Entrades

La urgència de crear un Mercat Social Tecnològic

És necessari fer-nos fortes teixint un mercat social ampli i sòlid per fer front a l’acaparament de poder de les grans empreses del mercat tecno-patriar-capitalista, des de la constatació d’una realitat aplastant: que la nostra interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment. Per què, doncs, les iniciatives de l’Economia Social i Solidària miren cap a un altre costat quan es tracta de reponsabilitzar-se de l’ús capitalista que fem de les tecnologies (i les implicacions que això té sobre les persones)?

L’economia social i solidària (ESS) treballa per repensar l’economia i proposar maneres de fer que escapin de la lògica capitalista. Un dels marcs amb el que es treballa és generar un mercat social, és a dir, un espai de producció, distribució, consum i finançament que escapi de les lògiques del capitalisme. Per a que aquest mercat social sigui fort, les entitats de l’ESS no poden ser projectes independents sinó que s’han d’interrelacionar i articular-se amb altres entitats per reforçar-se mútuament, per tancar cadenes de valor o per poder ser més resilients. És per això que les iniciatives d’ESS destaquen, no només per promoure un consum responsable entre la ciutadania, sinó per tenir elles mateixes un consum dintre del mercat social, és a dir, prioritzant les proveïdores de l’economia solidària.

A Catalunya a 2020 comptem amb alternatives d’economia solidària en àmbits tan diversos com les finances, l’energia, l’alimentació o la cultura. Pam a Pam, el mapa de l’economia solidària, compta ja amb quasi 1000 punts però només 22 d’ells tenen com a sector principal la tecnologia. Per què passa això? És que no hi ha iniciatives del sector tecnològic que operin segons els valors de l’ESS? A Pam a Pam estem convençudes de que no és així, és més, des de la comissió Procomuns de la XES fa anys que defensem que ha d’haver-hi una necessària confluència entre l’ESS i els comuns digitals ja que compartim molts valors i són moviments que es podrien complementar perfectament.

Aleshores per què aquesta confluència no s’ha donat encara? Per què, quan les entitats de l’economia solidària busquen proveïdores de tecnologia i serveis digitals, no s’apropen a aquestes iniciatives? L’informe del mercat social que s’elabora cada any a la XES porta anys abocant una manca d’aposta per les eines de programari lliure, incomprensible dintre d’un moviment que fa bandera del consum responsable i de l’aposta per alternatives de consum transformadores.

No només això sinó que les entitats utilitzem sense cap pudor eines i plataformes digitals d’algunes de les entitats més purament capitalistes del món. Així és habitual veure, tal com critica la campanya “No Siguis GAFAM”, entitats de l’economia solidària que defensen el consum responsable compartint formularis o documents amb plataformes de Google o documents que s’han d’obrir amb programari privatiu de Microsoft. L’informe sobre l’ús de les TIC a l’ESS posava algunes dades sobre la taula que demostren que estem molt lluny de la sobirania tecnològica. Per citar alguns exemples: menys del 30% de les iniciatives enquestades tenen el sistema operatiu Linux en algun dels seus ordinadors, només un 3% de les entitats utilitza mails d’alguna proveïdora d’ESS (i el 23% utilitza directament Gmail!) o, entre les que utilitzen el núvols comercials, el 85% utilitzaven Dropbox o Google Drive enlloc d’allotjaments en servidors propis que utilitzi tecnologies de programari lliure.

El motiu més esgrimit (40% de les respostes) entre les persones enquestades per utilitzar programari privatiu és la falta d’alternatives de programari lliure que ofereixin el mateix servei, però els tres exemples anteriors mostren alguns serveis per als que hi ha alternatives de programari lliure i ESS fàcilment accessibles i amb prestacions molt similars a les seves alternatives privatives. Hi ha un 30% que reconeixen que, o no hi han reflexionat o els hi falten coneixements, i que aquesta manca d’interès és preocupant.

