Ens hem adherit a la demanda urgent per a la regularització permanent i sense condicions de totes les persones migrants i refugiades davant l’emergència sanitària.
Si formes part d’algun col·lectiu, pots mostrar el teu suport aquí: https://regularizacionya.wordpress.com/blog-2/
Davant de la crisi produïda arran de la pandèmia de la Covid-19, diverses organitzacions de l’Economia Social i Solidària catalana ens hem organitzat per impulsar un Fons Cooperatiu per a l’Emergència social i sanitària.
Durant aquestes setmanes, han sorgit moltes iniciatives cooperatives, associatives i comunitàries que, des de la solidaritat, han aportat solucions directes a les necessitats més urgents de la ciutadania. Per tal de contribuir a la sostenibilitat de tots aquests esforços col·lectius, neix el Fons Cooperatiu de l’ESS que donarà suport econòmic a 26 iniciatives que estan cosint mascaretes i bates, fabricant viseres 3D, produint i distribuint productes agroecològics, tenint cura de les persones o desenvolupant tecnologies lliures per facilitar el teletreball, entre d’altres. Pots consultar aquí el llistat complet dels projectes seleccionats mitjançant criteris com ara la incidència en sectors clau (habitatge, tèxtil, alimentació, tecnologia i cures), el seu impacte social i ambiental, la implicació comunitària i el treball en xarxa o la seva presència a diferents punts del territori.
Un pla amb dues fases
L’objectiu de la primera fase -que es desenvoluparà del 14 d’abril a l’1 de maig- és recollir 60000 euros, 30000 euros dels quals els aporta la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Per tant, per aconseguir el 50% restant, obrim aquesta campanya amb Goteo per animar a la col·laboració de noves entitats així com a aportacions individuals de persones compromeses amb un canvi de model econòmic que posi la Vida per davant del Capital. En una segona fase, s’intentarà captar més recursos i destinar-los a d’altres iniciatives de l’ESS que ho requereixin.
Com pots col·laborar-hi?
Pots fer la teva aportació al fons mitjançant aquest enllaç al web de Goteo i fer d’altaveu de la campanya al teu entorn, a les xarxes socials amb el hashtag #FonsCooperatiuESS o via el boca-orella.
Més d’un centenar d’organitzacions i col·lectius de tot l’estat, entre les quals s’hi compten diverses sòcies de la XES de l’àmbit rural, han registrat al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació una petició formal perquè es «dictin les instruccions pertinents a les comunitats autònomes i ajuntaments per buscar solucions per als mercats no sedentaris i de proximitat».
La demanda es fa davant el tancament generalitzat d’aquests mercats alimentaris per la interpretació excessivament restrictiva que molts governs locals i autonòmics estan fent de les prohibicions decretades per l’estat d’alarma davant la pandèmia de la COVID-19.
Podeu llegir el manifest aquí i adherir-vos-hi en aquest enllaç.
L’organització de l’ FSMET -en què la XES ha estat durant aquests anys molt implicada al costat de REAS Red de Redes, RIPESS i altres organitzacions locals i internacionals- no és aliena a l’impacte que aquesta pandèmia està generant en tot el planeta-.
Per això, en contra de la nostra voluntat, i arran de la crisi desencadenada per la pandèmia de la Covid-19, el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (FSMET) no es podrà celebrar presencialment a Barcelona del 25 al 28 de juny com estava previst.
Tot i així, els moviments i les entitats que creiem en les Economies Transformades, seguirem treballant per continuar amb aquest procés de la millor manera possible i construir respostes al moment que estem vivint des de la solidaritat i el treball conjunt. De fet, us recomanem aquest recull de materials publicat -fruit del treball conjunt sobre les Economies Feministes, amb aportacions de companyes de diferents parts del món-, útils per viure un confinament en clau feminista.
