Acompanyament per incorporar la mirada feminista

Cada cop són més les empreses i organitzacions que volen fer un canvi en la seva cultura organitzativa, en la seva estructura i funcionament per incorporar internament la perspectiva de gènere i la mirada feminista.

 

Almena Feminista Ofereix formació i assessorament a organitzacions i institucions per a la incorporació de la perspectiva de gènere i feminista en projectes, programes, accions concretes o en el si de la mateixa organització (relacions de poder, centralitat de les cures, desigualtats laborals, etc.). També capacita en comunicació inclusiva i abordatge de les violències masclistes.

Barabara Educació té un catàleg de formacions sobre la introducció a la perspectiva de gènere a les organitzacions. Acompanya en el disseny de plans d’igualtat i facilita processos d’implementació, avaluació, disseny i reformulació, per a apoderar equips a encarar processos futurs.

Candela, acció Comunitària i Feminista ofereix formacions i assessorament on compartir, reflexionar, prendre consciència i buscar estratègies de canvi personal i organitzacional. Van dirigides a entitats que volen aturar-se i reflexionar conjuntament sobre la seva tasca diària i dinàmica interna per incorporar una perspectiva de gènere.

Cos Cooperativa de Salut amb un enfocament sistèmic, acompanya processos com la revisió de rols i dinàmiques internes, les desigualtats en les càrregues de feina i responsabilitats, la dificultat en la crítica, la incapacitat comunicativa a l’hora d’abordar conflictes, la resolució de dinàmiques masclistes, l’anàlisi de rang i poder dins el col·lectiu, les càrregues emocionals i el canvi d’etapa dels projectes.

El camino del Elder imparteix formacions en gestió d’equips, poder, influència i estatus, així com gestió de les cures a les organitzacions. També assessoren sobre comunicació assertiva i gestió de les emocions. Pot fer o acompanyar una diagnosi de la cultura organitzativa des de la perspectiva de gènere i mirada feminista i acompanyen processos de reflexió i implementació d’aquesta nova cultura.

Equilàtera acompanya en l’elaboració de plans d’igualtat, diagnosis feministes, protocols de prevenció i abordatge de les violències masclistes, així com processos de sensibilització i formació. També assessoren en la creació de plans de conciliació, polítiques LGTBIA+, i en la incorporació, en general, de la perspectiva de gènere a les organitzacions.

Etcèteres acompanya i forma empreses i organitzacions que vulguin repensar-se per atendre qüestions relatives al model d’organització, governança i gestió des de les relacions entre les persones i abordar les cures dels equips amb mirada interseccional. També assessora en l’elaboració participada de protocols de prevenció de violències.

Fil a l’agulla fa acompanyament a les organitzacions en perspectiva de gènere per abordar el masclisme existent, prendre’n consciència i accionar mesures per transformar-lo. També acompanya en la incorporació de les cures i en la redacció de protocols. Pot fer un diagnòstic de cures en la organització i ofereix càpsules formatives per a homes.

Fundació Surt acompanya en l’elaboració i implementació de plans d’igualtat i LGTBI i protocols per la prevenció i abordatge de les violències masclistes. També ofereix formacions sobre com aplicar la perspectiva feminista i interseccional en els projectes i intervenció social i en la cultura organitzativa entre d’altres.

Kalidoscopia ofereix formacions per a empreses i entitats en sensibilització en perspectiva de gènere, en lideratge inclusiu, en comunicació no sexista i per la sensibilització en el col·lectiu LGTBIQ+.

L’Esberla assessora, acompanya i facilita en la incorporació del feminisme i l’ètica de la cura a les organitzacions, mitjançant diagnosis de gènere i LGBTIQ+, plans de transició ecofeminista, protocols, plans d’usos del temps, reglaments de règim intern i facilitacions grupals. A banda, fa formacions en aquestes temàtiques.

L’Eixida fa acompanyaments de projectes a grups amb perspectiva feminista i compten amb facilitadores de processos. També acompanya en l’elaboració de pressupostos amb perspectiva feminista.

La ciutat invisible acompanya en l’elaboració del reglament de règim intern amb visió de gènere i pot transferir la seva experiència en temes com la bestreta i polítiques laborals equitatives, permisos de parentalitat ampliats o apoderament tècnic. També acompanya en la creació d’iniciatives autogestionades en l’àmbit de la cura.