Mentre en el mercat capitalista, durant tot el 2019, 6 de les 7 empreses amb més capitalització del món han estat empreses vinculades a plataformes digitals: Microsoft, Apple, Alphabet (Google), Amazon, Facebook i Alibaba Group i la interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment (totes tenim un mòbil amb vàries aplicacions, utilitzem habitualment ordinadors tant individualment com en les nostres cooperatives,…), des de l’economia solidària portem temps eludint afrontar la importància d’aquest sector.

En l’experiència de mapar i realitzar aquests informes es perceben dos factors clau per entendre perquè l’economia solidària està eludint posar-se les piles amb aquest tema i que alhora ens donen pistes sobre quins són els reptes als que ens enfrontem si volem canviar la nostra relació amb les eines digitals i avançar cap a la sobirania tecnològica.

D’una banda hem de comprendre i interioritzar que les eines digitals han vingut per quedar-se. Les utilitzem cada dia i per fer tot tipus d’interaccions socials, de gestió, disseny… Les empreses que les desenvolupen estan liderant l’economia capitalista mundial i el fet que utilitzem els seus productes sense pagar-los no vol dir que no estem contribuint a fer créixer aquestes empreses. Les GAFAM estan acumulant, no només capital econòmic sinó també de dades, i la combinació d’ambdós els hi dóna un poder fàctic que ja s’ha demostrat que ha contribuït a millorar la tecnologia militar, influït en campanyes electorals (Cambridge Analytica) i molt probablement en un futur proper produirà canvis immensos en l’economia (com els vehicles sense conductor). El creixement d’aquestes poques empreses i el seu acaparament de poder i capacitat d’incidir en l’economia i les nostres formes de vida dels propers temps ens ha de fer saltar totes les alarmes.

Hem de bastir i fer créixer el mercat social tecnològic per a que pugui ser un refugi digital si algun dia hi ha un qüestionament global sobre aquestes empreses i volem poder oferir un espai amb sobirania tecnològica que respongui a aquestes necessitats. Per fer-ho s’han de bastir projectes de serveis tecnològics però, sobretot també, reconèixer tots els projectes i comunitats de comuns digitals i programari lliure ja existents i sentir-los i fer-los sentir part del mercat social. Tots dos moviments tenen molts principis en comú i, alhora, moltes coses de les que aprendre mútuament. Amb aquest exercici de reconeixement mutu, segur que es podrien multiplicar el número d’iniciatives tecnològiques que considerem d’economia solidària.

Hi ha, però, un pas clau que determina fortament la poca predisposició col·lectiva vers el programari lliure i a la vegada ens genera dependència de les eines capitalistes, mentre no el fem: hem de desaprendre les necessitats tecnològiques que les empreses tecnològiques capitalistes ens imposen, a nivell d’usuari i a nivell d’iniciatives d’ESS. Hem de deixar d’esperar que fer un canvi al programari lliure vulgui dir simplement canviar de proveïdor però tenir exactament el mateix servei. De fet, hem de qüestionar-nos quin ús estem fent, si necessitem realment tot allò que utilitzem i, un cop definides quines són les necessitats reals a les que hem de respondre, buscar les eines més eficients a nivell d’economia de dades i ecològica (que van de la mà) per donar resposta a això.

En aquest procès de desaprenentatge també ens hem de qüestionar quines pràctiques capitalistes reproduïm dintre del nostre ús de les eines digitals. No podem transformar la tecnologia sense transformar-nos a nosaltres mateixes, i no podem transformar-nos i descolonitzar l’ús capitalista que fem de la tecnologia si utilitzem les seves eines i recursos. Utilitzar les plataformes digitals de Google i Facebook no només ens debilita en tant que les nostres dades els alimenten i fan més forts sinó que ens condemna a ser incapaços de discernir quins usos de la tecnologia són transformadors i quins reprodueixen completament les inèrcies de devastació de recursos, individualisme, competència i explotació capitalista.

Transformar el consum tecnològic ha de servir per fer créixer el mercat social però, també, per transformar-nos a nosaltres mateixes.

