Entrades

Somriure a les pantalles

Com podem fer compatible una aposta per models econòmics que posen la vida en el centre en moments de confinament? Tenim les eines per realitzar tasques de treball a distància sent coherents amb els principis de gestió democràtica i participativa, d’orientació a les necessitats de les persones i de compromís amb el territori i la comunitat? L’autora intenta trobar resposta a aquestes preguntes i apuntar quins són els reptes de l’Economia Solidària pel que fa a la sobirania tecnològica en temps de pandèmia. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials.

L’Economia Social i Solidària (ESS) es caracteritza per la voluntat de crear un mercat social independent del capitalisme. Busquem maneres més sostenibles d’entendre les relacions laborals posant la vida i les cures en el centre, buscant relacions de producció i consum més justes, i mecanismes de finançament ètics. Però què passa quan l’ESS s’enfronta al repte de la digitalització? L’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú, que es presenta dimecres 28 en el marc de la Fira de l’Economia Solidària de Catalunya (FESC), ens explica com l’ESS se situa davant dels reptes del capitalisme digital en moments de digitalització forçada.

No és nou, i no és a causa del confinament o de la pandèmia. La nostra societat viu hiperconnectada, pendent de les pantalles i de les últimes novetats tecnològiques. Poques són les esferes de la nostra vida que no hagin patit aquesta digitalització: ha canviat la manera d’informar-nos, però també de contactar amb la família i amics. La digitalització ha fet que canviï la manera en què accedim a la cultura, coneguem a noves parelles o la manera d’entendre el nostre cicle menstrual. Les maneres de treballar també s’han vist afectades per la digitalització. Trobem noves professions, diferents sectors de l’economia han anat incorporant en els seus processos de producció i distribució mecanismes digitals que agilitzen les tasques. L’Economia Social i Solidària no n’ha quedat exclosa.

Si veiem la fotografia de quines són les companyies que actualment generen més valor (econòmic) trobem que està pràcticament ocupada per companyies tecnològiques

Ha passat molt de temps des de la declaració d’independència del ciberespai, on les persones que el feien servir el definien com “un espai de llibertats que calia protegir de les interferències estatals i interessos comercials”. L’esfera digital està, actualment, pràcticament monopolitzada per grans corporacions internacionals. I no només… Si veiem la fotografia de quines són les companyies que actualment generen més valor (econòmic) trobem que està pràcticament ocupada per companyies tecnològiques: les nostres amigues GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft). Però, en què es basa el seu model de negoci? Tan rendible és la vida digital?

Si bé totes aquestes companyies no venen el mateix, sí que treuen benefici del mateix: la informació. Informació personal, cedida a través de llargues clàusules que ningú llegeix. Informació d’interessos i gustos, per generar tendències de mercat. Informació sobre la nostra salut, la nostra situació econòmica, els nostres moviments, les nostres preocupacions. Són trossets d’informació que, gestionades en conjunt i massivament, permeten a les grans companyies que les controlen extreure una alta rendibilitat perfilant usuàries i optimitzant el contingut i la publicitat que se’ls ofereix.

A través del processament massiu de les nostres dades, es preveuen i predefineixen tendències de mercat, es fomenten posicionaments polítics i es reforcen governs. Facebook (o Google, Amazon…) sap abans que tu què vols llegir, veure o escoltar. Els algoritmes de priorització de continguts estan fets per mantenir-nos enganxades a les pantalles, i ho fan a través de mecanismes d’addicció a continguts. Algoritmes que es dissenyen a un lloc determinat del món, pensat per un determinat grup de persones i sota unes determinades perspectives.

Només un 34% de les iniciatives de l’ESS fan servir un sistema operatiu lliure en algun dels seus ordinadors i un 91% fa servir un núvol proporcionat per Google per emmagatzemar i compartir documentació dels seus projectes

Davant d’aquest capitalisme de dades, on se situen els projectes econòmics que volen posar la vida en el centre? Comencem amb unes quantes dades per il·lustrar la situació: només un 34% de les iniciatives de l’ESS fan servir un sistema operatiu lliure en algun dels seus ordinadors. Un 91% fa servir un núvol proporcionat per Google per emmagatzemar i compartir documentació dels seus projectes, i d’aquestes, el 81% reconeix que només fa servir programari privatiu per treballar col·laborativament i en línia. Si bé pel que fa a l’ús del correu electrònic les dades són més optimistes (un 70% de les iniciatives escull tenir una infraestructura pròpia gestionada per empreses petites per adquirir aquest servei) les pràctiques de les treballadores eclipsen aquesta petita llum: en un 63% dels casos alguna persona treballadora redirigeix el correu corporatiu al seu correu personal, redirigint a les GAFAM aquest flux d’informació.

Però no tot el panorama és tan obscur. Ens trobem que, dins de l’ESS hi ha un sector tecnològic fort i compromès que treballa per fomentar la sobirania tecnològica. Un sector que aposta per la intercooperació i que incorpora lògiques i maneres de fer heretades de la comunitat de programari lliure, on de manera distribuïda i coordinada es produeixen conjuntament projectes de programari d’alta complexitat.

Les iniciatives de l’ESS es troben davant d’un gran repte: com fer-se fortes davant dels grans monstres del capitalisme digital? Com afrontar un context post-COVID on la tecnologia ha esdevingut una peça clau? Com podem mantenir estructures horitzontals de governança sense realitzar assemblees? Com podem mirar-nos als ulls sense tenir-nos al davant? Les pantalles, i les eines que hi trobem al darrere, ens ajuden a no perdre el contacte amb les persones que voldríem tenir al davant. O sí?

