Seguim avançant en el procés de reflexió estratègica!

/en

En el segon espai de plenària ens vam centrar en aterrar els objectius generals del procés de reflexió estratègica.

Amb el pla estratègic 2023-26, la XES es marca com a propòsit esdevenir referents per una majoria de la població a l’hora de construir sobiranies davant la transició ecosocial. Aquest objectiu es desplega a través de 3 grans línies estratègiques relacionades amb les següents temàtiques: transició ecosocial, mercat social i creació de comunitat.

L’espai de plenària, dinamitzat per Resilience Earth, ens va servir per compartir reflexions i propostes sobre els 6 eixos de desplegament del pla:
– articulació territorial i sectoral;
– foment de la intercooperació i creació de referents en sectors estratègics;
– incidència política;
– comunicació amplificadora;
– creació de coneixement a través de la pràctica;
– esfera interna.

Les aportacions recollides en aquest espai ens serveixen per seguir concretant els objectius, que quedaran finalment aterrats en els plans de treball de les diferents comissions de la XES.

FEINA: Obrim dues places de suport a les xarxes locals de la XES

/en

La Xarxa d’Economia Solidària obre convocatòria per cobrir dues places de dinamització territorial. La comissió de Xarxes Locals és la responsable d’acompanyar i facilitar processos d’articulació de l’economia social i solidària al territori. Una xarxa local és una agrupació d’entitats i persones en un territori concret (municipi, comarca, barri…) que s’articulen amb la voluntat d’impulsar l’ESS i esdevenir el referent territorial de l’economia solidària: intercooperant, visibilitzant el teixit local, construint mercat social i fent incidència a les administracions públiques locals.

Actualment hi ha una vintena de xarxes locals de la XES, arreu del territori de Catalunya, i per barris a la ciutat de Barcelona. Aquesta oferta de feina pretén desenvolupar el projecte Territoris en Transició Ecosocial i cobrir un acompanyament més proper al territori en dos àmbits territorials: 

  • (1) Suport a l’organització del FESS rural (xarxa local Pirineu i Aran, en coordinació amb les altres xarxes locals organitzadores).
  • (2) Suport i dinamització d’entre 3 i 4 xarxes locals de les vegueries de Barcelona i Penedès.

FUNCIONS DELS DOS LLOCS DE TREBALL

1. Suport a l’organització del FESS rural (xarxa local Pirineu i Aran i en coordinació amb les altres xarxes locals organitzadores)

  • Dinamització de la xarxa local del Pirineu i Aran.
  • Dinamització i suport a l’organització general del FESSRural (convocatòria, preparació, dinamització, seguiment, recordatoris i actes de les reunions plenàries mensuals)
  • Coordinació amb les diferents comissions de FESS rural (continguts, activitats, logística,comunicació)
  • Interlocució amb l’administració pública i les entitats municipals, i tramitació de permisos públics.
  • Formar part de l’equip de desenvolupament i gestió de la campanya de Transició Ecosocial.
  • Coordinació de la relació entre comissions i projectes de la XES amb les xarxes locals.
  • Participació a les reunions de l’equip tècnic de la XES (presencials i virtuals).
  • Participació a les reunions de les xarxes locals de cada àmbit territorial.

(2) Suport i dinamització d’entre 3 i 4 xarxes locals de les vegueries de Barcelona i Penedès.

  • Dinamització de les xarxes locals (participació en les campanyes i comissions de la XES, projectes propis, intercooperació amb entitats del territori)
  • Suport a les reunions periòdiques de les xarxes locals (convocatòria, preparació, dinamització, seguiment, recordatoris i actes de les reunions plenàries mensuals).
  • Formar part de l’equip de desenvolupament i gestió de la campanya de Transició Ecosocial.
  • Coordinació de la relació entre comissions i projectes de la XES amb les xarxes locals.
  • Participació a les reunions de l’equip tècnic de la XES (presencials i virtuals).
  • Participació a les reunions de les xarxes locals de cada àmbit territorial.

