Violències masclistes: l’ESS no n’és cap excepció

/en ,

Les violències masclistes són presents arreu i, ara per ara, l’Economia Social i Solidària no n’és cap excepció. La Comissió Antiassetjaments de la XES ha fet públic els darrers resultats del seu qüestionari laboral sobre violències masclistes en els entorns de treball de l’ESS, que mostra que 27 treballadores de les 2.101 persones enquestades en van patir en primera persona durant el 2022 i que aquests assetjaments es van produir en 16 entitats de les 111 analitzades. A més, segons l’enquesta, 141 persones de 33 entitats diferents van ser coneixedores de casos d’assetjament en les seves entitats durant el 2022.

Una altra dada rellevant de l’enquesta és que una de cada tres treballadores (33,17%) que van patir un cas d’assetjament en entitats de l’ESS afirmen no haver-se sentit segures per explicar-ho.

Tanmateix, la mateixa enquesta confirma que la majoria d’entitats de l’ESS tracten la prevenció, detecció i abordatge de casos d’assetjament, en tant que les treballadores enquestades de 106 entitats, d’un total de 111, afirmen que se’ls hi ha facilitat formació en aquest àmbit. Tot i així, més de la meitat de les 2.101 persones enquestades afirmen no conèixer el protocol d’actuació de la seva entitat (56,44%) o el procediment per denunciar-hi un cas d’assetjament (58,92%).

El qüestionari també ha analitzat les actituds masclistes en l’àmbit laboral de l’ESS, on entre el 80 i 88% tendeix a creure que a les seves entitats l’ús de la paraula en els espais de debat i presa de decisions és equitatiu (82,3%), que s’hi valoren les aportacions per igual independentment del gènere (88,7%), que les tasques reproductives i de cures es reparteixen equitativament (83,3%) i que es tenen les mateixes oportunitats laborals i de formació quan es realitzen activitats de cura o criança (80,6%).

El Protocol Antiassetjaments de la XES: eina col·lectiva per avançar en l’eradicació de les violències masclistes

Des del 2021 la XES té en vigor el Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual. Totes les entitats que són sòcies o vulguin ser sòcies de la XES estan obligades a adherir-se a aquest protocol o tenir un de propi que tingui els requisits mínims que estableix el Protocol de la XES en matèria de prevenció i d’actuació davant d’un cas d’assetjament.

Aquest Protocol antiassetjaments és una de les eines amb què la XES treballa col·lectivament per l’eradicació de les violències masclistes en l’àmbit de l’Economia Solidària. Malauradament l’ESS conviu en un sistema patriarcal i heteronormatiu i no s’escapa de pràctiques masclistes. Però el que caracteritza l’ESS és una clara voluntat de transformació social i la cerca d’eines per avançar cap a societats més justes i sostenibles.

Aquesta campanya compta amb el suport de:

#NoBlackFriday amb accions de roba sostenible a Barcelona

/en

Pel Black Friday es multiplica per 7 el consum a l’Estat espanyol, especialment el de productes tèxtils i calçat. En el marc d’aquesta pràctica comercial, La Coordi i la cooperativa sòcia de la XES Opcions, amb el suport de la també entitat sòcia SETEM Catalunya, organitzen el proper divendres 24 de novembre al centre de Barcelona la campanya #NoBlackFriday, per fomentar el consum responsable de roba i calçat amb visibilització, sensibilització, protesta i reivindicació.

Algunes dades sobre la indústria tèxtil que cal saber

La vida útil d’una peça de roba ha disminuït un 36% en els últims 15 anys i es preveu que durant els propers 10 anys el consum de roba augmentarà un 63%. 

Amb tot, es calcula que la indústria de la moda genera més gasos d’efecte hivernacle que els vols internacionals i el comerç marítim globals, que allibera mig milió de tones de microfibres a l’oceà cada any i que cada any usa 93.000 milions de metres cúbics d’aigua, quantitat suficient per a satisfer les necessitats de consum de cinc milions de persones, segons l’informe Una nova economia pels tèxtils, elaborat l’any 2017 per la Fundació Ellen MacArthur.

Hi ha alternatives

Cada vegada hi ha més marques i dissenyadores fan roba i calçat sostenibles. A la desfilada del 24 de novembre hi participaran més 30 noms del disseny català, entre els quals destaquen la dissenyadora gironina Irene Bosc, la marca Punt de Mel de Sabadell, el col·lectiu Metzineres de Barcelona o la marca tarragonina Llueix Vida Rural.