Gran part de les coses a les quals estem acostumades no són més que hàbits creats per aquestes companyies que ens volen tenir atrapades en el seu seguit d’aplicacions interconnectades

Primer, hem de ser conscients que qualsevol tecnologia que fem servir genera exclusió. Hi ha una bona part de la societat que no accedeix amb la mateixa facilitat als recursos digitals (privatius o no). Sent-ne conscients podrem prendre mesures per fer mínima aquesta escletxa: les xarxes de solidaritat als barris també han fet front a aquesta exclusió, creant xarxes de reciclatge i reutilització de dispositius electrònics. Segon, hem de revisar-nos i revisar els nostres hàbits digitals. Gran part de les coses a les quals estem acostumades no són més que hàbits creats per aquestes companyies que ens volen tenir atrapades en el seu seguit d’aplicacions interconnectades. És necessari tenir-ho tot en el núvol? Cal escoltar la música en streaming quan tens la casa plena de CD?

També hem de tenir clar que les tecnologies digitals no són aire que no tingui efectes. L’impacte mediambiental d’un mal ús de les tecnologies també ens ha d’importar.
Implementar eines de programari lliure en els nostres projectes és una part dels reptes als quals hem de fer front. Pensar bé quines tasques són les que volem mantenir digitalitzades i escollint eines de programari lliure que en donin resposta. Aquest repte comporta també lluitar contra un discurs que fa anys que s’ha implantat: les eines de programari lliure no són menys segures (al contrari!) o no són més complicades. A qui li convindrà que continuem pensant això?

Finalment, les iniciatives de l’ESS hem de ser valentes i assumir que, si volem donar una resposta transformadora al model econòmic actual, també implica apostar per la sobirania tecnològica. I com bé és sabut, soles no podem, amb amigues sí. Com a ESS, ens hem de dotar d’infraestructures digitals que responguin als nostres principis de governança democràtica, mancomunar aquests recursos digitals esdevé el mecanisme amb el qual ens farem més fortes contra un sistema econòmic i de vigilància permanent.

 

Núria Alonso, membre de la cooperativa sòcia Colèctic i de la comissió procomuns de la XES

 

Article publicat a La Directa el 27 d’octubre del 2020

L’economia solidària i els deures pendents de les eines digitals

Presentem l’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú; una diagnosi de l’estat del mercat social tecnològic i de l’ús de les TIC per part de l’economia solidària a Catalunya el 2020. Una diagnosi que vol servir de marc de referència per establir estratègies d’apropament de l’economia social i solidària (ESS) als comuns digitals.

L’informe, que s’emmarca dins del projecte Passa’t al FLOSS liderat per la sòcia cooperativa tecnològica Colectic amb la col·laboració de la XES a través de Pam a Pam, posa de manifest que l’economia solidària té deures pendents respecte a l’ús d’eines digitals. Així, mentre les dades recollides deixen clar que les iniciatives tecnològiques del Mercat Social a Catalunya són agents clau en la producció i ús d’eines lliures, no hi ha un ús generalitzat d’aquestes per part de la resta d’entitats.

Les infraestructures digitals de les economies del comú continua el treball fet prèviament per la comissió de Procomuns de la XES d’identificació de males praxis en el consum digital i tecnològic per part de les iniciatives d’ESS. Es constata que, tot i que l’ús d’eines i plataformes digitals és generalitzat (més del 80% de les entitats enquestades utilitzen serveis com correu electrònic, documents col·laboratius o emmagatzematge compartit, per exemple), La majoria d’entitats enquestades, un 70%, només utilitzen proveïdores de l’ESS o programari lliure per resoldre menys del 25% de les seves necessitats tecnològiques. En general, aquesta decisió no es deu a la manca de proveïdores d’aquests serveis dintre de l’ESS, sinó que la majoria d’entrevistades afirma no haver buscat alternatives. En termes generals, hi ha molt poca inversió en TIC, 2.272 € de mitjana d’inversió en els darrers cinc anys, i el 70% de les entitats afirmen que han fet inversions menors a 150 € en aquest període.

A l’altra banda de la balança, les entitats tecnològiques de l’ESS han impulsat i implementat el desenvolupament de diversos projectes de programari lliure en els darrers anys (xrcb.cat, commonscloud, decidim.org, nolotiro.org, educov.cat, timeoverflow, …) carregant sobre les seves espatlles el pes de la inversió en hores i recursos. El 81% de les entitats tecnològiques destinen temps i recursos a desenvolupar noves tecnologies: 1.975 hores i 53.000 € de mitjana. En paraules d’una de les autores de l’informe, Alba Hierro, «s’ha de treballar des de l’ESS per comprendre el pes i la importància de les eines digitals en el funcionament i la gestió de les nostres iniciatives i en conseqüència, repensar quin ús i consum en fem. En particular les entitats usuàries de plataformes digitals han de liderar i corresponsabilitzar-se del desenvolupament de les plataformes que utilitzen i descarregar d’aquesta responsabilitat a les entitats tecnològiques».

