El moviment per la Transició Ecosocial se suma a la revolta pagesa

/en , ,

L’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (ACTE), impulsada entre d’atres per la XES, ha acordat un posicionament inicial clar sobre com es vol transformar el sistema alimentari en una transició ecològica justa, democràtica, feminista i postcapitalista. Aquest posicionament s’ha traduït en un manifest al qual la XES també s’ha adherit. Des de la Xarxa d’Economia Solidària ens sumem i cridem a sumar-se a les mobilitzacions.

La trobada de l’ACTE per tractar la Revolta Pagesa, celebrada el divendres passat 1 de març a Barcelona, ha congregat una setantena de persones i activistes representants de diversos moviments socials i es va treballar el posicionament i com sumar a les mobilitzacions protagonitzades per la pagesia la capacitat de mobilització de les entitats que conformen o donen suport a l’ACTE tot reforçant les reividicacions amb el punt de vista de la sobirania alimentària i la justícia climàtica. Aquí podeu veure fotografies de la trobada feta a Sants realitzades per Lluís Brunet.

Una de les qüestions centrals tractades durant la trobada de divendres passat a la Lleialtat Santsenca ha estat l’elaboració d’un comunicat on s’explica el posicionament de l’ACTE basada en tres eixos: justícia per la pagesia, sobirania alimentària i justícia social i ambiental.

Adhesió al manifest aquí

D’aquesta manera, l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial crida a secundar les properes convocatòries, com la prevista aquest dimarts 5 de març al migdia davant del Parlament de Catalunya, coincidint amb un ple monogràfic sobre la pagesia. Alhora, l’ACTE ha obert un canal de Telegram per difondre totes les mobilitzacions. La Permanent de la XES ha acordat aquest dilluns adherir-se al manifest i alhora es fa una crida des de la XES a participar en les accions pageses, en especial aquelles que vagin en la línia del posicionament expressat per l’ACTE.

Comunicat de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (ACTE)

Reunides a Barcelona el dia 1 de març de 2024, una setantena de persones que venen en representació dels moviments socials, agrupacions o entitats a les que pertanyen, algunes persones del sector de la pagesia i persones a títol individual, ens reunim sota el paraigües i convocatòria de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (ACTE) per debatre i consensuar un posicionament entorn les mobilitzacions de la pagesia i ramaderia d’aquestes darreres setmanes.

Des de la seva constitució al mes de juliol del 2023 l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, formada ja per més de 220 persones i entitats d’arreu del país preocupades i ocupades per desplegar una transició ecològica justa, democràtica, feminista i postcapitalista ha activat, ja, assemblees locals arreu del territori i ha començat a desenvolupar mecanismes per generar incidència política i mobilització i el que és l’ideari de l’assemblea, amb propostes concretes per desenvolupar en diferents àmbits i fer efectiva aquesta transició. Així mateix s’ha proposat el treball en profunditat en tres àmbits concrets: pagesia i ramaderia, aigua i futur del treball.

Entenem que l’impuls d’una transició ecosocial a Catalunya passa per una transformació profunda de la forma com produïm els aliments, la forma com ens alimentem i ens relacionem amb els ecosistemes. Si volem acompanyar la pagesia en una ambiciosa transició agroecològica, si volem avançar cap a la sobirania alimentària, si volem que tothom tingui accés a una alimentació justa, de proximitat i ecològica, si volem uns ecosistemes vius i regenerats… hem de ser-hi totes. Això no va només de pagesia.

Cal sumar forçes des de la gent i la diversitat del col·lectius i moviments socials de les nostres ciutats i pobles per tal d’empènyer una transformació profunda de totes les baules que formen el nostre sistema alimentari. Transformar-lo per tal de garantir una vida, una alimentació i un treball digne, saludable i just per a tothom.

Per tot això des de Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial i els moviments, col·lectius i persones reunides el passat 1 de març a Barcelona ens sumem a les reividindicacions de la pagesia que vol i lluita per aquesta transformació i acordem acompanyar-los en les properes mobilitzacions i sota les següents consignes:

  1. Justícia per a la pagesia que cuida la terra i per les treballadores del camp
  2. Sobirania Alimentària i dret a una alimentació sana i justa per tothom
  3. Ecosistemes vius i accés als béns naturals amb criteris de justícia social i ambiental

Així doncs, establim el compromís de generar un espai amb voluntat de permanència, aglutinador de persones i moviments preocupades i conscients de la importància del model pagès i ramader per desplegar la transició ecosocial que volem i desitgem. I aquest comunciat com l’inici d’un procés sobre el qual treballar juntes i anar desplegant propostes concretes i marc bàsic des del qual sumar-nos a les mobilitzacions dels propers dies i setmanes.

