Comunicat conjunt de la Plataforma de Gestió Ciutadana (PGC), el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), la XES Barcelona (Xarxes Locals d’Economia Solidària de Barcelona) i la Federació de Casals de Joves de Catalunya.
El territori català i, en concret, la ciutat de Barcelona ha estat, i seguirà sent, un referent de l’organització comunitària. Aquesta ha servit per donar cobertura a necessitats que la institució no ha pogut cobrir (i molt menys el mercat).
La cooperació de l’Administració amb l’activitat associativa, veïnal i comunitària, és la forma d’estendre el recolzament quotidià, des del suport mutu, a l’hora de fer front a les desigualtats i la complexitat social.
Per això cal enfortir la col·laboració publico-comunitària com a forma de complementar i amplificar l’abast de l’impacte dels serveis públics.
En el context actual, amb una onada migratòria equivalent a la de la dècada dels 60 del segle XX, juntament amb la tensió habitacional que expulsa les veïnes dels seus barris i la precarietat laboral, trobem una desestructuració dels teixits comunitaris. I veiem perseguida qualsevol expressió de vida comunal o de festes populars en l’espai públic.
Cal, doncs, una actuació urgent per enfortir-los i abordar la cohesió social i cultural, l’arrelament i la pertinença, per garantir relacions socials no discriminadores i espais de convivència saludables i rics en diversitat.
Exigim actuacions explícites per reorientar l’educació en valors individualistes i competitius, per valors de respecte, tolerància i solidaritat i combatre els nous populismes neofeixistes, excloents i discriminadors, que provoquen inseguretat i violència als nostres carrers.
Els equipaments de gestió ciutadana, les organitzacions veïnals, associatives i comunitàries, són projectes culturals i relacionals que contribueixen a aquesta transformació social cohesionadora.
Perquè som no només espais culturals o de trobada: som espais de vincle, de confiança, d’empatia vers el benestar de l’altre i d’apoderament, participació i corresponsabilitat vers el bé comú. Som espais col·lectius i democratitzadors, que afavorim la redistribució de les condicions de possibilitat, així com l’accés a oportunitats de resoldre necessitats, a través de les activitats socioculturals, esportives i de defensa de drets i necessitats bàsiques.
Els darrers mesos hem vist com a la ciutat sembla que hi ha diners per a la promoció econòmica en macroesdeveniments com ara l’exhibició de Fórmula 1 al passeig de Gràcia o la Copa Amèrica. Activitats que, a més, trenquen els límits sostenibles, ja sobrepassats, de la massificació turística.
La manca de suport a la col·laboració publico-comunitària té a veure amb les prioritats pressupostàries relacionades amb l’aposta política de model de ciutat del govern actual: un model que no té problemes per privatitzar l’espai públic, i que criminalitza l’ús quotidià de l’espai públic per part de la ciutadania, amb el mal anomenat Pla Endreça, que recorda estratègies populistes pròpies de la dreta. Un model on l’existència de comunitats i barris organitzats i conscients de les seves necessitats i demandes fa nosa; un model de precarització dels serveis públics, de desigualtat, gentrificació i classisme.
Després de sostenir un augment de l’entorn del 20 % del cost de la vida en els últims quatre anys, 30 equipaments de gestió cívica renoven conveni amb condicions econòmiques que no són acceptables.
–Cal inversió en la promoció de la cohesió social, cultural i comunitària dels nostres barris.
–Cal compensar les pèrdues de valor en les dotacions als equipaments de proximitat.
–Cal que no es retallin les aportacions a través de subvencions als projectes veïnals i associatius i comunitaris. Per cada euro que gestionem de recursos públics de forma eficient, n’aportem un altre, en valor equivalent, des de l’activisme i el voluntariat. Tampoc extraiem cap euro públic destinat al lucre.
Les sotasignants ens declarem en contra d’aquest model de ciutat aparador i continuarem treballant per uns barris i una ciutat al servei de les persones, i és per això que demanem una interlocució urgent amb l’Alcalde Jaume Collboni i el Regidor de Participació Lluís Rabell per, entre d’altres, establir un acord polític que reculli les nostres reivindicacions, en la renovació dels pròxims convenis de gestió cívica dels equipaments.