Com no podia ser d’una altra manera, en un any tan convulsionat per la pandèmia mundial de la COVID19, també s’ha analitzat com l’aparició d’aquesta i les mesures de prevenció del contagi establertes, han afectat al sector tecnològic de l’ESS. El sector s’ha vist moderadament afectat per la situació de confinament: el 31% no ha tingut pèrdua de clients ni de fonts d’ingressos en el període de confinament. El 44% diu que els ha augmentat la demanda de productes i serveis ja existents i, de fet, el 37,5% ha començat a oferir nous productes en el confinament. De fet, el 65% de les entitats consideren que han tingut el mateix o més volum de feina, tot i que en general la sensació per al 50% de les enquestades és que tenien menys capacitat per al treball.

Els resultats de l’informe, finançat per l’Ajuntament de Barcelona a través de la convocatòria Impulsem el que fas de Barcelona Activa, s’ha presentat en el marc de la FESC a la taula rodona Reptes per avançar cap a unes infraestructures tecnològiques del comú. A la presentació, a més de compartir els resultats recollits, s’ha debatut amb la Núria Alonso de Colectic i l’Adrián Almazán d’Ecologistas en Acción sobre quines tecnologies imaginem en un món postcapitalista.

Podeu descarregar-vos l’informe complert aquí.

Vols aprendre i fer activisme de l’ESS? Nova formació de Pam a Pam

La propera formació per a activistes del mapa de l’economia solidària Pam a Pam serà el 22 de setembre en línia.

Si t’agradaria implicar-te en el món de l’economia social i solidària (ESS), conèixer-ne iniciatives i trobar-te amb altres activistes de la teva zona segurament t’agradarà ser xinxeta. Les xinxetes són les persones voluntàries que identifiquen, entrevisten i publiquen noves iniciatives al mapa Pam a Pam. A banda, formen part d’un espai d’aprenentatge en l’ESS i participen en espais estratègics del projecte. Aquesta formació és el primer pas per entrar a formar part de la comunitatd ‘activistes que fan possible el mapa de l’economia que posa la vida al centre!

Si t’interessa fer el salt a Pam a Pam ja et pots incriure inscriure aquí a la formació online. Cada cop som més gent a fer créixer el mapa de l’economia solidrària!

Aquest estiu #femESStiu

Aquest estiu ve marcat per la Covid-19 amb una previsió d’augment del turisme de proximitat i, alhora, una oportunitat per les iniciatives del sector per començar a recuperar-se després d’estar mesos tancades. Per això, des de Pam a Pam, us proposem gaudir de la temporada fent turisme sostenible amb els projectes de l’economia social i solidària. Són projectes que cooperen i cuiden el territori, implicats en la vida local dels barris i pobles; iniciatives que funcionen amb criteris ecològics, feministes i de democràcia interna i que procuren un treball digne. Les trobareu al mapa Pam a Pam i també i a les xarxes amb #femESStiu. A continuació en fem un recull.

A Pam a Pam hem entrevistat i situat al mapa diversos allotjaments de turisme sostenible arreu del territori, com és l’alberg Els Caus de Mura, al cor del Parc Natural de Sant Llorenç Savall. També hi trobareu cases rurals com Cal Calsot de Montellà i Martinet, als peus del Parc Natural Cadí-Moixeró, Can Serrà 1786 a Llagostera Ca l’Espavil a Cardedeu o Can Pere de Sant Pere de Ribes, el Garraf.  Si voleu visitar el Delta de l’Ebre, podeu allotjar-vos als apartaments Deltaic, i si per contra preferiu la ciutat, Can Cocollona és el bed & breakfast de l’economia solidària a Girona.

Les activitats agroturístiques que ofereixen les iniciatives de Pam a Pam permeten conèixer de prop projectes agroalimentaris amb una visió transformadora. Si us agrada descobrir com s’elaboren les begudes artesanes o bé degustar-les tenim diverses propostes. Podeu fer un cop d’ull a les activitats de la Sidreria Mooma o un tast de cervesa a Doskiwis Brewing, les dues al Baix Empordà. També podeu conèixer els secrets de la ratafia i altres licors amb La Sobirana a Santa Coloma de Farners o visitar a Arbeca l’obrador compartit on la cooperativa Tres Cadires fa el seu vi de nous. Les propostes d’enoturisme van de Montoliu de Segarra, amb el Celler Comalats, passant pel Celler cooperatiu d’Artés fins al Baix Empordà a la finca Rim, vins i vinyes d’en Jordi Esteve o l’Alt Empordà, a Mas Vida Celler. Alguns projectes ramaders també obren les  portes al turisme arrelat a la terra, com és el cas de la Formatgeria Montmelús a la Cerdanya, Mas la Coromina  a la Garrotxa, L’Aubagueta a la Segarra o la Formatgeria Mas d’Eroles a l’Alt Urgell, entre d’altres. Algunes iniciatives que treballen la terra també ofereixen visites a les seves finques i activitats obertes al púlic, és al cas Temps de la Terra, al Montsià, la masia del Garraf Sències Can Girona.

La conservació del patrimoni natural és també un dels objectius del turisme responsable, per això recomanem conèixer projectes com Riet Vell, a la seva finca ecològica de Delta de l’Ebre fan activitats ornitològiques de la mà de SEO Birdlife. Altres propostes d’ecoturisme les ofereixen les iniciatives d’educació ambiental com la cooperativa La Copa, amb activitats als Aiguamolls de l’Empordà, el Cap de Creus i el Baix Ter; o Alt Ter que organitzen tallers naturalistes i visites al molí restaurat de Sant Joan de les Abadesses. A la zona d’Altafulla L’Hort de la Sínia proposen diverses experiències d’ecoturisme.

