IV Fira d’Economia Solidària Migrant i Diversa

/en ,

Construïnt economies antiracistes per a totes

30 de setembre de 10 a 20h a la Llotja de Sant Antoni (Barcelona)

La FIRA MIGRANT D’ECONOMIA SOLIDÀRIA I DIVERSA és una aposta del Cercle de Migracions i Economia Antiracista de Coòpolis, pel reconeixement al potencial transformador de les diverses iniciatives socioeconòmiques impulsada per persones migrades i/o racialitzades.

A més de possibilitar la visibilització de les iniciatives, és un compromís amb la generació d’un espai de trobada i reconeixement de les lluites quotidianes per superar els obstacles derivats de les polítiques d’exclusió del sistema colonial, capitalista i patriarcal on vivim i que intentem transformar. Una economia alternativa, que es pretengui solidària, no pot ser aliena a la realitat de milers de persones que han migrat i es troben en aquest territori sotmeses a relacions d’abús i deshumanització avalades per la criminal Llei d’Estrangeria. Per això, l’ESS ha de possibilitar aquests espais i crear condicions perquè a més de solidària, sigui veritablement popular.

La Fira és també un espai per a escoltar veus diverses, escoltar les reivindicacions dels col·lectius i conèixer les seves experiències d’autoorganització. Teixir xarxes enfortides, és la clau per a amplificar les nostres veus i obrir-nos camí, col·lectivament, construint el model d’economia social i solidària i popular que volem. És aquesta força d’organització, transformació i reproducció de la vida, que habita en els col·lectius i projectes, la qual cosa ens mou a convocar cada any una nova edició.

Estenem llavors, una invitació als centenars de projectes que lluiten cada dia per transformar les coses, col·lectius de persones migrades i racialitzadas amb iniciatives/projectes econòmics (amb o sense forma jurídica) a viure aquesta experiència i vincular-se.

T’hi esperem!

Més informació

La XES s’adhereix al manifest “Organitzem-nos! Mobilitzem-nos! Barrem el pas al feixisme!”

/en ,

La XES s’ha adherit al manifest Organitzem-nos! Mobilitzem-nos! Barrem el pas al feixisme! que impulsen i subscriuen tot un seguit de moviments socials i col·lectius de nombrosos àmbits. El manifest s’ha presentat dimarts 18 de juliol de 2023 a Barcelona.

Organitzem-nos! Mobilitzem-nos! Barrem el pas al feixisme!

Les eleccions del 23 de juliol poden donar la força electoral suficient per a la conformació d’un govern de PP i VOX. És un escenari altament preocupant: la presa del poder polític per part del feixisme. Quin és el seu programa polític, econòmic, social i cultural?

En primer lloc, l’atac als drets i condicions materials de la classe treballadora. Contra les rendes baixes, contra les persones en situació d’atur i precarietat, contra pensionistes i estudiants, contra les treballadores dels sector públic i de les cures, contra la classe obrera d’origen migrant, contra les cada vegada més àmplies capes socials empobrides. El projecte econòmic de PP i VOX pretén destruir les conquestes del moviment obrer, en favor de les grans fortunes, la banca, les multinacionals, els grans propietaris immobiliaris. Busca incrementar sense límits el poder i els beneficis d’un capitalisme construït sobre l’explotació de les majories.

En segon lloc, situa en el punt de mira les dones i les dissidències sexuals. És una ofensiva contra els avanços conquerits per les lluites feministes i LGTBI+, contra la dignitat de totes les persones independentment del gènere amb que s’identifiquin o de les seves opcions sexuals. Acabar amb el dret a l’avortament, criminalitzar la llibertat sexual de les dones, justificar la violència de gènere o eliminar els drets de gais, lesbianes i transsexuals, és part d’una contrarevolució que pretén reprimir les diversitats sexo- afectives, reafirmar el patriarcat, relegar les dones al treball domèstic i reforçar aquelles masculinitats basades en la doble moral, la violència i la por.