Una de les mesures extraordinàries impulsades pel govern central és la possibilitat de suspendre o reduir la contractació de l’empresa per motius de força major de manera temporal, el que s’anomenen Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) motivats per força major[1]. Des de l’Economia Social i Solidària volem fer una valoració d’aquest mecanisme, ja que moltes empreses i entitats de l’àmbit poden estar valorant acollir-s’hi en el moment de crisi actual, i creiem que és important fer unes recomanacions sobre l’ús d’aquesta mesura, per evitar reproduir lògiques capitalistes i incrementar els impactes sobre els segments de població més vulnerables.
Abans, però, creiem necessari fer alguns aclariments tècnics:
La força major es basa en l’existència d’un esdeveniment extern al cercle de l’empresa, de caràcter objectiu i independent de la voluntat d’aquesta. La força major porta amb si la impossibilitat que pugui prestar-se el contingut del contracte de treball, ja sigui de manera directa o bé de manera indirecta en afectar el succés catastròfic, extraordinari o imprevisible de tal manera a l’activitat empresarial que impedeixi mantenir les prestacions bàsiques que constitueixen el seu objecte. En concret, en el context actual, aquestes són les quatre situacions que justifiquen un ERTO:
La durada de les mesures de suspensió o reducció de jornada es limita a la concurrència de la força major temporal de la qual porta la seva causa. Els efectes de la suspensió de contractes o reducció de jornada per força major s’estendran durant el temps i en les condicions en què romangui vigent l’estat d’alarma declarat pel Govern central i les eventuals pròrrogues o modificacions del mateix.
En primer lloc, creiem que és convenient valorar totes les possibilitats existents abans d’acollir-se a tramitar expedients de regulació temporal de l’ocupació. Hi ha altres possibilitats d’ajustos interns que, de forma negociada i consensuada, podrien ser una bona mesura abans d’acollir-se a l’ERTO, com, per exemple, les reduccions de jornada de forma temporal, bosses d’hores futures, etc., que asseguren els llocs de treball de les persones. Si, després d’una revisió de possibilitats, no n’hi ha cap que permeti superar la situació, llavors es pot valorar l’ERTO.
En segon lloc, volem posar sobre la taula una potencial problemàtica que pot afectar tothom qui s’aculli a un ERTO com a mecanisme per alleugerir l’impacte de la crisi del Covid19: només a Catalunya, ja s’han sol·licitat ERTO amb afectacions sobre gairebé 250.000 persones treballadores. És probable que l’allau de peticions saturi la capacitat de donar-hi resposta per part dels organismes públics, provocant un més que segur endarreriment en el pagament de les prestacions. Per tant, s’ha de contemplar la possibilitat que les persones que estiguin afectades per un ERTO no cobrin de manera immediata i, per tant, les empreses i entitats haurien de preveure els mecanismes d’avançament d’aquestes prestacions amb fons propis o bestretes, ja que si no és així, les persones afectades no tindran accés a cap renda en el curt termini.
En tercer lloc, creiem que és especialment important a l’hora de plantejar un ERTO mantenir un principi d’equitat: tenir en compte les situacions personals de totes les persones treballadores i adequar les afectacions en funció d’aquestes situacions, per evitar que es vegin afectades les persones en situacions més vulnerables.
En quart lloc, i en línia amb el punt anterior, creiem que un ERTO aplicat des d’una perspectiva d’ESS ha de ser un mecanisme acordat conjuntament des d’una lògica de corresponsabilització col·lectiva de tots i totes les treballadores, per garantir-ne la viabilitat a llarg termini i, per tant, la preservació de tots els llocs de treball.
En cinquè lloc, i atenent a l’especificitat de les cooperatives de treball associat, entenent que, d’acord a la Llei 12/2015 de cooperatives és requisit legal que la majoria de les persones treballadores siguin sòcies de treball, i que aquestes tenen dret de participar a l’assemblea, en principi es donen les garanties de que la decisió d’acollir-se a un ERTO comptarà amb la participació de la majoria de treballadores. En cas de que no fos així (per exemple, que una cooperativa comptés amb menys sòcies treballadores que assalariades), ja no només seria poc ètic pel fet que poques persones decidissin sobre el futur laboral de la majoria, sinó que estaria directament incomplint la llei de cooperatives. En tot cas, el que volem remarcar és que un ERTO és un mecanisme legítim quan la major part de les persones treballadores prenen part de la decisió. Si no és el cas, es poden reproduir les mateixes lògiques de les empreses mercantils, on els patrons (socis de treball) manen i els assalariats paguen el plat.