A la desfilada també hi participaran vint-i-cinc models provinents de les escoles de dansa de Barcelona Fresh Company, Blackout Dance School, Free Style Dance center, Step BCN Dance School i Stage escola de dansa.

Programa

Les organitzadores convoquen la ciutadania a assistir a la desfilada #NoBlackFriday que tindrà lloc el proper 24 de novembre, a les 18.40 h, a la Plaça de Catalunya de Barcelona, així com a les accions reivindicatives que la precediran:

  • 17:00- Black Tour, una ruta pels comerços de roba amb males praxis ambientals i/o socials, organitzat per SETEM Catalunya
  • 18:30 h – Flashmob, amb una coreografia de la cançó Futur just: diem #NoBlackFriday [instruccions per participar-hi]
  • 18:40 h – Desfilada ballada freestyle amb roba de marques sostenibles i ètiques
  • 19:00 – Fi de l’acte

Posem en forma l’ESS a nivell metropolità

/en

Les Jornades Metropolitanes d’Economia Social i Solidària arriben el divendres 24 de novembre a Sant Cugat del Vallès organitzades per la XES i l’Institut Metròpoli conjuntament amb els Ateneus Cooperatius del Vallès Occidental, Barcelona, Barcelonès Nord i l’Hospitalet de Llobregat. Estan cridades a participar-hi xarxes locals d’economia solidària, ateneus, pols i ecosistemes cooperatius, comunalitats urbanes i aquelles experiències que fomenten la intercooperació a nivell territorial i se senten interpel·lades per la dimensió metropolitana.

En els darrers anys, per l’acció territorial del moviment cooperatiu i de les polítiques públiques d’Economia Social i Solidària, estan sorgint als barris i municipis metropolitans una sèrie d’estructures econòmiques de segon grau (ecosistemes cooperatius locals, pols cooperatius, xarxes locals de la XES, etc.) que posen l’accent en la intercooperació territorial. Com s’organitzen? Quins elements tenen en comú? Quines necessitats comparteixen? Quines potencialitats i límits plantegen? Com es relacionen amb els moviments socials locals? Com contribueixen a la democratització econòmica i la transició ecosocial del territori?

Aquestes experiències, amb els ateneus cooperatius i les comunalitats urbanes, configuren una malla que, tanmateix, molt sovint no està prou coordinada, sobretot davant d’administracions supramunicipals o metropolitanes, un àmbit que guanya pes en el debat econòmic i polític actual. Quines polítiques públiques són necessàries a nivell metropolità? Quines pràctiques públic-cooperatives-comunitàries es despleguen? Com creem un marc de coordinació estable per incidir en les polítiques públiques metropolitanes? Com transformem el model econòmic metropolità?

Les jornades se celebraran a Cal Temerari de Sant Cugat des de les 10 del matí a les 14 del migdia amb dinar posterior. Hi cal inscripció prèvia.

Inscripcions

Arç Cooperativa compleix 40 anys impulsant l’assegurança ètica i solidària

/en ,

Només en l’última dècada, la cooperativa de treball ha aportat 800.000 € a entitats de l’economia solidària. També té 90.000 € invertits en projectes solidaris i transformadors.

La corredoria ja dona cobertura a més de 250.000 persones i més de 3.500 empreses i organitzacions tenen assegurances gestionades de manera ètica i solidària.

Prop de dues-centes persones es van trobar el divendres 10 de novembre al Centre Cívic “Casinet d’Hostafrancs” de Barcelona per celebrar el quarantè aniversari d’Arç Cooperativa. L’esdeveniment va aglutinar a representants de cooperatives i entitats de l’economia solidària per commemorar les quatre dècades de trajectòria de la cooperativa.

L’acte va tenir com a pilars dues actuacions musicals i una taula rodona d’expertes on es va debatre sobre els reptes per avançar cap a una transició ecològica democràtica, justa i feminista.

Acte de celebració dels 40 anys al CC Casinet d’Hostafrancs de Barcelona.