En tercer lloc, l’ofensiva feixista es dirigeix contra aquelles nacions que, pel sol fet d’existir, impugnen les visions totalitàries del nacionalisme espanyol. Els atacs contra el català, el basc, el gallec, l’aragonès o l’astur-lleonès a favor del castellà, la judicialització de l’ensenyament, l’odi contra les expressions polítiques de les nacions minoritzades, l’exaltació del colonialisme o la repressió a l’autodeterminació, persegueixen destruir aquelles nacions que avui són una de les principals resistències democràtiques a la nova onada de feixisme espanyolista.

En quart lloc, el feixisme protegeix els rics redirigint el malestar social contra la població racialitzada i migrant. El racisme, la xenofòbia, l’islamofòbia o la gitanofòbiasón expressions d’un suprematisme blanc que, bevent del nazisme i del colonialisme, deshumanitza les poblacions minoritzades i els pobles colonitzats per tal de naturalitzar- ne l’explotació i l’espoli dels seus recursos naturals. Mentre legitima la despossessió de les riqueses del Sud Global, normalitza l’assassinat de migrants a les fronteres del Nord i priva de drets de ciutadania a una part molt important de la nostra societat.

En cinquè lloc, el negacionisme feixista de la crisi climàtica és una estratègia per aprofundir en la destrucció dels ecosistemes naturals i la biodiversitat. Amos de les grans empreses contaminants, de les multinacionals del capitalisme fòssil, de les constructores i de l’oligopoli energètic, la lluita suïcida de l’extrema dreta contra el medi ambient vol preservar els seus beneficis econòmics a costa del patiment climàtic de la majoria.

En sisè lloc, el feixisme espanyol pretén eliminar el pensament i la cultura crítica per imposar el nihilisme i l’egoisme, trencar les solidaritats col·lectives i legitimar unes relacions despietades entre els diferents col·lectius socials. Els atacs a la memòria democràtica, la censura a les arts i la cultura, o la propagació – en mitjans de comunicació i xarxes socials- de valors profundament regressius i autoritaris, seran doctrina oficial si es consuma la seva presa de poder.

Per aquests motius, des d’una aliança de moviments socials, sindicals, veïnals, cooperatius, culturals, feministes, ecologistes i antiracistes fem una crida a la societat catalana a la mobilització per aturar la presa de poder polític del feixisme i organitzar la resistència col·lectiva en cas de la seva victòria. Cal tenir clar que el feixisme ja està incrustat en les estructures judicials, mediàtiques, empresarials, policials i para-policials de l’Estat: és present en molts dels centres de decisió de les elits polítiques i econòmiques.

Així mateix, considerant que el sistema de partits ha sigut incapaç de plantejar una alternativa a l’ascens polític del feixisme, fem una crida a la mobilització social per a vèncer el feixisme i anar mes enllà, obrint una fase d’expansió de drets i llibertats polítiques, de justícia social i d’autodeterminació col·lectiva, que situï a la societat com un actor fonamental per la transformació de l’actual model polític, econòmic i social.

Si els feixistes guanyen les eleccions del proper 23 de juliol, mobilitzem-nos aquell vespre en totes les ciutats i pobles del país. I seguim organitzant-nos i mobilitzant-nos per a barrar el pas a totes les manifestacions socials i institucionals del feixisme, i per a construir un present i un futur d’alliberament, dignitat i justícia social.

III Fira d’ESS migrant i diversa

/en ,

Molt contentes que se celebri la III Fira d’ESS migrada i diversa, impulsada pel cercle Cercle de Migracions i ESS Antiracista de Coòpolis, i de poder-li donar suport un any més. A continuació reproduïm part de les reflexions que les companyes de l’organització manifesten com a punt de partida de l’esdeveniment:

Davant del context de crisis múltiples, i postpandèmia, la Fira posa sobre la taula que les nostres vides són arrossegades a una precarietat més gran i que el capitalisme demostra cada cop més la seva incapacitat per resoldre els problemes que produeix. Una conjuntura històrica en què les lògiques organitzadores del sistema econòmic es mostren amb tota cruesa i fins i tot es justifiquen sota el paraigua de les identitats i el pragmatisme polític: les persones migrades i racialitzades ho viuen quotidianament, moltes vegades sotmeses a l’acció criminal de la llei d’estrangeria per no complir el cànon hegemònic.