PERFIL DEMANAT

  • Compromís i coneixements en l’àmbit de l’economia solidària i consum responsable i altres causes de justícia social i/o ambientals.
  • Experiència en marc lògic, formulació i justificació de projectes.
  • Experiència en l’execució de projectes i elaboració i seguiment de pressupostos
  • Competència (alta) en treball en equip (coordinació d’equips).
  • Competència (alta) en autonomia, iniciativa i innovació.
  • Competència (alta) en organització i planificació.
  • Competències lingüístiques: nivell alt de català i castellà.
  • Competència en entorns digitals de treball col·laboratiu.
  • Capacitat de desplaçar-se (vehicle propi) i de teletreball.

ES VALORARÀ:

  • Nivell superior de català.
  • Participació activa a la XES, en especial a la comissió de xarxes locals, i/o ser sòcia individual o membre d’una organització sòcia.
  • Coneixements en perspectiva de gènere.
  • Coneixements de programari lliure.

CONDICIONS LABORALS

  • Jornada de 15 hores setmanals.
  • Incorporació immediata.
  • Contracte fins al desembre 2023 (període de prova de 6 mesos). 
  • Salari: 905€ bruts mensuals (12 pagues).
  • Lloc de treball: 
    • Suport a l’organització del FESS rural : comarques dels Pirineus.
    • Suport i dinamització d’entre 3 i 4 xarxes locals de les vegueries de Barcelona i Penedès: comarques de Barcelona.

PROCEDIMENT DE SELECCIÓ

Les persones interessades en aquest lloc de treball han d’enviar a [email protected]:

  • El seu CV.
  • Carta de motivació (no es valorarà cap candidatura que no adjunti carta de motivació.

El termini de presentació de candidatures finalitza el diumenge 20 de novembre de 2022.

Els futurs que vindran: la XES Barcelona es presenta a la Nau Bostik

/en ,

El 17 de novembre a les 18 h, la sala km14 de la Nau Bostik acollirà un acte que ens fa molta il·lusió: la presentació oficial de les Xarxes Locals d’Economia Solidària de Barcelona (la XES Barcelona)! Després d’anys de treball conjunt, finalment les xarxes d’economia solidària dels diferents barris de la ciutat s’han unit per crear una entitat que representi la feina feta a tot el municipi i faciliti l’articulació de totes elles.

Amb el nom “Els futurs que vindran”, la XES Barcelona proposa un col·loqui entre David Fernández i Alba Hierro: què ens podem esperar del futur que vindrà? Cap a on caminem?

Després d’intentar respondre aquestes preguntes, segurament obrint nous interrogants, es farà un tasteig dels tallers de la campanya Futurs impossibles, impulsada amb Coòpolis i l’ODG, per imaginar juntes els futurs de diferents sectors estratègics a la ciutat de Barcelona. L’acte comptarà amb la conducció de la Berta Riera d’Impulsem, entitat participant a la XES Barcelona, i Eva Vilaseca, membre de la comissió d’ecologia de la XES i sòcia d’Espai Ambiental.

I després de tants debats, arribarà l’hora de la distensió, amb l’actuació d’Anna Andreu, un petit refrigeri i servei de barra.

Per motius organitzatius, preguem inscripció en aquest formulari.

Us hi esperem a totes!

Compte enrere per al fòrum de l’habitatge cooperatiu

/en ,

Com ja hem anat informant, el Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús tindrà lloc del 25 al 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, serà un espai per conèixer les experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes, fer tallers, xerrades, debats i enfortir les xarxes del sector.

