La comissió d’ecologia, en xarxa amb altres entitats referents en la temàtica, hem organitzat aquest cicle de quatre xerrades en el marc de la FESC. L’
Us animem a participar en aquesta iniciativa conjunta amb Observatori del Deute en la Globalització, Ecologistes en Acció, Entrepobles i Extinció o Rebel·lió, per, entre totes, impulsar la transició ecosocial en el món del treball!
La comissió d’ecologia de la XES ha decidit adherir-se al manifest promogut per la Xarxa per a la Conservació de la Natura per reclamar al Govern i al Parlament de Catalunya l’aprovació urgent de la proposició de Llei que contempla la creació de l’Agència de la Natura.
L’Agència és un instrument, entre molts d’altres, que ha de servir per fer una transició cap a un model de vida sostenible i una societat justa. Però tot i que fa més de tres anys que la majoria de grups parlamentaris estan treballant en la preparació d’aquesta llei, comptant amb la participació dels diferents actors del territori i donant resposta a una petició històrica del sector acadèmic i ambiental i de bona part de la societat, sembla estar en perill per pressions d’última hora.
L’Agència desplega les competències en medi natural que actualment té el Departament de Territori i Sostenibilitat i no modifica el règim competencial d’altres departaments ni de l’administració local, i també respon a la necessitat de tenir una administració àgil i eficaç que tingui capacitat pressupostària i que generi procediments menys burocratitzats. Així mateix, la creació de l’Agència, prevista en l’actual Pla de Govern, ha de facilitar la implementació dels compromisos del Govern i del Parlament de Catalunya en matèria ambiental per al compliment obligat de la legislació, i actuar en coherència amb els compromisos públics de reconeixement de l’emergència ambiental global i els
Objectius de Desenvolupament Sostenible així com els compromisos legals derivats de les directives europees.
Entenem que l’Agència i les polítiques de conservació han de ser un impuls definitiu del desenvolupament socioeconòmic de les àrees rurals. Per tot això, signem aquest manifest i us animem a fer-ho a vosaltres també!
Per un pla de desconfinament en què es prioritzin les persones i la mobilitat socialment justa i ambientalment sostenible en detriment de l’ús del vehicle privat, la comissió d’ecologia ha impulsat la nostra adhesió a la campanya #RecuperemLaCiutat!
Davant de la crisi de la Covid19, el confinament i l’estat d’alarma, reivindiquem que contaminació atmosfèrica ens afecta greument la salut i agreuja els efectes de la
malaltia: volem ciutats saludables i que cuidin del nostre clima.
Per això, seguint el model d’altres països, demanem a les administracions un Pla de Xoc urgent per convertir les calçades en viari prioritari per vianants i bicis, a tots els carrers i accessos de les ciutats. I com a mesures d’urgència en el transport públic, la conversió del carril esquerre en carril BUS a totes les vies d’accés a les grans ciutats i garantir el finançament del sistema en la situació actual.
Podeu llegir el manifest complet i adherir-vos-hi aquí.
Per tercer any consecutiu, com a comissió d’ecologia convoquem una jornada per parlar dels reptes que tenim des de les organitzacions d’ESS en la lluita contra l’emergència climàtica i la salut del planeta (i de les persones).
L’acte queda ajornat fins a nou avís. El 20 de març de 9.30h a 14.30h i de 16h a 18h a l’Ateneu l’Harmonia (Sant Andreu, Barcelona), compartirem projectes i visions amb aquest objectiu en una taula rodona, presentarem el darrer informe sobre agroecologia i ESS de Pam a Pam, comptarem amb la presència de David Fernández de Coop57 per reflexionar plegades, debatrem amb diferents agents socials…i farem caliu amb cervesa fresca al ritme de bona música!
A sota veureu el programa detallat de l’acte. Si us hi apunteu, ja podeu omplir aquest formulari:
Si voleu unir-vos a la Setmana de Mobilitzacions i Vaga mundial pel Clima aquí teniu el comunicat que ha publicat la nostra Comissió d’Ecologia amb multitud d’idees per fer
Sortim al carrer perquè ens trobem en una situació d’emergència i necessitem que de forma urgent i d’una vegada per totes els governs assumeixin les seves responsabilitats i prenguin les mesures necessàries per a aturar i revertir l’estat actual d’emergència climàtica.