És per això que l’economia social i solidària ha de comprometre’s a transformar aquesta realitat, obrir espais i crear condicions perquè, a més de solidària, sigui veritablement popular. Això implica assumir un paper actiu en la creació de circuits de valor que irrompen a les cadenes d’acumulació capitalistes i a l’atemptat contra la vida. Aquesta economia transformadora no pot ser aliena a la realitat de milers de persones que han migrat i es troben sotmeses a relacions econòmiques ja no precàries, sinó de semiesclavitud, abús i deshumanització.

És per això que aquest any La Fira estarà especialment compromesa amb donar suport a la Campanya #ILPregularizacion: 500 mil signatures per a 500 mil persones en situació administrativa irregular, ja que som conscients que totes elles, inclosa la infància en condicions d’irregularitat, són imprescindibles perquè l’Europa del capital pervisqui. És necessari, en aquest sentit, evidenciar com Espanya està sent aixecat i cuidat en la seva gran majoria per dones treballadores de la llar migrades i racialitzades, l’eix d’esclavització de les quals se sustenta principalment en una llei d’estrangeria colonialista, racista i profundament patriarcal. Per això la fira també serà un espai per escoltar les seves veus, reivindicacions i conèixer les seves experiències organitzatives al voltant de l’economia solidària popular. També celebrarem amb elles el seu èxit, i és que gràcies a la seva lluita incansable han aconseguit la ratificació del conveni 189 de l’organització internacional del treball (OIT) després de 10 anys de llarga espera. Aquesta victòria que atorga drets i garanties laborals mínimes per al col·lectiu és sens dubte una victòria feminista, antiracista, liderada per dones migrades, així que aquesta fira serà també per a elles.

VII edició del postgrau d’ESS

/en , ,

El proper 5 de setembre s’obren les inscripcions a la nova edició del Postgrau d’Economia Social i Solidària impulsat per la XES i coordinat per La Ciutat Invisible amb el reconeixement acadèmic de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management.

La formació rep el suport econòmic de la Direcció general d’Economia Social i Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, així com la col·laboració de la Lleialtat Santsenca, Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, i de diverses cooperatives com FGC Advocats, Grup Ecos, Coop57, Quesoni, Lacol o associacions com MigrESS. Durant aquest curs, la cooperativa La Tregua s’encarregarà de l’acompanyament metodològic de les sessions des de l’educació popular antiracista.

En aquesta VII edició es desplegarà un pla d’estudis que enllaça coneixements teòrico-pràctics sobre l’ESS catalana, posant l’accent en el cooperativisme i l’enfortiment socioeconòmic local, a partir de 3 mòduls formatius (150 hores lectives i 30 sessions), que inclouen una visita formativa a un ecosistemes cooperatiu català (en les anteriors edicions, Camp de Tarragona i Catalunya Central) i una a un territori fora de Catalunya (en les anteriors edicions, Itàlia, Euskal Herria, Andalusia i País Valencià).

L’alumnat del Postgrau, havent acomplert amb la participació i la realització de les tasques exigides en els estudis, podrà optar a les acreditacions següents:

– Acadèmica. Curs d’especialització en creació i gestió d’empreses de l’economia social i solidària amb el reconeixement de 10 crèdits ECTS de la Universitat Pompeu Fabra.

– De l’àmbit socioeconòmic. Formació integral en Economia Social i Solidària, amb el reconeixement de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i Coòpolis, Ateneu Cooperatiu de Barcelona.

Per a més informació i inscripcions, consulteu aquest web.

Regularització extraordinària de persones migrades

/en ,

Ens sumem a la crida per recollir signatures per presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la regularització extraordinària de persones migrades en situació irregular, com una passa important per continuar obrint una via per anar caminant cap a una ESS antiracista. Us deixem un document amb tota la informació de la campanya, un altres amb preguntes freqüents i el text de la ILP. Esperem que aquesta informació ajudi a la reflexió i al debat.

Compartim també alguns  enllaçps d’interès: Esenciales:  web oficial i informativa sobre la campanya essencials: 500 mil signatures per a 500 mil persones essencials.

Regularización YA:  web oficial moviment estatal regularització ja.

