El 17 de juny el Parc del Riuet de Sort va acollir el 4t Festival de l’Economia Social i Solidària Rural (FESSrural). Des de les 10 del matí i fins les 10 del vespre, un miler de visitants van poder gaudir de les diferents activitats del Festival que aquest any acollia la XES Pirineu i Aran, després que l’esdeveniment hagi visitat la Garrotxa, el Ripollès i l’Empordà.

L’objectiu del festival de celebrar, mostrar i enxarxar projectes transformadors dels territoris rurals va servir també per reivindicar la veu i el saber dels territoris rurals de muntanya. Des dels debats i tallers, fins als espectacles i el mercat de projectes ecosocials, la jornada va servir per entreteixir la cultura i el fer comú del Pirineu amb els principis de l’economia social i solidària.

Un mercat per mostrar les iniciatives rurals transformadores

La jornada va començar amb l’obertura del mercat ecosocial. Més de quaranta parades de productes agroalimentaris de proximitat, artesania, tèxtil, llibres o serveis van mostrar com les petites iniciatives treballen per a una economia transformadora: ja sigui amb l’aposta pel cooperativisme i els projectes col·lectius i comunitaris; ja sigui pel compromís amb el territori i la protecció del medi ambient; ja sigui per l’impuls de projectes artesanals o de recuperació d’oficis tradicionals.

De tot això en són un bon exemple la iniciativa Amalgama que agrupa artesanes del Pallars Jussà i Sobirà; el projecte del Parc al Plat que fomenta la comercialització col·lectiva de productes locals del Parc Natural de l’Alt Pirineu; o la presència de les integrants de la Traça Cultural, que agrupa projectes culturals del Pirineu; totes elles iniciatives presents en el mercat.

A la mostra no hi va faltar la presència d’entitats promotores de l’economia solidària i el cooperativisme, a banda de la XES, que organitza el Festival, hi va ser present l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu, qui va informar les visitants sobre els serveis de suport, projectes de cooperativisme d’habitatge o comunitats energètiques existents al territori. Per la seva banda, La Coordi va portar representants de la banca ètica i del cooperativisme energètic que, al llarg de tot el dia, van resoldre dubtes i atendre persones interessades en fer el canvi des dels serveis convencionals.

En el marc de les activitats relacionades amb el mercat, el FESSrural va acollir també una trobada per a artesanes i petits projectes. A partir de les experiències convidades de La Iera i Territori de Masies, les persones que hi van assistir van poder compartir reptes, donar-se suport i definir un recorregut que les ajudi a enfortir els seus projectes de manera col·lectiva.

Els reptes i els recursos dels territoris de muntanya al centre del debat

L’espai comunal, nom amb què es va batejar l’espai de debats en aquesta edició, va acollir durant tot el dia debats i reflexions sobre les dificultats i les oportunitats que afronta actualment un territori rural amb les especificitats de ser un territori de muntanya.

Al matí es va celebrar una taula territorial sobre sobirania alimentària on productores, consumidores i administració es van trobar per compartir reflexions i proposar vies per a resoldre les dificultats actuals de la producció agroalimentària. A la tarda, la taula ‘Passat, present i futur de lo comunal’, recollia les conclusions de la trobada de comuneres i comuners feta el 10 de juny per reflexionar sobre el present i el futur de les pràctiques comunals.

A més, al migdia, alumnes de l’Institut d’Esterri d’Àneu van presentar el resultat d’un treball col·lectiu que analitza la despoblació en els diferents municipis del Pallars Sobirà. L’espai de debat va tancar amb una presentació sobre les problemàtiques de la ramaderia de muntanya on van participar Ester Soto, gerent de la Cooperativa Agrària i Ramadera de Sort, Vanesa Freixa, membre del grup de treball de ramaderia extensiva i ramadera del Pallars, i Ramón Font, ramader de Brunec.

