I si ets XES i no ho saps? 

/en , ,

Recordo perfectament el primer cop que vaig sentir el concepte Economia Social i Solidària. Començava a fer les primeres passes com a treballador d’una cooperativa sense ànim de lucre i, en una de les primeres reunions amb la resta de sòcies, es van mencionar constant (i gairebé compulsivament) les sigles E-S-S. Que si l’ESS és l’única manera coherent de produir i consumir. Que si l’ESS és la millor opció per transformar la societat. Que si l’ESS és la resposta per deixar el paradigma econòmic actual obsolet!

No les veia ni passar. Fent cas a la màxima val més no obrir la boca i semblar ruc que no pas obrir-la i demostrar-ho, vaig esperar a la fi de la reunió per preguntar-li a una de les companyes a què es referien exactament quan parlaven d’Economia Social i Solidària. Recordo que va riure i em va respondre que, per molt que desconegués el concepte, segur que m’hi sentiria identificat. Després d’una explicació detallada, l’ESS va resultar ser una manera de fer i de viure allunyada del paradigma actual: una forma d’actuar amb compromís amb la comunitat, apostant per la sostenibilitat ambiental, per l’equitat de gènere, per les necessitats bàsiques per sobre del luxe, per la gestió democràtica a tots els nivells… i és clar que m’hi vaig sentir identificat. Quin ésser humà mitjanament evolucionat no ho voldria, tot això?

Un cop familiaritzat amb el concepte d’ESS vaig entrar al cap de poc temps a formar part de la XES Garrotxa, la Xarxa d’Economia Solidària de la comarca. Una xarxa conformada per aquelles organitzacions i iniciatives que caminen amb una mirada transformadora a través del suport mutu, la intercooperació i la força col·lectiva. Trencant els estereotips que m’havia generat anteriorment -pensant que seria una cosa més aviat hippie i utòpica- hi vaig poder trobar tota diversitat d’iniciatives consolidades: des de projectes que treballen al voltant de l’alimentació i restauració, entitats que promocionen la cultura i l’oci, iniciatives que treballen per la gestió de l’entorn, projectes educatius, de salut i cures i un llarg etcètera que representaven prou decentment la diversitat de petites i mitjanes empreses de la comarca.

I és que abans d’endinsar-me en el món de l’Economia Social i Solidària solia ser bastant més pessimista. Pensava que en tots els contextos l’individualisme, per molt d’esforç que un hi intentés posar, guanyava inevitablement al col·lectiu. Perquè l’ésser humà és egoista i egocèntric i no és capaç de fer les coses d’una altra manera, pensant per un mateix, i així ho faríem fins que aquest comportament ens portés a l’extinció. No podia estar més equivocat. Gairebé de rebot, vaig descobrir un grup de persones que creuen, treballen i cooperen per fer les coses de forma diferent, pensant sempre en el que és millor pel planeta i per la societat. I no estan soles en absolut, però és que jo no ho sabia! 

Des d’aquell dia hi ha una inquietud que flota pel meu cap. Quantes persones hi ha al meu voltant que comparteixen i s’identifiquen amb els valors de l’ESS però viuen encegades pel pessimisme? Quantes persones, tal com em passava a mi, desconeixen que hi ha una alternativa al model actual i cada cop és més potent i està més enxarxada? A la XES Garrotxa ja som més de 50 entitats. Més de 400 persones. Si fóssim una empresa, seríem la segona més gran de La Garrotxa. I estem segures de que som moltes, moltes més. 

I tu, que potser també ets XES i no ho saps?

Àlex Espuña

Membre de la XES Garrotxa i treballador de Resilience Earth 

Cooperar és trencar amb la precarietat

/en , ,

Quan parlem de precarietat és perquè tot i l’esforç, el treball, la dedicació, es viu una situació econòmica de subsistència o inclús de no arribar a final de mes. I també es pot parlar de precarietat quan les condicions de treball no són dignes, vulneren els drets i no són ètiques. Precarietat no és una paraula nova. Malauradament, encara hi ha situacions d’aquest tipus i no cal que ens imaginem que passa en un altre país, en un lloc llunyà on encara els queda feina per establir règims polítics de participació ciutadana. Aquí mateix ens podem trobar en precarietat.