En sisè lloc, i atenent a l’especificitat de les cooperatives en general, volem matisar l’excepció emesa per la Dirección General de Trabajo en relació a l’atorgament de poders especials als consells rectors per decidir els ERTO. Considerem que ha de ser sempre l’assemblea qui decideixi, encara que sigui per mitjans virtuals, acollir-se a la suspensió d’activitat. Per a aquelles cooperatives per a les quals és inviable fer una assemblea per mitjans virtuals, es podria acceptar que fos el consell rector qui ho decideixi, amb una condició: que sigui per unanimitat de tot el consell.
Finalment, creiem que és necessari que qualsevol empresa o entitat de l’ESS que s’aculli a un ERTO, complementi la prestació d’atur de les persones que es vegin afectades pel mateix, per evitar la pèrdua de poder adquisitiu de les mateixes, especialment per a aquelles que es trobin en situacions més vulnerables.
En setè lloc, i per acabar, en el cas de les entitats o empreses amb subvencions o convenis en curs que s’han de justificar, creiem que és important considerar aquestes reflexions:
[1] Per entendre millor el mecanisme i el seu funcionament, des dels Ateneus Cooperatius han elaborat aquest document explicatiu (a mitja pàgina hi ha un apartat amb el títol Procediment per sol·licitar un ERTO.
Les organitzacions impulsores del Pla de Xoc Social considerem que el Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19, es queda molt curt en la protecció de la majoria de la societat i, especialment, de la classe treballadora. Si el Govern realment no vol deixar ningú enrere, com va succeir en 2008, ha d’ampliar les seves mires. Hi ha mesures que s’han d’aplicar de manera urgent per a deixar de posar en risc vides i evitar un col·lapse sanitari i social. El Govern ha d’escoltar els centenars de sindicats, organitzacions i plataformes antiracistes, feministes, ecologistes i socials que exigim una sortida d’aquesta crisi sanitària, social, de cures, climàtica, ecològica i econòmica que posi la vida en el centre i no els beneficis de les grans empreses. Deixar en mans de la bona voluntat de l’IBEX 35, dels especuladors i altres poders econòmics la protecció de la societat i del medi ambient, no és una opció si es vol evitar que es dispari, encara més, la desigualtat social, la deterioració climàtica i ambiental i la destrucció de drets.
A continuació resumim algunes propostes urgents que exigim i que defensarem des de la solidaritat, l’organització col·lectiva i la mobilització:
– REFORÇAR LA SANITAT PÚBLICA. UNIVERSALITAT DE LA COBERTURA SANITÀRIA. INTERVENCIÓ DE LA SANITAT PRIVADA SENSE COMPENSACIÓ ECONÒMICA: Els pròxims dies es preveu que els sistemes sanitaris dels territoris on es concentren més casos de Covid-19 arribin al col·lapse. No és casual perquè el límit de capacitat de la sanitat pública s’ha vist reduït per més d’una dècada de retallades i privatitzacions. És imprescindible i urgent dotar de recursos suficients els centres sanitaris. L’escassetat d’Equips de Protecció Individual (EPI) per a tot el personal d’aquests centres posa en risc les seves vides i la de les persones malaltes, envia centenars de professionals a la quarantena i afebleix encara més el sistema sanitari. La intervenció de la sanitat privada ha de traduir-se ja en la mobilització de tots els recursos privats al servei de l’interès general i la salut pública. Aquesta mobilització massiva de recursos no pot traduir-se en una factura milionària de les empreses sanitàries privades que provoqui noves retallades després de l’emergència. Aquestes empreses han de deixar de parasitar recursos públics en un moment en què són encara més necessaris que mai.