Aquest esdeveniment, que comptarà amb un debat previ el dijous 24, es planteja com una referència per millorar l’accessibilitat a l’habitatge per a diferents sectors socials, tant joves com gent gran, intergeneracional o col·lectius específics. Iniciatives per desenvolupar en entorns urbans o periurbans, com per rehabitar a zones rurals. A més, proposa la recuperació de la vida en comunitat, amb la incorporació de la propietat col·lectiva i la gestió cooperativa de l’hàbitat amb una visió democràtica i participativa, afavorint la millora de la salut, el suport mutu, les cures i l’acompanyament de les situacions de vulnerabilitat i dependència. Si hi esteu interessades i encara no us heu inscrit, afanyeu-vos perquè queden poques places! A més, si vols posar el teu gra de sorra per fer-ho possible, pots apuntar-t’hi com a voluntària escrivint un correu a [email protected] o fer una donació en un sol clic.

Podeu consultar el programa complet aquí, però destaquem l‘experiència més viviencial serà la possibilitat de visitar projectes en convivència com el cas de l’acabat d’estrenar Cirerers a Barcelona, o la Vidalia a Puig-reig, Ca la Fou a Vallbona d’Anoia, Cal Cases en Santa Maria d’Oló. Serà una mostra de la realitat formada per una àmplia diversitat de projectes, que responen a una necessitat social emergent per recuperar l’habitatge com a espai que permet construir una vida amb l’esperit de la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat, en una dinàmica majoritària enfocada en la competitivitat, l’aïllament i la individualització de la vida.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat a les habitants i facilita una major accessibilitat i mobilitat sense càrregues financeres. Entre d’altres això s’aconsegueix perquè la propietat dels immobles és col·lectiva i sense ànim de lucre, i roman així indefinidament després de la construcció o rehabilitació. Tot això impedeix l’especulació i contribueix a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. Es basa en l’aportació d’un capital inicial per part de les socies del voltant d’un 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual assimilable al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.

Aquest model residencial té un ampli desenvolupament internacional. En el cas català els referents son els models que sorgeixen en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca, i posteriorment va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel, i el model Uruguaià, que des dels anys 60 és referent amb les seves diferents modalitats que requereixen més o menys capacitat d’estalvi previ en l’aportació inicial. El model és una solució eficaç d’accés a l’habitatge amb exemples com les 1.300 Coopératives d’habitation que allotgen a 60.000 persones a Québec, les Coopératives de construction et d’habitation amb el 8% dels immobles a Suïssa, les 30.000 cooperatives que representen el 2,58% dels habitatges a l’Uruguai, els 160.000 habitatges de Cooperatives de Utilitat Pública amb el IIBW a Àustria.

Seguim avançant per fer accessible la via cooperativa pel dret a l’habitatge!

Noves presentacions del llibre “Perquè tot és de tothom”

/en ,

Un dels llibres que hem presentat aquesta tardor a la XES és l’obra col·lectiva sobre la gestió comunitària d’espais culturals “Perquè tot és de tothom”, coordinada per Santi Izaguirre i Javier Rodrigo, i editada per Icària Editorial.

El volum està tenint molt bona acollida, i tot i que ja s’han fet diverses presentacions, afegim noves dates a la llista!

En primer lloc, el llibre es presentarà el 18 de novembre al congrés de Culturopolis, al Molino, i el dia 30 de novembre, a l’Ateneu Candela de Terrassa, en el marc del grup de lectura Synusia.

Resteu atenes, que aviat anunciarem noves cites!

El Fòrum per la Transició Ecosocial agafa embranzida a la FESC!

/en , ,

Per fer front a la crisi ecològica i l’amenaça de col·lapse del sistema, és necessari, ara més que mai, aglutinar forces, lluites i esperances, per empènyer una transició ecològica justa. Per això, des de la XES, Coòpolis i l’ODG hem promogut la campanya futurs impossibles i, al seu centre, la construcció d’un espai de trobada que pugui esdevenir un punt d’inflexió d’un procés de construcció i articulació política i popular per afavorir el canvi de rumb necessari: el fòrum per la transició ecosocial.