NUS Cooperativa acompanya a grups en noves formes de relacionar-se i d’abordar els conflictes amb una mirada feminista i comunitària per generar espais diversos, justos i sostenibles. Ho fa acollint totes les veus, cuidant objectius, processos i, sobretot, a les persones.

 

Vira Cooperativa Feminista realitza diagnosis de la situació de les entitats des de la perspectiva feminista i fa formacions sobre perspectiva feminista en l’àmbit laboral i d’actuació de l’entitat. Fa acompanyament en l’elaboració del pla d’igualtat intern i assessorament per a l’elaboració del reglament de règim intern des de la perspectiva feminista.

Quatre Cantonades ofereix acompanyament, facilitació grupal i formació en temàtiques com les dinàmiques de cura a les organitzacions, els plans d’igualtat o la sensibilització de gènere a la plantilla. També treballa temes com la intersecció entre el gènere i racialització, la societat no binària, el gènere a les xarxes socials o la coeducació i l’antifeminisme a les aules.

Col·lectiu Posidònia ofereix assessorament, formació i acompanyament a través d’espais facilitats o de gestió emocional per posar la mirada sobre diversos temes de l’organització i generar canvi. També ajuda a construir i aplicar protocols amb mirada feminista, posant atenció en el llenguatge que s’utilitza.

L’Etnogràfica, antropologia per a la transformació social acompanya i forma organitzacions per incorporar la perspectiva feminista i interseccional en els seus projectes, abordatges i estructures. Amb les eines de l’antropologia crítica, dissenyen projectes, fan recerca aplicada, informes, diagnosis i consultoria organitzacional.

 
 

Si busqueu serveis específics d’acompanyament a les organitzacions en la prevenció i abordatge de violències masclistes, podeu consultar aquest recull.

La cultura comunitària surt reforçada amb la jornada de la XEC d’enguany

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Vallcarca (Barcelona) la Jornada de Cultura Comunitària amb molt bona acollida. Organitzada per la Xarxa d’Espais Comunitaris de la XES, més d’una trentena de presones representants de diferents projectes col·lectius han participat en la trobada centrada aquest any en reflexionar i fer propostes per seguir enfortint els projectes i espais comunitaris.

La jornada ha permès, en la seva primera part, parlar de diversos aspectes que travessen la cultura comunitària a través de tres taules de debat. Aquestes han tractat sobre com treballar la diversitat en els espais comunitaris, sobre l’impacte de programar activitat cultural en aquests espais, i sobre el fet cultural de la cultura comunitària. Posteriorment s’hi ha fet una posada en comú.

La Jornada de Cultura Comunitària, celebrada aquest dissabte 4 de novembre al Casal de Barri de Can Carol, ha finalitzat amb un dinar popular i un concert de sobretaula amb el grup Igomà.

Per un llenguatge inclusiu en tots els àmbits

A la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya sabem que el llenguatge no és només un sistema de comunicació. I, sobretot, sabem que no és neutre, tot el contrari: la llengua és portadora dels patrons i valors dels grups dominants i del poder establert en la societat i reflecteix fidelment la manera com la comunitat que l’utilitza entén el món. En una societat on encara persisteixen desigualtats de gènere, de classe i discriminació envers diversos grups humans, és essencial reconèixer que el llenguatge pot contenir elements que contribueixen a aquesta discriminació.

És a les nostres mans utilitzar tots els recursos possibles per tal d’evitar el sexisme lingüístic i la discriminació en el llenguatge. Lamentablement, aquests darrers dies assistim amb tristesa i indignació al retrocés en l’aplicació del llenguatge inclusiu en algunes institucions catalanes. Per exemple, la tornada a l’ús del masculí genèric a la Universitat de Barcelona i el seu rebuig cap al desdoblament femení/masculí, a més del posicionament reiterat de l’Institut d’Estudis Catalans en la mateixa línia. El principal argument és que el masculí genèric és la fórmula gramaticalment correcta i que no exclou les dones ni les persones no binàries.

Nosaltres volem assenyalar que quan emprem el masculí genèric en una frase estem generant confusió, com a mínim. Però també estem fent una cosa més greu: estem distorsionant la realitat, invisibilitzant i, fins i tot, menyspreant les dones i les persones no-binàries. Perquè les persones pensem amb paraules i allò que no es diu no es pensa. Així doncs, aquesta pràctica lingüística no és de cap manera un assumpte banal:; fomenta una visió androcèntrica del món i perpetua rols i estereotips de gènere.