Aquests últims mesos que han apujat tant els preus dels aliments, de l’energia, i ja portàvem dècades veient com també el preu de l’habitatge està totalment fora del que seria proporcional i just; la gran majoria ens trobem en una situació de precarietat. I ens hem de preguntar per què passa. Què hi podem fer nosaltres si les regles del joc les posen persones que no viuen la mateixa realitat que nosaltres, que no saben l’esforç que suposa pagar un lloguer i uns subministraments que valen la meitat del que cobro o més al mes.

Llavors què hi podem fer? Doncs en la meva opinó, no queda altra sortida que la de sempre, la que la història ens ha ensenyat, que és la d’organitzar-nos col·lectivament per sentir-nos amos de la nostra vida, el nostre temps i els nostres valors. Ajuntar-se per sumar i ser més que un de sol, per poder decidir. Així que cooperar és trencar amb la precarietat. Com en els temps de les revolucions a les fàbriques o a les mines del segle XIX i XX, o dels camps quan era época feudal i entendre que les associacions, les cooperatives, és una solució a que un grup de gent pugui tirar endavant. Una manera d’organitzar-se sense tenir la premissa que el benefici és el seu únic objectiu, sinó que els principis poden i han de ser socials, de benestar social i econòmic. 

No hi ha una sola manera d’enfocar un negoci. Tots hem de viure, evidentment, i, per tant, el negoci ha de ser rendible, però dins d’aquesta rendibilitat hi pot haver presa de decisions conjunta de forma que tots els que participen tant sigui en l’àmbit de gestió, producció, comunicació o qualsevol altra figura tinguin la seva veu i vot. La manera d’entendre les coses és diferent de la tradicional. Tant és important el peó, com el telefonista, el gestor o el repartidor. Un sense l’altre no tindria sentit. Per tant, respecte i igualtat entre tots les membres.

La XES vol ser veu d’aquest tipus d’iniciatives. Vol ser un aparador i un dinamitzador, un promotor i un incitador a que els canvis en la organització ecònomica i la organització social siguin cap a uns canvis on tothom te el mateix valor i són el centre de qualsevol decisió.

Un article de Georgina Artigas de l’estudi serigràfic Vis a Vis i membre de la XES Garrotxa.

La traçabilitat com a aliada

/en , , ,

Per donar-li la volta al consum i convertir-lo en una arma de transformació massiva, la traçabilitat és una bona aliada.

Què significa traçabilitat? Doncs és la capacitat de reproduir la història d’un producte. Tornar sobre les sevespasses i tenir informació de tot el procés, des del cultiu, producció, emmagatzematge i el seu recorregut fins a arribar a les teves mans.

Què pot tenir a veure la història del producte amb transformar el consum? El consum al que estem acostumades és precisament a un consum que no té context ni origen: no té cares ni noms de productores. El consum d’avui es centra en la consumidora, i això permet que ens sentim mereixedores però no responsables.

Tenim dret a comprar qualsevol cosa que estigui a les nostres mans i al nostre abast econòmic? Legalmentsí, però què passa amb aquells productes que van contra principis fonamentals com el dret a una vida digne, a la protecció i cura del medi ambient, la reducció i eliminació del plàstic, etc.

Com aconseguim saber si un producte és coherent amb els nostres valors i la nostre ètica? Dones amb la traçabilitat.

Conèixer la història del producte, també es conèixer el seu caràcter: si té sensibilitat ambiental, si té principis socials i si és un producte de proximitat, l’impacte que té en el nostre territori.

Amb traçabilitat podem:

  • Escollir comprar productes de proximitat i així, empoderar el territori on vivim.
  • Comprar productes de proximitat i així reforçar l’optimització de recursos propers i enfortir la diversitat deproductes que ofereix el nostre territori.
  • Amb traçabilitat podem comprar productes de proximitat i així trenquem la cadena de dependència amb països d’altres continents, sovint innecessària, i per suposat reduint l’impacte ambiental.

Si bé és cert que la traçabilitat alimentaria és la mes coneguda, cal que comencem a demanar traçabilitat en totallò que comprem. En el cas de la roba, electrodomèstics o dispositius mòbils, per exemple, hi ha camí a recòrrer. Les marques sovint es donen per satisfetes parlant del disseny i la producció.  Difícilment informen de l’origen de les matèries primeres o dels seu recorregut fins a obtenir-les. Hem tenir present que son moltes dècades de no donar importància a la traçabilitat, i per tant també es fàcil que trobem productores que tot i voler refer  la  història  dels  seus  productes,  tinguin  series  dificultats  en aconseguir-ho sobretot en les fases inicials d’aquestes matèries (del cultiu a la venta).