El fòrum: febrer del 2023

El fòrum vol ser una gran trobada de confluència de lluites, d’entitats de l’economia social i solidària i moviments diversos que treballen per la transició ecosocial a Catalunya. Un espai per avançar en l’estratègia i en l’articulació entre projectes i moviments des de una mirada amplia i integral i per enviar un missatge polític d’unitat i força. Vol ser també una trobada per celebrar i donar visibilitat a l’altre transició ecològica que ja s’està construint. Reserveu-vos la data: es celebrarà els dies 24 i 25 de febrer a Barcelona. Si no voleu esperar a llavors per participar, podeu escriure’ns a [email protected] i us explicarem els diferents espais de participació existents. Perquè, de fet, el procés previ al fòrum –fonamentat en la idea de sumar diversitat de veus i mirades– és gairebé tan important com el que passarà els dies 24 i 25.

Així, per una banda, estem organitzant trobades obertes per contrastar i acollir idees i propostes. Ja en portem dues: la primera ja ser virtual, el mes de juliol, i la segona, presencial, a la FESC. En aquesta darrera, van participar unes 40 persones procedents d’una bona diversitat de moviments socials, amb qui vam estar treballant dues hores per millorar l’orientació estratègica del fòrum. Així, per exemple, es va reforçar la idea de treballar per sumar i mobilitzar agents d’arreu del del territori, més enllà de Barcelona i àrea metropolitana, i a moviments més “perifèrics” al nucli de moviments que estan més connectats en la lluita ecologista, com poden ser mon sindical, lluita per l’habitatge, entre altres. La campanya futurs impossibles, de fet, està pensada per fer aquesta feina prèvia, donant visibilitat i enllaçant lluites al voltant de la campanya.

A part d’aquestes trobades, el treball continu es farà des de grups de treball vinculats a desenvolupar  aspectes concrets del fòrum; ara mateix tenim aquests previstos: continguts, logística, comunicació, manifest, aliances i accions. En breu farem les primeres convocatòries, així que us animem a participar: tot –o gairebé tot– està per fer!

12N: xerrada de Carlos Taibo a Can Batlló i Cimera de moviments socials

Destacar també que, en aquest procés d’acumulació de forces fins al fòrum, és important anar enllaçant les diferents fites del camí. Per això, us convoquem a una propera cita important: la xerrada de Carlos Taibo, organitzada per l’ODG, el 12 de novembre a les 10:30  a Can Batlló (us podeu inscriure aquí), on també presentarem la campanya i el fòrum i, a partir de les 12:30 anirem cap a un lloc proper i emblemàtic per fer una ocupació, per debatre sobre les estratègies per una agenda ecosocial i generar impacte mediàtic amb motiu de la celebració de la cimera COP27. Si voleu afegir-vos a aquesta acció, podeu escriure a [email protected]. Us hi esperem!

 

 

Nous mapes per mostrar la intercooperació

/en , ,

Presentem un mapa que fa visibles les pràctiques d’intercoopració a Catalunya fruit de la col·laboració entre la comissió d’intercooperació de la XES i el projecte Pam a Pam, també de la XES.

El nou mapa d’intercooperació mostra ara mateix amb 41 iniciatives a tot el territori i vol explicar també aquesta dinàmica tan identificativa de l’ESS. Per fer-ho, detalla una de les possibles classificacions dels tipus d’intercooperació: econòmica, social i política. Tot i que en l’àmbit teòric presentem aquestes distincions, a la pràctica, els projectes d’intercooperació solen tenir més d’una finalitat i les categories s’entrellacen. Es va parlar d’això, i sobre projectes concrets, a la xerrada sobre intercooperació com a element estratègic de la FESC, la podeu recuperar aquí.

Segons l’informe d’Estat del Mercat Social que estem elaborant des de la XES, el mercat social de la XES consta de 1.480 entitats, inclou les sòcies, les entitats de Pam a Pam i les que han fet el Balanç Social . Un 65% de les que estan a Pam a Pam prioritzen com a proveïdores les que estan al mercat social. Però a més a més, la meitat de les iniciatives de Pam a Pam intercooperen amb projectes de sectors econòmics diferents del seu i el 63% fan intercooperació sectorial. També destaquem la importància de compartir espais entre entitats, ja que aquest fet col·labora a augmentar la intercooperació.