Des de la XES convidem totes les institucions, organitzacions i persones de Catalunya a activar o reactivar el seu compromís amb l’ús del llenguatge inclusiu, un llenguatge que reconegui i representi la diversitat i que no reprodueixi desigualtats. Això implica l’ús de formes lingüístiques que visibilitzin totes les persones, sense importar el seu gènere.

A més, defensem l’ús del llenguatge inclusiu i de la comunicació inclusiva en general (en fotografies, icones, relats, portaveus…) com una eina de transformació social. Volem una comunicació que no només reflecteixi la realitat diversa, sinó que també contribueixi a la construcció d’una societat més justa i equitativa.

La primera fita en el camí cap a un nou model de FESC

Aquest passat cap de setmana, divendres 20 i dissabte 21 d’octubre, s’ha celebrat a la Fabra i Coats de Sant Andreu el Fòrum de l’Economia Solidària de Catalunya. Enguany s’ha estrenat aquest nou format de trobada que, juntament amb el Festival que se celebrarà el 2024, conformarà el nou model de la FESC.

El Fòrum FESC tenia com a objectiu ser l’espai de trobada per a les iniciatives de l’economia social i solidària: un entorn de debat, intercooperació, relacions i formació entre entitats, treballadores i activistes de l’ESS. Un espai per gaudir, aprendre, formar-se i fer comunitat.

Gràcies als centenars de persones que han passat per la Fabra i Coats aquest cap de setmana aquest objectiu s’ha vist assolit amb escreix!!

El Fòrum FESC’23 va començar divendres 20 d’octubre a les 10h amb la presentació de la primera resolució de Nacions Unides per a la promoció de l’economia social i solidària al món, que es va aprovar el mes d’abril passat. Ens la va presentar a l’espai Micaela Chalmeta un dels seus principals impulsors, en Madani Coumaré, president de la Xarxa Africana per a l’ESS i Co-Coordinador Intercontinental de RIPESS. El van acompanyar Sandra Moreno (coordinadora de RIPESS), Víctor Meseguer (Comissionat Especial per a l’Economia Solidària del Ministeri de Treball i Economia Social), Nina González (Comissió Internacional de la XES) i Marta Grau (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament).

Presentació de la resolució de l’ONU per a la promoció de l’ESS al món

A continuació va tenir lloc la 3a Jornada de Polítiques Públiques a la sala Elisa Garcia, coorganitzada per la Xarxa de Municipis ESS (XMESS) on més de 40 entitats es van trobar amb altres tantes administracions per tal d’afavorir i acordar contractacions públiques futures.

Jornada de Polítiques Públiques

La tarda a la Fabra i Coats va acollir dues activitats paral·leles, la Sessió d’Intercooperació a la sala Micaela Chalmenta i les Cites ESS a l’espai Josep Maria Tatché.  La Sessió d’Intercooperació, focalitzada en els sectors de l’habitatge, les cures, l’energia i l’alimentació, va servir per veure com des de la intercooperació s’està enfortint la dimensió comunitària, fent incidència política i generant vies de resistència/resiliència davant el panorama polític actual. A l’espai d’enxarxament de les Cites ESS es van posar en comú projectes i persones interessades.

20 anys de la XES i 10 anys de Pam a Pam

A partir de les 19h, a la sala Elisa Garcia es va celebrar la festa d’aniversari dels 20 anys de la XES i els 10 anys de Pam a Pam. Amb una conducció meravellosa del Víctor Jiménez de la cooperativa sòcia BitLab i la XES Sant Andreu i la Cristina Grau de la cooperativa sòcia FGC Advocats, hi va haver lloc per a la retrospectiva i els records més entranyables, però també per considerar el present i les perspectives de futur de la XES.

Hi van participar des de la distància en Marcos Arruda, economista i fundador de la Xarxa Global de Socioeconomia Solidària i en Paco Hernández, del CASAL i la Comissió Internacional de la XES. Presencialment vam escoltar a en Jordi Via, un dels impulsors de la XES i soci fundador d’Arç Cooperativa i Joan Lluís Jornet, co-fundador del Col·lectiu Ronda, tots dos aportant l’experiència dels primers anys de la XES i la mirada retrospectiva. La Marina Reig de La Clara Comunicació i la Comissió Antiassetjaments de la XES i la Nina González de FETS i la Comissió Internacional de la XES, totes dues també membres de la Comissió Permanent de la XES, van sumar la mirada present amb un diàleg molt ocurrent. Per últim, l’Eva Vilaseca, d’Espai Ambiental, la Comissió d’Ecologia i també la Permanent de la XES va mirar al futur i va dibuixar com serà (o hauria de ser) la XES del 2043.

