Els tallers d’escenaris de futur: una eina clau per abordar la crisi ecosocial

/en , ,

A inicis de 2022, quan totes les comissions de la XES havíem de pensar les accions priortàries per l’any, des de la comissió d’ecologia vam plantejar una proposta que va despertar un consens unànim: calia dotar-nos d’una eina per treballar possibles escenaris de futur davant la crisi ecosocial, per tal d’aterrar a barris i pobles i preparar les comunitats pel que pogués venir. Algunes de nosaltres havíem participat d’un precedent molt interessant: l’elaboració d’escenaris de futur en l’àmbit del consum i els estils de vida en el marc del projecte Cambio Global España 2020/2050, projecte dut a terme per l’antic Centre de Recerca i Informació en Consum (avui la cooperativa Opcions), sota la coordinació de la Yayo Herrero.

Així, a l’estiu, vam organitzar, amb el suport de la Conchi Piñeiro de la cooperativa Altekio, una formació en la metodologia de construcció participativa d’escenaris de futur, per a poder instal·lar aquesta metodologia en 25 facilitadores vinculades a entitats de la XES, de diferents àmbits i procedències de Catalunya. Al setembre, amb el llançament de la campanya futurs impossibles, han començat a multiplicar-se les peticions de tallers d’escenaris de futur podeu veure els previstos, tot i que la majoria tenen inscripcions tancades)… Però en què consisteix aquesta metodologia? I per què està tenint tant bona acollida?

Aquests tallers tenen la finalitat de construir narratives de futur compartides en relació a un territori i uns eixos determinats, per tal de definir i prioritzar aquelles accions més importants a dur a terme avui, per potenciar els aspectes desitjables i per evitar els no desitjables dels diferents escenaris. La peça clau de la metodologia són els 4 escenaris marc descrits per la Conchi Piñeiro i el Kois Fernández Casadevante: Ecofeixisme, Green New Deal corporatiu, Green New Deal transformador i Decreixement (en breu es publicarà l’article on desenvolupen els 4 escenaris aquí https://resilienciayjusticia.solidaridadandalucia.org/, i podeu trobar una versió resumida de cada escenari aquí).

A la presentació del projecte que vam fer a la FESC, vam poder fer un tast de la metodologia, situant una pregunta central a l’hora de fer l’exercici prospectiu: Com serà l’ESS el 2040 a Catalunya sota cada un d’aquests escenaris? (aquesta pregunta pot variar en funció del context, i es podria preguntar com serà el teixit comunitari, o l’alimentació i el proveïment d’energia…). Com que només era un tast, vam arribar només al punt de definició de la narrativa de 2040 per cada escenari. Les següents passes serien:

1) dibuixar un fil temporal des del futur cap al present identificant les principals fites que van portar a l’escenari de 2040;

2) creació d’una coberta de diari amb 4 o 5 titulars per sintetitzar la narrativa construïda;

3) Identificació d’elements desitjables i no desitjables de cada escenari;

4) Definició d’accions i línies estratègiques que, partint d’experiències o situacions existents en el present, poden servir per potenciar els aspectes desitjables i per evitar els no desitjables;

5) Construcció d’un pla d’acció temporalitzat.

En breu farem pública una guia metodològica que ens han fet les companyes d’Altekio per tal d’ajudar a orientar els tallers que es facin. Des de la XES ens posem a disposició per fer un exercici prospectiu així; ens podeu escriure a [email protected]. Construïm entre totes futurs impossibles!