Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins de l’administració pública
La guia Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores en el àmbit de els cures i de l’Administració Pública és un recull de pràctiques que, a cavall de l’administració pública, l’Economia Social i Solidària (ESS) i el vessant comunitari, representen una inspiració en el camí cap a la democratització de les cures.
Aquesta Guia és fruit de la creació d’un grup de treball en el marc de la Comissió d’Economies Feministes de la XES per generar incidència política en matèria de democratització de les cures, el qual es va engegar després del procés de redacció del llibre “Economia Solidària i Feminista. Pràctiques inspiradores que fan saltar les costures”. D’aquest grup de treball en sorgí el desig i, alhora, es detectà la necessitat d’elaborar un recull de iniciatives que, a cavall de l’administració pública, l’Economia Social i Solidària (ESS) i el vessant comunitari, representen una inspiració en el camí cap a la democratització de les cures.
Alhora, en un moment en què cada vegada hi ha més voluntat política d’incidir en el sector de les cures i de la corresponsabilitat, amb aquest recull ens proposem alertar de potencials riscos que hem detectat durant l’anàlisi. A mesura que hem avançat en el procés i hem entrat en profunditat en les iniciatives, ens hem adonat de potencials amenaces quan impulsem la creació d’iniciatives socioeconòmiques destinades a la provisió de cures i a satisfer de manera cooperativitzada la necessitat de cura individual i col·lectiva. Si bé són camins per a la dignificació del treball de cures, vies per a fer emergir aquesta economia, models per garantir una atenció que posi la persona usuària al centre, etc., també és cert que correm el perill de concebre-les com a processos d’emprenedoria; d’entendre que han d’arribar a l’equilibri econòmic com qualsevol activitat empresarial. Es corre el risc, en definitiva, de voler aplicar els criteris de l’economia convencional a projectes que desborden allò que s’entén com a activitat econòmica. És, d’aquesta manera, que hi ha el perill de produir les mateixes dinàmiques de desigualtat i de precarització que es generen des de l’economia i el mercat capitalista.
Les iniciatives que recollim en aquesta guia tenen en comú la imbricació entre administració pública i Economia Social i Solidària, entre política pública i teixit comunitari. Això ens sembla especialment interessant i posa de manifest fins a quin punt les iniciatives que es despleguen en la línia de democratització i resignificació de les cures tenen major sentit quan es desenvolupen i s’apropien de les pràctiques que caracteritzen l’ESS.
En la mateixa línia, es fa evident el necessari diàleg entre l’ESS i l’Economia Feminista per assegurar la sostenibilitat de les vides. És quan convergeixen que hi pot haver un qüestionament profund de les lògiques de benefici econòmic i rendiment del sistema econòmic hegemònic, buscant maneres sostenibles de resoldre i satisfer les necessitats (entès aquí, el concepte de sostenibilitat amb relació a les pròpies vides i de l’entorn).
Seguint aquest fil, entenem que un projecte de l’ESS considerat realment transformador i que integri també la mirada de l’Economia Feminista ha de permetre a les persones que l’integren compatibilitzar l’esfera productiva amb la reproductiva. És a dir, ha de fer compatible la responsabilitat dins del projecte amb les responsabilitats familiars i altres, i, alhora, ha de tenir en compte que el capital relacional que, a priori, té cadascuna de les seves components, pot ser un element de generació de desigualtat o de dificultat en l’accés.
En darrer lloc, volem assenyalar el fet que les iniciatives que es generen en aquest marc aconsegueixen superar l’actual model de provisió de cures. Alguns dels trets que identifiquem en els dispositius que es generen són:
- Horitzontalitat i democratització del funcionament i la presa de decisions.
- Caràcter comunitari.
- Resposta davant la precarització del sector, amb la conseqüent dignificació de les condicions de treball.
- Centralitat de la persona cuidadora i de la persona cuidada.
- Processos compartits entre administració pública i entitats de l’ESS.
- Corresponsabilitat en la generació de dispositius.