La gala de premis de Pam a Pam ens va fer riure i emocionar a parts iguals i va retre homenatge a diverses iniciatives i activistes de Pam a Pam. A més, el kahoot de la XES va esdevenir un joc trepidant i molt divertit, traient la versió més competitiva dels assistents, que es van dividir per equips per demostrar qui en sabia més de la història i l’actualitat de la Xarxa d’Economia Solidària. No podia faltar el pastís i la bufada d’espelmes, que totes les assistents van fer conjuntament. I per acabar la festa, molt bona música amb la Garreggae.

Moment de la Gala de Pam a Pam, durant la celebració del doble aniversari

Les taules rodones van ser les protagonistes del matí de dissabte 21 d’octubre a les sales Elisa Garcia i Micaela Chalmenta, alhora que continuaven les Cites ESS a l’espai Josep Maria Tatché. Vam parlar sobre el creixement de les iniciatives de l’ESS, la crisi de participació, els grans reptes per arribar a nous públics i la transició ecosocial.

Durant l’hora de dinar ens va acompanyar la música de l’Olga Zoet, un projecte musical autogestionat que neix de la música d’autor i que aposta per explorar diferents sonoritats amb una mescla entre la música acústica, el pop i l’electrònica. La seva sonoritat i les seves lletres estan dibuixades des de la sensibilitat, la intimitat i l’exploració d’un món oníric que representa un viatge a la profunditat d’allò que ens fa humans.

Olga Zoet en concert

A la tarda, van tancar el Fòrum FESC’23 dues taules rodones més i es va parlar i debatre sobre com fer més culturalment diversa i inclusiva l’ESS i sobre models de gestió i relació públic-cooperativa-comunitària.

ACCEDEIX A TOTA LA INFORMACIÓ DE LES TAULES RODONES DEL FÒRUM FESC’23

Reprogramació d’activitats per la manifestació contra el genocidi a Palestina

Davant els esdeveniments terribles d’aquestes darreres setmanes a Palestina es va convocar la manifestació unitària “Aturem el genocidi a Palestina”, que va sortir a les 18h del dissabte 21 d’octubre dels Jardinets de Gràcia a Barcelona. La XES es va voler sumar a aquesta protesta, acabant el Fòrum FESC’23 abans del que estava previst per tal d’arribar a temps a la manifestació i convidant a totes les assistents al Fòrum a sumar-s’hi. També ens vam adherir al manifest.

Així, es van reprogramar les Cites ESS previstes durant la tarda de dissabte a diferents moments del matí i es van posposar dues activitats: la sessió de treball i la festa de presentació del Festival FESC’24, que es reprogramaran pròximament. S’informarà pels canals de comunicació habituals de la XES quan hi hagi nova data i espai.

Moltes gràcies a totes per fer possible el Fòrum FESC’23, especialment a les voluntàries i molt especialment a les alumnes de l’Itinerari Formatiu Específic  d’Auxiliar en Vendes i Atenció al Públic de l’Institut Domènech i Montaner de Reus.

Podeu veure totes les fotos del Fòrum FESC’23 aquí i del doble aniversari aquí.

Fòrum FESC'23
20 anys XES i 10 anys Pam a Pam

Tot a punt pel nou Fòrum FESC

L’estrena del Fòrum per a l’Economia Solidària de Catalunya aquest 20 i 21 d’octubre a Barcelona és el punt de partida de la transformació de la FESC, que culminarà al 2024 amb la incorporació del Festival FESC. El Fòrum FESC es planteja com un espai adreçat a persones i entitats de l’ESS per a la coneixença, l’intercanvi i el treball per tal d’enfortir el moviment i afrontar col·lectivament reptes i reflexions que ajudin a traçar un camí conjunt. La doble jornada, organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), té com a escenari el recinte Fabra i Coats-Fàbrica de la Creació i dissabte a la tarda veurà modificada la seva programació per assistir a la manifestació unitària pel poble palestí.