Bon vent i banca nova!

/en ,

Si vols que les seves pràctiques del teu banc siguin coherents amb els teus valors i encara no ets part de les #FinancesÈtiques, digues ara #BonVentiBancaNova i #CanviaDAires!

La Coordi, de la qual en formem part, s’ha agrupat amb FETS i Opcions per posar-t’ho ben fàcil: al web canvidaires.cat segur que trobaràs respostes a les teves preguntes, com ara:

  • Quin grau de coherència o transparència té el meu banc convencional? Trobaràs aquesta informació a l’escàner de les finances ètiques.
  • Quines opcions d’operativa bancària ètica tinc a Catalunya? A dineretic veuràs una explicació ben clara i detallada.
  • Soc d’una entitat i ens plantegem fer el canvi però no sabem per on començar. No et perdis el web tresoreria transformadora!

Tot això i més, a canviadaires.cat!

Vine a la VII Jornada Ciutadana per una Fiscalitat Justa

/en , ,

Aprofitant la conjuntura de les eleccions municipals us convoquem a una nova jornada ciutadana organitzada per la Plataforma per una Fiscalitat Justa. Debatrem sobre aquells reptes polítics que tenen un impacte fiscal de la mà d’organitzacions socials i ciutadanes i dels partits candidats a les eleccions del mes de maig.

Si voleu inscriure-us ho podeu fer aquí: Inscriu-te

10:00h – Benvinguda i presentació. Lluís Cases, Coordinador de la Plataforma

10:15h – Taula de reflexió debat: EL MUNICIPI COM A PROMOTOR D’UNA FISCALITAT JUSTA

  • Taxa de Repartiment de l’E-commerce de Barcelona. Montse Ballarin.
  • Clàusules en contractes públics en clau fiscal. Mariona Casals. (Fiscalitat Justa)
  • Impostos en clau d’emissions. Impostos als Creuers. Jaume Osete (Stop Creuers)
  • Fiscalitat i finançament del Transport Públic. Manel Ferri (Tècnic de Mobilitat de la Diputació de Barcelona)
  • Fiscalitat i Habitatge a nivell municipal.

Moderat per Xavier Casanovas, membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa Ambiental i Solidària 

Pausa

12:15h – Taula: PROPOSTES FISCALS PER LES ELECCIONS MUNICIPALS 2023 . Punts forts i febles de la reforma fiscal que s’està cuinant amb:

  • Representant política municipal PSC – Carles Ruiz. Alcalde de Viladecans
  • Representant política municipal ERC – Jordi Castellana. Regidor Ajuntament de Barcelona
  • Representant política municipal JuntsxCat – Ramon Tremosa. Diputat al Parlament.
  • Representant política municipals CUP – Eulàlia Reguant. Diputada de les CUP al Parlament
  • Representant política municipal Comuns – Jordi Ayala. Gerent Ajuntament de Barcelona

Moderat per Raquel Checa (Oxfam Intermon) i membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa Ambiental i Solidària

13:45h –  Relatòria i tancament. Plataforma per una Fiscalitat Justa Ambiental i Solidària

14h – Final de la jornada

Data: dissabte 22 d’abril de 2023

Lloc: Casal Transformadors (Carrer Ausiàs Marc 60), Barcelona. <M> L1 Arc de triomf o L2 Tetuan

Entrada gratuïta. Cal inscripció prèvia. Aportació voluntària per a cobrir despeses.

Es farà emissió de la jornada en streaming a través de: https://youtube.com/live/u2d9sIcOHSE

Organitza: Plataforma por una fiscalidad justa, ambiental y solidaria. Entitats promotores de la Plataforma: AICEC-ADICAE Cataluña, ATTAC ACORDEM, ATTAC Catalunya, CCOO de Cataluña, CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), CRISTIANISME I JUSTÍCIA (CJ) – Fundació Lluís Espinal, CUS (Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat), DIEM25, ECOLOGISTES EN ACCIÓ de Catalunya, FETS (Finançament Ètic i Solidari), FIARE Catalunya, Forn de teatre Pa’tothom, GESTHA Catalunya (Sindicat de Tècnics d’Hisenda), OCUC (L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya), OXFAM INTERMON de Catalunya, UCC (Unió de Consumidors de Catalunya) , UGT de Catalunya.

