El coronavirus no cau del cel, sinó del capitalisme

Manifest de la Xarxa d’Economia Solidària davant la crisi del coronavirus

La Comissió Permanent de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), assumint humilment la responsabilitat que ens atorguen les més de tres-centes entitats i centenars de persones que en són sòcies, volem traslladar a la ciutadania algunes reflexions que ens fem sobre la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19.

Ni la causa última del coronavirus ni la manera d’afrontar-lo són alienes al sistema patriarcal capitalista i productivista que patim.

Des de fa dècades, la destrucció de milions d’hectàrees on viuen moltes espècies animals que havien arribat a un cert equilibri amb els virus i bacteris (una destrucció provocada per la desforestació i la urbanització) està obligant molts d’aquests animals a migrar i instal·lar-se a prop dels humans, la qual cosa multiplica les probabilitats que microbis, que per a aquestes espècies són benignes, passin a les persones i mutin en patògens.

De la mateixa manera, l’augment de la temperatura global provocada per les cada cop més elevades concentracions de CO2 multiplica les poblacions de mosquits i, amb ells, la transmissió de malalties com el dengue, que ja està començant a arribar a Europa. Així mateix, les condicions d’amuntegament i barreja d’espècies causades per la ramaderia industrial facilita la circulació de microbis d’unes espècies a les altres. Tot fa pensar que nous virus com el SARS, el VIH, l’èbola i, ara, el Covid-19, tenen l’origen en aquestes diverses circumstàncies. Algú es pensava que la destrucció de la naturalesa ens sortiria de franc?

Si aquesta sembla ser la causa del Covid-19, que enfonsa les arrels en un sistema i en una forma de vida injustes i insostenibles, la manera d’afrontar la pandèmia també mostren la mateixa marca de fàbrica.

La patronal catalana demana flexibilitat per fer acomiadaments; hi ha empreses que especulen amb mascaretes i tests del virus; la sanitat privada, que obté una part important dels seus recursos de las finances públiques, no acull persones infectades, mentre que la sanitat pública, després d’anys de retallades, no té prou recursos per atendre-les… En aquest sentit, cal augmentar immediatament la dotació de recursos per a la sanitat pública i obligar la sanitat privada a posar-se també al servei de la resolució d’aquesta crisi.

Ens preocupen també algunes actituds insolidàries i, fins i tot racistes, que comencen a aflorar entre nosaltres: l’acaparament injustificat d’aliments, les mirades desaprovadores cap a qui estossega o esternuda al transport públic, algunes mostres de recel cap a la població xinesa… I que aquesta nova crisi de cures acabi recaient una vegada més sobre l’esquena de les dones, així com que tots els sectors populars, si no ho evitem, acabem pagant la nova crisi econòmica que s’està congriant.

D’altra banda, la impossibilitat d’aturar la progressió de la malaltia, la imparable rapidesa amb què s’estén i la crisi sanitària i econòmica que provoca ens haurien de fer adonar de la fragilitat de la vida i la necessitat imperativa de cuidar-la, així com de la perillositat de mantenir un sistema econòmic globalitzat, basat en la divisió internacional del treball i les cadenes globals de subministrament, que ens fan summament dependents i vulnerables.

En definitiva, aquesta crisi constitueix l’enèsima mostra que aquest sistema econòmic no ens porta enlloc més que al col·lapse de la vida. Almenys d’una vida digna de ser viscuda.

Per tot això, a la XES ens reafirmem en la necessitat de seguir aprofundint en els principis i valors de l’economia solidària com a baluard i barricada davant de la desolació a què ens condemna el capitalisme però també com a embrió en gestació per substituir-lo. Ens reafirmem en la necessitat de seguir aprofundint la nostra relació amb l’agroecologia i l’ecologia en general; amb les economies feministes, que ens recorden que hem de posar la vida al centre; amb la construcció de societats resilients i sobiranes i, en general, amb totes les lluites i moviments socials emancipadors.

Alhora, volem agrair a tot el personal de la sanitat pública i a les persones que s’encarreguen de les tasques de les cures -majoritàriament dones migrades-  l’ingent esforç que fan per cuidar-nos i per fer que viure encara valgui la pena. Sapigueu que la XES seguirà defensant els drets de les persones cuidadores, així com un sistema de salut pública i de qualitat on tothom pugui ser atès per professionals ben formades, cuidades i amb uns llocs de treball dignes.

Per responsabilitat, demanem a les persones i entitats membres de la XES, i recomanem a la resta de la població, seguir les indicacions dels d’organismes oficials i sanitaris per aturar la malaltia. Alhora, us proposem d’aprofitar la situació per compartir més les cures, per reforçar la solidaritat comunitària, sortint tant de l’aïllament individualista com de la massivitat, i per reflexionar sobre les coses importants de la vida i els nous compromisos que haurem d’adoptar d’ara endavant si volem conservar-les. Així mateix, la XES seguirem alerta per denunciar qualsevol atemptat als drets i llibertats que es vulgui cometre aprofitant la situació i perquè no s’allargui ni un dia més del necessari aquesta mena d’estat d’excepció que comença a desplegar-se.

Comissió Permanent de la XES
Barcelona, 13 de març de 2020