Tanquem l’Escola d’Estiu amb bon regust
Després de gairebé un mes aprenent a cooperar des de diferents punts del territori, hem tancat una nova edició de l’Escola d’Estiu pensant ja en la de l’any vinent!
L’aposta feta enguany per descentralitzar l’activitat ha suposat nous reptes organitzatius però alhora ha facilitat l’assistència de diferents persones i ha demostrat el potencial de les Xarxes Locals que treballen des de diferents municipis per estendre l’Economia Solidària des de les bases.
Una Escola per l’Educació
La sessió inaugural, que va tenir lloc a l’Associació de Mestres Rosa Sensat sota el títol “Educació al llarg de la vida. Una aposta de l’economia solidària” ens va apropar a projectes educatius ben diversos i ambiciosos (educació reglada, dinamització comunitària, escola d’adults, lleure…). Després d’una introducció teòrica sobre els moviments de renovació pedagògica que han inspirat la majoria d’aquests nous projectes, es van presentar les experiènciaes de Trama Cultura, l’Escola Arcàdia, l’Esberla, l’Escola el Sol, la Troca Sants o la desapareguda UPAC (Universitat Popular Autogestionada de Catalunya) que va ser l’origen de l’actual postgrau d’Economia Solidària o la mateixa Escola d’Estiu.
Les Economies Feministes
La sessió organitzada al Cafè de Mar de Mataró de la mà de Pam a Pam, la comissió d’Economies Feministes i l’Ateneu Cooperatiu, va ser introduïda per una ponència inaugural a càrrec de Sandra Ezquerra, sociòloga, professora i activista. Ezquerra va fer un repàs sobre el paper de la dona i de les cures en els diferents corrents econòmics imperants al llarg de la història i va apuntar que l’economia ha estat sense dubte la disciplina més impermeable al feminisme.
També va fer balanç de la situació actual, recordant que el component de gènere en el mercat laboral i en el treball reproductiu, i en les polítiques de protecció social, promouen la feminització de la pobresa, ja que la sobrededicació de les dones a la llar les porta a una cotització menor i, per tant, a pensions (o altres tipus de retribucions) inferiors. “En aquest sistema generem drets no com a membres de la comunitat, sinó en relació a la nostra contribució mitjançant el treball remunerat”, va afirmar. Per acabar, una mica d’autocrítica en forma de pregunta al nostre sector: els projectes de l’Economia Solidària es preocupen per ser viables econòmicament però…ho són reproductivament?
Tot seguit, companyes de Coop57, el col·lectiu Punt6, LaCol cooperativa i la llibreria la Caníbal van explicar les seves bones pràctiques en relació a les cures i les tasques reproductives dels projectes. Cocriança del fill d’una companya en l’entorn laboral, flexibilitat d’horaris i tasques, permisos millorats, redistribució i visibilització dels diferents tipus de feines, enfortiment dels vincles amb la comunitat més enllà de la comercialització, etc.
Drets laborals des de l’ESS
La sessió celebrada a Sabadell va fer visible com l’autoorganització, l’autogestió, l’equitat, la participació directa, la democràcia i la complicitat amb l’entorn veïnal, social i, si s’escau, institucional, poden donar lloc a projectes que garanteixin un treball digne. Representants de diomcoop, MujeresPalante i Ateneu La Base van explicar com el dret a la formació i a treballar dignament els ha permès fer efectius altres drets com la renda, prestacions socials, regularització administradora.
Mitjans de comunicació transformadors
A la sessió realitzada a Terrasa van participar diferents mitjans de comunicació que lluiten per la transformació social des del periodisme, com ara Setembre, Malarrassa, La Directa, El Cugatenc, La Mosca TV i FetaSantFeliu. La trobada va ser molt productiva, ja que va ser un espai d’intercanvi d’experiències i de cerca conjunta de noves formes d’intercooperació.
Els Procomuns
Tot i que cada vegada es fan més passos, combatre el capitalisme digital segueix sent un dels reptes pendents de l’ESS. En general, les usuàries presentem certa desídia cap a la lluita contra els grans gegants tecnològics, com són els Frightful Five (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) que monopolitzen poder econòmic i coneixement, i pensem que no podem trobar alternatives que ens donin el mateix servei. La comissió TIC de Pam a Pam i la de Procomuns de la XES van impartir aquesta sessió al Poble Sec per oferir-nos eines pràctiques per a les nostres necessitats organitzatives (formularis i programari de codi obert, llicències lliures, etc.).
Una economia solidària inclusiva
La penúltima sessió de l’Escola va tenir lloc a Ripoll i va afrontar un altre repte de l’ESS: volem una economia solidària intercultural, però…què estem fent per aconseguir-ho? Les companyes de l’associació MigrESS van ser contundents en exposar les conclusions d’un estudi que han elaborat: “És necessari introduir un enfocament intercultural a les nostres pràctiques i donar-li una dimensió política a la solidaritat”, va dir la Luz. I com fer-ho? Algunes propostes per començar a treballar en aquesta línia són: impulsar equips de treball de composició diversa, promoure ofertes d’ocupació solidària, generar intercooperació amb experiències liderades per migrades i possibilitar espais de debat i reflexió.
Cultura que coopera
Finalment, al Prat de Llobregat (seu de l’Escola en les dues edicions anteriors) es va celebrar la darrera sessió sobre cooperativisme cultural amb una cloenda a l’alçada, escoltant versions de Nina Simone a l’aire lliure! La xarec, quesoni, NusTeatre , TigrePaper i La ciutat invisible van exposar experiències d’intercooperació en àmbits tan diversos com la restauració, la sonorització o producció d’esdeveniments, el teatre, el món editorial o el llibreter, donant lloc a un debat ric i proposant solucions a les problemàtiques socioeconòmiques de les treballadores culturals des del cooperativisme.
Construir drets des de l’Economia Solidària.
Mitjans de comunicació transformadors.