Les economies comunitàries en 15 calaixos

/en

En el projecte d’identificació d’economies comunitàries i experiències de gestió comunitària d’espais i recursos de titularitat pública, hem catalogat auqestse iniciatives en 15 tipologies. Podeu buscar les que teniu més a prop de casa i sumar-vos-hi!

Grups de consum agroecològic
Són organitzacions de persones que, independentment de la forma jurídica que adopten, cooperativitzen el consum. A més a més, tenen l’autogestió, el vincle amb la comunitat i els criteris agroecològics com a elements centrals. Al Camp de Tarragona hi ha La Bajoca, un grup de consum agroecològic i transformador molt consolidat.

Xarxes i mercats d’intercanvi
Ambdós són sistemes d’intercanvi, físics o virtuals, de béns; serveis desmonetaritzats basats en el valor d’ús dels productes. No hi ha guany comercial per a ningú i inclouen l’objectiu d’enfortir els lligams comunitaris entre la gent que en participa. Aquest és el cas de la Xarxa d’intercanvi de Gràcia, Xaingra, que també organitza mercats d’intercanvi.

Bancs del temps
Es defineixen com a sistemes d’intercanvi de coneixements, sabers i experiències que funcionem de manera participada i que tenen per objectiu resoldre necessitats puntuals amb els mateixos criteris que les xarxes d’intercanvi. Posen el focus, però, en l’aportació de temps de dedicació que cada persona fa a la comunitat, com és el cas del banc del temps de Coopera Sant Feliu.

Monedes comunitàries
Són mecanismes monetaris autoregulats que tenen per objectiu afavorir l’intercanvi de béns i serveis en un àmbit concret, sigui territorial o sectorial. Segueixen criteris d’enfortiment de l’economia popular i de foment d’una intercooperació bàsica. A banda, autoidentifiquen un mercat social operant com a moneda complementària. A Vilanova i la Geltrú hi ha La Turuta, que serveix per oferir i intercanviar serveis o coneixements, però també productes de segona mà, artesanals, elaborats, etc.

Horts col·lectius
Es refereixen a explotacions agrícoles col·lectives sense ànim de comercialització de productes, gestionades amb els objectius de satisfer necessitats de les persones participants i de crear vincles comunitaris. Generalment, es troben en zones urbanes, com per exemple Manresa, on hi ha La Corretjola.

Grups de criança compartida
Es conformen com espais autogestionats de resposta a la necessitat de cura de la canalla, tant durant període anterior a l’escolarització obligatòria com el posterior, com a complement socioeducatiu col·lectiu. Al barri del Guinardó de Barcelona hi ha l’associació MamaG, una iniciativa de criança compartida i xarxa d’ajuda mútua.

Habitatge col·lectiu
Ens referim als projectes en els quals la convivència comunitària i la creació de vincles col·lectius són els eixos d’actuació d’una col·lectivitat que s’autogestiona l’accés i el manteniment de l’habitatge. Al Bages hi ha Cal Cases al municipi de Santa Maria d’Oló.

Comunitats energètiques
Entenem per comunitats energètiques les iniciatives autogestionàries de caràcter local de producció, gestió i distribució d’energia elèctrica de fonts renovables. Un dels escassos exemples el trobem a Torelló, amb una comunitat energètica de recent creació.

Comuns naturals
Són sistemes naturals de propietat comunitària necessaris per a la vida i per activitats econòmiques, com ara pastures, boscos, aqüífers, altres recursos del subsòl, etc. Són gestionats localment de manera no mercantilitzada per comunitats territorials, incorporant-hi elements de respecte pel medi i sostenibilitat en la seva explotació. Al Pirineu hi ha diverses experiències de gestió dels comuns naturals com els boscos d’Aran.

Xarxes de suport mutu
Engloben els grups de solidaritat autogestionats, generalment veïnal, que vetllen per la resolució de necessitats bàsiques de les persones del seu entorn a partir del suport o bé interpersonal o bé col·lectiu. L’enfortiment dels vincles comunitaris és un dels seus objectius; com és el cas de la Xarxa de Suport Mutu de Sabadell.