El Fòrum FESC comptarà amb una inauguració molt especial acollint la presentació a Barcelona de la resolució de l’ONU per a la promoció de l’Economia Social i Solidària a tot le món. Aquesta presentació, organitzada per RIPESS i la XES amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), anirà a càrrec de les seves principals impulsores. Una d’aquestes persones serà Madani Couramé, president de la Xarxa Africana per a l’Economia Social i Solidària (RAESS) i co-coordinador intercontinental de RIPESS. També hi haurà representants del Ministeri de Treball i Economia Social, ja que l’estat espanyol també va tenir un paper destacat a l’hora d’impulsar aquesta resolució. Així, hi intervindrà també Víctor Meseguer, comissionat especial per l’Economia Social de l’Estat. També participaran d’aquesta presentació Vicenç Margalef, de l’ACCD, així com Sandra Moreno, secretària executiva de RIPESS Intercontinental, i Nina González, de la comissió Internacional de la XES.

La jornada de divendres es planteja amb una sèrie d’activitats centrades majoritàriament en ser espai de trobada i enxarxament i que comptaven totes amb inscripció prèvia. Així, el matí estarà centrat en la tercera edició de la Jornada de Polítiques Públiques, coorganitzada per la XES i la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) i que té per objectiu posar en comú a entitats de l’ESS i administracions públiques per fomentar la col·laboració mútua. Les diferents administracions faran la tria dels sectors que els interessa conèixer, i les entitats inscrites -més d’un centenar- podran alhora triar amb quines administracions es volen reunir. Cada entitat participarà en 6 trobades diferents de 20 minuts de durada, segons la tria feta.

El divendres també servirà per acollir la Sessió d’Intercooperació. Una sessió que tindrá com a objectiu veure com des de la intercooperació s’està enfortint la dimensió comunitària, es fa incidència política i com es generen vies de resistència/resiliència davant el panorama polític actual. Tot i que està oberta a qualsevol iniciativa interessada, ens focalitzarem en 4 sectors: habitatge, cures, energia i alimentació.

Un altres dels plats forts de la jornada de divendres -i que es repetirà dissabte- són les anomenades Cites ESS, que permetran fer presentacions ràpides d’iniciatives -no més de 30 minuts- en un format íntim i proper. Aquesta activitat té més de 50 entitats inscrites i repartides en 4 taules de presentació. En el cas de dissabte aquesta activitat es reubicarà a causa de la finalització de la FESC abans d’hora per la manifestació de solidaritat amb el poble palestí.

La jornada de divendres culminarà amb una commemoració dels 20 anys de la XES i dels 10 anys de Pam a Pam, una celebració adreçada a tot el moviment que durant tots aquests anys hagi tingut vincle amb la XES i amb el mapa de referència d’economia solidària. A banda de sopar i música amb La Garreggae, hi haurà espai i activitats per al retrobament, el record i la cohesió.

Dissabte: torn de la reflexió

El dissabte del Fòrum FESC centrarà majoritàriament la seva atenció en la reflexió al voltant de diferents qüestions relacionades amb l’ESS que afecten a tot el moviment i el sector, amb unes taules rodones que es plantegen com actes oberts sense necessitat d’inscripció prèvia.

Una de les taules del dissabte girarà al voltant del creixement de les iniciatives de l’ESS i la preocupació perquè aquest increment viscut els darrers anys mantingui els valors i l’essència de l’Economia Solidària (governança, presa de decisions, canvis en la cultura organitzativa, etc.). Hi participaran Jordi Valls (Hobest), Ester Vidal (Directora de Serveis d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona) i Anna Fernàndez de la XES, i estarà moderada per Raimon Carreras (Cooperativa Escola Lliure el Sol).

Una altra de les preocupacions del moviment al voltant de l’ESS és sobre la suposada crisi de participació que afecta a tot l’activisme en general i que, tot apunta, en particular també esquitxa l’ESS. En aquest sentit, una taula rodona tractarà sobre aquesta presumpta crisi i les seves causes i conseqüències amb Cristina Gotzens (ESPLAC), Maria Garcia (Ecologistes en Acció), Guillem Aragonès (Sindicat de Llogateres) i Xavier Serrà (Ateneu L’Harmonia) amb la moderació de Miquel Martorell (Escola Lliure el Sol i Pam a Pam).

