’Economies Feministes de la XES, les membres del postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius (coordinat per la Universitat Pompeu Fabra, La Ciutat Invisible i la Xarxa d’Economia Solidària), la Comissió de Publicacions i Formació de la XES i la cooperativa editorial Pol·len Edicions.
Poc després que esclatés la pandèmia, vam llançar un primer Pla d’Acció d’ESS per a les administracions públiques, integrat per una bateria de mesures que demanàvem que duguessin a terme, el govern català en especial, però també els governs locals i l’espanyol, cadascun en allò que li pertoca. Gairebé un any després de l’arribada de la Covid19, presentem el pla revisat amb noves propostes: concretament 25 mesures, distribuïdes segons els seus efectes a curt o mitjà termini.
Creiem que aquest pla és estratègic per al moviment però alhora volem deixar clar que forma part d’un conjunt més ampli de mesures socials i econòmiques que la societat necessita per fer un canvi de rumb cap a un país i un món just i sostenible.
Si l’economia social històrica, a Catalunya, nasqué al bell mig d’un segle XIX caracteritzat per l’emergència del capitalisme industrial i l’antagonisme del moviment
obrer, a les primeres dècades del segle XXI l’Economia Social i Solidària catalana suma nous reptes i aliances. Enfront, un sistema globalitzat que -sota les seves
pulcres interfícies digitals- amaga un planeta en flames per la injustícia social, l’autoritarisme polític, la desigualtat econòmica i la devastació ambiental. Al darrera,
una llarga tradició de col·lectivitats solidàries, de cooperativismes i sindicalismes emancipadors, d’associacionismes i mutualismes fraternals. Al costat, una majoria
social que estima l’autoorganització col·lectiva, expressada a nivell local i municipalista; que promou l’autodeterminació política, social i econòmica. Per davant,
unes generacions que empenyen la transformació feminista i la transició ecològica de l’economia; i unes comunitats migrades que aixequen una nova economia popular,
diversa i antiracista. A l’horitzó, el projecte històric i present de l’Economia Social i Solidària: afrontar quotidianament les necessitats i aspiracions col·lectives bastint un
futur amb justícia social, democràcia política, equitat econòmica i sostenibilitat ambiental. És a dir, la construcció -diferenciada del capitalisme i de l’Estat- d’un àmbit
econòmic per la transformació social.
Informe basat tres fonts de dades diferents que, combinades, permeten tenir una fotografia amb diferents nivells de l’impacte de la covid-19 sobre el teixit de l’ESS: la campanya Balanç Social 2020, la recollida de dades específiques del sector agroecològic i del sector tecnològic coordinada per Pam a Pam. Podeu llegir-lo complet aquí o bé consultar el resum executiu.
Jean Louis Laville i Michelle Riot-Sarcey tracten el cas de França; Álvaro Garrido escriu sobre l’economia social a Portugal; Elisabeta Buccolo reflexiona sobre l’economia solidària a Sicília; Marc Dalmau i Jordi Estivill fan un balanç de Catalunya, i Rogerio Roque Amado presenta les similituds i les diferències entre aquests països.
La primera branca del Pla d’Acció de l’ESS davant la crisi contempla les mesures que creiem que han d’impulsar les administracions públiques i aquesta és la segona branca, el full de ruta del mateix moviment, feta amb les aportacions de totes les comissions, xarxes locals i sectorials, a partir de les quals hem definit tres grans eixos de treball conformats per unes línies estratègiques i un conjunt d’accions. Tota aquesta feina es resumeix en aquest document: un ventall de mesures a dur a terme des del propi del mateix moviment de l’ESS, que sorgeix de la XES, però que volem que la transcendeixi i s’estengui al conjunt de l’àmbit.
La crisi socioeconòmica causada per la COVID-19 està posant de manifest la incapacitat del sistema capitalista per sostenir les condicions de vida en moments d’emergència social. Si ja era evident que, en condicions “normals”, aquest sistema es reproduïa en el temps a base d’empitjorar les condicions de vida de les classes populars del Nord global per engruixir els comptes de resultats de les classes dominants, de sotmetre a la fam i la misèria la gran majoria del Sud global, i de destruir els ecosistemes, la situació extrema que vivim l’ha deixat encara més al descobert: és un sistema fallit.
Creiem que és important passar a l’ofensiva i situar-nos com a peça clau per a la construcció d’un nou model econòmic que posi la vida al centre. Entre totes les reaccions i ensenyaments sorgits, per ara, d’aquesta crisi, n’hi ha cinc que són especialment rellevants des d’una perspectiva d’ESS, ja que ens connecten directament amb les nostres pràctiques i valors, i justifiquen la necessitat de defensar i reforçar aquestes iniciatives arreu. Presentem la primera fase del Pla Acció, dirigida a administracions públiques.
La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és una organització que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació.