L’ESS a l’àmbit territorial: com ens ho fem?
/en Uncategorized @caLa Xarxa d’Economia Solidària organitza el proper 28 d’octubre a Vic una nova Trobada Plenària, l’espai obert a totes les xarxes locals, comissions, sectorials, grups de treball i la base social de la XES. Aquesta sessió és especialment important per tractar l’estratègia territorial de la XES, en un moment on les diferents realitats locals demanen ser escoltades i reconegudes.
La trobada serà un moment per compartir visions i proposar millores que ajudin a teixir un projecte comú més fort i inclusiu de cara a la propera Assemblea General. Serà un exercici col·lectiu per reflexionar sobre com es poden enfortir els lligams entre realitats locals que, malgrat ser diverses, comparteixen la mateixa essència transformadora.
La trobada Plenària serà dissabte 28 de setembre a les 10.30h a La Reciclària de Vic (carrer del Doctor Candi Bayés, 32).
Més informació i inscripcions
Pobles i Barris en Transició: construïm futur des de l’autoorganització popular
/en Ecologia, GeneralEl proper dijous 3 d’octubre de 17 a 20.30h tindrà lloc, al Bloc4BCN, la jornada ‘Pobles i Barris en Transició: construïm futur des de l’autoorganització popular’, organitzada pel Cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis, amb l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (acTe) i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). Aquest esdeveniment vol generar un espai per reflexionar col·lectivament sobre quin és el marge d’intervenció que tenim des d’allò local, als barris i pobles, davant la crisi ecosocial creixent. En concret, com construïm espais d’acció i governança popular que ofereixin a la gent la sobirania i el lideratge en la transició ecosocial?
Per això us convidem a totes aquelles persones que, des de moviments socials, veïnals, cooperatius i comunitaris, esteu o voleu moure alguna cosa en aquesta direcció, a venir a la tarda del 3 d’octubre al Bloc4BCN.
En parlarem amb:
I generarem un espai d’intercanvi d’estratègies entre col·lectius de diferents territoris amb voluntat d’impulsar assemblees locals.
Més informació i inscripcions aquí.
La jornada tindrà una altra part, que es durà a terme al matí del mateix dia, sobre Innovació democràtica i desenvolupament local per la transició ecosocial on explorarem les possibilitats de les institucions, i on també us convidem a participar si és del vostre interès.
Esperem veure-us el 3 d’octubre!
Entitats de l’ESS denuncien irregularitats en la convocatòria de la subvenció ‘Impulsem el que fas’ 2024
/en General, Xarxes LocalsDiverses entitats de l’ecosistema de l’economia solidària de Barcelona, articulades a través d’un espai d’autodefensa col·lectiva davant les administracions, presenten una queixa formal a la Sindicatura de Greuges de Barcelona en relació a la convocatòria ‘Impulsem el que fas’ 2024 de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes entitats, que dies després de l’obertura de la convocatòria encara no han pogut presentar telemàticament la seva proposta, denuncien els següents aspectes:
Aquest text està impulsat per l’Associació Xarxes Locals d’Economia Solidària de Barcelona (XES Barcelona), al qual encara s’hi sumaran més entitats que participen de l’espai d’autodefensa col·lectiva davant les administracions.
Festival FESC’24: cultura, economia solidària, festa i transformació social al Parc de l’Estació del Nord
/en Fira Economia Solidària, GeneralEl Festival FESC’24 se celebrarà el cap de setmana del 19 i 20 d’octubre al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona de la mà de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya
Una programació d’activitats lúdiques i jocs per explicar l’economia solidària de manera accessible i divertida a la ciutadania serà la columna vertebral d’aquest esdeveniment, juntament amb l’exposició ‘Quan allò quotidià esdevé extraordinari’. A més, el festival comptarà també amb actuacions artístiques i musicals i un mercat de productes tèxtils, d’alimentació i culturals. Per acabar d’arrodonir la festa hi haurà oferta gastronòmica amb begudes i menjar de l’economia solidària i un espai de jocs dedicat a la canalla.
