25N: Fem front a les violències masclistes col·lectivament
Les desigualtats i discriminacions de gènere, fruit d’unes relacions de poder i d’uns models de feminitat i masculinitat basats en sostenir un sistema patriarcal, es troben en la base de les violències masclistes, les quals, sostingudes políticament, jurídica, cultural i econòmica, esdevenen estructurals i quotidianes a la nostra societat, a tots els nivells, també en el de les organitzacions.
Les violències masclistes atempten contra els drets fonamentals de les persones i, molt especialment, de les dones i dels subjectes amb identitats de gènere i opcions sexuals no normatives; vulneren els drets a la vida, a la llibertat, a la dignitat, a la integritat física i moral, a la salut, a l’autonomia sexual i al treball, entre d’altres.
Malauradament l’ESS conviu en un sistema patriarcal i heteronormatiu i no s’escapa de pràctiques masclistes. Però el que caracteritza l’ESS és una clara voluntat de transformació social i la cerca d’eines per avançar cap a societats més justes i sostenibles. Des de la XES considerem que l’única manera d’avançar en l’erradicació de les violències masclistes, i en concret de les diferents formes d’assetjament a les nostres organitzacions, passa per una implicació col·lectiva, orientada a desmuntar els fonaments de les relacions de poder del sistema sexe-gènere, des de la sensibilització i educació de totes les persones que hi formen part, garantint l’existència de mecanismes de prevenció, d’actuació i de suport mutu, així com el compromís ferm, basat en fets i mesures concretes, per posar fi a la normalització, a la complicitat i al silenci.
116 entitats s’han adherit al protocol antiassetjaments contra les violències masclistes
Aquest 2021 ha entrat en vigor el Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual de la XES, una eina que estableix mesures preventives, proporciona elements per identificar pràctiques precursores o constitutives d’assetjament i garanteix una resolució que situï en el centre la reparació de la persona o persones que han patit assetjament i la responsabilitat col·lectiva en l’erradicació d’aquestes conductes. Fomentem l’adhesió a aquest protocol entre les entitats sòcies perquè tenim clar que un protocol és una eina indispensable en el llarg camí que hem de fer. Ara com ara, 116 entitats ja s’hi han adherit, o en tenen un de propi que es basa en els mateixos principis i proporciona les mateixes garanties (podeu consultar el llistat a l’apartat web del protocol). A més, 5 organitzacions estan en ple procés de reflexió i creació d’un de propi.
Som conscients que tenim encara molta feina per fer. No només perquè cada vegada més organitzacions incorporin eines com un protocol sinó perquè gestionar agressions masclistes ha d’implicar una perspectiva de transformació global que impliqui reconèixer els privilegis dels homes cis i acabar amb la impunitat.