Casals i ateneus populars
En els dos casos són espais físics autogestionats i oberts que posen la infraestructura al servei del seu barri o municipi per a accions i activitats de caràcter comunitari, reivindicatiu, polític, cultural, esportiu i/o de lleure. A més a més, fan la funció d’articulació i punt de referència del seu àmbit territorial. N’és una mostra el Casal Popular la Metxa de Ripoll.

Ràdios comunitàries
Inclou mitjans radiofònics autogestionats, oberts i democràtics que tenen la funció d’afavorir els vincles comunitaris locals i de dotar de veu pròpia a la comunitat a partir del fet comunicatiu. Des del Carmel de Barcelona emet el projecte comunitari Boca Ràdio.

Educació comunitària
Són espais col·lectius autogestionats d’educació basada en l’acció col·lectiva i participada de la comunitat en la definició i desenvolupament de projectes pedagògics basats en les capacitats i els valors. Un exemple d’aquest tipus d’iniciatives és La Troca, al barri de Sants de Barcelona.

Serveis de titularitat pública cedits a la gestió comunitària
Engloba aquells serveis que, sent propis d’una administració, tenen conveniada la seva gestió a entitats i col·lectius del seu barri o municipi amb perspectiva comunitària. A Barcelona hi ha iniciatives d’aquest tipus com CooperaSec o el Centre de Recursos per a Associacions Juvenils.

Equipaments de titularitat pública cedits a la gestió comunitària
Fan referència a aquells equipaments, casals, centres cívics, etc. de propietat d’una administració, qui cedeix la gestió a les entitats i col·lectius del seu barri o municipi que hi desenvolupen la seva activitat amb una perspectiva comunitària, oberta, inclusiva i participativa. L’Ateneu Popular Coma Cros de Salt és un equipament d’aquest tipus

En coneixeu altres exemples? Proposeu-los per fer-los visibles a mapa de les economies comunitàries.

Fotos cedides per l’Ateneu 9Barris, Banc del Temps de Badalona i Can Pujades

 

Les finances ètiques es consoliden: el Baròmetre de les Finances Ètiques i Solidàries 2018

/en , ,
L’Observatori de les Finances Ètiques de FETS-Finançament Ètic i Solidari ha presentat a la FESC el Baròmetre de les Finances Ètiques i Solidàries 2018, en el qual es fa palès la seva consolidació i es destaca que concedeixen préstecs per valor de 1.474 milions d’euros a l’economia real

Des de l’Observatori de les Finances Ètiques s’ha reforçat la importància d’unes finances ètiques que fan una aposta clara i única per la promoció de projectes amb un clar impacte social i ambiental positiu i que, al mateix temps, estan integrades en les diferents xarxes locals, estatals o internacionals de les finances ètiques. En aquest sentit, s’ha apuntat que la banca ètica “està molt lluny de les activitats especulatives, el finançament de la indústria de la guerra o l’obertura de filials en paradisos fiscals per a eludir impostos”.

El coordinador de l’Observatori, Sergi Salavert, ha destacat de l’informe que “l’evolució de les finances ètiques a Espanya continua sent positiva”, destacant sobretot els préstecs concedits per les entitats de finances ètiques a Espanya, que han passat de 1.267 milions d’euros a 1.474 milions en 2018, incrementant-se un 16,31%.

També, segons dades de l’informe, aquest increment del volum de préstecs de les entitats financeres ètiques a l’economia real, ha explicat Sergi Salavert, “contrasta amb les xifres de l’evolució dels préstecs concedits per les entitats convencionals en l’estat espanyol”.

Segons les dades de l’informe, la taxa de morositat de les entitats de finances ètiques va ser del 1,68% en 2018, en contraposició amb la banca tradicional, que va tenir una taxa de morositat que es va situar en el 5,81%.

El nombre de persones usuàries s’ha reduït un 2,58% però malgrat aquesta disminució, el capital social de les finances ètiques ha continuat creixent situant-se per sobre dels 191 milions d’euros, que suposa un increment en un 6,45% respecte a l’any anterior.

Les entitats de finances ètiques que operen a l’estat han finançat projectes d’àmbit estatal i internacional. A Espanya, el sector més finançat amb un 40,64% és el mediambiental, seguit pel sector social (22,84%) i el cultural (14,41%). El 22,11% restant correspon a particulars i administracions públiques. A nivell internacional, el 76,16% del finançament es fa a través de microcrèdits.

