La comissió de Balanç Social de la XES publica un informe sobre la mesura de l’impacte dels projectes finançats per les entitats de finances ètiques, en coordinació amb FETS. El document s’emmarca dins la col·lecció Papers de l’Observatori, impulsada per FETS l’any 2007 amb l’objectiu d’ampliar i aprofundir en el coneixement sobre les finances ètiques, apropant-les al públic general. Aquest nou document es suma a les publicacions sobre assegurança ètica i solidària, moneda social i exclusió finançera i microcrèdits, entre altres.

L’informe destaca la contribució de les finances ètiques a la transformació social, presenta eines per mesurar l’impacte d’aquestes i desenvolupa les experiències d’avaluació de Coop57, Fiare Banca Ètica, Triodos Bank i Oikocredit. A la part final del document hi ha un recull de recomanacions per anar consolidant la mesura i posterior visibilització de l’impacte positiu dels projectes finançats.

Podeu consultar l’informe sencer aquí.

La pandèmia ens ha caigut a sobre de manera inesperada i, de la nit al dia, hem vist com havíem de fer front a una mena d’assaig general del col·lapse socioambiental, amb totes les seves conseqüències. Tot i que, d’assaig, probablement, en té poc: les costures del capitalisme -teixides sobre la base d’uns mercats globals molt fragmentats, altament competitius i guiats pels mercats financers- han saltat pels aires. A més, aquesta crisi està deixant en evidència uns sistemes de serveis públics erosionats, des de fa dècades, amb cada nou cicle de crisi icapitalista. Tot plegat, ha aguditzat les situacions de vulnerabilitat -que ja existien abans de la irrupció de la pandèmia- de grans capes de la població.

La cooperació: la recepta de l’ESS

Davant de les múltiples emergències generades per la pandèmia, veiem de nou, la pugna entre les dues pulsions humanes que es confronten en situacions extremes: la pulsió individualista atiada pel discurs de la por i de la seguretat, contra la pulsió altruista, alimentada per lògiques de cooperació social, solidaritat i suport mutu. Des de l’Economia Social i Solidària (ESS) tenim clar quin és el nostre bàndol i sabem -perquè l’experiència històrica ens ho demostra- que som peça clau a l’hora de generar respostes solidàries, cooperatives i comunitàries per fer front als escenaris de crisi. Davant d’aquesta situació, el Comitè de Crisi de la XES, va impulsar l’elaboració d’una diagnosi de l’impacte de la Covid19 sobre l’ESS: però no només volíem un «informe de danys», sinó -i sobretot- volíem fer visible totes les respostes articulades per fer front a la primera ona de la pandèmia.

Així doncs, amb la realització de l’informe “L’impacte de la covid-19 sobre l’ESS: solidaritat malgrat les dificultats”, hem pogut veure que l’impacte de la primera onada de la pandèmia ha estat molt desigual segons els sectors; que, gràcies als fons propis i a les finances ètiques i solidàries, s’ha compensat la davallada d’activitat i d’ingressos; i que el teletreball s’ha acompanyat de mesures de conciliació i de la generació d’espais de cura. A més, hem pogut comprovar com la gran majoria d’entitats s’han bolcat en iniciatives, xarxes o respostes col·lectives.
Més enllà de les dades obtingudes, és important compartir les conclusions que n’hem extret per encara el 2021 i emplaçar-nos a treballar conjuntament des de l’ESS sobre els reptes i oportunitats que s’hi esmenten.

La resiliència econòmica i laboral de l’ESS, fins quan pot aguantar?

Les organitzacions de l’ESS han demostrat que la reducció de despeses laborals és l’últim recurs a l’hora de fer front a la davallada d’ingressos, constatant la resiliència sociolaboral de l’ESS, però, a l’hora, s’obren alguns interrogants. El primer té a veure amb l’estructura socioempresarial del teixit de l’ESS, ja que, generalment es tracta de petites i mitjanes empreses, en molts casos de recent creació. La falta de recorregut, combinada amb la seva petita dimensió, fa que tinguin poca capacitat econòmica de fons, i aquesta fragilitat econòmica es veu agreujada per l’endarreriment en els pagaments de subvencions públiques, recurs molt important per a les organitzacions que tot just comencen.

Com abordem la desigualtat sectorial generada per la covid-19?

D’una banda, sectors com el tecnològic i l’alimentari han incrementat la seva activitat i, de l’altra, la cultura i l’educació han patit una gran davallada d’activitat i d’ingressos. Hem de plantejar-nos com compensar els sectors que estan sortint més malparats d’aquesta crisi; a llarg termini, més enllà de donar suport a iniciatives o sectors concrets, necessitem tenir una visió holística de cap a on ha d’avançar l’ESS a Catalunya i quins són els sectors estratègics a impulsar .