Wikizens:  plataforma digital per a sol·licitar plecs de signatures, apuntar-se com a punt fix i control de signatures.

Finalment, volem recordar-vos que el 17 de sembre tindrà lloc la III edició de la Fira d’Economia Solidària migrant i diversa: nosaltres no ens la perdrem!

Un 8M més, vaga feminista!

/en , ,

A la XES donem suport a la vaga feminista un any més, i animem les entitats sòcies a fer el mateix: buidar cases, aules i llocs de feina per omplir el carrer de reivindicacions contra la precarietat, les fronteres i la violència.

Els últims anys, pel 8 de març, les feministes de tota Catalunya, com ho han fet les feministes d’arreu del món, hem ocupat els carrers amb les nostres denúncies i reivindicacions per construir una societat digna fora del sistema capitalista, heteropatriarcal, racista i colonial. Ens hem pogut comptar per milions. Ens hem pogut comptar per milions, hem fet vaga feminista de consum, de cures, laboral, estudiantil aportant la nostra mirada i experiència a les concepcions de vaga general, per una vaga de totes i aquest any seguim amb el convenciment que malgrat la precarietat extrema, les retallades de drets, la repressió, la pandèmia i l’aïllament en què ens ha deixat aquesta situació, aquest vuit de març cal que ens autoorganitzem i apleguem forces per seguir JUNTES, DIVERSES i REBELS.

SI NOSALTRES ENS ATUREM, S’ATURA EL MÓN.

Aquest 8M les feministes tornem a sortir als carrers i expressem la nostra ràbia. Som feministes que vivim per tot el territori (pobles, barris, escoles, llars, centres de treball i universitats). Som dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual. Som migrades i racialitzades, gitanes i paies. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, transgèneres, transexuals, bisexuals, inter, queer, hetero i asexuals. Som les assassinades, som les preses, som les que s’han quedat als conflictes armats, a les fronteres, a la mar Mediterrània i a totes les mars.

La pandèmia del COVID19 a més de la crisi sanitària ha agreujat la crisi política, social, laboral i de drets civils. Ha intensificat una situació crítica i estructural de desigualtats i precarietats. En cap moment s’ha visibilitat la impossibilitat del sistema capitalista d’encarar les cures expressades en el conjunt de les nostres vides i que afecta de manera desigual diferents col·lectius com les dones migrants i racialitzades, les dones joves i grans, les persones diverses d’identitats i gèneres dissidents, les dones amb diversitats funcionals i sensorials, les treballadores sexuals, les dones que exerceixen la prostitució…

En el moment actual, com a feministes, no volem deixar de denunciar la militarització de la societat, una militarització que promou la utilització de les armes per davant de la vida de les persones, un fet que avui veiem clarament en la guerra declarada a Ucraïna.

Amb la pandèmia o sense pandèmia, les nostres accions no s’aturen!

Podeu llegir el manifest complet aquí.

Us esperem als carrers!

Llum verda al Parlament per fer realitat el Centre Català d’Empresa i Drets Humans

/en , ,

El Parlament de Catalunya ha admès a tràmit la Proposta de Llei de creació d’un organisme d’avaluació de l’impacte sobre els Drets Humans de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. Ho va fer ahir, dimecres 9 de febrer, després de rebutjar l’esmena a la totalitat presentada per Vox amb els 111 vots en contra dels grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem, i 19 a favor de Vox, Ciutadans i Partit Popular. Això vol dir que ara s’obre un procés de debat en el si del Parlament per abordar la proposta de llei i consensuar un text definitiu que s’aprovaria aquest 2022, culminant així un procés de sis anys iniciat el 2016.

En el cas d’aprovar-se, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels Drets Humans a nivell internacional, situant-se en la mateixa línia de treball de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals. La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a la creació d’aquest organisme. Núria Carulla, portaveu de les entitats impulsores: “valorem positivament que finalment el Ple hagi donat llum verda a la tramitació de la Llei, i esperem que durant el tràmit parlamentari es respecti l’esperit del text i els objectius pels quals hem demanat que es creï el Centre. Per això treballarem intensament per implicar el màxim d’actors possibles per fer d’aquesta llei una iniciativa pionera al món “.