40 ANYS D’HISTÒRIA D’ARÇ COOPERATIVA

Arç Cooperativa va néixer el 1983 de la mà d’un grup de persones vinculades als moviments socials, l’ecologisme i l’esquerra anticapitalista d’alliberament nacional. Jordi Via, un dels socis fundadors del projecte, explica que “el nostre somni era autoorganitzar-nos en cooperativa per poder-nos desenvolupar professionalment i personalment.”

Els valors fundacionals de l’entitat eren els de l’ajuda mútua, la responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat. Actualment, la corredoria d’assegurances és un projecte professional del qual viuen vint-i-cinc persones, entre sòcies de treball i treballadores.

Intervenció de Jordi Via, un dels socis fundadors d’Arç Cooperativa.

COOPERANT PER TRANSFORMAR

La cooperativa va néixer amb l’objectiu de ser una organització on l’activitat socioeconòmica tingués un impacte positiu en la societat, el medi ambient i les persones. Per dur-ho a terme, Via destaca com des dels seus inicis “vam buscar aliances amb altres projectes cooperatius, crítics i transformadors, ja que la intercooperació és la manera natural de relacionar-nos de les cooperatives i l’economia solidària”. En l’actualitat, la xifra d’acords d’intercooperació supera la setantena.

A través d’aquesta estratègia, la corredoria ha aportat, només en aquesta última dècada, més de 800.000 € en forma de retorns econòmics i patrocinis a entitats de l’economia solidària i projectes transformadors.

Alhora, la seva aposta per cooperar amb altres agents i fer créixer el mercat social els ha dut a teixir diferents aliances. El 2003, va ser una de les impulsores de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i, el 2011, va ser una de les entitats fundadores del Grup ECOS, una cooperativa que agrupa diferents projectes socioempresarials cooperatius. El 2014, va impulsar CAES, un projecte per promoure l’assegurament ètic i solidari arreu de l’Estat espanyol. Segons el coordinador executiu d’Arç, Alfonso Bolado: “aquesta manera de treballar en xarxa és la millor estratègia per escalar la nostra capacitat transformadora.”

Taula rodona sobre els reptes de la transició ecosocial amb Álvaro Porro, Eva Vilaseca, Nina González i Toni Lodeiro, moderada per Laura Aznar.

La cooperativa amb seu a Barcelona també és referent en la promoció de l’assegurança ètica. El 2009, va ser la primera corredoria a obtenir el segell EthSI de certificació ètica i solidària amb el màxim nivell de registre.

Des de llavors, l’empresa ha renovat cada any el segell que atorga l’Observatori de les Finances Ètiques. El comitè avaluador valora, entre d’altre, xifres de l’entitat com el 99% del flux econòmic a través d’entitats de les finances ètiques; la paritat de l’equip on més del 56% són dones; una banda salarial del 2,37; o les 80 hores que les persones sòcies i treballadores van destinar el darrer any a cures personals i familiars.

Avui en dia, el projecte de corredoria d’assegurances ètica i solidària que comparteix els valors de l’economia solidària i el cooperativisme ja protegeix a més de 250.000 persones i més de 3.500 cooperatives, organitzacions i projectes ja confien en la seva gestió.

IMPACTE SOCIAL I AMBIENTAL

Des dels seus inicis, Arç Cooperativa ha volgut recuperar el sentit original de l’assegurança com a experiència comunitària, vehicle de solidaritat i de cohesió social. L’entitat participa en diferents estructures de segon grau de l’economia social i solidària i té invertits 90.000 € en diferents projectes socioempresarials cooperatius i projectes ambientalment sostenibles i transformadors. Segons Bolado, “cal portar els valors a la pràctica i no quedar-nos només en una declaració d’intencions”. El coordinador executiu explica que l’aportació de capital és només una d’aquestes pràctiques transformadores.

A més a més, la corredoria vol continuar sent un agent clau en la creació i la promoció del sector assegurador èticament orientat, estratègia fonamental per avançar cap a una transició ecològica democràtica, justa i feminista. Bolado declara que “Arç Cooperativa està compromesa en ampliar la seva oferta de productes i serveis específics per als sectors més estretament lligats a aquesta necessària transició ecosocial”.

Periodisme no és terrorisme: la XES s’adhereix al manifest en suport del periodista de La Directa Jesús Rodríguez, imputat en la causa del Tsunami Democràtic

/en

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Manuel García Castellón ha inclòs el periodista Jesús Rodríguez en la causa del Tsunami Democràtic. El jutge instructor qualifica de terrorisme les mobilitzacions socials promogudes per Tsunami Democràtic i considera que les dotze persones investigades formarien part de la coordinació política de l’organització.