L’ofensiva de les GAFAM i la necessitat de respostes Procomuns davant la virtualització

La virtualització de la vida, i de les relacions socials productives i reproductives, està alimentant les majors corporacions capitalistes actuals: les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft). Des de la XES, a través de la comissió de Procomuns, ja fa anys que insistim en la importància de reforçar les eines lliures – us recomanem consultar la campanya #NoSiguisGAFAM – i ara hi sumem la necessitat d’aprofitar el context per descentralitzar la presa de decisions i millorar la participació a través de la tecnologia. Tot i això, l’ESS encara està apostant majoritàriament per eines privatives i capitalistes per articular el teletreball i no només hem de seguir insistint en les conseqüències d’aquest ús sinó que volem posar sobre la taula la importància que hauria de tenir el sector tecnològic en els propers anys. Tot i que ja existeixen diversos projectes fonamentants en la intercooperació, cal incloure iniciatives de tot el territori i fer aliances amb altres moviments.

La socialització de les emocions i de les situacions personals a l’entorn de treball: una pràctica que hauria de quedar instaurada

El suport emocional a l’intern dels equips i la socialització de les situacions personals han estat elements clau per acompanyar la situació de confinament domiciliari. S’ha posat en primer pla la importància de compartir les emocions a l’entorn de treball, per generar entorns de treball basats en la cura i l’empatia, aportació de la perspectiva feminista a la cultura organitzativa.

El teletreball, sense mesures conciliatòries, no és una solució

Treballar des de casa ha generat un xoc directe entre la capacitat d’atendre les tasques de cura i el treball reproductiu. S’ha fet més palesa que mai la relació entre treball productiu i reproductiu, i també la relació entre treball remunerat i no remunerat. Aquesta vivència col·lectiva, pot fer emergir noves legitimitats per al reconeixement i protecció del treball reproductiu, i l’ESS ha de marcar el camí a través de pràctiques de conciliació com la flexibilització d’horaris i les reduccions de jornada sense modificació salarial.

La durada de la covid-19 com a prova de foc per la solidaritat de l’ESS en temps de crisi

El 75% de les entitats enquestades en l’informe han impulsat o participat en iniciatives de resposta a les emergències provocades per la covid-19. Ara bé, el context de pandèmia ens obliga a preguntar-nos quin pot ser l’impacte de la capacitat d’impulsar respostes col·lectives i solidàries si el teixit de l’ESS se segueix debilitant.

La importància d’apuntalar, per llei, les estructures de l’àmbit

A través de les estructures d’acompanyament, articulació i reforç de les entitats i empreses de l’’ESS (especialment, la XES i les seves xarxes locals, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i els Ateneus Cooperatius) s’ha pogut acompanyar les organitzacions i ajudar-les a digerir la gran quantitat d’informació que generaven les administracions. La futura Llei d’ESS de Catalunya és una iniciativa clau per potenciar aquests mecanismes que necessita l’ecosistema de l’ESS de Catalunya.

Les xarxes de suport mutu, embrions de noves institucions de base per a la protecció sociocomunitària?

Les xarxes de suport mutu i la seva capacitat d’emergir ràpidament han estat determinants per poder donar resposta a múltiples necessitats sociocomunitàries: des de la provisió de recursos informatius a crear espais d’acompanyament mutu, passant per la distribució d’aliments, etc. La rellevància i transversalitat que han agafat ens porta a preguntar-nos si poden convertir-se en noves institucions socials de base per a la provisió social i l’autoprotecció col·lectiva, de les que n’emergeixin, a més, iniciatives d’ESS.

Aprofitar la crisi per reforçar l’articulació i la «densitat» del Mercat Social

La falta d’articulació i transversalitat del Mercat Social és un dels aspectes més repetits per les entitats a l’hora de pensar en el futur, encara que les organitzacions destaquen la importància de la intercooperació sectorial i territorial com a recurs per fer front a la crisi. Així doncs, hi ha receptivitat per part del teixit per aprofundir en els processos d’intercooperació i per eixamplar el Mercat Social, i les xarxes de suport mutu poden permetre aproximar l’ESS a una part de la ciutadania que avui viu d’esquenes a aquesta realitat.

L’ESS ha d’estar al centre de les polítiques de reconstrucció econòmica post-covid

Les mesures de rescat són imprescindibles, però no hem d’oblidar les mesures estructurals que ens enfoquin cap a un canvi de model socioeconòmic (que s’estan definint ja, especialment a través de l’instrument Next Generation EU, impulsat per la Unió Europea). El debat públic sobre la reconstrucció post-covid, està posant sobre la taula conceptes com «resiliència» o «transformació», la qual cosa presenta una oportunitat per a l’ESS i els moviment socials que aposten per una Transició Ecosocial. La futura Llei d’ESS, i totes les polítiques de foment que s’hi preveuen, han de servir per apuntalar mesures estructurals de promoció de l’ESS.