Quan allò quotidià esdevé extraordinari
Sota aquest títol s’articularà l’exposició oberta durant tot el Festival FESC’24, estructurada en cinc esferes geodèsiques i que configurarà el recorregut que faran les visitants: Com consumim, Com aprenem i ens divertim, Com treballem, Com convivim i ens cuidem i una esfera inicial que explicarà l’economia solidària. Una metàfora de la quotidianitat alhora que una mostra pràctica de com incorporar els principis de l’economia solidària en el dia a dia de les persones.
Totes les esferes comptaran amb recursos interactius dissenyats per estimular la participació activa de les visitants. A través de dinàmiques lúdiques es crearà un espai per al diàleg, la reflexió i l’aprenentatge, on tothom podrà aportar i contrastar idees. Aquests elements volen promoure una experiència immersiva que convidi a interactuar amb el contingut d’una manera autònoma, tot oferint la possibilitat de recollir i compartir informació de manera col·lectiva.
Entendre l’economia solidària a través del joc i les experiències lúdiques
A banda del recorregut expositiu, el Festival FESC’24 tindrà una programació d’activitats lúdiques i jocs. Un programa que busca trencar barreres, despertar consciències i introduir la llavor de l’economia solidària, el cooperativisme i la cultura comunitària en caps i cors.
Organitzades en diferents espais exteriors del Parc de l’Estació del Nord hi haurà activitats per a tots els públics com ara tallers, converses, tastos de productes, audiovisuals, actuacions, instal·lacions, creacions col·lectives, performances, gimcanes i jocs, totes elles vinculades a algun dels àmbits temàtics que estructuren el Festival FESC’24. A més, els infants podran gaudir de l’espai de jocs infantils del parc.
A l’esfera introductòria sobre l’economia solidària es presentarà per primer cop el joc digital interactiu ‘Social Fantasy: l’Escamot Rebel’, una experiència de joc digital i interactiva, desenvolupada sota el paraigua del grup de treball SomESS de l’Estratègia ESSBCN2030, dissenyada per a esdeveniments i fires dirigides a la ciutadania que té com a objectiu principal aprofundir en la comprensió i promoció de l’economia social i solidària. A través d’una experiència lúdica i participativa, vol involucrar les jugadores en el món de l’economia solidària, oferint una visió pràctica dels seus principis i beneficis.
Art i música per a la transformació social
La programació artística del Festival FESC’24 oferirà una varietat d’actuacions, també per a públic infantil i familiar, que reflectiran l’esperit transformador de l’economia solidària, combinant art, música i màgia en diversos escenaris i espais a l’aire lliure.
Gràcies a una aliança amb el Festival Esperanzah!, que malauradament enguany no es podrà dur a terme, tindrem un escenari Esperanzah! al Festival FESC’24. Aquest acord és fruit d’un camí compartit durant anys, basat en els valors comuns de transformació social, justícia i economia solidària que tant Esperanzah! com la FESC defensen. En saber que aquest any el Festival Esperanzah! no es podria celebrar, des de la FESC es va proposar aquesta col·laboració per mantenir viu l’esperit del festival i seguir oferint espais on la cultura es trobi amb la reivindicació i el canvi social.
A banda de l’escenari Esperanzah!, que protagonitzarà el cartell musical del Festival dissabte 19 d’octubre al vespre, hi haurà altres actuacions musicals i artístiques, a més de màgia i cabaret amb tècniques de circ, que tindran lloc en diferents moments durant el dia de dissabte i diumenge.
El podcast sobre esdeveniments culturals des de l’economia solidària, conduït per la comunicadora i creadora de contingut digital Laura Grau i amb la participació de diverses convidades vinculades a l’organització d’esdeveniments culturals a Catalunya, farà reflexionar sobre la importància que les nostres celebracions i festivals reflecteixin els valors de la sostenibilitat, la comunitat i l’economia social i solidària; especialment en moments d’emergència climàtica, social i econòmica com el que ens trobem ara.
Mercat de productes i gastronomia de l’economia solidària
Durant els dos dies de Festival, dissabte 19 i diumenge 20 d’octubre, les persones visitants podran passejar-se i comprar productes tèxtils, cosmètics, culturals i d’alimentació en les més de 30 parades del mercat de productes de l’economia solidària que trobaran al parc. A més, dissabte 19 d’octubre el Festival FESC’24 coincidirà amb el mercat de pagès de Fort Pienc, organitzat per la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona, des de les 10 fins les 14.30h, que es muntarà molt a la vora del Parc de l’Estació del Nord, a la Plaça André Malraux.