En la situació extraordinària que vivim, és important reforçar la informació i els serveis bàsics d’urgència per a garantir Drets Sexuals i Reproductius. La Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) I l’Anticoncepció d’Urgència (AU) continuen sent serveis d’urgència per a totes les dones independentment de l’edat i de si tenen o no la targeta sanitària.
– PROTEGIR LES TREBALLADORES DE SERVEIS ESSENCIALS:
Enmig d’aquesta emergència, hi ha milions de persones treballadores que sostenen la vida en multitud de sectors a més del sanitari: residències, Serveis d’Atenció Domiciliària, sociosanitaris, cures, subministrament d’aigua i energia, transport, neteja, alimentació, farmàcies i molts altres. La majoria són treballadores amb condicions precàries i ocupacions poc valorades socialment. En aquesta primera setmana d’estat d’alarma, arriben des de tots aquests sectors, denúncies de la irresponsabilitat empresarial per la manca d’aplicació de protocols sanitaris i la pràctica inexistència d’EPI. En molts serveis externalitzats per les administracions públiques es reprodueix aquesta situació. Fins ara, Inspecció de Treball no reacciona a la denúncia per part dels sindicats de situacions dramàtiques amb la rapidesa i la contundència necessàries.
És especialment preocupant la situació en sectors en contacte permanent amb grups de risc com residències o Serveis d’Atenció Domiciliària, que es troben ja col·lapsats. Sense la precarietat que sofreixen les gericultures i la resta de treballadores de cures s’haurien evitat contagis i morts. També ens preocupa la situació d’extrema vulnerabilitat en la qual es troben les jornaleres i jornalers migrats del camp andalús. Moltes viuen en assentaments de barraques, sense accés a aigua o a llum i sense cap mena d’assistència sanitària i jurídica. Cal intervenir ja i obligar les empreses a adoptar mesures de protecció immediatament.
Hem d’assenyalar la situació d’abandó i vulnerabilitat de les treballadores de la llar i les cures. El règim especial de la Seguretat Social les priva del dret a l’atur i les deixa amb pensions més minvades que a la resta de treballadores. En aquesta crisi sanitària i de cures pateixen acomiadaments, les internes estan tancades amb els seus ocupadors i sense mesures de protecció sanitària en les quals la inspecció de treball pugui intervenir-hi. Perquè la situació deixi de ser tan precària, s’ha de ratificar el Conveni 189 de l’OIT. Mentrestant, és inajornable la inclusió d’aquest sector en la provisió d’EPI per a evitar la propagació del contagi.
– PARALITZAR TOTA ACTIVITAT ECONÒMICA I PRODUCTIVA NO ESSENCIAL I LLANÇAR UN PLA INDUSTRIAL DE PRODUCCIÓ D’EPI, TEST I EQUIPS DE VENTILACIÓ: Les mesures de protecció de la salut pública s’han quedat a la porta de les empreses. És una irresponsabilitat que mentre es restringeixi la mobilitat en ple estat d’alarma, es permeti que empreses amb activitats que no són imprescindibles continuïn com si res amb la producció. A més, en la majoria dels casos, les empreses funcionen amb escasses o nul·les mesures de protecció de riscos laborals. Durant la setmana, multitud de sindicats, comitès i plantilles han parat l’activitat dels seus centres de treball a través de l’aplicació de l’article 21 Llei de Protecció de Riscos Laborals.
No obstant això, de nou el Govern no pot mirar cap a una altra part ni deixar en mans dels interessos privats la vida i salut de la gent. Cal decretar el tancament de tota activitat no essencial i evitar que segueixin propagant-se contagis. Alhora cal llançar un pla industrial per a produir tots els testos, EPI i equips de ventilació necessaris utilitzant les instal·lacions i recursos de les indústries paralitzades.