La segona franja matinal tindrà un altre dels temes calents en l’entorn de l’Economia Social i Solidària: el repte de poder arribar a nous públics més enllà de l’activisme ja convençut. Per donar-ne algunes claus, seuran a la taula Carla Liébana (LaCoordi), Montse Santolino (LaFede) i Joana Ariet (Opcions i #ESSBCN2030) amb la moderació d’Alba Gómez (L’Apòstrof). Paral·lelament i amb un caire similar, una altra taula rodona girarà a la lluita per la Transició Ecosocial i com fer que aquest objectiu pugui fer un salt d’escala per arribar a un plànol macroeconòmic i assolir una societat postcapitalista i postcreixentista. En aquesta taula hi ha prevista la presència d’Héctor Tejero (responsable de l’àrea de Transició ecològica de Más Madrid i diputat a la Asamblea de Madrid) , Neus Casajuana (Revo Prosperitat Sostenible i WEALl Iberia), Enric Tello, (recercador de la UB en transició ecosocial agroecològica i membre d’Ecologistes en Acció de Catalunya) i Filka Sekulova (Universitat Oberta de Catalunya i Research and Degrowth). La moderació anirà a càrrec de Ruben Suriñach Padilla, de l’equip tècnic de la XES.

Després del dinar, acompanyat d’un concert en directe d’Olga Zoet, hi hauran les dues darreres taules més centrades la dimensió comunitària i de les cures. Per una banda, la taula rodona “Cap a una ESS culturalment més diversa i inclusiva” reflexionarà sobre diferents estratègies per incorporar la diversitat d’orígens, cultures i identitats a les iniciatives de l’ESS, atès que encara avui dia encara hi predominen les persones blanques malgrat tenir-hi un discurs feminista, antiracista i decolonial. Aquesta taula comptarà amb Wendy Espinosa (Mujeres Pa’lante), Arba (La Creatura), Marie Faye (Diomcoop) i Raül Rodríguez (l’HenBici) i amb la moderació d’Amelia Campos (Més que Cures).

Per la seva banda, el repte de desenvolupar economies plurals on col·laborin l’àmbit públic, el cooperativisme i les economies comunitàries centrarà l’altra taula rodona de la tarda, amb l’objectiu de posar en valor la pràctica público-comunitària com un gir institucional que afavoreix la democratització de l’economia. En aquesta taula hi ha prevista la participació de Juli Silverstre, Director General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat, en companyia de Judith Font (grup motor de l’Ateneu Popular de Salt ), Carla Güell (Resilience Earth) i Estela Alais (Comunalitat de La Florida s’Aveïna). La moderació anirà a càrrec de Marc Dalmau de l’Observatori Coopolis.

Canvis de darrera hora per solidaritzar-se amb el poble palestí

Un cop finalitzades les taules rodones de dissabte, la previsió era continuar amb més activitats com una nova fornada de l’activitat Cites ESS o la sessió de preparació del Festival FESC 2024 i de la festa de presentació posterior d’aquest esdeveniment que serà una de les dues potes de la FESC a partir de l’any vinent. Tanmateix, la XES ha decidit participar a la manifestació unitària “Aturem el genocidi a Palestina” que sortirà a les 18 h. dels Jardinets de Gràcia de Barcelona i que farà que el Fòrum finalitzi a les 17:30 h. També des de la XES es convida a sumar-s’hi per demanar massivament als governs i les institucions de tot el món que aturin aquesta massacre.

A causa d’aquest canvi, la segona fornada de Cites ESS es reprogramarà durant la resta d’hores de dissabte mentre que la preparació i presentació del Festival FESC’24 es postposen per noves dates i espais que informarem quan es confirmin.

Crida de la XES a sumar-se a la manifestació contra el genocidi a Palestina

La XES se sumarà a la manifestació unitària “Aturem el genocidi a Palestina” prevista pel dissabte 21 d’octubre a la tarda a Barcelona. A més, ens adherim al manifest que acompanya aquest acte reivindicatiu. El nostre suport implicarà que el Fòrum FESC’23 acabi abans del previst.

El Fòrum FESC, que havia d’acabar dissabte al vespre-nit, finalitzarà a les 17:30 h. després de les dues taules rodones de la tarda. En aquell moment marxarem des de Fabra i Coats cap a la manifestació unitària “Aturem el genocidi a Palestina” que sortirà a les 18 h. dels Jardinets de Gràcia de Barcelona.

També us convidem a sumar-vos-hi amb nosaltres per demanar massivament als governs i les institucions de tot el món que aturin aquesta massacre.

Les activitats previstes durant la manifestació es reubicaran

  • L’activitat de Cites ESS prevista a les 17:30h es reprogramarà durant el mateix dissabte
  • La sessió de treball i la festa de presentació del Festival FESC’24 les celebrarem més endavant. Us anirem informant quan sapiguem nova data i espai.