 

Alba Hierro de Pam a pam de la Xarxa d’Economia Solidària,  com a part del projecte “Too much patriarchal technocapitalism will kill you” en el context de la “Xarxeta de continguts”,

Economia solidària i agroecologia: sembrant transformació

L’autor, membre de l’equip tècnic de Pam a Pam, la iniciativa de mapatge de l’economia social i solidària impulsada pel Setem i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), assenyala la necessitat d’establir mecanismes d’identificació i delimitació per articular estratègies. Per aquesta raó, al llarg del 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i la sobirania alimentària. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

Les formes i noms a través de les quals es presenten els corrents de resistència, lluita i transformació anticapitalistes són múltiples i diverses. Sota els moviments de la sobirania alimentària, els feminismes, l’economia social i solidària, l’ecologisme i així un llarg etcètera, es recullen un seguit de propostes organitzatives, de narratives i teories que sovint produeixen una il·lusió de fragmentació i dispersió, lluny de mostrar-se com una mateixa imatge, polièdrica, d’aquest mateix esforç de crítica i construcció col·lectiva davant els efectes adversos del sistema capitalista.

Els esforços de definició que representa l’impuls d’aquests moviments no és ni molt menys capritxós. Davant la capacitat devastadora del model econòmic i polític neoliberal d’incidir i contaminar totes les esferes de la vida, s’ha convertit en imprescindible l’esforç de crear les estructures teòriques i materials per delimitar i repel·lir els intents incursius d’apropiació per part dels interessos capitalistes. Enfront de les obres socials, les responsabilitats socials corporatives, el green, el pink i tots els whashings que es puguin imaginar, esdevé fonamental elaborar eines per garbellar les modes i els subterfugis publicitaris del compromís de transformació real.

Encara que més enllà d’aquesta funció distintiva, l’establiment de mecanismes d’identificació i delimitació ofereixen la possibilitat d’articular estratègies a través de les quals dotar de bases sòlides als moviments. En el cas de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), la configuració d’instruments com el Balanç Social i Pam a Pam afavoreix l’enfortiment de l’Economia Social i Solidària (ESS). Per una banda, promouen el debat imprescindible sobre quines són les condicions i les pràctiques necessàries per formar-ne part, acotant les bases comunes del col·lectiu i facilitant el reconeixement mutu i vers la ciutadania en general. Per l’altra, suposa la capacitat de generar coneixement propi al voltant de les realitats que ens envolten i les activitats que s’hi desenvolupen.

En aquest sentit, Pam a Pam, el mapa col·laboratiu de l’economia solidària de Catalunya, ens permet elaborar una base de dades on recollir, no només aspectes quantitatius com la facturació, nombre de treballadores, etcètera, sinó que ens facilita la possibilitat d’analitzar, recopilar i difondre les pràctiques que desenvolupen i que les diferencien de l’economia mercantil. Fent-les visibles i properes per a qui vulgui consumir de manera responsable i conscient.

Al llarg d’aquest 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i en les narratives de la sobirania alimentària, posant èmfasis en el marc de l’agroecologia

De manera intuïtiva, a través del mapa, és fàcil adonar-se que el gruix principal d’iniciatives recollides i analitzades s’acumula a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, en segona instància, al voltant dels principals nuclis urbans de Catalunya. Encara que resulta plausible pensar que a major concentració de persones hi trobarem un major nombre d’iniciatives, sospitàvem que l’absència de punts en determinades zones del país, especialment en l’àmbit rural, s’explica per altres factors relacionats amb les dificultats d’establir vincles entre les articulacions de l’ESS i les propostes transformadores d’aquests territoris.