A banda d’aquest mapa, hem estat desenvolupant, a petició de la Xarxa de pols cooperatius i d’economia social i solidària, un nou mapa que situa en el territori els projectes que formen part d’aquesta articulació. El podeu veure aquí.

Nou reportatge interactiu: 07, el compromís pendent

/en ,

Què és el 0,7 i per què és un acord que no es compleix? Com ha evolucionat la cooperació interncional cap a la justícia global? Quin és el paper aquí de les economies transformadores?

Amb LaCoordi i Lafede.cat i en col·laboració amb el Diari Ara, hem publicat el reportatge interactiu  “0’7%, el compromís pendent”, que indaga en la històrica demanda del 0’7 % i aprofundeix en els canvis d’enfocament i objectius actuals de la cooperació catalana: amb propostes de justícia global per a donar suport tant  a països empobrits, comunitats i pobles del sud global, però també  propostes de treball per transformar la nostra societat i actuar sobre les causes de moltes problemàtiques des dels llocs on es generen.

L’Interactiu es divideix en quatre apartats: “0’7: el compromís pendent” on s’explica què és aquest compromís internacional adquirit el 1970 en el marc de les Nacions Unides, i quins compromisos pressupostaris hi han hagut fins ara; “Més enllà de la cooperació, la justícia global” on s’aprofundeix en l’evolució que ha fet la cooperació catalana a través, entre altres continguts, d’una conversa entre l’exdirector d’Oxfam Intermón, Francesc Mateu, i l’activista antiracista, Míriam Hatibi; “8 veus per la justícia global” on s’entrevisten activistes del nord i el sud global; i “Canviar el nord per canviar el sud: 10 propostes” on s’exposen propostes de canvi per assolir la justícia global.

El reportatge també inclou la visió i les aportacions en aquest canvi de paradigma de les economies transformadores, així com l’entrevista a l’Eloi Domínguez d’Oikocrèdit Catalunya i a la Laura López de la cooperativa Manduvirá de Paraguai, com a representants del sector de les finances ètiques i el moviment del comerç just.

Els tallers d’escenaris de futur: una eina clau per abordar la crisi ecosocial

/en , ,

A inicis de 2022, quan totes les comissions de la XES havíem de pensar les accions priortàries per l’any, des de la comissió d’ecologia vam plantejar una proposta que va despertar un consens unànim: calia dotar-nos d’una eina per treballar possibles escenaris de futur davant la crisi ecosocial, per tal d’aterrar a barris i pobles i preparar les comunitats pel que pogués venir. Algunes de nosaltres havíem participat d’un precedent molt interessant: l’elaboració d’escenaris de futur en l’àmbit del consum i els estils de vida en el marc del projecte Cambio Global España 2020/2050, projecte dut a terme per l’antic Centre de Recerca i Informació en Consum (avui la cooperativa Opcions), sota la coordinació de la Yayo Herrero.

Així, a l’estiu, vam organitzar, amb el suport de la Conchi Piñeiro de la cooperativa Altekio, una formació en la metodologia de construcció participativa d’escenaris de futur, per a poder instal·lar aquesta metodologia en 25 facilitadores vinculades a entitats de la XES, de diferents àmbits i procedències de Catalunya. Al setembre, amb el llançament de la campanya futurs impossibles, han començat a multiplicar-se les peticions de tallers d’escenaris de futur podeu veure els previstos, tot i que la majoria tenen inscripcions tancades)… Però en què consisteix aquesta metodologia? I per què està tenint tant bona acollida?