Finalment, al mapa de Pam a Pam hi ha iniciatives que organitzen altres tipus d’activitats turístiques en el marc de l’economia social i solidàries. Ens referim, per exemple, a les experiències que Fent País proposa arreu del territori o la plataforma col·laborativa per escapades en autocaravana de Vanwoow.  A Can Llauner podreu fer activitats turístiques per descobrir la Conca de Barberà i la Baixa Segarra i amb Green Events podeu participar en activitats sostenibles al voltant de Barcelona.

La restauració de l’economia social i solidària

Als dos Vallesos trobareu espais de restauració responsable ben repartits. A Terrassa hi ha un restaurant comunitari que es diu La Trobada, a Sabadell hi ha el restaurant cooperatiu de Can Capablanca, a Cardedeu la cuina vegetariana d’EsBioEsfera i a Sant Celoni el restaurant de La Clau gestionat per la cooperativa L’Avern. Al Camp de Tarragona podeu aturar-vos a Reus, on hi ha el Bar Campus i el Casal Despertaferro o a Falset, on trobareu el Restaurant Quinoa.

Al Baix Empordà hi ha un grapat de restaurants amb productes ecològics de la terra, al mapa de l’exonomia solidària n’hem localitzat quatre: Ca la Pilar Dumingu a la Bisbal de l’Empordà, La Barberia i el Restaurant Cactus a Palamós i el Restaurant La Calèndula a Regencós. Si passeu per Mataró, ushi espera el restaurant cooperatiu El Cafè del Mar,  també us podeu aturar a La Selva, fer un iogurt a Llagurt Mataró o menjar davant del mar al Restaurant La Sal del Varador.

La ciutat de Barcelona ofereix múltiples opcions de restauració amb valors. A Gràcia podeu passar pel Bar Restaurant Resolís, La ikas o el Restaurant Mala Hierba. Si passegeu per Ciutat Vella, trobareu el Mescladís i Norai i si ho feu per l’Eixample, podeu aturar-vos a la Sopa de pedres o The Juice House. A Sarrià recomanem el Cafè Orlandai, a Sants Terra d’escudella i al Poble Sec La Raposa.

A altres punts del territori, no ens oblidem d’iniciatives com l’hamburgueseria Restaurant Boh de Bellver de Cerdanya o el restaurant eco, vegà i gluten-free de Girona, Bionèctar. Si voleu fer un mos a Vilanova i la Geltrú podeu visitar Cal Trajo, l’espai gastronòmic de Can Pistrau.

Aneu on aneu aquest estiu, recordeu que al mapa de Pam a Pam podreu trobar alternatives de consum arreu del territori per a les teves compres habituals. També durant les vacances, evitem el consumisme i practiquem el consum responsable!

La urgència de crear un Mercat Social Tecnològic

És necessari fer-nos fortes teixint un mercat social ampli i sòlid per fer front a l’acaparament de poder de les grans empreses del mercat tecno-patriar-capitalista, des de la constatació d’una realitat aplastant: que la nostra interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment. Per què, doncs, les iniciatives de l’Economia Social i Solidària miren cap a un altre costat quan es tracta de reponsabilitzar-se de l’ús capitalista que fem de les tecnologies (i les implicacions que això té sobre les persones)?

L’economia social i solidària (ESS) treballa per repensar l’economia i proposar maneres de fer que escapin de la lògica capitalista. Un dels marcs amb el que es treballa és generar un mercat social, és a dir, un espai de producció, distribució, consum i finançament que escapi de les lògiques del capitalisme. Per a que aquest mercat social sigui fort, les entitats de l’ESS no poden ser projectes independents sinó que s’han d’interrelacionar i articular-se amb altres entitats per reforçar-se mútuament, per tancar cadenes de valor o per poder ser més resilients. És per això que les iniciatives d’ESS destaquen, no només per promoure un consum responsable entre la ciutadania, sinó per tenir elles mateixes un consum dintre del mercat social, és a dir, prioritzant les proveïdores de l’economia solidària.

A Catalunya a 2020 comptem amb alternatives d’economia solidària en àmbits tan diversos com les finances, l’energia, l’alimentació o la cultura. Pam a Pam, el mapa de l’economia solidària, compta ja amb quasi 1000 punts però només 22 d’ells tenen com a sector principal la tecnologia. Per què passa això? És que no hi ha iniciatives del sector tecnològic que operin segons els valors de l’ESS? A Pam a Pam estem convençudes de que no és així, és més, des de la comissió Procomuns de la XES fa anys que defensem que ha d’haver-hi una necessària confluència entre l’ESS i els comuns digitals ja que compartim molts valors i són moviments que es podrien complementar perfectament.

Aleshores per què aquesta confluència no s’ha donat encara? Per què, quan les entitats de l’economia solidària busquen proveïdores de tecnologia i serveis digitals, no s’apropen a aquestes iniciatives? L’informe del mercat social que s’elabora cada any a la XES porta anys abocant una manca d’aposta per les eines de programari lliure, incomprensible dintre d’un moviment que fa bandera del consum responsable i de l’aposta per alternatives de consum transformadores.