També hi haurà un espai de restauració on menjar, beure i compartir els moments de descans entre totes les propostes del Festival. Serà a càrrec de la cooperativa Alterevents, que gestiona esdeveniments des de l’economia transformadora.
Un esforç col·lectiu per a un festival transformador
El Festival FESC’24 no seria possible sense la implicació i el compromís de més de 50 entitats i moltes persones voluntàries que han treballat colze a colze en el seu procés de creació i execució. Aquest procés col·lectiu ha estat un gran repte: transformar el que són, el que fan i els seus valors en un format accessible i atractiu per a un públic ampli. Gràcies a aquesta col·laboració, el Festival esdevé una realitat transformadora, un espai on l’economia solidària i la cultura es troben per inspirar i generar canvi.
Tota entitat de l’ESS pot ser punta de llança de la transició ecosocial: una nova guia ajuda a fer-ho
/en GeneralLa Xarxa d’Economia Solidària, Coòpolis i Espai Ambiental presentaran el proper 19 de setembre la Guia per construir Futurs imPOSSIBLES: L’ESS en Transició. Aquesta guia és fruït de la feina de tres anys del projecte Futurs imPOSSIBLES, un projecte que es va marcar com a objectiu situar la Transició Ecosocial al centre de l’estratègia de l’Economia Social i Solidària catalana.
El document que hem elaborat recull, doncs, els aprenentatges d’aquests anys, especialment a través dels tallers participatius de construcció d’escenaris de futur i el Fòrum per la Transició Ecosocial. A la guia es recullen exemples inspiradors i recursos per a fer que l’ESS sigui un actor central per a la Transició Ecosocial. El contingut s’articula al voltant de 5 àmbits d’intervenció per a entitats de l’ESS:
La presentació serà el dijous 19 de setembre a les 12h, en format virtual, en el marc de l’activitat “Fes de la teva cooperativa punta de llança de la transició ecosocial” (inscripcions aquí) que fa la XES amb el Cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis. La guia estarà disponible a partir del dia de la presentació.
Reconnectem: el catàleg en línia d’aliments de proximitat per connectar amb la pagesia
/en General, IntercooperacióPetites productores creen un catàleg conjunt d’aliments de proximitat per reduir l’impacte ambiental i donar valor a allò que mengem. L’objectiu és garantir un preu just per a la pagesia i la petita producció local alhora que fer una passa més cap a un model agroecològic i de proximitat que preservi el territori.
Des del projecte Einateca Agroecològica, amb les entitats locals de Som Ecologística, s’ha creat un catàleg en línia anomenat Reconnectem. Està pensat perquè botigues, restaurants i grups de consum puguin fer comanda directament a petites productores alimentàries del seu territori. Al directori s’hi pot trobar fruita i verdura, carns, làctics, begudes, dolços, oli, ous i elaborats diversos, tot procedent d’una quarantena de petits projectes de proximitat.
Mitjançant la comanda directa a productores s’aposta per un nou model del consum que elimina intermediaris, així es vol facilitar que es pagui un preu just a la pagesia i a la petita producció local. A més a més, amb el tracte directe es pot conèixer qui produeix els aliments i s’aposta pel territori.
Amb Reconnectem es vol reduir l’impacte ambiental i donar valor a allò que mengem. I ho fan conjuntament entre la pagesia, l’ecologística, els comerços, els restaurants i la gent que vol fer un consum més conscient i sostenible.
Una distribució de mercaderies socialment justa i respectuosa amb el medi ambient
El projecte proposa una estratègia de distribució sostenible i operada des de l’economia social i solidària per reduir el trànsit de vehicles contaminants a les ciutats concentrant els productes a nodes de distribució i fent la darrera milla als establiments amb bicicletes i cicles de càrrega de les cooperatives locals de Som Ecologística, que estan fent campanya de difusió del catàleg a petits comerços i restaurants d’algunes de les respectives poblacions. Aquesta prova pilot es duu a terme a la ciutat de Granollers, amb Granollers Pedala i el suport de La Magrana Vallesana i l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, i a Barcelona, a l’Eixample Esquerra i a Sants, amb Mensakas. Pretén ser el primer pas per a una col·laboració que s’estengui a d’altres ciutats com l’Hospitalet, Mataró, Sabadell o Terrassa, amb una aposta per un model agroecològic que mantengui viu el territori i assoleixi una distribució més sostenible.