Així doncs, des de la curiositat i el respecte, com a consumidores tenim una tasca: preguntar i obrir debat amb les productores o marques anem a consumir, per saber la història del producte, de la productora, i si s’escau anar passant la pilota en camí de la traçabilitat per que tot els agents en prenguin part i es facin visibles. 

En el mercat actual diuen que “el client mana”. Per tant, si conjuntament fem força per demanar productes locals (o el mes propers possibles), responsables i compromesos, no els quedarà altre que fer els deures, no et sembla?

 

Un article d’Aina Virgili, de Serva Organica i membre de la XES Garrotxa.

Si saps d’on vens sabràs a on vols anar

/en , ,

Som una cinquantena de col·lectius que formem part de la Xarxa d’Economia Social i Solidària de la Garrotxa (XES Garrotxa). Col·lectius que fem projectes de producció de béns i serveis, o projectes de consum, sota uns criteris compartits. En la nostra reflexió, les jornades formatives i d’intercanvi, trobades informals, etc. parlem d’aspectes d’organització interna, de valors ambientals, i valors socials, que volem reforçar per generar un impacte positiu al nostre entorn. Aspectes com la horitzontalitat en la presa de decisions, l’equitat en el treball, la igualtat de gènere, el desenganxall de les empreses GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft), el bé comú, l’economia col·laborativa, la transformació eco-social, entre d’altres. Cadascuna de les parts afecten al model de producció, consum i treball. Cada petit pas, èxit aconseguit, és revolucionari per avançar cap a la justícia que volem per a les persones i el medi ambient. Alhora, cada aspecte “és un món”, per ell sol. Per exemple, desenganxar-se de les GAFAM és un gran desafiament, una gran aposta, ja que posar-s’hi és anar totalment a contracorrent i, per tant, molt costós.

Amb aquest escrit vull incidir no pas en les qüestions més tècniques, ideològiques i estratègiques, sinó en una qüestió més filosòfica i antropològica: la cerca de les arrels. L’autenticitat, la naturalitat, la sintonia amb l’entorn local, natural i humà, la presència del passat amb el dinamisme del present dels nostres projectes de béns, de serveis, de consum comunitari. Trobo que la cerca de les arrels en els temps que vivim és imprescindible, nuclear. És un denominador comú i ens pot singularitzar. És un àmbit que pot sumar més persones de la comarca a sentir-se part de la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES); i també pot ajudar a sentir-nos més relacionats i semblants a d’altres cercles locals que no estan dins la XES. La cerca de les arrels forma part d’una mirada cap endins per investigar el que som, per aprofundir d’on venim. Ens cal observar atentament per mirar de captar allò que vam ser en el passat. Això és apassionant i radical. Tenim un coneixement i un comportament plens d’autenticitat, de valors humans, sovint adquirits de manera inconscient a través de la màgia de la transmissió oral, directe, vivencial. Matisos, ingredients comportamentals, que moltes vegades no transmeten els llibres, ni els centres educatius superiors. L’auto-observació íntima, atenta, per detectar i reforçar, dins nostre, en els nostres col·lectius, el que és autèntic, lliure d’influències alienes a la nostra cultura, és una font de motivació que ens empeny a retrobar-nos. No es tracta d’un fet folklòric, sinó d’una vivència plena. Es tracta de saber qui som i d’on venim per saber cap a on volem anar. La derivada d’aquest procés és caminar amb més fermesa, alhora que vitalitat, per seguir els camins dels nostres projectes de producció i consum cooperatiu.

La Cooperativa CLAU som persones que treballem en projectes formatius i artístics de música, dansa, explica-contes i arts relacionades. Tocant música tradicional, compartint-la amb els nostres alumnes, amics, companys de feina, dins les classes o a les festes, etc. posem de manifest, de manera experiencial, la gratificació de viure manifestacions antigues amb plenitud, ara i aquí. El gust de fer coses pròpies, de tenir espai propi. Moltes vegades és un sol “clic”. “És canviar el xip” i en comptes de cercar solucions, emocions, novetats, cap enfora, recórrer als recursos de la nostra cultura. Això val per tot tipus de manifestació, feina, organització, de l’Economia Social i Solidària.

Si la XES Garrotxa ens diferenciem del capitalisme espoliador, també és per aquesta cerca bàsica i imprescindible d’autenticitat i arrelament, aquesta pràctica de cultura pròpia.

Joan Naspleda Feixas, 21/7/2022, la Vall d’en Bas.
Aula Musical Olot, CLAU SCCL.