Com construir la sobirania alimentària a la muntanya

Una dels debats principals que es va voler abordar especialment en aquesta edició va ser la construcció de la sobirania alimentària a la muntanya. A la taula hi van participar Xavi Farré, productor de poma ecològica de la Ribagorça, Nani Moré de l’Associació Menjadors Escolars Ecològics, Assumpta Codinachs, del projecte de ramaderia ecològica Brunec, i Aleix Aytés del Cafè Pessets de Sort.

Entre totes van plantejar diversos dels reptes que afronten tant les productores com les consumidores: des de la turistificació de l’agricultura i la ramaderia fins a la manca de suport de les administracions passant per la complexitat de treballar per la sobirania alimentària en un territori quan a Catalunya ni tan sols es produeixen alguns dels productes de consum més habitual. Alhora, es va posar en valor el reconeixement que els productes del Pirineu van guanyant com a productes de qualitat i iniciatives que potencien aquesta mirada.

La taula va acabar amb una bateria de propostes en els diferents àmbits: per una banda, propostes d’enxarxament i treball col·lectiu de les productores per fer pressió, compartir infraestructures o circuits distribució i de suport; per una altra, la necessitat que les administracions apostin pels principis de la sobirania alimentària en les polítiques i en la compra pública; i per últim, que tots els agents contribueixin amb el seu consum i activisme a defensar i promocionar el consum de proximitat i sostenible.

El fer comú i els comunals, història i futur del Pirineu

La pràctica del fer comú i els recursos comunals va ser des de l’inici uns dels àmbits d’interès d’aquesta edició del FESSrural i per això han tingut un especial protagonisme amb la celebració d’una jornada prèvia. El 10 de juny, en el marc de les activitats de la Fira de l’Ovella Aranesa d’Arrós de Cardós, es van organitzar dues activitats al voltant d’aquest tema.

Al matí, conjuntament amb el Projecte Boscos i amb el suport de professorat i alumnat del Gremi de Margers de Catalunya, es va dur a terme una jornada de fer comú treballant en la reconstrucció de murs de pedra seca dels pobles d’Arrós de Cardós i Benante. La quinzena d’assistents van poder aprendre i posar en pràctica aquestes tècniques de construcció i participar, de primera mà, d’una jornada de fer comú que posa el treball col·lectiu al servei de tot el veïnat.

A la tarda es va fer una trobada amb comuners i comuneres de diversos pobles del Pallars Sobirà i Jussà. Amb la dinamització de Federica Ravera, del projecte Rerurp, es va anar construint conjuntament un relat sobre la memòria dels comunals des d’abans de la Guerra Civil i fins l’actualitat. Les participants van recordar pràctiques vistes i sentides a les generacions anteriors i alhora van contrastar les particularitats dels seus usos a les diverses valls.

Amb l’avanç del relat, van constatar com els recursos comunals s’han anat afeblint ja sigui per la pressió dels usos individuals, el fet que s’hagi deixat la gestió en mans de l’administració o la davallada de la visió col·lectiva en la societat en general. Aquest últim aspecte es va considerar una de les claus a l’hora de recuperar els comunals com a eina per enfortir els territoris rurals.

Amb les conclusions d’aquesta jornada es va començar a construir un arc del temps que va continuar en la taula sobre fer comú del dissabte 17 en el marc del FESSrural. En aquest espai hi van participar Oriol Beltran, del grup de recerca Rerurp, Marc Borrell, de l’Institut pel Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Pol Font, del projecte Reconstruir el Comunal i Alba Hierro, de la Fundació Emprius.

En una primera part més expositiva de la taula, els ponents van aportar diverses idees: per una banda, la diversitat de pràctiques comunals del Pirineu i el seu potencial; també la necessitat de no idealitzar les pràctiques comunals, que no estaven lliures de jerarquies o influència patriarcal; per altra banda, com l’Estat ha funcionat com un agent que ha anat debilitant el comunal i ha passat els béns comunals a mans privades o públiques.