Projectes de l’economia solidària que intercooperen
Einateca Agroecològica és un projecte que agrupa 20 xarxes alimentàries locals de tot el territori i està impulsat per la XES, Pam a Pam i les cooperatives i també sòcies Arran de Terra i l’Aresta. Compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona a través del projecte Impulsem i col·labora amb Som Ecologística en aquest projecte. Som Ecologística és una cooperativa de segon grau que representa gran part de les entitats, associacions i cooperatives del sector ciclologístic català i està executant un Projecte Singulars impulsat per la Generalitat de Catalunya.
Eines per a la transició feminista a l’abast
/en Cures, Economies feministes, GeneralLa Xarxa de Transicions Feministes, una xarxa d’entitats de segon nivell de la qual formem part, treballa per aconseguir canvis organitzacionals feministes, tant a les nostres pròpies entitats com en les organitzacions sòcies i entorn proper. Intercooperem per socialitzar els nostres processos de canvi, compartint el que sabem i fem incidència. I ara ho posem a disposició al nou web transicionsfeministes.cat pels projectes que vulguin iniciar o continuar un procés de transició feminista intern: hi ha guies i manuals de suport, eines pròpies i campanyes per incidir, remoure i impulsar la transició feminista.
Com a xarxa, treballem per incorporar la mirada i l’ètica de la cura de manera transversal als nostres projectes i entitats. També denunciem les desigualtats de gènere i impulsem la prevenció i erradicació de les violències masclistes. A més a més, desenvolupem metodologies organitzatives equitatives, que posin les persones i el benestar al centre. Som també un espai d’incidència política feminista des d’on reivindicar i donar suport a transicions organitzatives que permetin transformar, començant per les nostres pròpies entitats.
La xarxa és un procés viu i està formada ara mateix per 7 entitats de segon nivell d’àmbits diversos com el juvenil, el cooperativisme, l’ESS o lA justícia global: Lafede.cat, la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el Consell de la Joventut de Barcelona, Coòpolis-Ateneu Cooperatiu de Barcelona, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. i l’Ateneu Cooperatiu Coop Maresme. Caminem cap a organitzacions més feministes i justes facilitant el camí entre nosaltres mateixes.
Entra a transicionsfeministes.cat.
IV Jornada de Polítiques Públiques 2024
/en GeneralLa 4a Jornada de polítiques públiques de la FESC canvia de data i d’emplaçament i se celebrarà el divendres 8 de novembre a Terrassa, en el marc dels actes de la Terrassa Cooperativa.
Prèviament a la celebració dels tradicionals aparellaments entre entitats i administracions públiques, es farà la presentació de l’Estudi sobre coneixement i consum de l’ESS entre el personal tècnic municipal, encarregat per l’Ajuntament de Terrassa, juntament amb d’altres activitats del programa com la presentació de llibre 125 anys del cooperativisme i una ruta per la ciutat.
Fes millor el Festival FESC’24 i emporta’t una recompensa!
/en GeneralParticipa a la campanya de Goteo que tenim en marxa!
Els dies 19 i 20 d’octubre celebrarem el Festival FESC’24 al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona. Un espai d’accés gratuït, obert tot el dia i per a tots els públics. Un entorn de festa per gaudir i aprendre, de manera lúdica i atractiva, que existeix una alternativa real al capitalisme, que ja està funcionant i que és per a tothom. Hi haurà activitats interactives, jocs, música, mercat de productes de l’economia solidària, menjar, beure, espais familiars i molt més!
Vols col·laborar per fer-lo millor? Pots fer-ho a través de Goteo i, a més, t’emportaràs una fantàstica recompensa! Samarretes, dessuadores, tasses amb nansa de mosquetó, llibretes i molt més!
Aquestes són algunes de les recompenses que podràs aconseguir!!