La Directa, sòcia de la XES, considera que la decisió de l’Audiència Nacional espanyola amb la imputació del seu periodista és un atac al dret a la informació i posa en risc l’exercici de la professió per a tots els mitjans.

Trobareu tota la informació del cas en aquest comunicat de La Directa.

Per això, des de la Directa, com a companyes de Jesús Rodríguez, però també com a defensores d’un periodisme honest, crític i transformador, han iniciat una campanya d’adhesió al manifest de suport al periodista.

Des de la XES ens hi adherim i us animem a fer el mateix.

ADHESIÓ AL MANIFEST

Crida de la XES a sumar-se a la nova manifestació unitària contra el genocidi a Palestina

/en

La XES se sumarà a la manifestació unitària “No callarem! Aturem el genocidi” prevista pel dissabte 11 de novembre a la tarda a Barcelona. A més, ens adherim al manifest que acompanya aquest acte reivindicatiu.

La manifestació sortirà de la plaça Urquinaona a les 17h del dissabte 11 de novembre. Algunes de les demandes que fa el manifest a les institucions catalanes, espanyoles i europees són les següents, entre d’altres:

– Un alto al foc immediat.

– L’establiment de corredors humanitaris per a que entrin aliments i medicaments a Gaza.

– La suspensió del comerç d’armes amb Israel i la cooperació militar i de seguretat.

8 consells de comunicació interna

/en

La comunicació interna és l’amiga invisible de la comunicació externa. És un aspecte del que no se’n té cura habitualment, fins i tot passa en organitzacions i empreses grans. Cal tenir en compte que la comunicació interna EXISTEIX SEMPRE, estigui planificada o no. Per tant, la comunicació interna funciona, com a mínim, de manera orgànica i espontània.

Per ser efectiva, la comunicació interna ha d’estar planificada i la seva cura ha de ser omnipresent i ha d’estar en mans de cadascuna de les persones que formen part de l’organització. Aquí us deixem una infografia amb 8 punts a tenir en compte a l’hora de planificar la comunicació interna de la vostra entitat:

El nou joc de l’ESS per a l’associacionisme educatiu

/en ,
Neix una nova eina per acostar l’ESS al món associatiu educatiu i juvenil de la col·laboració de Pam a Pam amb l’Escola Lliure El Sol: el joc de taula “Fes anticapitalisme, passa’t a l’ESS”

És un joc de taula que presenta els criteris que defineixen l’economia social i solidària (ESS) a partir de revisar i reflexionar sobre les pràctiques de les entitats d’associacionisme educatiu i juvenil (esplais, agrupaments escoltes i casals de joves). Es treballen alguns dels criteris de Pam a Pam a través de pensar bones pràctiques, detectar problemàtiques, resoldre reptes i intercooperar. És competitiu i cooperatiu alhora: hi ha puntuació per a cada equip, però també mecanismes d’ajuda mútua i d’intercooperació entre equips.

Amb el joc es genera un espai de reflexió sobre les pràctiques d’ESS al món associatiu. Pot ajudar a reforçar alguns valors clau que ja estan presents a les entitats i fomentar-ne d’altres que no tenen tant de protagonisme. El joc vol incidir, sobretot, en les pràctiques de les entitats i les persones que en formen part, emfatitzant el vessant més pràctic de l’economia a través d’accions concretes. D’aquesta manera, es vol afavorir que l’associacionisme educatiu i juvenil sigui un context més afí a les pràctiques transformadores de l’ESS.

Es pot descarregar el joc llest per imprimir obert a qui el vulgui utilitzar. Prepareu-vos per fer-vos preguntes com: Com ens organitzem i prenem les decisions? Com ens vinculem amb l’entorn? Com reduïm la nostra petjada ecològica?

L’Escola Lliure El Sol ja ha testat aquest recurs en formacions pròpies i el retorn ha estat molt positiu, les persones participants surten de la sessió amb propostes concretes de millora a les seves entitats.

Des del 2020, Pam a Pam col·labora amb l’Escola Lliure El Sol en l’apropament de l’ESS a l’associacionisme educatiu i juvenil. Alguns projectes són les propostes d’abastiment agroecològic per aquest col·lectiu o la càpsula formativa de l’ESS.