És necessari organitzar-se per crear alternatives per a la societat post carboni a la que ens dirigim. És aquí on l’Economia Social i Solidària (ESS) apareix com una oportunitat per ocupar aquest espai per el procés de la transició ecològica. L’ESS constitueix un instrument clau per a la construcció de models socioeconòmics basats en la vida, que no siguin únicament sostenibles sinó també equitatius, democràtics i justos. Detectem que ens falta camí per recórrer i per assumir aquest paper en el procés de transició. Per això, necessitem una Economia Social i Solidària que posi al centre el debat de l’emergència climàtica i la transició ecològica i que integri, més enllà de les intencionalitats, tant la dimensió ecològica com la feminista.
Al març del 2011, des del ja desaparegut CRIC (el que avui és la cooperativa Opcions), vam organitzar uns tallers d’escenaris de futur en el marc d’un projecte de la Universitat Complutense de Madrid titulat España Cambio Global 2020/2050. L’objectiu del projecte –i dels tallers– era el de dibuixar i entendre potencials horitzons a transitar en relació al consum i els estils de vida a l’estat espanyol en un escenari de 20 a 50 anys. Als tallers hi vam convidar tot tipus d’agents (moviment ecologista, sindicalisme, economia social i solidària, administracions públiques, teixit empresarial convencional…), i, com a punt de partida, vam emplaçar als participants a definir els dos grans elements de context que creien que serien els grans condicionants dels futurs possibles. Hi havia més de quinze possibles condicionants, però els dos que es van escollir, per sorprenent majoria, van ser aquests: l’escassetat de recursos i d’energia, per un costat, i la regeneració democràtica, per l’altre. Aquesta elecció configurava quatre grans escenaris, on el pitjor era un horitzó apocalíptic on l’escassetat de recursos i energia era ràpida i dràstica, i on no hi havia regeneració democràtica. En canvi, el millor era el que ens dibuixava una reducció progressiva i –relativament- lenta dels recursos, combinada amb una regeneració democràtica (definida en termes molt amplis); el que vindria a ser l’escenari desitjable.
El primer vector de canvi –l’escassetat de recursos i d’energia– no dóna molt de marge a la interpretació: els límits biofísics del planeta marquen la nostra capacitat com a espècie, ja no només de viure dignament, sinó, directament, de sobreviure. Com apunta Víctor Toledo amb la seva teoria sobre la consciència d’espècie, som l’única espècie sobre el planeta que no és conscient ni del temps ni de l’espai planetari, i això ens fa ser tremendament miops sobre els reptes del nostre futur: en comptes d’enfocar-nos en un dels grans reptes d’espècie que tenim, com és l’explotació del planeta, deixem que gran quantitat d’”ismes” –posa èmfasi especial en els fanatismes religiosos i els nacionalismes– ens posin un tel als ulls i ens empenyin massa sovint a barallar-nos per foteses: discutim per veure qui va abans a la cua del restaurant del vaixell, mentre aquest s’enfonsa.
La idea de consciència d’espècie no només ens confronta amb el nostre futur ecològic, sinó també amb el segon vector que esmentava: la regeneració democràtica. Víctor Toledo ho defineix en termes d’explotació de les persones sobre les persones i, juntament amb l’explotació del planeta, el situa com a segon gran repte civilitzatori: “Remuntar l’estat de crisi i salvar-se del possible col·lapse planetari és una tasca que necessita de tots, sense excepció. Es requereix la unitat de la diversitat. I això suposa actes suprems de civilitat, coordinació, unitat, consens, cooperació i altruisme”.
“Totes aquelles formes de vida que s’anticipen a l’escassedat de recursos; totes aquelles persones que ja intentem –i ens podem permetre- viure avui assajant formes de vida més sostenibles des d’una certa noció de consciència d’espècie, serem les que marcarem el camí cap a un decreixement progressiu i menys traumàtic”
Toledo apunta la cooperació com a via per recórrer la transició ecològica, de manera que és aquí on crec que entrem en joc totes les persones que, des de diferents rols i posicions (com a consumidores, com a treballadores, com a tècniques de l’administració, com a activistes), estem impulsant l’economia social i solidària (ESS). L’ESS és avui, des del meu punt de vista, un dels principals vectors de regeneració democràtica del nostre país, ja que, de baix a dalt, construïm formes d’organització innovadores, obertes, transformadores i amb perspectiva feminista. Som escoles de regeneració democràtica, perquè cultivem la cultura de la presa de decisions col·lectives, del debat i contraposició d’idees, des de la cura i l’empatia, en el dia a dia; per organitzar-nos el nostre propi treball, com per proveir-nos de béns i serveis. A més, amb espais d’articulació com la XES i les seves xarxes locals i comissions de treball, fem que això dreni i obri també àmbits institucionals, com ho demostra la incidència de les 14 mesures –ara 15- per l’impuls de l’ESS des de l’àmbit local que vam proposar, per primer cop, el 2015. Aquest impuls ha conduït a diversos ajuntaments a “exposar-se” a processos de coproducció de política pública i experimentar la concertació pública-cooperativa-comunitària.