Comunicat: Per una Barcelona més comunitària
/en GeneralComunicat conjunt de la Plataforma de Gestió Ciutadana (PGC), el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), la XES Barcelona (Xarxes Locals d’Economia Solidària de Barcelona) i la Federació de Casals de Joves de Catalunya.
El territori català i, en concret, la ciutat de Barcelona ha estat, i seguirà sent, un referent de l’organització comunitària. Aquesta ha servit per donar cobertura a necessitats que la institució no ha pogut cobrir (i molt menys el mercat).
La cooperació de l’Administració amb l’activitat associativa, veïnal i comunitària, és la forma d’estendre el recolzament quotidià, des del suport mutu, a l’hora de fer front a les desigualtats i la complexitat social.
Per això cal enfortir la col·laboració publico-comunitària com a forma de complementar i amplificar l’abast de l’impacte dels serveis públics.
En el context actual, amb una onada migratòria equivalent a la de la dècada dels 60 del segle XX, juntament amb la tensió habitacional que expulsa les veïnes dels seus barris i la precarietat laboral, trobem una desestructuració dels teixits comunitaris. I veiem perseguida qualsevol expressió de vida comunal o de festes populars en l’espai públic.
Cal, doncs, una actuació urgent per enfortir-los i abordar la cohesió social i cultural, l’arrelament i la pertinença, per garantir relacions socials no discriminadores i espais de convivència saludables i rics en diversitat.
Exigim actuacions explícites per reorientar l’educació en valors individualistes i competitius, per valors de respecte, tolerància i solidaritat i combatre els nous populismes neofeixistes, excloents i discriminadors, que provoquen inseguretat i violència als nostres carrers.
Els equipaments de gestió ciutadana, les organitzacions veïnals, associatives i comunitàries, són projectes culturals i relacionals que contribueixen a aquesta transformació social cohesionadora.
Perquè som no només espais culturals o de trobada: som espais de vincle, de confiança, d’empatia vers el benestar de l’altre i d’apoderament, participació i corresponsabilitat vers el bé comú. Som espais col·lectius i democratitzadors, que afavorim la redistribució de les condicions de possibilitat, així com l’accés a oportunitats de resoldre necessitats, a través de les activitats socioculturals, esportives i de defensa de drets i necessitats bàsiques.
Els darrers mesos hem vist com a la ciutat sembla que hi ha diners per a la promoció econòmica en macroesdeveniments com ara l’exhibició de Fórmula 1 al passeig de Gràcia o la Copa Amèrica. Activitats que, a més, trenquen els límits sostenibles, ja sobrepassats, de la massificació turística.
La manca de suport a la col·laboració publico-comunitària té a veure amb les prioritats pressupostàries relacionades amb l’aposta política de model de ciutat del govern actual: un model que no té problemes per privatitzar l’espai públic, i que criminalitza l’ús quotidià de l’espai públic per part de la ciutadania, amb el mal anomenat Pla Endreça, que recorda estratègies populistes pròpies de la dreta. Un model on l’existència de comunitats i barris organitzats i conscients de les seves necessitats i demandes fa nosa; un model de precarització dels serveis públics, de desigualtat, gentrificació i classisme.
Després de sostenir un augment de l’entorn del 20 % del cost de la vida en els últims quatre anys, 30 equipaments de gestió cívica renoven conveni amb condicions econòmiques que no són acceptables.
–Cal inversió en la promoció de la cohesió social, cultural i comunitària dels nostres barris.
–Cal compensar les pèrdues de valor en les dotacions als equipaments de proximitat.
–Cal que no es retallin les aportacions a través de subvencions als projectes veïnals i associatius i comunitaris. Per cada euro que gestionem de recursos públics de forma eficient, n’aportem un altre, en valor equivalent, des de l’activisme i el voluntariat. Tampoc extraiem cap euro públic destinat al lucre.
Les sotasignants ens declarem en contra d’aquest model de ciutat aparador i continuarem treballant per uns barris i una ciutat al servei de les persones, i és per això que demanem una interlocució urgent amb l’Alcalde Jaume Collboni i el Regidor de Participació Lluís Rabell per, entre d’altres, establir un acord polític que reculli les nostres reivindicacions, en la renovació dels pròxims convenis de gestió cívica dels equipaments.