El món assegurador també forma part del sector financer i és, de fet, un actor inversor clau. Per a incorporar-ho al Baròmetre s’han utilitzat com a referència aquelles entitats registrades amb el Segell Europeu EthSI d’assegurances ètiques. En aquest apartat, s’ha mostrat com les assegurances ètiques gestionen un volum de primes de 637.753.230 euros i tenen inversions realitzades que superen els 1.630 milions d’euros.

En relació amb el volum de pòlisses, les entitats asseguradores i mutualitats registrades pel Segell EthSI han gestionat més d’ 1,4 milions de pòlisses durant l’any 2018.

A l’àmbit de la mediació d’assegurances, les corredories ètiques tenen un volum de primes intermediades de més de 12 milions d’euros a partir de les més de 20.000 pòlisses gestionades.

La presentació del Baròmetre, que va tenir lloc en la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), va fer-se a càrrec de Nina González i de M. Antònia Bartolí, coordinadora i presidenta de FETS, respectivament. Ambdues van parlar de l’evolució positiva del sector i de la consolidació d’unes finances ètiques que estan calant en la ciutadania.

Si voleu ampliar informació pdoeu consultar la informació completa sobre el que es va dir a la presentació.

Una FESC amb moltes cares noves

/en , ,

Els propers 25, 26 i 27 d’octubre celebrarem la VIII Fira d’Economia Solidària de Catalunya, la FESC, al recinta Fabra i Coats de Barcelona, i aquesta edició ens hem proposat obrir més la FESC a aquella gent que comparteix els valors de la Fira, però no ha vingut mai. Així que us convidem a venir amb companyia: porteu el tinder a la FESC, feu-hi una excursió amb el grup de consum, transformeu el dinar familiar de diumenge en una tarda en família a la fira. Endavant amb la imaginació.

Al voltant de vuitanta presentacions, taules rodones, tallers i ponències ompliran el cap de setmana de discurs, debat i reflexió entorn dels eixos temàtics de la fira: resistint, creant i avançant. Des de la cultura comunitària de Sant Andreu a la cooperació amb Kènia, passant pel Bronx, les activitats culturals hi tindran una presència destacada. Enguany hi haurà més cultura que mai, perquè la cultura és un eix transformador cap a la societat que volem ser. A més, a més Andalusia en serà la nació convidada i ens visitaran iniciatives transformadores amb qui compartirem diversos espais.

Cada cop hi ha més gent que opta per una altra pel consum responsable, que s’apropa al moviment feminista, que ha sentit a parlar de finances ètiques o que no se sent còmode amb les directrius del model econòmic hegemònic. És per això, que aquest any volem omplir la FESC de visitants noves obertes a descobrir alternatives a l’economia capitalista. Volem donar a conèixer la FESC a gent que, potser sense saber què és l’economia solidària, ja en participa; perquè ja ha incorporat canvis a la seva vida quotidiana. A la FESC s’hi pot descobrir tot allò que hi ha a l’abast per aplicar-ho al dia a dia: habitatge, alimentació, oci, educació, comunicació, tecnologia, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, formació i educació i tecnologia, entre altres. Hi haurà més de 200 entitats en aquest gran aparador de l’economia social i solidària.

Que corri la veu pel veïnat, per sobretaules o pels grups de la família i amistats. Aquest any, tothom a la FESC! Ens ajudeu a fer-ho córrer?

Estem molt contentes amb l’espot promocional de la FESC 2019, que ha estat el resulat de la intercooperació entre dues sòcies de la XES, Bruna i Metromuster. S’inspira en el lema i el cartell de la Fira dissenyat per L’Apòstrof:  ‘L’economia ha canviat. I tu, a què aspires?’. L’espot, que aquest any tindrà difusió per mitjans generalistes, s’emetrà a TV3, C33, XTVL, Betevé i MouTV els dies previs a la FESC. Fem-lo viral amb aquest link: https://www.youtube.com/watch?v=-s0D5n0p3RQ

