La pandèmia ens ha caigut a sobre de manera inesperada i, de la nit al dia, hem vist com havíem de fer front a una mena d’assaig general del col·lapse socioambiental, amb totes les seves conseqüències. Tot i que, d’assaig, probablement, en té poc: les costures del capitalisme -teixides sobre la base d’uns mercats globals molt fragmentats, altament competitius i guiats pels mercats financers- han saltat pels aires. A més, aquesta crisi està deixant en evidència uns sistemes de serveis públics erosionats, des de fa dècades, amb cada nou cicle de crisi icapitalista. Tot plegat, ha aguditzat les situacions de vulnerabilitat -que ja existien abans de la irrupció de la pandèmia- de grans capes de la població.
La cooperació: la recepta de l’ESS
Davant de les múltiples emergències generades per la pandèmia, veiem de nou, la pugna entre les dues pulsions humanes que es confronten en situacions extremes: la pulsió individualista atiada pel discurs de la por i de la seguretat, contra la pulsió altruista, alimentada per lògiques de cooperació social, solidaritat i suport mutu. Des de l’Economia Social i Solidària (ESS) tenim clar quin és el nostre bàndol i sabem -perquè l’experiència històrica ens ho demostra- que som peça clau a l’hora de generar respostes solidàries, cooperatives i comunitàries per fer front als escenaris de crisi. Davant d’aquesta situació, el Comitè de Crisi de la XES, va impulsar l’elaboració d’una diagnosi de l’impacte de la Covid19 sobre l’ESS: però no només volíem un «informe de danys», sinó -i sobretot- volíem fer visible totes les respostes articulades per fer front a la primera ona de la pandèmia.
Així doncs, amb la realització de l’informe “L’impacte de la covid-19 sobre l’ESS: solidaritat malgrat les dificultats”, hem pogut veure que l’impacte de la primera onada de la pandèmia ha estat molt desigual segons els sectors; que, gràcies als fons propis i a les finances ètiques i solidàries, s’ha compensat la davallada d’activitat i d’ingressos; i que el teletreball s’ha acompanyat de mesures de conciliació i de la generació d’espais de cura. A més, hem pogut comprovar com la gran majoria d’entitats s’han bolcat en iniciatives, xarxes o respostes col·lectives.
Més enllà de les dades obtingudes, és important compartir les conclusions que n’hem extret per encara el 2021 i emplaçar-nos a treballar conjuntament des de l’ESS sobre els reptes i oportunitats que s’hi esmenten.
La resiliència econòmica i laboral de l’ESS, fins quan pot aguantar?
Les organitzacions de l’ESS han demostrat que la reducció de despeses laborals és l’últim recurs a l’hora de fer front a la davallada d’ingressos, constatant la resiliència sociolaboral de l’ESS, però, a l’hora, s’obren alguns interrogants. El primer té a veure amb l’estructura socioempresarial del teixit de l’ESS, ja que, generalment es tracta de petites i mitjanes empreses, en molts casos de recent creació. La falta de recorregut, combinada amb la seva petita dimensió, fa que tinguin poca capacitat econòmica de fons, i aquesta fragilitat econòmica es veu agreujada per l’endarreriment en els pagaments de subvencions públiques, recurs molt important per a les organitzacions que tot just comencen.
Com abordem la desigualtat sectorial generada per la covid-19?
D’una banda, sectors com el tecnològic i l’alimentari han incrementat la seva activitat i, de l’altra, la cultura i l’educació han patit una gran davallada d’activitat i d’ingressos. Hem de plantejar-nos com compensar els sectors que estan sortint més malparats d’aquesta crisi; a llarg termini, més enllà de donar suport a iniciatives o sectors concrets, necessitem tenir una visió holística de cap a on ha d’avançar l’ESS a Catalunya i quins són els sectors estratègics a impulsar .
L’ofensiva de les GAFAM i la necessitat de respostes Procomuns davant la virtualització
La virtualització de la vida, i de les relacions socials productives i reproductives, està alimentant les majors corporacions capitalistes actuals: les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft). Des de la XES, a través de la comissió de Procomuns, ja fa anys que insistim en la importància de reforçar les eines lliures – us recomanem consultar la campanya #NoSiguisGAFAM – i ara hi sumem la necessitat d’aprofitar el context per descentralitzar la presa de decisions i millorar la participació a través de la tecnologia. Tot i això, l’ESS encara està apostant majoritàriament per eines privatives i capitalistes per articular el teletreball i no només hem de seguir insistint en les conseqüències d’aquest ús sinó que volem posar sobre la taula la importància que hauria de tenir el sector tecnològic en els propers anys. Tot i que ja existeixen diversos projectes fonamentants en la intercooperació, cal incloure iniciatives de tot el territori i fer aliances amb altres moviments.
La socialització de les emocions i de les situacions personals a l’entorn de treball: una pràctica que hauria de quedar instaurada
El suport emocional a l’intern dels equips i la socialització de les situacions personals han estat elements clau per acompanyar la situació de confinament domiciliari. S’ha posat en primer pla la importància de compartir les emocions a l’entorn de treball, per generar entorns de treball basats en la cura i l’empatia, aportació de la perspectiva feminista a la cultura organitzativa.