No només això sinó que les entitats utilitzem sense cap pudor eines i plataformes digitals d’algunes de les entitats més purament capitalistes del món. Així és habitual veure, tal com critica la campanya “No Siguis GAFAM”, entitats de l’economia solidària que defensen el consum responsable compartint formularis o documents amb plataformes de Google o documents que s’han d’obrir amb programari privatiu de Microsoft. L’informe sobre l’ús de les TIC a l’ESS posava algunes dades sobre la taula que demostren que estem molt lluny de la sobirania tecnològica. Per citar alguns exemples: menys del 30% de les iniciatives enquestades tenen el sistema operatiu Linux en algun dels seus ordinadors, només un 3% de les entitats utilitza mails d’alguna proveïdora d’ESS (i el 23% utilitza directament Gmail!) o, entre les que utilitzen el núvols comercials, el 85% utilitzaven Dropbox o Google Drive enlloc d’allotjaments en servidors propis que utilitzi tecnologies de programari lliure.

El motiu més esgrimit (40% de les respostes) entre les persones enquestades per utilitzar programari privatiu és la falta d’alternatives de programari lliure que ofereixin el mateix servei, però els tres exemples anteriors mostren alguns serveis per als que hi ha alternatives de programari lliure i ESS fàcilment accessibles i amb prestacions molt similars a les seves alternatives privatives. Hi ha un 30% que reconeixen que, o no hi han reflexionat o els hi falten coneixements, i que aquesta manca d’interès és preocupant.

Mentre en el mercat capitalista, durant tot el 2019, 6 de les 7 empreses amb més capitalització del món han estat empreses vinculades a plataformes digitals: Microsoft, Apple, Alphabet (Google), Amazon, Facebook i Alibaba Group i la interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment (totes tenim un mòbil amb vàries aplicacions, utilitzem habitualment ordinadors tant individualment com en les nostres cooperatives,…), des de l’economia solidària portem temps eludint afrontar la importància d’aquest sector.

En l’experiència de mapar i realitzar aquests informes es perceben dos factors clau per entendre perquè l’economia solidària està eludint posar-se les piles amb aquest tema i que alhora ens donen pistes sobre quins són els reptes als que ens enfrontem si volem canviar la nostra relació amb les eines digitals i avançar cap a la sobirania tecnològica.

D’una banda hem de comprendre i interioritzar que les eines digitals han vingut per quedar-se. Les utilitzem cada dia i per fer tot tipus d’interaccions socials, de gestió, disseny… Les empreses que les desenvolupen estan liderant l’economia capitalista mundial i el fet que utilitzem els seus productes sense pagar-los no vol dir que no estem contribuint a fer créixer aquestes empreses. Les GAFAM estan acumulant, no només capital econòmic sinó també de dades, i la combinació d’ambdós els hi dóna un poder fàctic que ja s’ha demostrat que ha contribuït a millorar la tecnologia militar, influït en campanyes electorals (Cambridge Analytica) i molt probablement en un futur proper produirà canvis immensos en l’economia (com els vehicles sense conductor). El creixement d’aquestes poques empreses i el seu acaparament de poder i capacitat d’incidir en l’economia i les nostres formes de vida dels propers temps ens ha de fer saltar totes les alarmes.

Hem de bastir i fer créixer el mercat social tecnològic per a que pugui ser un refugi digital si algun dia hi ha un qüestionament global sobre aquestes empreses i volem poder oferir un espai amb sobirania tecnològica que respongui a aquestes necessitats. Per fer-ho s’han de bastir projectes de serveis tecnològics però, sobretot també, reconèixer tots els projectes i comunitats de comuns digitals i programari lliure ja existents i sentir-los i fer-los sentir part del mercat social. Tots dos moviments tenen molts principis en comú i, alhora, moltes coses de les que aprendre mútuament. Amb aquest exercici de reconeixement mutu, segur que es podrien multiplicar el número d’iniciatives tecnològiques que considerem d’economia solidària.

Hi ha, però, un pas clau que determina fortament la poca predisposició col·lectiva vers el programari lliure i a la vegada ens genera dependència de les eines capitalistes, mentre no el fem: hem de desaprendre les necessitats tecnològiques que les empreses tecnològiques capitalistes ens imposen, a nivell d’usuari i a nivell d’iniciatives d’ESS. Hem de deixar d’esperar que fer un canvi al programari lliure vulgui dir simplement canviar de proveïdor però tenir exactament el mateix servei. De fet, hem de qüestionar-nos quin ús estem fent, si necessitem realment tot allò que utilitzem i, un cop definides quines són les necessitats reals a les que hem de respondre, buscar les eines més eficients a nivell d’economia de dades i ecològica (que van de la mà) per donar resposta a això.

En aquest procès de desaprenentatge també ens hem de qüestionar quines pràctiques capitalistes reproduïm dintre del nostre ús de les eines digitals. No podem transformar la tecnologia sense transformar-nos a nosaltres mateixes, i no podem transformar-nos i descolonitzar l’ús capitalista que fem de la tecnologia si utilitzem les seves eines i recursos. Utilitzar les plataformes digitals de Google i Facebook no només ens debilita en tant que les nostres dades els alimenten i fan més forts sinó que ens condemna a ser incapaços de discernir quins usos de la tecnologia són transformadors i quins reprodueixen completament les inèrcies de devastació de recursos, individualisme, competència i explotació capitalista.

Transformar el consum tecnològic ha de servir per fer créixer el mercat social però, també, per transformar-nos a nosaltres mateixes.

 

Alba Hierro de Pam a pam de la Xarxa d’Economia Solidària,  com a part del projecte “Too much patriarchal technocapitalism will kill you” en el context de la “Xarxeta de continguts”,

Presentem l’informe “Les xarxes alimentàries locals en temps de covid-19”

La resiliència dels sistemes alimentaris agroecològics durant el confinament ha accelerat el camí cap a un canvi d’escala de l’agroecologia. Com hauria de ser aquesta escalabilitat?