FETS presenta el Baròmetre de les Finances Ètiques 2018

/en ,

FETS-Finançament Ètic i Solidari, l’organització que agrupa les sòcies de la XES d’aquest sector, presentarà durant les properes setmanes el Baròmetre de les Finances Ètiques 2018. Madrid, Bilbao i Barcelona seran les ciutats on es presentarà l’informe que mostra l’evolució del sector a Espanya durant l’últim any. El Baròmetre presenta una sèrie de variables quantitatives de les entitats que representen el nucli del sistema financer ètic i la seva evolució. En aquesta edició s’han tingut en compte dades de 14 entitats que ofereixen algun producte o servei vinculat a les finances ètiques. A l’acte es presentaran dades de l’informe elaborat per l’Observatori de les Finances Ètiques i hi haurà representants de les principals entitats bancàries, parabancàries i del sector de les assegurances analitzades al Baròmetre.

FETS-Finançament Ètic i Solidari és una associació de segon nivell que agrupa entitats catalanes del Tercer Sector i l’Economia Social i Solidària, que volen promoure el finançament ètic i solidari al nostre país. Des de la seva creació l’any 1999, FETS treballa per anar visualitzant que la banca ètica va més enllà d’una idea o d’un etern projecte i que és quelcom tangible i real. L’Observatori de Finances Ètiques i Solidàries vol esdevenir un espai de trobada dels diferents actors del sistema financer ètic de l’Estat, promogut i coordinat des de FETS, que es dediqui bàsicament a l’observació, anàlisi i elaboració d’estudis, tant puntuals com periòdics, de la realitat de les finances ètiques i del seu impacte en la realitat socioeconòmica catalana i espanyola. Tanmateix vol participar activament, en coordinació amb d’altres entitats similars, en la creació d’un espai comú europeu.

Dates i horaris de les presentacions
 

MADRID

Divendres 18 d’octubre 10h
Ecooo Revolució Solar
BILBAO
Dijous 24 d’octubre 18:30h
Arrupe Etxea
BARCELONA
Dissabte 26 d’octubre 12h

Reptes i oportunitats de l’Economia Solidària rural

/en , ,

Els autors, membres de la Xarxa d’Economia Solidària del Ripollès, reflexionen sobre el camp a recórrer que tenen les opcions de l’economia transformadora a entorns rurals com els de Catalunya. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

El pròxim 31 d’agost dues xarxes locals de la XES celebrarem una trobada a Vallfogona de Ripollès per parlar d’Economia Solidària rural. Té sentit parlar d’una ESS rural? Quines oportunitats genera? Vallfogona és un poble petit, té menys de 250 habitants, i és un dels més de 300 micropobles de Catalunya, aquells amb menys de 500 habitants. Davant de la lògica i l’hegemonia urbana en el nostre món actual, aquestes realitats amb els seus problemes, reptes i oportunitats queden massa sovint oblidades. La diversitat rural no impedeix identificar uns problemes comuns: despoblament del territori, manca de recursos públics, generar ocupació, mobilitat i un important envelliment de la població.

Potser cal començar per una definició: per entorns rurals entenem tota àrea geogràfica on conviuen els ecosistemes de bosc amb els prats, camps i cultius, juntament amb diferents nuclis urbans de mides variables però separats per natura (silvestre o gestionada pels humans). En termes socials, els entorns rurals són aquells que representen un mosaic de diversitat entre pobles i costums, una societat que ha viscut de la relació amb l’entorn natural des de diferents prismes (la ramaderia, la gestió forestal, la pagesia, el turisme, etc.) i d’una necessària cooperació per sobreviure.

Volem ser propositius i fer que els principis de l’Economia Solidària siguin una oportunitat d’afrontar els reptes de l’entorn rural tot ajudant a transformar la nostra activitat econòmica. Per això necessitem les bones pràctiques que estan aflorant en els últims anys i també de les activitats tradicionals que, per altra banda, no sempre s’autoreconeixen en els principis de l’ESS però moltes els practiquen.

Detectem un munt d’oportunitats al voltant de la producció agroalimentària: identifiquem models de producció agroecològica, és a dir, maneres de produir aliments d’origen agrari i ramader fidels, respectuosos i integrats en els ecosistemes

Detectem un munt d’oportunitats al voltant de la producció agroalimentària: identifiquem models de producció agroecològica, és a dir, maneres de produir aliments d’origen agrari i ramader fidels, respectuosos i integrats en els ecosistemes. Uns ecosistemes que necessiten dels coneixements més profunds, tant de caràcter tradicional i de la cultura popular, com de la comprensió científica del funcionament de la natura, per part dels humans. Aquestes maneres de produir representen l’oportunitat d’augmentar les persones que es volen dedicar al sector primari; per contra, hauríem de dir que fins ara el sistema de producció agrària mercantilista només ha fet que reduir la necessitat de persones i, per tant les oportunitats laborals, i representa una de les causes del despoblament rural.