Si ens haig de posar un però, és que potser hem perdut de vista que, la cultura de la cooperació i aquest profund sentit de la democràcia que estem cultivant, ha de ser indissociable de la consciència ecològica. Aquesta dissociació l’he viscut de primera mà: abans que l’ESS fos el meu principal espai de militància política, participava majoritàriament en espais vinculats a l’ecologisme social. Quan vaig endinsar-me a l’ESS, em va sorprendre molt la poca rellevància del fet ecològic dins de l’àmbit. No és que el vector ambiental no hi sigui present, ja que el tenim integrat des d’un punt de vista formal: incloem la preocupació pel medi ambient al relat que projectem cap enfora, i també fem que les organitzacions hagin de rendir comptes ambientals a través del Balanç Social i el Pam a Pam. Però, des del meu punt de vista, aquest compromís formal aborda el fet ambiental de manera excessivament superficial (potser és per això que s’ha creat recentment una Comissió d’Ecologia des de la base social de l’ESS que posa el vector ambiental al seu eix de rotació, i intentar així “ambientalitzar” l’ESS).
“L’única forma de recórrer aquest decreixement com a procés adaptatiu, de manera inclusiva i civilitzada (evitant els ecoautoritarismes i l’agudització de les desigualtats), és fer-ho des d’una Economia Social i Solidària forta i molt estesa a grans capes de la societat”
Què vol dir integrar el fet ecològic dins de les nostres organitzacions? Per respondre-ho em remunto altra vegada a la meva experiència personal al CRIC: recordo que tot l’equip teníem una profunda consciència ecològica, que projectàvem a les nostres formes de vida individuals i, de manera gairebé involuntària, també a tot el que fèiem com a organització (articles que escrivíem, esdeveniments que organitzàvem, micropràctiques quotidianes d’organització de les tasques reproductives, etc.). I és que crec que aquí és on està la barrera (igual que passa amb la consciència feminista): per molts compromisos formals que adoptem com a organització, si no ens apropiem –de manera individual i col·lectiva- d’aquests valors, i vivim la nostra quotidianitat des d’aquesta perspectiva (i ens enfrontem a les barreres psicosocials i estructurals que trobarem en el camí), difícilment anirem més enllà dels compromisos formals.
Els que venim de l’ecologisme social pensem sovint en el pic del petroli i el col·lapse (és com una ombra que ens persegueix). L’escassetat de recursos i energia arribarà: serà un camí difícil i dur, que ens obligarà a recórrer un procés adaptatiu com a espècie cap a formes de vida molt menys intenses quant a energia i materials. Totes aquelles formes de vida que s’anticipen a aquesta escassetat; totes aquelles persones que ja intentem –i ens podem permetre- viure avui assajant formes de vida més sostenibles des d’una certa noció de consciència d’espècie, serem les que marcarem el camí cap a un decreixement progressiu i menys traumàtic. Però també crec que l’única forma de recórrer aquest decreixement com a procés adaptatiu, de manera inclusiva i civilitzada (evitant els ecoautoritarismes i l’agudització de les desigualtats), és fer-ho des d’una ESS forta i molt estesa a grans capes de la societat, perquè voldrà dir que la cultura del debat públic i pel comú, la cooperació, i l’ajuda mútua s’haurà difós i, amb ella, s’hauran regenerat els fonaments democràtics de la nostra societat.
Article publicat originàriament a La Directa, en data 20 de maig de 2019.
Aquest estiu, des de la comissió d’ecologia juntament amb Espai Ambiental, celebrem les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària, una trobada d’iniciatives que treballen per la transició ecològica des de l’ESS a Catalunya. Serà el divendres 14 de juny de 9.30 a 16 hores a la Lleialtat Santsenca (Carrer d’Olzinelles, 31, Barcelona). En aquesta segona edició, volem fer visibles i posar en valor, a les entitats i col·lectius que ja estan treballant per a la transició ecològica des de l’ESS a Catalunya. A més, aquestes jornades pretenen ser un punt de trobada que potenciï la intercooperació i permeti traçar estratègies per enfortir la dimensió ecològica de l’ESS i per poder liderar processos de transició. La trobada forma part de l’Escola d’Estiu de la XES com activitat de xarxes locals i cal inscripció prèvia.