Les entitats impulsores (entre les quals hi som) busquem recollir més suports a la iniciativa i és per això que s’ha habilitat una recollida de signatures de suport al manifest per a la creació del Centre a través de la web alertaDH.org, on també s’hi poden trobar 14 casos documentats d’empreses catalanes que vulneren els drets humans arreu del món, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.

Posicionament dels grups parlamentaris promotors

Els grups parlamentaris que han donat suport a la proposta han defensat la necessitat de crear aquest centre per garantir la coherència de polítiques públiques de la Generalitat. El diputat socialista Ferran Pedret ha advertit que aquesta proposta no va en contra les empreses, ja que la majoria actuen bé, sinó en contra d’aquelles que sí vulneren els drets humans: “Seria injust atribuir al conjunt de les empreses catalanes i, fins i tot, de les transnacionals una vulneració sistemàtica dels drets humans, dels drets laborals o dels drets ambientals o dels pobles indígenes. Però també seria mentir obviar que aquestes vulneracions existeixen i que és difícil arribar a establir les responsabilitats per la manera com les empreses usen els marcs regulatoris per eludir responsabilitats. Per tant, avançar en el camí per regular és important”. En la mateixa línia ha parlat Junts per Catalunya: ”Ens agrada molt aquesta idea de valor afegit, de segell de qualitat que suposa el respecte als drets humans”, ha dit Francesc Dalmases, que també ha afegit que cal mantenir la coherència entre el que es defensa a Catalunya i a Madrid.

En Comú Podem, de la mà de Susanna Segovia, també ha destacat que no és una amenaça per les empreses sinó un suport perquè facin millor la seva feina perquè ”garantir de Drets Humans no pot ser una amenaça per a ningú”. Segovia ha posat el focus en el procés de tramitació: “Si acabem aquesta tramitació amb un Centre descafeïnat ens estarem fent un flac favor a totes perquè acabarem una altra vegada amb una llei que sobre el paper és molt bonica, però que no és eficaç ni serveixi per a res”. En aquesta línia ha parlat Eulàlia Reguant, de la CUP, que reclama que hi hagi poques modificacions del text perquè no s’aprovi un “Centre descafeïnat que serveixi per rentar-se la cara però no per generar informes que provoquin canvis en actituds”. Pels cupaires, que Catalunya sigui reconeguda vol dir respectar els Drets Humans: “hem de ser exemple de com volem relacionar-nos amb el sud global i com volem que es garanteixin els seus drets”. Finalment, Ana Balsera, d’Esquerra Republicana, per la seva banda, ha emmarcat aquest Centre en l’estratègia nacional de d’empresa i Drets Humans: “Els Drets Humans s’han de defensar aquí i arreu, a Catalunya i arreu del món”. Demana, però, incloure més actors en el debat, com el món empresarial i el sindical.

En què consisteix la proposta de Centre?

El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.

El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els Drets Humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de Drets Humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.

Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior.

El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, el 2019 i 2021 per unanimitat o majoria absoluta.

Ampli suport social

Més de 8.000 organitzacions socials hi donen suport. La iniciativa compta amb els principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport elConsell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC), la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, LaCoordi, Mujeres Migrantes Diversas,Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.

Qui forma part del Grup impulsor?

El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres,Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT,Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.

Més de 8.000 entitats i cooperatives impulsem la creació del Centre Català d’Empresa i Drets

/en , ,

La Proposta de Llei de creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans al Parlament de Catalunya després d’anys de treball ha estat registrada al Parlament de Catalunya, gràcies al  suport dels grups parlamentaris de Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem.

La proposta és fruit del Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a aquest organisme pioner, entre elles la XES.

A la roda de premsa que s’ha celebrat al Parlament, Amaia Garcia, portaveu de les entitats promotores, ha expressat que “el futur Centre català d’Empresa i Drets Humans vetllarà perquè la internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius i vulneri drets humans, especialment en els països més empobrits”.