Enfortir l’aliança entre l’agroecologia i l’ESS

L’augment notable del consum agroecològic i els circuits de consum conscient han permès posar en valor la importància de la sobirania alimentària en moments excepcionals i en posen davant, com a mínim, un parell de reptes: consolidar l’augment del consum i posar en valor la distribució. A més, caldria que les productores sentissin que l’ESS és un paraigües on se senten reconegudes i amb qui els hi és útil articular-se. La urgència en què s’han trobat algunes productores i distribuïdores durant el confinament han fet que les xarxes que ja existien s’hagin reactivat i que n’hagin sorgit altres ad hoc per donar resposta al moment viscut.

Assenyalant aquests reptes i oportunitats pretenem col·laborar a enfortir i organitzar l’ESS per tal de tenir un paper destacat en una futura reconstrucció que creiem ha de ser de caràcter sistèmic, amb justícia social i enfocada a la transició ecològica democràtica.

Podeu llegir la versió maquetada aquí.

ARTICLE ESCRIT PER GUILLEM SUBIRACHS I RUBÉN SURIÑACH, TÈCNICS DE BALANÇ SOCIAL DE LA XES, I PUBLICAT ORIGINALMENT AL NÚM.449 DE COOPERACIÓ CATALANA, LA REVISTA EDITADA PER LA FUNDACIÓ ROCA I GALÈS.

Durant les properes setmanes tindran lloc tres actes relacionats amb la recollida de dades de Balanç Social 2019 i  l’impacte de la Covid19 durant el primer semestre de 2020.

Aquest any, 194 empreses i entitats de l’ESS han fet el Balanç Social. D’aquestes, 129 no només han completat les preguntes que fem cada any respecte l’exercici anual anterior sinó que han participat en la recollida de dades per analitzar l’impacte de la covid-19 durant el primer semestre. Gràcies a aquesta participació i als diagnòstics elaborats per Pam a Pam sobre els sectors de l’alimentació i les TIC, hem preparat l’informe «L’impacte de la covid-19 sobre l’economia social i solidària: solidaritat malgrat les dificultats». A l’informe hem analitzat, d’una banda, com el teixit de l’ESS ha rebut l’impacte de la paràlisi socioeconòmica derivada del confinament domiciliari i com això ha afectat en aspectes econòmics, laborals i de participació. De l’altra, hem aprofundit en l’impuls i articulació de respostes col·lectives de l’ESS per fer front a les emergències sanitària, sociocomunitària i socioeconòmica derivada de la covid-19. Per acabar, a la darrera part de l’informe hem obtingut una fotografia de les mesures que les empreses i entitats consideren més importants per fer front a la situació actual i futura.

Les tres sessions programades són les següents:

– Dijous 12 de novembre de 18h a 20h:

Presentació de les dades estatals del Balanç Social pel 2019, amb anàlisi específic de gènere, al costat de les companyes de REAS,  la directora general de Treball Autònom, Economia Social i Responsabilitat Social d’Empreses,  Maravillas Espín, i de La Clara Comunicació, cooperativa sòcia de la XES. Més info aquí.

Com portem fent els últims anys, a través de la plataforma Ensenya el cor, treballem conjuntament amb la resta de xarxes de REAS Red de Redes per fer que les preguntes del Balanç Social siguin treballades i compartides entre les diferents xarxes de l’estat. Aquest any en l’àmbit estatal han participat a la campanya del Balanç Social 495 organitzacions (incloses les 194 de Catalunya) que també ens han permès realitzar anàlisis complementàries,

– Dilluns 16 de novembre de 17:30 a 18:30:

Presentació de l’informe sobre l’ impacte de la Covid19 sobre l’ESS, en el marc de la FESC, amb les companyes de Pam a Pam i de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, qui també va participar en una recollida de dades per mesurar el primer impacte del confinament del primer semestre. Quin ha estat el primer impacte en les entitats i empreses de l’ESS durant la fase d’estat d’alarma i com han respost aquestes? Quines són les mesures que les entitats necessiten per poder fer front a la crisi de mitjà i llarg termini que s’està desencadenant? El nou panorama econòmic i social derivat de la crisi sanitària de la COVID-19 obre importants incògnites per a moltes organitzacions, entre elles les de l’ESS. Amb la presentació d’aquest informe tenim l’objectiu de donar resposta a aquestes preguntes i visibilitzar que, malgrat les dificultats, la solidaritat ens defineix.