La trobada del juliol compta amb una activitat prèvia en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i la xarxa local de Sabadell Teler Cooperatiu. Serà el 12 de juny a les 9.30h a la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Serà un taller amb el títol: El paper de l’economia social i solidària davant els reptes ambientals globals: una mirada des del territori.
Davant l’emergència climàtica i la crisi ambiental global, cal accelerar i intensificar les accions que ja estan en marxa cap a una societat postcarboni. I cal generar noves actuacions que mitiguin el canvi climàtic i alhora serveixin per adaptar-se als canvis ja desencadenats, augmentant la resiliència en tots els nivells d’organització social i promovent el procés de transició ecològica Són doncs urgents lideratges més valents, determinats i coordinats. En aquest context, creiem que és necessari que l’Economia Social i Solidària (ESS) prengui protagonisme a l’hora de liderar processos de transició ecològica. Avui ja tenim alternatives reals, que estan impulsant aquests processos des de l’ESS, ja ho vam constat el 2018 amb les primeres Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària.
Programa 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària (14 de juny)
09:30 -10:00 – Recepció
10:00h – 10:45h – Protestes, propostes i alternatives per a la transició ecològica. Algunes reflexions des de l’Economia Social i Solidària – Kois (José Luis Fdez. Casadevante) – GARUA, Madrid.
10:45h – 11:15h – Transicions i diàlegs del món urbà i rural.
– Agropolis, procés público-comunitari, cap a la sobirania alimentària de Barcelona – Marina Barroso, Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, de l’Ajuntament de Barcelona.
– El rol de l’economia social en la sostenibilitat ambiental com a eina de conservació i valoració dels serveis ambientals dels ecosistemes, Maria Mestre Montserrat, Fundació ENT.
11.15h -11:45h Esmorzar a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”
11.45 -12:00 – Presentació de la Comissió d’Ecologia de la Xarxa d’Economia Solidària (XES)
12:00-12:45 – Experiències que impulsen transició ecològica a Catalunya
12:45 -14:00 – Espai participat: dinàmiques per la definició d’accions i estratègies per la Comissió d’Ecologia, per el foment de la intercooperació i per enfortir l’eix ecologia dins, i des de, l’ESS.- Facilitada per Resilience Earth
14.00 – 16:00 Dinar* Cooperatiu a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”
Durant l’estona de dinar i cafè .. Música per la transició ecològica – Ecologia i Economia Social i Solidària a toc de vinil! Per què si no es pot ballar, no és la nostra revolució. Amb Pol·len Musical
*dinar, amb opcions veganes, preu: 10 euros
La comissió d’ecologia de la XES fa seves les paraules de Greta Thunberg per instar a les sòcies que omplen el Balanç Social, (com a eina de rendició de comptes i mesura d’impacte social, ambiental i de bon govern), a actuar davant dels indicadors ambientals del Balanç Social, per afrontar mesures contundents, incorporar accions i incloure estratègies dins per mitigar l’emergència climàtica. (En aquest sentit us recomanem l’article Quin paper té l’economia solidària en la transició ecològica? publicat a La Directa).
L’acció col·lectiva és transformadora i és capaç d’implicar canvis a mig i llarg termini. Ja n’hem après, en sabem, ens vam organitzar per fer front de la crisi econòmica, hem teixit estratègies comunes, hem canviat lògiques de contractació pública, la perspectiva de genere es va fent espai dins el nostre dia a dia i l’economia social i solidària és un sector en creixement arreu del territori català.Parlem de canvi climàtic, de consum responsable o conscient i transformador, de comuns urbans i rurals, d’energies renovables, de contaminació atmosfèrica, de mobilitat elèctrica, de cures… però davant l’emergència climàtica no ens acabem de sentir interpel·lats: no revisem si hi ha marge de millora en el que fem, no incorporem polítiques de renaturalització, obviem la dimensió planetària de la nostra feina…
Sí, el moviment pel clima aparegut durant els darrers mesos no ens ha aporta una mirada nova, ja fa temps que n’estem conscienciats… però per fer front a la passivitat ciutadana, des de la comissió d’Ecologia de la XES prenem les paraules d’Antonio Gramsci: viure és prendre partit. Hi jugues?