El Centre català d’Empresa i Drets Humans és una proposta referent al món en l’avaluació de l’impacte sobre els drets humans i el desenvolupament sostenible de les operacions de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. En aquest sentit, Marco Aparicio, també portaveu del Grup ha assenyalat que “el Centre català d’Empresa i Drets Humans és un organisme públic, independent i amb participació de la societat civil que és únic i necessari; confiem que aviat esdevingui una realitat”. Aparicio ha destacat algunes de les funcions que tindria el Centre: investigar demandes de possibles vulneracions de drets de les empreses, acompanyar les comunitats afectades, demanar a les empreses que participin en processos d’esclariment d’aquestes investigacions i sancionar a les empreses que es neguin a respondre als requeriments d’informació.

El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta. Amb aquest Centre, Catalunya seria pionera en la defensa dels drets humans en el món i en garantir l’actuació responsable de les empreses transnacionals que operen a Catalunya, tal i com s’està sol·licitant des de Nacions Unides.

En què consisteix la proposta del Centre?
El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.

El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els drets humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.

Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal i com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior. La web AlertaDH recull diferents casos i exemples de vulneració de drets humans per part d’empreses catalanes, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.

Ampli suport social
Si fa un any la proposta estava impulsada per dues plataformes de segon nivell que representen unes 150 entitats, aquesta vegada són més de 8.000 les organitzacions socials que hi donen suport, entre les quals ens hi compten a través de la nostra comissió internacional. La iniciativa té el suport dels principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, Mujeres Migrantes Diversas, Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.

Qui forma part del Grup impulsor?
El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres, Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT, Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.

Presentem “Economia Solidària i Feminista”

/en , , ,

El dimecres 17 de febrer a les 18 h presentem el nou llibre de la col·lecció Eines de la XES, Economia Solidària i Feminista a La Comunal (Riera d’Escuder, 38, baixos, Barcelona). És un acte amb totes les mesures de seguretat, per tant, és necessari reservar plaça a: [email protected]

L’obra reconeix la producció col·lectiva de pensament i les pràctiques que integren perspectives feministes, anticapitalistes i antiracistes a Catalunya. Contextualitza l’Economia Feminista, l’Economia de les Cures, l’Ecofeminisme i el Feminisme Decolonial i reflexiona, a partir de diversos articles, sobre les aportacions i dificultats de les pageses a Catalunya, els projectes d’autoorganització laboral i de suport mutu de les treballadores de la llar i les cures, els processos de transició organitzatius feministes, la denúncia del racisme burocràtic, institucional, sexista i mercantilista, la salut comunitària i les experiències d’urbanisme feminista. Pretenem fer virar el rumb de l’Economia Social i Solidària per evitar les inèrcies productivistes i desmuntar estretors conceptuals que en limiten el potencial emancipatori. Per explicar l’Economia Feminista a partir de la nostra experiència encarnada, ens resulten completament reveladors una sèrie de fets: hem patit un accident de bici, hem assumit les responsabilitats de cures de petites i grans, tan intenses en el moment pandèmic, i hem sigut desnonades, sense comptar-hi la precarietat multidimensional de la vida de tantes.

Les autores del recull són Mireia Bosch, Alba Crespo, Sarai Dorado, Mercè Esteban, Júlia Granell, Elba Mansilla, Martina Marcet, Estel·la Marcos, Ana Muñoz, Tariana Salazar i Blanca Valdivia. 

La publicació és fruit de la cooperació de moltes persones i entitats, del treball compartit entre les companyes de la Comissió d’Economies Feministes de la XES, les membres del postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius (coordinat per la Universitat Pompeu Fabra, La Ciutat Invisible i la Xarxa d’Economia Solidària), la Comissió de Publicacions i Formació de la XES i la cooperativa editorial Pol·len Edicions.

 

Declaració de la Confluència Feminista enfront de totes les formes de violències

/en , , ,

Des de la Confluència Feminista de les Economies Transformadores en aquest 25N, “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les dones” llancem aquest manifest, mobilitzades i organitzades enfront de les formes de violència econòmica que es vénen articulant amb les violències patriarcals, racistes i xenòfobes, en aquest sentit també volem condemnar totes les formes de violències contra dones, travestís, trans, lesbianes, bisexuals i no binàries.

Aquest document col·lectiu, és fruit dels espais assemblearis de convergència collectiva, on s’han articulat veus de xarxes, organitzacions i col·lectius feministes des de diferents parts del món i realitzats de manera virtual al juny i novembre de 2020 en el marc del Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores.