Davant d’aquesta hipòtesi, al llarg d’aquest 2019, Pam a Pam ha apostat per posar especial atenció en el mapatge d’iniciatives relacionades amb el sector de l’alimentació i en les narratives de la sobirania alimentària, posant èmfasis en el marc de l’agroecologia, concretament. Una aposta orientada a seguir impulsant l’ampliació i la diversificació del Mercat Social català, així com a contribuir en l’elaboració d’un codi compartit que permeti dialogar a les diverses formes i pràctiques de l’ESS i l’agroecologia. Una voluntat que ha suposat l’elaboració de l’informe Sembrem Transformació. Un Apropament des de l’economia solidària en l’actualitat del moviment agroecològic a Catalunya, 2019.

Aquest apropament ens ha permès proposar certes connexions entre els seus orígens i motivacions inicials, així com esbossar un patró de pràctiques, trets i característiques que ens facilita comparar-lo amb la resta de projectes de l’ESS recollits a Pam a Pam.

Per una banda, destaca la relació d’ambdós moviments amb la reivindicació dels sabers populars, les seves estratègies de suport mutu i de cura i la seva memòria. Així com els vincles i les influències provinents dels moviments transformadors del Sud Global, amb especial atenció a l’Amèrica Llatina. A la vegada que, en els seus inicis a Catalunya, hi trobem a les cooperatives de consum ocupant un espai de referència en ambdós moviments.

En les iniciatives agroecològiques, el que es destaquen són les pràctiques vinculades amb l’arrelament territorial, l’aprovisionament de proximitat i la sostenibilitat ambiental

Per altra, a l’hora d’elaborar marcs analítics i definir pràctiques, tot i que s’expressen de forma diversa, observem un mateix interès a reivindicar i proposar models i fórmules que superin la mera voluntat de produir. Mostrant la necessitat de situar els criteris vinculats amb la democràcia, la transformació social i la sostenibilitat, en el seu sentit més ampli, al centre.

Pel que fa a la posada en pràctica d’aquests criteris però, també cal subratllar el diferent grau d’atenció a les diverses pràctiques transformadores en funció del sector. De manera resumida, hem observat com el global de les iniciatives de l’ESS dedica una major atenció a les pràctiques relacionades amb la qualitat democràtica, la gestió de les cures i la perspectiva feminista. Mentre que en les iniciatives agroecològiques, el que es destaquen són les pràctiques vinculades amb l’arrelament territorial, l’aprovisionament de proximitat i la sostenibilitat ambiental.

Finalment i havent constatat que existeixen motivacions i bases comunes, el repte principal que es dibuixa és el d’establir les vies i els canals per fer possible aquest diàleg. Possibilitant un espai de construcció col·lectiva que permeti aprofundir en l’intercanvi de pràctiques, així com teixir els vincles i els mecanismes necessaris per donar-se suport, intercooperar i enfortir-se. Juntes sembrem transformació.

Article publicat originalment a La Directa el 14  de gener de 2020

Les eines lliures i l’economia solidària

En la darrera edició del informe del Mercat Social Català posàvem de manifest que un dels reptes per a les economies transformadores és el d’incorporar la lluita contra el capitalisme digital.

Ens trobem en un context en què les grans companyies capitalistes han incorporat la generació de valor a partir de l’extracció i processament de les dades personals obtingudes en les esferes digitals. L’economia especulativa és capaç de crear valor a través de conceptes com els nostres hàbits i hores de connexió, preferències de continguts o inclinacions polítiques. Els representants d’aquest capitalisme extractiu de dades son precisament les marques d’eines digitals que moltes nosaltres fem servir en els nostres projectes: Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft… (les anomenades GAFAM).

No només ens preocupa l’extracció de valor sobre la nostra vida digital, sinó també ens preocupa la seva capacitat invisible de manipular opinions i fomentar posicionaments polítics. Quan fem servir aquestes eines (programes, aplicacions, xarxes socials) estem engreixant una maquinària que prioritza continguts segons algoritmes opacs que fomenten posicionaments polítics afavoridors del status quo.

Com podem, des de l’Economia Solidària, fer front a aquest monstre del capitalisme digital?