– PROHIBIR ELS ACOMIADAMENTS I INTRODUIR UNA RENDA BÀSICA DE QUARANTENA UNIVERSAL I INCONDICIONAL:
La patronal aprofita el xoc per a carregar a l’esquena de la classe treballadora els costos d’aquesta crisi. És urgent prohibir els acomiadaments i anul·lar els que s’han produït des de l’inici de l’emergència. A més, el devessall d’ERTO gairebé no diferencia entre petites empreses (50 treballadores o menys) sense ingressos, que es juguen la seva viabilitat, i multinacionals amb beneficis milionaris, amb una exoneració del 75% de les quotes de la seguretat social. Cal donar-li la volta a la situació i que les mútues privades i grans empreses paguin la seva part. Una possibilitat és un permís retribuït de quatre setmanes assumit per la patronal sense perjudici del que es pugui recordar en la negociació. Cap comiat ni cap persona exposada de manera innecessària.
Però amb treball contractual o sense, ningú no es pot quedar sense ingressos mentre duri l’emergència sanitària o les conseqüències socials seran devastadores. Per això, és imprescindible introduir una renda bàsica de quarantena que garanteixi ingressos de manera universal i incondicional mentre duri l’estat d’alarma. Aquesta renda bàsica ha de garantir la sostenibilitat de la vida a treballadores per compte d’altri, autònomes i professionals que hagin de parar la seva activitat. També han de protegir a les petites i mitjanes cooperatives que treballen des de l’Economia Social i Solidària, als qui subsisteixen en sectors més precaris i desprotegits com les treballadores de la llar o sectors de l’economia informal i als qui es dediquen a les cures de persones menors, dependents i majors sense remuneració. L’accés a la renda bàsica ha de garantir-se a tota persona sense importar la seva nacionalitat, estatus de residència o situació administrativa.
Ha de garantir-se tota la potencialitat dels serveis socials, sense funcionament en la majoria d’administracions o al mínim de la seva activitat, perquè cap família quedi desprotegida sense alimentació ni béns bàsics que són procurats per aquests inexistents serveis socials.
– SUSPENDRE DEL PAGAMENT DE LLOGUERS, HIPOTEQUES I SUBMINISTRAMENTS BÀSICS I PARALITZACIÓ DE TOTS ELS DESNONAMENTS:
Esperar que es generi una cadena de solidaritat per part dels especuladors està condemnat al fracàs. Són necessàries mesures que els frenin. Cal exonerar el pagament d’hipoteques i lloguers perquè aquesta crisi sanitària no provoqui que més famílies perdin la seva llar. La moratòria del pagament de les hipoteques aprovada pel Govern consisteix en una simple suspensió temporal amb criteris molt restrictius. Quan finalitzi, les persones hipotecades hauran de continuar fent front als seus pagaments, a diferència de les empreses que sol·licitin ERTO, que quedaran exonerades del pagament de les quotes de Seguretat Social. La banca, només ajorna el cobrament i, de nou, no assumeix cap cost d’aquesta situació. Exigim l’exoneració dels pagaments mentre duri aquesta situació i, per tant, que no s’acumuli deute.
En el mateix sentit, cal garantir l’accés a tots els subministraments bàsics (aigua, llum, gas i telecomunicacions), sense restriccions i amb una expressa prohibició de tall en tot l’àmbit domèstic, i que les grans empreses assumeixin el cost amb els seus beneficis milionaris. Aquests serveis essencials per a la vida han de ser gestionats de manera pública i democràtica.
Per a complir amb els Dictàmens del Comitè de Rets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, és també necessari allargar la paralització de tots els desnonaments sense alternativa d’habitacle més enllà de la durada estricta de l’estat d’alarma, atès que els seus efectes es veuran en els pròxims mesos. Per a pal·liar l’efecte de la crisi a mitjà termini, s’ha de constituir un parc públic d’habitatge suficient.
– RECURSOS PER A LA INTERVENCIÓ EN VIOLÈNCIA MASCLISTA:
L’estratègia del confinament trasllada tota la tensió, la càrrega de les cures i la vulnerabilitat sobre les famílies i altres unitats de convivència, i especialment sobre les dones. Es necessiten mesures de xoc que mantinguin activats i reforcin els recursos socials de prevenció, detecció de la violència masclista i suport a les dones exposades a situacions de violència en aquest context, perquè el confinament no es converteixi en un aïllament i una condemna per a elles.