Els anàlisis realitzats dels anys anteriors mostren que .Així, per exemple, per l’exercici 2013 el 90% i el 88% de les organitzacions van reportar el seu consum elèctric i d’aigua respectivament, mentre que pel darrer exercici aquests percentatges van baixar fins al 63% i 65%. També veiem que només el 48% de les organitzacions tenen contractada l’electricitat a proveïdores d’electricitat 100% renovable. Hi ha dos tipus de dades que es demanen: per un costat, les dades quantitatives de consums (electricitat, aigua, gas, gasolina, residus, paper), i per l’altre, les preguntes sobre l’acompliment de pràctiques concretes. Tot plegat dóna un dibuix d’on s troba l’organització en termes ambientals, i pot comparar els seus resultats anyrere any (i amb les mitjanes), facilitant els processo de millora interna de les organitzacions, i permet tenir dades agregades dels estàndards ètics de l’Economia Solidària i el Mercat Social.
És per això que amb aquest article us volem donar suport des de la comissió, no esteu soles, i us volem donaralgunes recomanacions, consells i algunes aproximacions que pensem que us poden ser útils per omplir els apartats dels indicadors ambientals del Balanç Social, perquè us poseu les piles i perquè milloreu les vostres pràctiques ambientals dins de les vostres organitzacions
Electricitat: Per saber el vostre consum anual podeu agafar totes les factures del 2018 i sumar els consums o bé, per fer-ho fàcil, podeu agafar la ultima factura del 2018 i apuntar aquest valor! Gairebé totes les comercialitzadores l’ofereixen als seus clients. Si sou de Som Energia, esteu de sort i tindreu l’informe anual on podreu veure aquesta informació i molt més!
Gas:Per saber el vostre consum anual podeu agafar totes les factures del 2018 i sumar els consums o bé, per fer-ho més fàcil agafarem la factura del gener del 2018 i la de desembre del 2018 mirarem la lectura seguirem aquesta fórmula: (lectura Desembre 2018 – lectura gener 2018 )* 11,5 = Consum de gas en kWh
Gasoil: Per saber el vostre consum anual podeu agafar totes les factures del 2018 i sumar-les.
Combustible utilitzat per vehicles Per saber els litres que heu utilitzat
2. Si sabeu els diners que heu pagat per kilometratge el 2018. Podeu fer servir aquesta fórmula aproximada: € destinats a kilometratge 2018/0,29 (preu del kilometratge)*0,08 (valor del consum del vehicle) = Litres totals del 2018.
Aigua: Per saber el vostre consum anual podeu agafar totes les factures del 2018 i sumar-les. O bé si teniu l’última factura del 2018 a la gràfica de consums us serà fàcil sumar els consums dels mesos anteriors en m3.
Residus: Per saber els residus produïts el millor és que us fixeu, durant una setmana, en quantes bosses de diferents tipus de residus genereu, i multipliqueu el valor per 52 setmanes a l’any (o 48 si tanqueu a l’agost). Si no teniu bàscula, podeu utilitzar aquestes dades promig:
Esperem que us hagi estat útil l’article!
La Xarxa d’Economia Solidària està d’enhorabona: estrena nova comissió d’ecologia! Les jornades realitzades al juny del 2018 sobre Economia Socioambiental i Solidària, organitzades per Espai Ambiental Cooperativa amb el suport de la XES, van servir per visualitzar entre les organitzacions participants la necessitat que l’economia social i solidària treballi de forma més coordinada el valor de l’ecologia i la sostenibilitat per poder-se enfortir. A les conclusions es va recollir que s’havia d’impulsar una comissió d’ecologia dins de la XES amb uns objectius comuns a treballar. Ara és el moment de presentar-vos aquest nou espai de treball dins de la xarxa!
En un món amb recursos finits, on hi ha la necessitat d’evolucionar cap a un model basat en l’economia ecològica, anticapitalista i feminista; on les cures han d’estar també en el centre i on s’han de tenir en compte les conseqüències que té per a la vida l’actual model econòmic; on hem d’obrir el camí per assolir una vertadera transició ecològica, amb un arrelament territorial i local fort i també comunitari; des de les entitats, cooperatives i empreses socials, volem organitzar-nos per poder fer-nos visibles i créixer.
Des de la comissió fan una crida a totes aquelles entitats que tenen dins de la seva missió assolir la sostenibilitat dins d’un altre paradigma econòmic, per a que s’adhereixin per treballar-hi conjuntament. Per a més informació, adhesions i participació, podeu escriure a ecologia@xes.cat.
La comissió d’ecologia arrenca amb la participació de Ecoregió Catalunya, Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, Ateneu del Baix Llobregat, Barcelona + Sostenible, Col·lectiu El Tinglado, El Risell, Espai Ambiental Cooperativa, Fundació ENT, Nusos, Solidança, Som Mobilitat i Som Natura.
La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és una organització que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació.