Apostes

En aquests llargs mesos de pandèmia s’han accentuat les desigualtats i s’han agreujat les violències, al mateix temps que la pandèmia, es torna pretext per a una escalada de formes de feixisme i vigilància social. Enfront d’aquestes formes, nosaltres apostem per construir alternatives i estratègies per a un món en crisi (sanitària, financera, humanitària i de cures) i transitar cap a una economia per a la vida, on la solidaritat i la cura estiguin en el centre:

  • Considerem que la violència de gènere és una expressió de la crisi profunda del patriarcat i de les masculinitats, però tenen a veure amb aquest món polític d’exclusió.
  • La territorialització de les lluites feministes és bàsica per a enfortir els llaços comunitaris i la construcció col·lectiva des de les bases. En aquest sentit l’acció micropolítica ens permet articular totes aquestes dimensions en una lluita constructiva.
  • En el marc d’una profunda crisi ecològica, es torna urgent articular les nostres lluites amb els moviments anti-extractivistes i per la justícia climàtica.
  • És necessari enfortir les lluites antiracistes (“amb racisme no hi ha democràcia”). Les lluites per la democràcia i contra els feixismes religiosos, econòmics i polítics també es proposen com a eixos comuns.
  • Necessitem canviar el model i construir des d’una perspectiva ecofeminista, un sistema no patriarcal, on puguem tenir sobirania sobre els nostres cossos, i territoris.
  • Volem desmuntar la narrativa de l’hegemonia de la “nova normalitat”, perquè per a les dones i dissidències sexuals, el sistema macroeconòmic actual alimenta el poder del gran capital, i l’acumulació per despulla de recursos, drets i llibertats.
  • Disputar la perspectiva neoliberal i la supremacia del mercat, que afirma que la inversió social és una despesa no és important i no és bona per al desenvolupament i el creixement ràpid i efectiu. Ara més que mai -en el marc d’una crisi sanitària- es necessiten enfortir programes i polítiques públiques de salut, educació, habitatge, treball, i de cures entre altres, com a urgències per al període que ve.
  • El dret a l’hàbitatge: la pandèmia va posar en evidència la crisi residencial i la situació en la qual ja es trobaven dones, migrants i persones LGBTQ+ en situació de carrer.
  • En la ‘vida d’abans’ denunciàvem la matriu de sobrecàrrega de treball de les dones i de violència masclista que caracteritzen aquest sistema i que avui s’accentuen. El confinament en les llars ha significat una reconcentració en aquests espais, sovint precaris, de presències i tasques tradicionals i noves. Les cures de sempre ara se superposen amb el virtual trasllat de l’escola a la casa, amb el ‘teletreball’, entre altres. Aquest esquema, que es prolongarà amb algun matís en la següent etapa, lluny d’un avanç, suposa una reculada en les ja limitades formes d’organització de les cures.
  • Importància del treball comunitari de cures. És necessari reconèixer i redistribuir els treballs de cures que sostenen la vida i la seva reproducció.
  • Les finances i recursos monetaris han de ser redistribuïts en funció de la cura, en aquest sentit reconeixem la necessitat d’un canvi de model.
  • Lluitar pel dret de les dones i persones gestants a decidir sobre els seus cossos i el dret a l’avortament legal, segur i gratuït.

Una agenda urgent i col·lectiva

Per això, proposem una sèrie d’elements per a la creació d’una Agenda Urgent per a construir juntes, col·lectivament i amb la necessitat d’un canvi de paradigma en l’acció, que les estratègies siguin pensades des de la base local, des de les comunitats mateixes, i generar revolucions situades cap al global. Aquesta agenda ha d’incloure la defensa dels drets de les dones i persones LGBTI+ però en articulació amb les lluites per a protegir la terra, el medi ambient, la sobirania alimentària, en contra de l’extractivisme i unir-se a altres moviments i economies transformadores del món:

  • Continuar articulant les forces del feminisme, des d’una perspectiva de transformació, construint una trobada internacionalista amb altres moviments.
  • Una altra educació per a les nostres relacions, que s’alimenti dels sabers dels pobles indígenes i de les experiències pageses, que pensi altres formes a partir de l’educació popular com a estratègia metodològica per a qüestionar les relacions de poder a partir de les nostres històries, desitjos i vivències.
  • Construcció i enfortiment de la salut pública i dels sistemes de protecció universal enfront de la mercantilització de sistemes sanitaris.
  • Articular les lluites pels drets de treballadores remunerades de les llars i les treballadores de la cura. Reclamar la inclusió dels treballs de cura en els PIB dels països.
  • Rebuig a l’especulació immobiliària sobre els nostres territoris urbans i no urbans.
  • La qüestió del deute dels Estats i persones especialment de les dones, com la financerització de la vida.
  • Desenvolupament d’un programa d’economia solidària, social, feminista i ecològica.
  • Desmercantilització alimentària com a clau en la lluita quotidiana eco-feminista que aposti per la defensa de la vida des de la sobirania, la interdependència solidària i la sostenibilitat.
  • Lluitar per la sobirania digital.
  • Despatriarcalizació de les relacions de poder, tant en l’espai/àmbit públic com dins de les nostres xarxes i organitzacions.
  • La necessitat d’abordar la formació de dones en els escenaris públics, davant les diverses violències polítiques que s’estan visualitzant en cadascun dels nostres entorns locals.
  • Trencar amb el binomi productiu/reproductiu i incorporar i visibilitzar l’esfera reproductiva en els discursos i les pràctiques econòmiques.

En clau internacionalista

A més, des dels feminismes articulats en clau internacionalista, des de l’Assemblea de la Confluència ens solidaritzem i denunciem:

  • Denunciem les polítiques xenòfobes i discriminatòries contra lxs migrants, refugiadxs i les seves famílies, que no obstant això contribueixen al desenvolupament internacional i a la societat on viuen. La cerca de més inversió estrangera està donant lloc a acords comercials que promouen la globalització i els corrents de capital, mentre que es criminalitza i es qüestiona la mobilitat de les persones en el món. Els Estats i els organismes internacionals (Alt Comissionat de Drets Humans, OIM, ACNUR) han de reconèixer la migració com un dret humà, amb la llibertat de transitar els territoris a nivell nacional, regional i mundial.
  • Denunciar la militarització dels territoris i els desplaçaments forçats; la repressió sistemàtica que s’estén sobre les comunitats indígenes i la criminalització de lxs defensorxs de territoris en resistència enfront de l’avanç dels models extractivistes.
  • Celebrem les mobilitzacions de la joventut en defensa de la democràcia al Perú, Guatemala, Xile i tants altres. Ens solidaritzem amb el Moviment de Dones del Kurdistan, que està construint economia des de les dones.
  • Denunciem l’escalada autoritària a Amèrica Llatina, l’avanç dels moviments anti-drets i neoconservadors i l’amenaça que suposa per al món el govern feixista, racista, misogin, LGBTFòbic i ultradretà de Bolsonaro al Brasil. El seu atac contra la democràcia, els drets, el medi ambient, les dones, la població negra, els pobles indígenes i els seus territoris. És imperatiu detenir al govern de Bolsonaro-Mourão, que impulsa la devastació de l’Amazònia i del patrimoni immaterial dels seus pobles.

Lluites

Lluitem per alternatives a la crisi climàtica, de cures, financera i civilitzatòria. Convoquem a la construcció comuna al costat de la resta dels moviments d’economies transformadores a:

  • Continuar trobant-nos, connectant i activant els processos de confluència, aprofundint en la construcció des de la sostenibilitat de la vida.
  • Continuar construint espais altermundistes rumb a la commemoració dels 20 anys del Fòrum Social Mundial al gener de 2021.
  • Continuar aprofundint les anàlisi i les propostes de les economies feministes, en un camí de transició que ha de fer-se des del col·lectiu, incloent una ecologia de sabers.

De la resistència a la creació col·lectiva!
Per una Economia per a la vida i no a costa de la vida
Confluència Feminista de les Economies Transformadores
Novembre 2020

Per donar suport o adherir-vos contacteu amb Maria de REAS Red de Redes [email protected] o Flora de DAWN [email protected]