La campanya No siguis GAFAM, llençada el passat 28 de desembre vol sensibilitzar a les entitat membre de l’ESS de quines són les accions concretes en què, en el nostre dia a dia, continuem donant cabuda a les eines del capitalisme digital. Aquesta col·lecció de gifs i mems parodien les nostres accions, i ofereix un recull d’eines alternatives amb els que podem continuar treballant.

Però també ens volem sumar a iniciatives que ajudin a les entitats membres de la XES en la seva transició a solucions lliures. Passa’t al FLOSS és un projecte de la nostra sòcia Colectic que ofereix migracions a programari lliure d’entorns d’oficina, aules d’informàtica o qualsevol espai de treball on hem de fer servir un ordinador. Colectic assessorarà les entitats interessades en quines són les passes a donar, i com fer-les de manera acompanyada… i de manera 100% gratuïta!

Podeu seguir les campanyes i fer-ne difusió a les xarxes amb: #EinesLluirESS, #nosiguisGAFAM, #PassatalFLOSS, #FLOSS, #PosatFLOSS

 

Núria Alonso, membre de la comissió de Procomuns de la XES

 

 

Trenca dependències

Fruit de l’assemblea monogràfica que vam celebrar el desembre de 2017, per reflexionar sobre el paper de l’economia solidària en la construcció d’una república catalana, neix aquest text que esperem que tingui la màxima difusió possible. Entre totes, trenquem dependències i recuperem totes les sobirànies!

Volem decidir el nostre futur com a poble però no ens deixen. A la repressió del govern espanyol a través dels seus jutges i policies s’hi ha afegit el xantatge de la por que intenten fer-nos moltes grans empreses emportant-se la seu social fora de Catalunya per recordar-nos que els seus propietaris i directius tenen el poder de donar-nos o treure’ns la feina i de fer que l’economia catalana s’ensorri o “vagi bé” (per a ells). Aquests mesos hem vist més clar que mai que, per guanyar la sobirania política com a poble, abans hem d’haver guanyat graus importants d’altres sobiranies, la sobirania econòmica, alimentària, energètica, financera, comunicativa…, totes les que ens són imprescindibles per satisfer les nostres necessitats bàsiques.

Però no partim de zero…l’economia solidària, fa temps que fa camí!

L’informe de l’estat del mercat social català: un tast dels resultats de Pam a Pam

En aquest article publicat originalment a la revista Cooperació Catalana es presenta una part dels resultats recollits al III Informe de l’estat del mercat social català, relatius a Pam a Pam. Com cada any, la redacció d’aquest informe serveix per aturar-se i analitzar l’abast i criteris del funcionament del mercat social gràcies a les eines de la XES, que cada cop, tenen metodologies més acurades i consolidades.


El mercat social català
La XES proposa la definició del Mercat Social (MS) com aquell mercat on ens podem proveir de tot allò que necessitem per la sostenibilitat de la vida, tot garantint que el que comprem o venem està produït i comercialitzat en condicions justes, complint els criteris de l’Economia Social i Solidària (ESS). Així doncs, és a l’ MS on es troben, es connecten, s’interrelacionen, intercooperen i s’articulen les pràctiques econòmiques basades en els valors de l’ESS.

La XES treballa en la construcció del MS mitjançant diverses eines o instruments com ara la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), els espais d’intercooperació, el Balanç Social i el mapa Pam a Pam, impulsat juntament amb SETEM Catalunya. D’altra banda, també es troben els processos d’articulació sectorial i la creació de xarxes locals d’ESS com a processos de base sobre els quals s’erigeix l’ MS.

El mapa col·laboratiu de l’economia solidària a Catalunya, Pam a Pam, neix el 2012 com una prova pilot a la ciutat de Barcelona i, el desembre de 2014, se’n fa el llançament a tot el territori català. El juny del 2017, després d’un procés d’un any de revisió, se n’ha tret una nova versió fruit de les reflexions conjuntes de la comunitat i la voluntat d’incloure els debats actuals de l’ESS a Catalunya. Pam a Pam ha esdevingut, a més d’una eina que dóna visibilitat a les iniciatives d’ESS a Catalunya, un procés de formació i activisme ciutadà, i una eina d’articulació i construcció de mercat social, ja que en el mateix procés de mapatge es detecta la densitat i diversitat d’iniciatives en un territori i es promou l’articulació entre elles. Aquest fet l’ha convertit en una de les eines estratègiques en la constitució de xarxes locals d’ESS.