Una major activitat agroecològica ens ofereix l’oportunitat de revertir un consum capritxós, per un consum molt més conscient i pròxim, així com totes les oportunitats d’estar generant un entorn molt més resilient davant l’emergència climàtica. En aquest sentit també parlem de conceptes com agricultura regenerativa i permacultura, com a eines que afloren per a transformar aquests reptes en oportunitats. Ens cal cercar una sobirania alimentària que alhora ens permeti cuidar el nostre entorn, parlem poc d’una conseqüència de l’abandonament com és el creixement dels boscos i ens cal una gestió forestal sostenible.

A Catalunya, més del  65% del territori són boscos. Una part important d’aquests són de baixa qualitat i continuen creixent dia a dia degut a la despoblació. L’abandonament de les activitats agràries tradicionals no té solució des de l’òptica productivista. En canvi, per gestionar el nostre territori i prevenir incendis cada cop més grans, l’ESS ens dóna eines i alternatives: restaurar les masies abandonades, netejar camps als seus voltants, arreglar camins, netejar sotaboscos, recuperar camps i terrenys de pastures, ajudant alhora que les espècies autòctones es recuperin als nostres boscos.

Ens trobem en un moment històric de consciència col·lectiva que ens permet replantejar els paradigmes sobre els quals s’ha construït l’actual model extractiu i utilitarista

A escala social, tenim una de les millors oportunitats per a posar les cures al centre de totes les nostres activitats. Ens trobem en un moment històric de consciència col·lectiva que ens permet replantejar els paradigmes sobre els quals s’ha construït l’actual model extractiu i utilitarista. Estem parlant de reconstruir les nostres societats des de la perspectiva feminista, de fer de les tasques reproductives les protagonistes de les nostres decisions, i fent valdre tot allò que ha sustentat la vida. Aquí l’oportunitat s’eixampla quan evidenciem el lligam antic rural entre la reproducció i la cohesió social. Volem recuperar els valors de proximitat i cura dels comuns que caracteritzaven, en un passat no tan llunyà, les relacions en la societat rural.

Des de la ruralitat, tenim l’oportunitat de participar en un nou model educatiu i fer sentir part d’aquest tot als infants, apropant-los a la natura, explicant la relació que aquí hi hem tingut des de sempre i que s’ha perdut a les ciutats. En aquest sentit podem parlar d’algunes escoles lliures i cooperatives que escullen la ruralitat com a emplaçament per a desenvolupar la seva activitat, així com el potencial de les escoles i escoletes rurals que poden garantir la continuïtat de la vida de molts pobles petits.

Per afrontar l’envelliment i el despoblament hem de treballar amb nous models de cooperatives mixtes de treball i de consum que permetin trencar la lògica del servei a la usuària per compartir visions de futur. L’habitatge cooperatiu genera nous models de convivència en edats madures, com el cohabitatge sènior, que poden donar una resposta col·lectiva per fer front a la solitud i l’aïllament i poden crear serveis a les persones que siguin sostenibles. També veiem oportunitats en la transició energètica, en el context rural tenim l’oportunitat i l’espai de replantejar-nos el consum, la producció i distribució d’energia renovable d’una manera diferent del model de les smart cities, també d’incloure-hi la gestió forestal i sobretot l’autoconsum.

No oblidem la necessitat que tenim des dels entorns rurals de crear xarxes de solidaritat entre totes les iniciatives i associacions, des de Micropobles a la XES. Per tot plegat, des de les xarxes locals XES del Ripollès i la Garrotxa us convidem a compartir amb totes les protagonistes de l’Economia Solidària un dia de trobada, el FESS Rural el 31 d’agost a Vallfogona de Ripollès.

Volem celebrar, intercooperar i enxarxar-nos. Serà Rural, serà Solidària i totalment imperdible!!

Ricard Villanueva, Gaspar Tarrida i Jaume Cuní, membres de la XES Ripollès

 

Article publicat originàriament a La Directa, en data 23 de juliol de 2019.