I si ets XES i no ho saps?
Recordo perfectament el primer cop que vaig sentir el concepte Economia Social i Solidària. Començava a fer les primeres passes com a treballador d’una cooperativa sense ànim de lucre i, en una de les primeres reunions amb la resta de sòcies, es van mencionar constant (i gairebé compulsivament) les sigles E-S-S. Que si l’ESS és l’única manera coherent de produir i consumir. Que si l’ESS és la millor opció per transformar la societat. Que si l’ESS és la resposta per deixar el paradigma econòmic actual obsolet!
No les veia ni passar. Fent cas a la màxima val més no obrir la boca i semblar ruc que no pas obrir-la i demostrar-ho, vaig esperar a la fi de la reunió per preguntar-li a una de les companyes a què es referien exactament quan parlaven d’Economia Social i Solidària. Recordo que va riure i em va respondre que, per molt que desconegués el concepte, segur que m’hi sentiria identificat. Després d’una explicació detallada, l’ESS va resultar ser una manera de fer i de viure allunyada del paradigma actual: una forma d’actuar amb compromís amb la comunitat, apostant per la sostenibilitat ambiental, per l’equitat de gènere, per les necessitats bàsiques per sobre del luxe, per la gestió democràtica a tots els nivells… i és clar que m’hi vaig sentir identificat. Quin ésser humà mitjanament evolucionat no ho voldria, tot això?
Un cop familiaritzat amb el concepte d’ESS vaig entrar al cap de poc temps a formar part de la XES Garrotxa, la Xarxa d’Economia Solidària de la comarca. Una xarxa conformada per aquelles organitzacions i iniciatives que caminen amb una mirada transformadora a través del suport mutu, la intercooperació i la força col·lectiva. Trencant els estereotips que m’havia generat anteriorment -pensant que seria una cosa més aviat hippie i utòpica- hi vaig poder trobar tota diversitat d’iniciatives consolidades: des de projectes que treballen al voltant de l’alimentació i restauració, entitats que promocionen la cultura i l’oci, iniciatives que treballen per la gestió de l’entorn, projectes educatius, de salut i cures i un llarg etcètera que representaven prou decentment la diversitat de petites i mitjanes empreses de la comarca.
I és que abans d’endinsar-me en el món de l’Economia Social i Solidària solia ser bastant més pessimista. Pensava que en tots els contextos l’individualisme, per molt d’esforç que un hi intentés posar, guanyava inevitablement al col·lectiu. Perquè l’ésser humà és egoista i egocèntric i no és capaç de fer les coses d’una altra manera, pensant per un mateix, i així ho faríem fins que aquest comportament ens portés a l’extinció. No podia estar més equivocat. Gairebé de rebot, vaig descobrir un grup de persones que creuen, treballen i cooperen per fer les coses de forma diferent, pensant sempre en el que és millor pel planeta i per la societat. I no estan soles en absolut, però és que jo no ho sabia!
Des d’aquell dia hi ha una inquietud que flota pel meu cap. Quantes persones hi ha al meu voltant que comparteixen i s’identifiquen amb els valors de l’ESS però viuen encegades pel pessimisme? Quantes persones, tal com em passava a mi, desconeixen que hi ha una alternativa al model actual i cada cop és més potent i està més enxarxada? A la XES Garrotxa ja som més de 50 entitats. Més de 400 persones. Si fóssim una empresa, seríem la segona més gran de La Garrotxa. I estem segures de que som moltes, moltes més.
I tu, que potser també ets XES i no ho saps?
Àlex Espuña
Membre de la XES Garrotxa i treballador de Resilience Earth