Des de Pam a Pam hem participat en l’elaboració d’un nou diagnòstic Xarxes alimentàries locals en temps de covid-19, conjuntament amb Arran de Terra, L’Aresta, l’Escola de Pastors de Catalunya i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la Transformació Social de la UVic. Un dels ob jectius principals ha estat comprendre com es poden estendre aquests sistemes d’aprovisionament i consolidar-los com una de les vies necessàries per dignificar la pagesia i procurar el dret a una alimentació justa i sostenible, basada en la sobirania alimentària dels pobles.

Una percepcio? comuna a tots els sectors analitzats e?s la necessitat de mantenir i enfortir les xarxes que s’han generat o reforc?at durant el confinament. Per tant, la intercooperació és clau per preparar els petits projectes agroecolo?gics per a l’escalabilitat de l’agroecologia. Cal continuar traballant per consolidar l’augment del consum agroecolo?gic però de manera que res reorienti l’alta intensitat de treball i de compromi?s del sector amb la clientela. La millora de la distribució i dels canals de venda són altres dels reptes de futur.

Informe complert AQUÍ.

És el moment d’accelerar la transició a sistemes alimentaris locals i sostenibles

Durant el confinament per la COVID-19, el volum de compra a través de Circuits Curts de Comercialització (CCC) i canals de venda directa s’ha incrementat. Les autores posen en valor la gran diversitat d’iniciatives d’autoorganització de la pagesia i de suport i visibilització d’aquesta que han sorgit arreu del territori, i apunten els reptes del moviment agroecològic i l’Economia Social i Solidària (ESS). El text forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

La COVID-19 ha posat sobre la taula quins són els sectors essencials, aquells que, quan el sistema capitalista s’atura, seguim necessitant per la reproducció de la vida: alimentació, cures i serveis sanitaris. Justament tres àmbits en què s’ha posat de manifest la precarietat de les treballadores que els sustenten. En l’àmbit agroalimentari, la pagesia, les treballadores agràries i el petit comerç han estat sostenint l’embat de l’estat d’alarma perquè la resta poguéssim posar la vida al centre, ara toca pensar com ens corresponsabilitzem nosaltres d’aquests sectors.

Durant el confinament, amb una gran part de la població tancada a casa i la canalla sense anar a escola, el pes de la renda familiar destinada a alimentació ha augmentat considerablement, d’un 18 a un 60%, i això s’ha traduït, d’una banda, en un 40% d’increment de facturació d’algunes empreses de la Gran Distribució – causants de la desaparició i escanyament de la pagesia- i de l’altra, en un increment del volum de compra a través de Circuits Curts de Comercialització (CCC) i canals de venda directa.

Pagesos i pageses, que tenien canals de venda estructurats i estaven enxarxades amb el consum, han doblat el nombre de comandes i volums de venda i han ajudat companyes a col·locar els seus productes. D’altra banda, la pagesia menys vinculada al consum i sectors, com la ramaderia o productes com el vi i l’oli, amb gran dependència del sector de la restauració, han hagut de reorganitzar els seus canals per adaptar-se a la nova situació. En aquest context, han sorgit una gran diversitat d’iniciatives d’autoorganització de la pagesia i de suport i visibilització d’aquesta arreu del territori entre elles la d’Abastiment Agroecològic, que vam engegar entre Arran de Terra i Pam a Pam per donar suport al sector.

La pagesia, les treballadores agràries i el petit comerç han estat sostenint l’embat de l’estat d’alarma perquè la resta poguéssim posar la vida al centre, ara toca pensar com ens corresponsabilitzem nosaltres d’aquests sectors

El comerç de proximitat als pobles i barris també ha fet el possible per seguir prestant el seu servei tot i les dificultats, agafant comandes per telèfon, fent entregues a domicili -en molts casos sense cobrar per aquests serveis-, assumint amb la pagesia les tasques de cures de la població confinada.

Les cooperatives i grups de consum, que podeu localitzar al mapa de Pam a Pam, han incrementat moltíssim les comandes, la diversitat de productes i el volum de compra en aquests mesos. S’han anat adaptant amb tota mena d’estratègies a les dificultats organitzatives en situació de confinament, per abastir les seves sòcies i per donar suport a la pagesia local. La campanya #hofemagroecològic fins i tot va propiciar l’entrada de noves sòcies als grups i cooperatives de consum tot i el confinament.

Hem vist com aquestes estructures de l’Economia Social i Solidària (ESS) funcionaven a ple rendiment i per allò pel que van ser creades: satisfer les necessitats de les persones de forma democràtica mitjançant compres mancomunades de béns de consum. La COVID-19, en certa manera, ha posat a prova la capacitat de les xarxes agroalimentàries agroecològiques per alimentar la població amb producte de proximitat i ara toca veure com ens desconfinem i com seguim corresponsabilitzant-nos amb la pagesia després de l’emergència.

Com dèiem, ja fa anys que el moviment agroecològic i per la Sobirania Alimentària, i l’ESS articulen aliances entre la producció i el consum per generar relacions més igualitàries i retornar el poder del sistema alimentari a les persones. Ara tenim una oportunitat per enfortir els vincles entre aquests dos moviments, que persegueixen objectius comuns, i extreure reptes i reflexions per abordar els colls d’ampolla que permetin facilitar l’accés de tota la població als productes agroecològics, garantint el dret a una alimentació justa, local i sostenible.