En la taula van sorgir també propostes per a la gestió del comunal, des de la creació d’una figura intermitja entre usuaris i municipi, fins a la proposta de compra de terres i béns per posar al servei del comú de la Fundació Emprius. La segona part d’aquesta taula va consistir en una dinàmica de reflexió col·lectiva que va acabar de tancar l’arc del temps.

Un espai per celebrar i gaudir de la cultura local

Al llarg de tot el dia, diverses presentacions, espectacles i tallers van servir també per mostrar projectes culturals i educatius locals. El matí va començar amb un taller sobre llavors i conservació de varietats locals de la mà d’Eixarcolant i l’associació Esboïga.

Les activitats van continuar al migdia amb un taller de danses folk dinamitzat per Pallars en Folk on van participar una vintena de persones. Just després el concert del grup de folk-jazz Sorguen va animar les dansaires a seguir practicant les danses apreses, mentre a l’ombra del Parc del Riuet altres persones escoltaven el concert. L’hora de dinar va estar acompanyada per la música de Ruralists Sound Selektors mentre les visitants gaudien de propostes locals de menjar i beure de Brunec, Les Guixes, Cims Beer i Aran de Terra.

A la tarda, Miquel i Carla de les llibreries El Refugi i la Lluerna, i Maria del Taller Tartera van presentar davant d’una cinquantena de persones la iniciativa la Traça Cultural. Una eina per visibilitzar projectes culturals i alhora facilitar la gestió conjunta de les seves propostes. No podia faltar durant tot el dia la presència de l’Esperanceta de casa Gassia, que va estar animant el mercat ecosocial i a última hora de la tarda va portar el seu cabaret pagès sota la carpa de l’espai festa per protegir-lo de la pluja. Per aquesta mateixa raó el concert de l’artista de la Seu d’Urgell Arnau Obiols es va traslladar al cinema del poliesportiu de Sort.

La canalla va tenir també el seu espai durant el festival. Al matí van poder gaudir dels jocs i cabanes de Baraka. A la tarda, Cel Contacontes va portar-hi les seves narracions amb mirada feminista i LGTBIQ+ i després van poder continuar jugant amb els jocs de fusta d’Amaia.

L’espai del FESSrural va acollir també dues petites exposicions: per una banda la instal·lació Art al Cub del Taller Tartera on mostren projectes del seu taller. Per altra banda, l’exposició de fotografies de dones i persones trans artesanes de l’artista Elvis va estar visible durant tot el dia a l’espai comunal.

Una experiència per articular l’economia social i solidària rural

Una de les raons d’existir principals del FESSrural és l’enxarxament de projectes transformadors dels territoris rurals. Des l’organització fins a la pròpia jornada ha estat un punt de trobada, connexió i construcció de complicitats, tant per a les assistents com per a les organitzadores.

Durant el festival, més de 70 iniciatives van estar presents en els diferents espais amb la possibilitat de trobar-se, compartir idees i reptes, donar-se suport i ampliar i enfortir la xarxa de connexions amb altres projectes. Tant des de la informalitat com a través dels espais de debat o la trobada d’artesanes i petites productores, la jornada va servir a moltes de les assistents per establir contactes i ampliar la mirada sobre la seva activitat o el seu territori.

Més enllà de la jornada, la pròpia organització del festival ha estat una oportunitat per teixir complicitats. En un territori dispers com el del Pirineu i Aran (que abasta la Cerdanya, l’Alt Urgell, els Pallars Sobirà i Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran) i amb una població que sovint queda separada per la bretxa entre persones autòctones i forasteres, el treball col·lectiu ha servit com a pretext per a la coneixença mútua i la creació de vincles més enllà de la distància geogràfica o social.

De rerefons, tot aquest treball comú que es va compartint d’una edició del festival a una altra és una eina per articular les iniciatives de l’economia social i solidària de tot l’àmbit rural. Mica en mica, es crea un espai d’enriquiment mutu, es potencia la veu dels territoris rurals com a protagonistes de les propostes transformadores i obre camins per atacar conjuntament els reptes clau per futur.