Participa a la Comissió Antiassetjament de la XES

Atenció, comunitat XES!

Estem cercant persones compromeses que vulguin unir-se a la Comissió Antiassetjament de la XES. Els projectes de la comissió són:

  • Reformular el protocol antiassetjaments de la XES.
  • Incentivar la formació de les sòcies en la matèria.
  • Gestió de casos d’assetjament en cas que sigui necessari.
  • Fer difusió de dades estadístiques.

La comissió es reuneix cada 3 setmanes i no cal formació prèvia per participar-hi.

Necessitem reforçar aquest espai, doncs la seva continuïtat està en perill. Si estàs interessada a crear un entorn segur i respectuós per a totes, posa’t en contacte amb nosaltres. La teva participació és fonamental!

Envia un correu a [email protected]

Nova sessió sobre comunicació interna

Aquest dimecres 4 d’octubre ha tingut lloc una de les sessions sobre Comunicació Interna que ha previst la XES en el marc del programa de formació EinESS, després de l’anterior formació realitzada el 30 de setembre com a complement de la Plenària de la XES.

Representants de l’equip tècnic, la Permanent, les xarxes locals i sòcies han participat en la sessió organitzada per l’àrea tècnica de Comunicació i que ha comptat també amb el suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat. L’activitat, realitzada alhora de manera virtual i presencial, ha servit per posar sobre la taula les diferents dimensions de la Comunicació Interna i sobre com abordar-les i quins recursos fer servir en una organització tan complexa com la XES.

Voleu revisitar el Fòrum per la Transició Ecosocial?

Uns mesos després de la celebració del Fòrum per la Transició Ecosocial, ja tenim la relatoria de resultats disponible. És un document extens i exhaustiu, que necessita calma en la lectura, i que serveix per sedimentar i compartir el coneixement col·lectiu generat durant aquells intensos dies de febrer.

Els dies 23 i 24 de febrer es va celebrar el Fòrum per la Transició Ecosocial, inicialment impulsat per la XES, Coòpolis i l’ODG, però al que es van sumar, com a promotors, Rebel·lió o Extinció, LaCoordi, End Fossil, Opcions, Ecologistes en Acció, Entrepobles, la Xarxa per la Justícia Climàtica i la Xarxa per la Sobirania Energètica. Al capítol 2 de la relatoria s’explica amb detall el procés col·lectiu de construcció del fòrum.

Com s’explica a la relatoria, el fòrum va transcórrer en dos dies, on destaquen dos grans moments:

D’una banda, el taller d’escenaris de futur dirigit a l’economia social i solidària, que va concentrar un centenar de persones vinculades a diferents espais de l’ESS a les Cotxeres de Sants. El fruït d’aquell treball col·lectiu, queda recollit a la relatoria al capítol 3 de la relatoria, on es descriu com «serà» l’ESS, al 2040, sota cada un dels 4 escenaris, així com les accions i estratègies per caminar cap als escenaris desitjables.

De l’altra banda, l’altre gran moment va ser la jornada central del fòrum i el treball col·lectiu en 5 eixos estratègics:

– Mobilització, denúncia i resistència

– Incidència institucional i sobre els marcs normatius

– Construcció d’alternatives econòmiques

– Reforç del teixt i la governança comunitària

– Comunicació i relat

En tots aquestes eixos, es va fer una diagnosi col·lectiva per entendre quins eren els principals reptes, en cada un d’ells, per avançar en una transició justa, democràtica i ecofeminista. En un segon moment, es van identificar i treballar les accions i estratègies prioritàries, per cada eix, a impulsar en els propers anys. Al capítol 5 del document podeu consultar-ne els resultats detallats. Finalment, les conclusions (capítol 6) ens serveixen per situar les properes passes definides aquells dies, algunes ja superades pel pas del temps. Així, per exemple, a les conclusions s’apuntava la necessitat de crear un espai polític compartit per fer un front comú de moviments per lluitar per la transició ecosocial, i aquest espai ja es va crear el 6 de juliol, sota el nom de Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial. En qualsevol cas, les conclusions apunten un marc ampli d’estratègies a dur a terme per avançar cap a un model socioeconòmic postcreixentista i postcapitalista, amb un paper destacat de l’ESS. Ara es tracta d’anar-les impulsant.