El teletreball, sense mesures conciliatòries, no és una solució
Treballar des de casa ha generat un xoc directe entre la capacitat d’atendre les tasques de cura i el treball reproductiu. S’ha fet més palesa que mai la relació entre treball productiu i reproductiu, i també la relació entre treball remunerat i no remunerat. Aquesta vivència col·lectiva, pot fer emergir noves legitimitats per al reconeixement i protecció del treball reproductiu, i l’ESS ha de marcar el camí a través de pràctiques de conciliació com la flexibilització d’horaris i les reduccions de jornada sense modificació salarial.
La durada de la covid-19 com a prova de foc per la solidaritat de l’ESS en temps de crisi
El 75% de les entitats enquestades en l’informe han impulsat o participat en iniciatives de resposta a les emergències provocades per la covid-19. Ara bé, el context de pandèmia ens obliga a preguntar-nos quin pot ser l’impacte de la capacitat d’impulsar respostes col·lectives i solidàries si el teixit de l’ESS se segueix debilitant.
La importància d’apuntalar, per llei, les estructures de l’àmbit
A través de les estructures d’acompanyament, articulació i reforç de les entitats i empreses de l’’ESS (especialment, la XES i les seves xarxes locals, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i els Ateneus Cooperatius) s’ha pogut acompanyar les organitzacions i ajudar-les a digerir la gran quantitat d’informació que generaven les administracions. La futura Llei d’ESS de Catalunya és una iniciativa clau per potenciar aquests mecanismes que necessita l’ecosistema de l’ESS de Catalunya.
Les xarxes de suport mutu, embrions de noves institucions de base per a la protecció sociocomunitària?
Les xarxes de suport mutu i la seva capacitat d’emergir ràpidament han estat determinants per poder donar resposta a múltiples necessitats sociocomunitàries: des de la provisió de recursos informatius a crear espais d’acompanyament mutu, passant per la distribució d’aliments, etc. La rellevància i transversalitat que han agafat ens porta a preguntar-nos si poden convertir-se en noves institucions socials de base per a la provisió social i l’autoprotecció col·lectiva, de les que n’emergeixin, a més, iniciatives d’ESS.
Aprofitar la crisi per reforçar l’articulació i la «densitat» del Mercat Social
La falta d’articulació i transversalitat del Mercat Social és un dels aspectes més repetits per les entitats a l’hora de pensar en el futur, encara que les organitzacions destaquen la importància de la intercooperació sectorial i territorial com a recurs per fer front a la crisi. Així doncs, hi ha receptivitat per part del teixit per aprofundir en els processos d’intercooperació i per eixamplar el Mercat Social, i les xarxes de suport mutu poden permetre aproximar l’ESS a una part de la ciutadania que avui viu d’esquenes a aquesta realitat.
L’ESS ha d’estar al centre de les polítiques de reconstrucció econòmica post-covid
Les mesures de rescat són imprescindibles, però no hem d’oblidar les mesures estructurals que ens enfoquin cap a un canvi de model socioeconòmic (que s’estan definint ja, especialment a través de l’instrument Next Generation EU, impulsat per la Unió Europea). El debat públic sobre la reconstrucció post-covid, està posant sobre la taula conceptes com «resiliència» o «transformació», la qual cosa presenta una oportunitat per a l’ESS i els moviment socials que aposten per una Transició Ecosocial. La futura Llei d’ESS, i totes les polítiques de foment que s’hi preveuen, han de servir per apuntalar mesures estructurals de promoció de l’ESS.
Enfortir l’aliança entre l’agroecologia i l’ESS
L’augment notable del consum agroecològic i els circuits de consum conscient han permès posar en valor la importància de la sobirania alimentària en moments excepcionals i en posen davant, com a mínim, un parell de reptes: consolidar l’augment del consum i posar en valor la distribució. A més, caldria que les productores sentissin que l’ESS és un paraigües on se senten reconegudes i amb qui els hi és útil articular-se. La urgència en què s’han trobat algunes productores i distribuïdores durant el confinament han fet que les xarxes que ja existien s’hagin reactivat i que n’hagin sorgit altres ad hoc per donar resposta al moment viscut.
Assenyalant aquests reptes i oportunitats pretenem col·laborar a enfortir i organitzar l’ESS per tal de tenir un paper destacat en una futura reconstrucció que creiem ha de ser de caràcter sistèmic, amb justícia social i enfocada a la transició ecològica democràtica.
Podeu llegir la versió maquetada aquí.
ARTICLE ESCRIT PER GUILLEM SUBIRACHS I RUBÉN SURIÑACH, TÈCNICS DE BALANÇ SOCIAL DE LA XES, I PUBLICAT ORIGINALMENT AL NÚM.449 DE COOPERACIÓ CATALANA, LA REVISTA EDITADA PER LA FUNDACIÓ ROCA I GALÈS.