– Dijous 26 de novembre de 18h a 20h:

Presentació de l’informe sobre l’ impacte de la Covid19 sobre l’ESS en l’àmbit estatal, juntament amb CEPES i amb l’anàlisi del sociòleg Jose Luis Casadevante, ‘Kois’. Imprescindible inscripció prèvia.  Més info aquí.

En els últims mesos les comissions de treball, xarxes sectorials i xarxes locals de la base social de la XES hem fet un procés de reflexió estratègica que ha tingut com a resultat el Pla d’Acció de l’ESS davant la crisi. Entre les accions a impulsar des del propi moviment de l’ESS hi té un paper rellevant la diagnosi de l’impacte de la crisi actual i la identificació i visibilització de les pràctiques que defineixen l’ESS, fent èmfasi en el paper de les inicatives sociocomunitàries.

La Comissió de Balanç Social i la Xarxa d’Espais Comunitaris iniciem dues campanyes que ens han de permetre caminar cap a aquests objectius: la segona fase del Balanç Social i el Balanç Comunitari 2020.

Segona fase del Balanç Social

El perquè

El 27 d’abril vam iniciar la campanya de Balanç Social 2020 tot i la incertesa que provocava la crisi sanitària i les consenqüències que aquesta podia tenir sobre el panorama econòmic i social. En fer-ho, ens vam comprometre a què la campanya d’aquest any s’enfoqués a comprendre el primer impacte que aquesta crisi està tenint sobre les entitats i empreses de l’ESS, així com per entendre les mesures que es necessiten a mig i llarg termini.

Aquesta crisi no és circumstancial, sinó que és un nou episodi de crisi del sistema capitalista. Hem d’aprofitar aquest  nou episodi per evidenciar -altra vegada i més que mai- la importància de la defensa d’allò públic-comú, de la necessitat de posar la vida al centre, de la rellevància de les iniciatives de solidaritat i suport mutu – que a més moltes d’elles estan impulsades per persones migrades, un dels col·lectius més vulnerabilitzades davant aquesta crisi – i que és imprescindible treballar des de les consciències feminista i ecològica. A aquest propòsit general s’encara, doncs, aquesta segona fase de la campanya de Balanç Social.

La segona fase: descripció i terminis de recollida de dades

Vam dissenyar una campanya singular dividida en dues fases. Fins ara ens hem centrat en la primera, en la qual hem fet les preguntes habituals del Balanç Social. Preguntes que, com sempre, estan enfocades a l’últim exercici anual tancat. En aquest cas, 2019.

A partir d’ara comencem la segona fase afegint un bloc de preguntes que ens permeti obtenir dades de l’impacte de la crisi de la Covid19 sobre el teixit de l’ESS i que, alhora, ens permeti visibilitzar les pràctiques de solidaritat i suport mutu que defineixen l’economia solidària. Aquesta segona fase no només l’hem treballat conjuntament amb les xarxes de REAS Red de redes sinó que ho hem fet de forma coordinada amb altres agents de l’àmbit per aconseguir un diagnòstic precís de la situació actual.

Un dels objectius que ens hem marcat és allargar el màxim possible el termini de recollida de dades, de qualsevol de les dues fases, perquè som conscients que les situacions de cada una de les entitats són molt diferents. Així doncs, tot i que quan abans les respongueu millor, hem establert com a data límit per omplir qualsevol de les dues fases el divendres 4 de setembre de 2020.

Per acabar, volem donar les gràcies a totes les entitats per la participació que està tenint aquesta campanya, en un context que sabem que no és gens fàcil, alhora que les emplacem a participar d’aquesta segona fase per poder seguir afirmant i demostrant que som la sortida.

* Aquesta segona fase la seguirem fent a través de la plataforma Ensenya el cor.

** Més informació sobre la campanya al següent enllaç.

Balanç Comunitari 2020

Aquest 1 de juliol iniciem, també, la campanya de Balanç Comunitari 2020. Impulsat conjuntament per la Xarxa d’Espais Comunitaris i la Comissió de Balanç Social, el Balanç Comunitari és una eina per a avaluar l’acompliment dels criteris de gestió comunitària per part dels col·lectius i entitats que estan gestionant espais i equipaments públics-comuns.

A més de seguir treballant i afinant les preguntes que vam fer la primera edició – en què van participar 11 projectes de 9 entitats diferents -, aquest any el Balanç Comunitari incorpora preguntes específiques per entendre el paper de les inicatives sociocomunitàries per fer front a la crisi, de manera que permetrà obtenir una diagnosi i identificació d’iniciatives existents, així com les seves necessitats.

** Més informació, amb la guia de preguntes i el tutorial d’accés al següent enllaç.