Somriure a les pantalles

L’Economia Social i Solidària (ESS) es caracteritza per la voluntat de crear un mercat social independent del capitalisme. Busquem maneres més sostenibles d’entendre les relacions laborals posant la vida i les cures en el centre, buscant relacions de producció i consum més justes, i mecanismes de finançament ètics. Però què passa quan l’ESS s’enfronta al repte de la digitalització? L’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú, que es presenta dimecres 28 en el marc de la Fira de l’Economia Solidària de Catalunya (FESC), ens explica com l’ESS se situa davant dels reptes del capitalisme digital en moments de digitalització forçada.

No és nou, i no és a causa del confinament o de la pandèmia. La nostra societat viu hiperconnectada, pendent de les pantalles i de les últimes novetats tecnològiques. Poques són les esferes de la nostra vida que no hagin patit aquesta digitalització: ha canviat la manera d’informar-nos, però també de contactar amb la família i amics. La digitalització ha fet que canviï la manera en què accedim a la cultura, coneguem a noves parelles o la manera d’entendre el nostre cicle menstrual. Les maneres de treballar també s’han vist afectades per la digitalització. Trobem noves professions, diferents sectors de l’economia han anat incorporant en els seus processos de producció i distribució mecanismes digitals que agilitzen les tasques. L’Economia Social i Solidària no n’ha quedat exclosa.

Si veiem la fotografia de quines són les companyies que actualment generen més valor (econòmic) trobem que està pràcticament ocupada per companyies tecnològiques

Ha passat molt de temps des de la declaració d’independència del ciberespai, on les persones que el feien servir el definien com “un espai de llibertats que calia protegir de les interferències estatals i interessos comercials”. L’esfera digital està, actualment, pràcticament monopolitzada per grans corporacions internacionals. I no només… Si veiem la fotografia de quines són les companyies que actualment generen més valor (econòmic) trobem que està pràcticament ocupada per companyies tecnològiques: les nostres amigues GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft). Però, en què es basa el seu model de negoci? Tan rendible és la vida digital?

Si bé totes aquestes companyies no venen el mateix, sí que treuen benefici del mateix: la informació. Informació personal, cedida a través de llargues clàusules que ningú llegeix. Informació d’interessos i gustos, per generar tendències de mercat. Informació sobre la nostra salut, la nostra situació econòmica, els nostres moviments, les nostres preocupacions. Són trossets d’informació que, gestionades en conjunt i massivament, permeten a les grans companyies que les controlen extreure una alta rendibilitat perfilant usuàries i optimitzant el contingut i la publicitat que se’ls ofereix.

A través del processament massiu de les nostres dades, es preveuen i predefineixen tendències de mercat, es fomenten posicionaments polítics i es reforcen governs. Facebook (o Google, Amazon…) sap abans que tu què vols llegir, veure o escoltar. Els algoritmes de priorització de continguts estan fets per mantenir-nos enganxades a les pantalles, i ho fan a través de mecanismes d’addicció a continguts. Algoritmes que es dissenyen a un lloc determinat del món, pensat per un determinat grup de persones i sota unes determinades perspectives.

Només un 34% de les iniciatives de l’ESS fan servir un sistema operatiu lliure en algun dels seus ordinadors i un 91% fa servir un núvol proporcionat per Google per emmagatzemar i compartir documentació dels seus projectes

Davant d’aquest capitalisme de dades, on se situen els projectes econòmics que volen posar la vida en el centre? Comencem amb unes quantes dades per il·lustrar la situació: només un 34% de les iniciatives de l’ESS fan servir un sistema operatiu lliure en algun dels seus ordinadors. Un 91% fa servir un núvol proporcionat per Google per emmagatzemar i compartir documentació dels seus projectes, i d’aquestes, el 81% reconeix que només fa servir programari privatiu per treballar col·laborativament i en línia. Si bé pel que fa a l’ús del correu electrònic les dades són més optimistes (un 70% de les iniciatives escull tenir una infraestructura pròpia gestionada per empreses petites per adquirir aquest servei) les pràctiques de les treballadores eclipsen aquesta petita llum: en un 63% dels casos alguna persona treballadora redirigeix el correu corporatiu al seu correu personal, redirigint a les GAFAM aquest flux d’informació.

Però no tot el panorama és tan obscur. Ens trobem que, dins de l’ESS hi ha un sector tecnològic fort i compromès que treballa per fomentar la sobirania tecnològica. Un sector que aposta per la intercooperació i que incorpora lògiques i maneres de fer heretades de la comunitat de programari lliure, on de manera distribuïda i coordinada es produeixen conjuntament projectes de programari d’alta complexitat.

Les iniciatives de l’ESS es troben davant d’un gran repte: com fer-se fortes davant dels grans monstres del capitalisme digital? Com afrontar un context post-COVID on la tecnologia ha esdevingut una peça clau? Com podem mantenir estructures horitzontals de governança sense realitzar assemblees? Com podem mirar-nos als ulls sense tenir-nos al davant? Les pantalles, i les eines que hi trobem al darrere, ens ajuden a no perdre el contacte amb les persones que voldríem tenir al davant. O sí?

Gran part de les coses a les quals estem acostumades no són més que hàbits creats per aquestes companyies que ens volen tenir atrapades en el seu seguit d’aplicacions interconnectades

Primer, hem de ser conscients que qualsevol tecnologia que fem servir genera exclusió. Hi ha una bona part de la societat que no accedeix amb la mateixa facilitat als recursos digitals (privatius o no). Sent-ne conscients podrem prendre mesures per fer mínima aquesta escletxa: les xarxes de solidaritat als barris també han fet front a aquesta exclusió, creant xarxes de reciclatge i reutilització de dispositius electrònics. Segon, hem de revisar-nos i revisar els nostres hàbits digitals. Gran part de les coses a les quals estem acostumades no són més que hàbits creats per aquestes companyies que ens volen tenir atrapades en el seu seguit d’aplicacions interconnectades. És necessari tenir-ho tot en el núvol? Cal escoltar la música en streaming quan tens la casa plena de CD?

També hem de tenir clar que les tecnologies digitals no són aire que no tingui efectes. L’impacte mediambiental d’un mal ús de les tecnologies també ens ha d’importar.
Implementar eines de programari lliure en els nostres projectes és una part dels reptes als quals hem de fer front. Pensar bé quines tasques són les que volem mantenir digitalitzades i escollint eines de programari lliure que en donin resposta. Aquest repte comporta també lluitar contra un discurs que fa anys que s’ha implantat: les eines de programari lliure no són menys segures (al contrari!) o no són més complicades. A qui li convindrà que continuem pensant això?

Finalment, les iniciatives de l’ESS hem de ser valentes i assumir que, si volem donar una resposta transformadora al model econòmic actual, també implica apostar per la sobirania tecnològica. I com bé és sabut, soles no podem, amb amigues sí. Com a ESS, ens hem de dotar d’infraestructures digitals que responguin als nostres principis de governança democràtica, mancomunar aquests recursos digitals esdevé el mecanisme amb el qual ens farem més fortes contra un sistema econòmic i de vigilància permanent.