Pam a Pam a l’informe del mercat social del 2016

A l’informe, s’analitzen les dades de les 160 iniciatives que han estat incorporades a Pam a Pam de gener de 2016 a juny de 2017 amb el mateix qüestionari.

Els 15 indicadors de Pam a Pam són de caràcter qualitatiu i es defineixen d’acord amb la percepció subjectiva de la persona entrevistadora. Els resultats de cada indicador poden anar de 0 (no compliment) a 5 (excel·lència). Perquè una organització puntuï, per exemple, un 4, cal que compleixi els criteris definits a les preguntes de la 1 a la 4.

Per tal d’obtenir una imatge clara de les fortaleses i dels punts febles de les iniciatives incloses a Pam a Pam entre 2016 i juny de 2017, la figura 1 mostra la mitjana del compliment de cada criteri per a totes les iniciatives. La mitjana de totes les iniciatives és de 2,47 sobre 5 i s’observa que els criteris amb més compliment són el de la forquilla salarial (3,65 sobre 5), el d’aprofundiment democràtic (3,26 sobre 5) i el de gestió dels residus (3,12 sobre 5).

Segons la seva forma jurídica, les cooperatives i les associacions són les que tenen més presència al mapa, i abasten el 60% del total (un 32% i un 28%, respectivament). Per sectors, existeix una preponderància del sector de l’alimentació amb un 26% de les iniciatives pujades, seguit del sector de les cures, amb un 12% (agrupa les iniciatives de salut, criança, atenció a la gent gran o integració social), i dels sectors de la comunicació i tecnologia, cultura, educació i espais i xarxes. Pel que fa a la distribució territorial, la comarca del Barcelonès continua centrant l’atenció del mapa, amb un 54% de les iniciatives representades.


La democràcia a les organitzacions

La puntuació mitjana del bloc de democràcia de Pam a Pam (que preveu els criteris de democràcia i participació i de transparència) és d’un 2,99, la millor puntuació mitjana de tots els blocs. El criteri d’aprofundiment democràtic és el tercer amb més grau de compliment, amb un 3,03 de puntuació agregada. En el cas del criteri de transparència, se situaria en la posició sisena quant a més acompliment, amb un 2,67 sobre 5.
Aquestes xifres ens indiquen que la majoria d’organitzacions d’ESS superen l’assemblea general com a únic espai reglamentat de trobada i obren altres espais per fomentar la participació. L’horitzó cap a on cal avançar té a veure amb incorporar mecanismes de facilitació a les reunions, i un treball de reflexió sobre lideratges i rols de poder que permetin estructures més horitzontals i de participació igualitària. Aquesta valoració confirma l’aposta per una gestió que apropi la democràcia i la participació en els llocs de treball i a la gestió social i empresarial.

 

La igualtat a les organitzacions
Els criteris del bloc d’igualtat del Pam a Pam fan referència a la inserció social, la forquilla salarial i l’equitat de gènere. El criteri de forquilla salarial és el de millor puntuació de tots els indicadors, amb un 3,65 sobre 5. El criteri d’equitat de gènere obté una puntuació mitjana de 2,13, lleugerament per sota de la mitjana. Respecte el criteri d’integració social, la puntuació mitjana és la més baixa de totes: 2 sobre 5. Aquesta puntuació indica que el nivell de compromís mitjà en relació amb la integració social és baix.

Aquestes valoracions ens indiquen que:

. La mitjana de forquilla salarial se situa entre 2 i 3, confirmant una aposta per la redistribució equitativa dels recursos.