Hem vist com les estructures de l’Economia Social i Solidària funcionaven a ple rendiment i per allò pel que van ser creades: satisfer les necessitats de les persones de forma democràtica mitjançant compres mancomunades de béns de consum

Tot apunta que l’assignatura històrica pendent de millorar la distribució i logística agroecològiques està més present que mai i s’han precipitat processos de creació de nodes territorials i propostes de suport mutu per millorar la distribució i l’abastiment alimentari en circuits curts. En són exemples recents la cooperativa agrària ecològica Ecomaresme, la distribuïdora cooperativa Quèviure, el grup de consum descentralitzat de La Bajoca i la proposta de node local de Mengem Bages, L’Enllàç de l’Ebre o els diferents supermercats cooperatius en fase de proves.

Després del confinament, també cal prendre consciència que el repartiment a domicili, una mesura que ha servit i molt aquests dies, és insostenible a nivell ecològic i encareix molt el producte. Es poden reconduir aquests canals a través d’aliances del petit comerç o de les AFAs de les escoles amb la pagesia, per crear punts de recollida en la nostra zona de desplaçament quotidià per garantir l’escalabilitat dels circuits curts amb criteris de justícia social i ambiental i combatre els deserts «amazon», que projecta barris i pobles plens de cotxes i repartidors precaritzats però sense teixit comercial. Tenim un de cooperació entre petit comerç i pagesia com el vincle entre Hortec i la cooperativa de botigues Molsa.

També la compra pública s’haurà de reorganitzar per deixar de subvencionar l’agroindústria a través dels programes d’ajuda alimentària, grans recaptes i demès. Necessitem iniciatives amb preus justos per les productores que abasteixin els col·lectius empobrits -per exemple la de #TotesATaula i Espigoladors-, els bancs d’aliments, les escoles, centres de dia, les residències de persones grans… i ara més que mai, hospitals i centres sanitaris on les persones malaltes haurien de ser alimentades amb aliments innocus i nutritius per millorar la seva salut.

Tot apunta que l’assignatura històrica pendent de millorar la distribució i logística agroecològiques està més present que mai

Un altre repte que tenim al davant és el de desplaçar el «centre» de les ciutats cap a les zones rurals. Durant el confinament, són moltes les veus que han denunciat un cop més l’urbanocentrisme en les decisions polítiques. S’ha aconseguit, per uns moments, visibilitzar com la pagesia i el món rural sustenten l’urbà en una relació d’interdependència i generen espais de vida més vivibles i sostenibles per a les persones i menys depredadores dels ecosistemes que ens sustenten.

Necessitem visibilitzar i articular encara més la multitud d’iniciatives d’ESS rurals en els àmbits de la producció agrària i ramadera, de conservació de biodiversitat agrària, plataformes tecnològiques dels pro-comuns, cooperatives de productores, consumidores i de distribució o els supermercats cooperatius en marxa en diferents punts del territori. Des de l’ESS cal trencar la dicotomia urbà-rural i treballar per difuminar les fronteres i els privilegis urbans.

Els productes que ens alimenten no creixen en dos dies i la pagesia necessita organitzar-se per poder planificar la seva capacitat productiva els sis mesos vinents. Cal que reflexionem sobre qui ens ha alimentat els darrers mesos, reorganitzar algunes compres cap a xarxes més locals o que encaixin millor en les nostres vides i comprometre’ns amb aquests canals en un acte de corresponsabilitat. La continuïtat de compres estables permet consolidar projectes agraris i d’elaboració alimentària, planificar la producció, reduir el malbaratament i mantenir els llocs de treball creats, ajudant a revertir el despoblament rural, la desagrarització i tenir cura dels nostres territoris.

La importància de l’aliança entre l’ESS i el moviment agroecològic és evident en un moment crucial en què els centres de poder carregaran com mai per retornar a la seva normalitat capitalista. Davant les crisis alimentària, climàtica, social i econòmica, que són totes la mateixa, se’ns gira feina per consolidar, replicar projectes i aliances, i escalar models de producció i consum territorialitzats, ecològics, ecofeministes, justos i sostenibles perquè estiguin a l’abast de tothom i assegurin una vida digna per la pagesia, les treballadores agràries i la població urbana i rural.

 

Annaïs Sastre i Ana Correro, del projecte Abastiment Agroecològic de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i Arran de Terra

Article publicat a La Directa el 26 de maig del 2020

T’apuntes a fer visible l’economia solidària amb Pam a Pam?

La propera formació per a activistes de Pam a Pam serà el 9 de juny en línia. T’apuntes a fer visible l’ESS al teu territori?

Aquesta gran crisi sanitària és un signe de la decadència del capitalisme i es fa encara més necessari adoptar un nou model. Per això, des de la XES creiem és clau donar visibilitat a les organitzacions de l’economia social i solidària i els seus productes i serveis. Per fer-ho, disposem de Pam a Pam, el mapa de l’economia solidària. Si t’agradaria conèixer més aquesta nova economia que proposem i tenir contacte directe amb les seves iniciatives, segurament t’agradarà ser activista d’aquest projecte.

Les xinxetes, o activistes de Pam a Pam, són persones voluntàries que  entrevisten iniciatives i ales afegeixen al mapa. També organitzen trobades per compartir dubtes, fer formacions internes, participar en fires d’ESS…

Per ser xinxeta cal una formació prèvia de 2?h que explica què és el projecte de Pam a Pam i com és a la tasca de les xinxetes. La següent serà el dimarts 9 de juny a les 18?h en línia i et pots inscriure aquí.