– ALLIBERAMENT DE PRESES MAJORS DE 64 ANYS I MALALTES CRÒNIQUES GREUS: A les presons, les condicions de vida són ja per si mateix pèssimes i la desatenció sanitària és una constant. Cap dels centres penitenciaris en l’Estat espanyol no té capacitat per a aïllar en condicions adequades (no en cel·les de càstig) les persones internes que puguin presentar símptomes, ni molt menys tractar com cal aquelles que puguin presentar una simptomatologia greu. És per això que exigim que les preses que siguin classificades com a població de risc per la seva edat o per tenir malalties prèvies siguin excarcerades de manera immediata.
– TANCAMENT DELS CIES, FI DE LES DEPORTACIONS I DEROGACIÓ DE LA LLEI D’ESTRANGERIA: Els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les persones migrades i d’altres ètnies han d’estar garantits en aquesta situació d’emergència sanitària. La situació dels CIE és molt similar a la de les presons, per la qual cosa s’imposa la necessitat de tancar tots els CIE. A més, han d’elaborar-se mesures encaminades a evacuar les persones internes en els CETI a Ceuta i Melilla i permetre el seu accés a la península. Així mateix, urgeix evitar que les mesures especials de les forces i cossos de seguretat de l’estat siguin utilitzades per a donar cobertura a batudes racistes. Cal assegurar la protecció els centres d’acolliment, posar especial atenció a la situació dels Menors Estrangers No Acompanyats (MENES) i mantenir la cobertura de les persones que compleixin la majoria d’edat i estiguin en situació de tutela per tal de no deixar-les desemparades. Per a evitar posar especialment situació de risc a les persones migrades, és necessari derogar la llei d’estrangeria i emetre l’ordre perquè els documents caducats tinguin validesa identificativa. També exigim que es garanteixi la traducció, en diversos idiomes i atenent criteris de diversitat cultural de cada comunitat, de totes les instruccions governamentals, recomanacions sanitàries, material informatiu de prevenció i recursos comunitaris i que s’habiliten.
– GARANTIR RECURSOS PÚBLICS SUFICIENTS PER A L’APLICACIÓ DEL PLA DE XOC SOCIAL:
Les mesures aprovades pel Govern fins al moment es basen en un augment de la despesa pública i alhora l’exoneració del pagament d’impostos, és a dir, un minvament d’ingressos amb un sistema fiscal ja fortament regressiu. Els milers d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació poden buidar la caixa de la Seguretat Social per a protegir els beneficis de les grans empreses privades. Centenars de milers de sous i cotitzacions socials han de ser sufragades amb diners públics sense gairebé condicions ni contrapartides. En la crisi global de 2008 el rescat al sector bancari desplaçà un problema de deute privat al sector públic i això no es pot tornar a repetir.
La banca ha d’assumir pèrdues econòmiques i retornar a la societat el rescat impagat que ascendeix a 65.725 milions d’euros. Després de més de 23.000 milions de beneficis declarats per la banca en 2019, cal fer-los assumir la seva responsabilitat. De la mateixa manera, l’IBEX 35 i la resta d’empreses amb enormes beneficis han d’assumir la seva part del cost d’aquesta crisi. No pot recaure de nou únicament sobre l’esquena de la majoria social mentre una minoria continua enriquint-se.
Aquestes mesures són imprescindibles, possibles i urgents per a una sortida de la crisi del coronavirus diferent de la de 2008. En aquest comunicat ens limitem a assenyalar les línies mestres d’un Pla de Xoc Social i no podem detallar tota la seva concreció en una bateria més concreta de propostes. Les diferents organitzacions, sindicats i plataformes impulsores del Pla de Xoc Social hem treballat i continuem treballant en el seu desenvolupament en els àmbits de lluita als quals ens dediquem. Si el Govern no aplica aquestes mesures o les aplica parcialment, buscarem totes les vies col·lectives per a pressionar i garantir els drets de milions de persones.