. Existeix paritat numèrica de gènere en les organitzacions de l’ESS, així com una preocupació majoritària per no reproduir estereotips masclistes en la comunicació de les organitzacions. En canvi, apareix com a repte una reflexió més profunda sobre el repartiment equitatiu de les diferents tasques, des d’aquelles més visibles (com la representació pública) fins a les  més domèstiques o de cures.

. La majoria d’iniciatives disposen de locals adaptats per facilitar l’accés, i moltes preveuen la participació de persones amb diversitat funcional o risc d’exclusió social, sigui com a usuàries, voluntàries o amb petits percentatges a la plantilla.

 

El compromís ambiental de les organitzacions
El bloc de medi ambient del Pam a Pam té en compte els criteris d’ecologia i sostenibilitat, de gestió de residus i d’eficiència energètica. La puntuació mitjana d’aquest bloc és de 2,48, xifra lleugerament inferior a l’obtinguda l’any anterior (2,69). Si es mira el detall, el criteri de gestió de residus és el de més compliment, amb un 3,13. El criteri de sostenibilitat se situa una mica per sobre de la mitjana del bloc, amb un 2,58. Pel que fa a les pràctiques d’eficiència energètica, obtenen el compliment més baix, amb un 1,78. En tots els criteris, les mitjanes han baixat una mica respecte a l’any passat. Això indica que l’esforç en aquest camp no és gaire gran, i que s’hi hauria de posar èmfasi per aconseguir millorar.

Aquestes xifres ens indiquen que la gestió de residus acurada i compromesa amb la minimització és una pràctica estesa; que en el sector alimentari la majoria ven o produeix producte ecològic; i que l’eficiència energètica torna a aparèixer com un dels reptes que s’han de treballar.


El compromís social de les organitzacions
Aquest bloc del Pam a Pam és el que conté el nombre d’indicadors més elevat, són 6: potenciació de l’economia local i/o circuits de proximitat; promoció i pràctica de la comercialització justa; promoció i pràctica de la intercooperació; participació en espais i xarxes; promoció i ús de les finances ètiques, i utilització de llicències no-privatives i programari lliure. La puntuació mitjana d’aquest bloc és d’un 2,19, i són els indicadors de participació en xarxes i la intercooperació els més ben puntuats, amb un 3 i 2,75, respectivament. Els criteris de proximitat i comercialització justa se situen en la franja mitjana de compliment, amb un 2,63 i un 2,08 respectivament. Els dos últims criteris, el de gestió econòmica amb finances alternatives i l’ús de programari lliure, són els de menys compliment de tot Pam a Pam, amb un 1,31 i un 1,41 respectivament.

Aquest bloc ens confirma el compromís de l’ESS per l’arrelament territorial, ja que hi ha una clara tendència a l’enxarxament i l’intercooperació. Es detecta també que existeix un alt compromís amb la producció local i preocupació per la procedència dels proveïments, així com bones pràctiques quant a la corresponsabilitat entre consum i producció. Per altra banda, l’aposta per l’ús de programari lliure o la producció de coneixement en codi obert són pràctiques encara poc esteses al moviment de l’ESS, tot i que s’està donant una aproximació al moviment dels procomuns. La participació en finances ètiques i l’acceptació de moneda social o intercanvis es plantegen com un repte a millorar.

 

Qualitat laboral
El qüestionari de Pam a Pam concentra la informació de qualitat laboral en un sol indicador, el de desenvolupament personal i professional. Aquest indicador se situa al voltant de la mitjana, amb un 2,53 sobre 5. Aquesta puntuació indica que, de mitjana, totes les organitzacions ofereixen formacions a les persones treballadores i faciliten la conciliació personal o familiar. En alguns casos, a més, també es preveuen mecanismes de resolució de conflictes.

Per a una informació més detallada sobre les dades de Pam a Pam, la tercera edició de l’informe “L’estat del mercat social català” està disponible al web mercatsocial.xes.cat.

Font: Article publicat originalment a la revista Cooperació Catalana.