Aquests tallers tenen la finalitat de construir narratives de futur compartides en relació a un territori i uns eixos determinats, per tal de definir i prioritzar aquelles accions més importants a dur a terme avui, per potenciar els aspectes desitjables i per evitar els no desitjables dels diferents escenaris. La peça clau de la metodologia són els 4 escenaris marc descrits per la Conchi Piñeiro i el Kois Fernández Casadevante: Ecofeixisme, Green New Deal corporatiu, Green New Deal transformador i Decreixement (en breu es publicarà l’article on desenvolupen els 4 escenaris aquí https://resilienciayjusticia.solidaridadandalucia.org/, i podeu trobar una versió resumida de cada escenari aquí).

A la presentació del projecte que vam fer a la FESC, vam poder fer un tast de la metodologia, situant una pregunta central a l’hora de fer l’exercici prospectiu: Com serà l’ESS el 2040 a Catalunya sota cada un d’aquests escenaris? (aquesta pregunta pot variar en funció del context, i es podria preguntar com serà el teixit comunitari, o l’alimentació i el proveïment d’energia…). Com que només era un tast, vam arribar només al punt de definició de la narrativa de 2040 per cada escenari. Les següents passes serien:

1) dibuixar un fil temporal des del futur cap al present identificant les principals fites que van portar a l’escenari de 2040;

2) creació d’una coberta de diari amb 4 o 5 titulars per sintetitzar la narrativa construïda;

3) Identificació d’elements desitjables i no desitjables de cada escenari;

4) Definició d’accions i línies estratègiques que, partint d’experiències o situacions existents en el present, poden servir per potenciar els aspectes desitjables i per evitar els no desitjables;

5) Construcció d’un pla d’acció temporalitzat.

En breu farem pública una guia metodològica que ens han fet les companyes d’Altekio per tal d’ajudar a orientar els tallers que es facin. Des de la XES ens posem a disposició per fer un exercici prospectiu així; ens podeu escriure a [email protected]. Construïm entre totes futurs impossibles!

La FESC’22 recupera la normalitat prepandèmia i consolida l’auge de l’ESS a Catalunya

/en ,

La XI edició de la FESC va tancar diumenge 23 a la tarda al Recinte de la Fabra i Coats de Barcelona.

Des de l’equip organitzador valorem molt positivament l’esdeveniment, tal pel que fa a l’assistència general a la Fira com l’assistència a les múltiples i variades activitats oganitzades. La Fira ha comptat amb 140 expositores i més d’una cinquantena d’activitats  amb una mitjana de 30 assistents per activitat. En aquestes, hem pogut reflexionar sobre, per exemple, com afrontar el col·lapse i treballar per a la transició ecosocial; viure altres més lúdiques com els tastos de xocolata i cafè de comerç just; o distreure a tota la família en un espai infantil de joc sostenible. Novament les expositores han estat agrupades per sectors econòmics, i podien exposar-se tot el cap de setmana, només una franja concreta o virtualment sent presents a través de la consulta dels seus projectes mitjançant la disposició d’una pantalla tàctil a la nau Elisa Garcia.

Aquesta ha estat la primera FESC postpandèmia, que s’ha pogut realitzar sense cap mena de restricció, el que ha comportat un ambient alegre i tranquil. Les idees clau de la Fira més valorades entre expositores i visitants durant la Fira han estat:

  • La intercooperació com a necessitat: una intercooperació que és difícil d’impulsar dia a dia però que serà clau davant un futur ple de reptes.
  • La transició ecosocial és clau en l’Economia Social i Solidària (ESS): un concepte per treballar el col·lapse en positiu, que totes les iniciatives de l’ESS estan explorant i que es seguirà treballant de cara al Fòrum ESS del febrer del 2023.
  • El protocol antiassetjament impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES) és la primera eina necessària a les organitzacions per una transformació feminista i és un compromís polític que cal anar renovant.

En quant a xifres d’assistència, ha estat molt similar als darrers anys i el repte és seguir treballant per arribar a tota la ciutadania.