Animem totes les persones afectades per aquesta crisi a autoorganitzar-se i impulsar juntes aquesta lluita. No consentirem que la crisi sanitària i la paralització econòmica es converteixin en una nova excusa per a augmentar la deterioració ecològica i climàtica, l’empobriment de la majoria de la societat i la vulneració dels drets més elementals.
Comunicat publicat el 23 de març de 2020.
Pots consultar les demandes fetes el 16 de març, abans del primer consell de ministres en plena crisi del Covid-19, aquí.
En pla crisi del nou coronavirus, i preveient conseqüències dures per a la ciutadania i l’Economia Solidària, seguim organitzant-nos en xarxa.
Us proposem respondre aquesta enquesta impulsada per la Confederació de cooperatives per monotoritzar la situació de les vostres entitats (cooperatives o no) amb l’objectiu de dissenyar conjuntament polítiques eficaces que contribueixin a la seva recuperació. Al camp que diu “Federació on estàs associat”, contesteu “Altres” i indiqueu que formeu part de la XES.
Seguim juntes fent #PandèmiaSolidària front al Covid-19!
Aquest dimarts, el Govern d’Espanya prendrà decisions que afectaran profundament a les nostres vides. Està en joc si pren les mateixes mesures d’austeritat de fa deu anys o bé si aquesta vegada es rescatarà la gent; és a dir, es decideix qui pagarà la brutal crisi econòmica que s’acosta, ja no en els propers mesos, sinó en els propers anys. És imprescindible que s’acordin unes polítiques socials justes i valentes per garantir que aquesta vegada la crisi no la pagarem les de sempre.
El passat divendres, desenes d’organitzacions i sindicats dels àmbits laborals, habitatge i socials es van posicionar a través d’un manifest amb deu mesures socials (#PlandeChoqueSocial, #PladeXocSocial) i ara, la XES (que ja vam expressar el nostre posicionament en aquest manifest) ens hi adherim i ens hi sumem amb força per difondre les propostes centrals!
L’Economia Solidària està d’aniversari en l’àmbit estatal: REAS fa 25 anys! I per commemorar aquest quart de segle, engeguem tot un any de celebracions per conèixer-nos millor entre totes les xarxes que formen aquesta Red de Redes i compartir l’orgull de formar-ne part amb totes aquelles persones i organitzacions que la fem possible. Per això iniciem una sèrie de butlletins amb continguts molt especials.
Us presentem el primer d’ells aquí, amb jocs de memòria històrica, vídeos, propostes d’activitats i fins i tot una revista especial #REAS25anys! Clica-hi i no t’ho perdis!
I si vols seguir de prop l’actualitat de REAS, pots seguir els seus canals:
Tenim el juny a tocar i, amb ell, la celebració del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores que tindrà lloc dels dies 25 al 28.
Portem molta feina feta gràcies a l’esforç de nombroses companyes que han aportat des d’àmbits ben diversos per tirar endavant un procés col·lectiu tan ambiciós com ho és un Fòrum Social Mundial. Ara, però, sabem vindran mesos intensos i il·lusionants per veure el fruit de tot això.
De momento, ja hem obert les inscripcions: pots venir com a organització o com a individual, i també pots presentar activitats sobre iniciatives o projectes transformadors per avançar en la nostra lluita contra el capitalisme! Esperem gent dels comuns (digitals, urbans, rurals…), del moviment agroecològic, de la sobirania alimentària i la lluita contra el canvi climàtic, de les economies feministes i, per descomptat, l’economia social i solidària, les finances ètiques i el comerç just.
A més, recorda que el 10 de març fem una trobada a la Casa de la Solidaritat per animar moviments i entitats diverses a confluir a l’FSMET. Així que ja saps, pots agendar-te i inscriure’t a la trobada del dia 10 i, sobretot, registrar-te com a participant al Fòrum en aquest enllaç.
Aprofitem per compartir aquest interactiu on parlen persones que es van trobar l’abril de l’any passat a Barcelona en la trobada prèvia a l’FSMET.
La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és una organització que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació.