Apunta’t a  fer créixer el mapa!

formacio Pam a Pam juny

 

Abastiment agroecològic en temps de confinament

Des de la XES estem col·laborant per enfortir les xarxes agroecològiques amb Abastiment Agroecològic, un projecte d’Arran de Terra i Pam a Pam. La base principal és un llistat i un mapa d’uns 170 projectes agro-ramaders i artesanals que ofereixen aliments locals. Alguns d’ells estan en moment d’urgència arran del tancament de serveis de restauració, fires, mercats o escorxadors; així que necessiten una resposta ràpida per donar sortida als seus productes

El projecte va començar els primers dies de confinament per donar una resposta a l’emergència més immediata des d’Arran de Terra, una sòcia de la XES que es dedica a la dinamització agroecològica. Inicialment, es va crear un formulari per fer una llista i facilitar l’enllaç amb consumidores finals, cooperatives o grups de consum, així com amb distribuïdores. La base de dades de la web del projecte compta ara també amb un mapa de Pam a Pam, s’amplia dia a dia amb nous projectes i s’actualitzen les entrades amb urgència de venda. A més a més, el projecte comprèn difusió i pressió política per reforçar a la petita pagesia i rectificar mesures que afecten greument a la Sobirania Alimentària durant l’estat d’alarma causat pel COVID-19; a més d’altres accions enfocades tant a l’enfortiment de producció com del consum.

L’agroecologia, un moviment estratègic del nou paradigma

El moviment agroecològic és clau en l’estat actual de confinament a causa de la pandèmia del COVID-19. Així que és vital enfortir la demanda a la xarxa agroecològica i acompanyar la seva articulació. La pagesia és un sector estratègic, i per tant hem de garantir la seva viabilitat econòmica, ecològica i social. A banda d’aquesta visibilització de les iniciatives, el projecte intenta donar resposta a les urgències directes que expliquen les iniciatives productores i artesanes.

Ja a l’informe de Pam a Pam Sembrem transformació es va detectar que un dels principals problemes de les petites iniciatives productores era la logística. Així que facilitem el contacte entre projectes d’una mateixa zona perquè s’organitzin amb el transport o l’emmagatzematge. A més a més, hem habilitat un espai de suport mutu agroecològic on els projectes ofereixen el seu suport a la pagesia en situació d’emergència per fer front plegades a un moment excepcional.

En aquest sentit, els mercats agroecològics o de pagès continuen sent alternatives estratègiques al model alimentari dominant. Malauradament, en alguns municipis s’han cancel·lat temporalment aquests mercatscom a mesura de prevenció davant del coronaviru.  Algunes organitzacions de mercats  ens han compartit la seva inquietut davant de desaparició del que per a molts proectes productius és un mitjà bàsic de subsistència.  Des d’Abastiment Agroalimentari hem fet arribar als respectius ajuntaments animant-los a reconsiderar la decisió i proposant-los mesures que ja prenen alguns mercats a l’aire lliure per evitar contagis en una situació d’emergència sanitària com la que ens trobem.

Els grups de consum com agents clau de la distribució alimentària

En temps de coronavirus la demanda de productes agroecològics ha augmentat, un fet que evidencia que es fa més necessari que mai un consum de proximitat, sostenible i que repercuteixi positivament en el territori. Considerem les cooperatives i grups de consum agents claus a l’hora d’articular el consum responsable i enfortir les relacions de corresponsabilitat entre les productores i la ciutadania. Així que hi hem contactat, amb la col·laboració de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, per facilitar-los la informació del projecte i animar-les a col·laborar en enfortir la demana a la xarxa agroecològica. A més a més, hem compartit al web algunes bones pràctiques que han dut a terme alguns grups de consum en l’actual situació, amb la intenció que es puguin replicar i ampliar.

Les botigues d’alimentació, supermercats cooperatius o centrals de compres de l’ESS estan fent compres més grans. Així que els facilitem contactes per si volen fer comandes conjuntes i oferim el llistat per si volen ampliar les proveïdores. Un fet plausible és que els circuits i els canals de distribució d’aliments estan canviant. Mostra d’això són les iniciatives comarcals de circuit curt s’han posat en marxa o s’han readaptat amb la nova situació. Les anem recollint al web per posar a disposició d’aquelles persones que volen comprar ecològic i local però no formen part de projectes de compra col·lectiva. També hem treballat amb la nostra sòcia Opcions amb la campanya #TotesAtaula, que dona visibilitat a la iniciativa d’Abastiment Agroecològic i alhora promou la compra als projectes que s’hi han inscrit.

Us animem a fer-ne difusió a les xarxes amb #AbastimentAgroecològic. Salut i agroecologia!

Formació per a noves activistes de Pam a Pam al Poblenou

El dia 25 de març a les 18h fem una formació per a noves xinxetes del projecte Pam a Pam a l’espai social de Bicihub, Barcelona. Les xinxetes són les persones voluntàries que fan créixer el mapa. Elles van a conèixer iniciatives de l’economia social i solidària, les entrevista i les puja al mapa col·laboratiu. La comunitat de xinxetes fa formacions sobre temes que li interessen al voltant de l’economia solidària. També participa en debats estratègics del projecte.

El taller va destinat a aquelles persones que volen implicar-se en el món de l’ESS i conèixer tant noves iniciatives com altres activistes de la seva zona. Atenció que cal inscripció prèvia!