Convocatòria de feina: tècnica de comunicació de la XES

/en

La XES ofereix una plaça de tècnic/a per coordinar la comunicació de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) i part de la comunicació general de la xarxa, fent equip amb una altra persona (gestió de xarxes socials, preparació de butlletins i comunicacions, gestió de campanyes de les diferents comissions,relació amb els mitjans, dinamització de la comissió de comunicació de la XES i la seva representació davant la Permanent o altres espais de decisió, etc.).

 

FUNCIONS DEL LLOC DE TREBALL

– Dinamització i representació de la comissió de comunicació.

– Coordinació de l’estratègia comunicativa de les diferents comissions de treball i activitats de l’entitat, especialment de la FESC (coordinació de la seva estratègia comunicativa, participació a la comissió plenària i treball conjunt amb les diferents subcomissions, relació amb proveïdores, etc.).

– Redacció i coordinació de continguts web i elaboració de butlletins.

– Actualització de les xarxes socials amb activitats pròpies, de les organitzacions sòcies i temes relacionats amb l’Economia Social i Solidària.

– Coordinació amb la comissió tècnica i altres espais de decisió de l’entitat.

– Comunicació externa (redacció i enviament de notes de premsa, gestió de mitjans, etc).

– Coordinació i redacció de materials comunicatius (memòria, tríptics, vídeos).

 

PERFIL DEMANAT

– Llicenciat/da o graduat/da en Periodisme, Comunicació Audiovisual, Publicitat i RP, Comunicació i/o Ciències de la Informació.

– Compromís i coneixements en l’àmbit de l’economia solidària i el consum responsable i altres causes de justícia social i/o ambientals.

– Experiència demostrable en gestió comunicativa, redacció periodística i gestió de xarxes socials en entitats no lucratives i/o moviments socials.

– Capacitat de treballar en equip i de coordinar-lo.

– Capacitat d’autonomia, iniciativa, organització i innovació.

– Competències lingüístiques: nivell alt de català i castellà i nivell intermedi d’anglès.

 

ES VALORARÀ

– Nivell superior de català.

– Nocions de disseny gràfic.

– Participació activa a la XES i/o ser sòcia individual o membre d’una organització sòcia.

– Formació específica en comunicació en ONG, tercer sector, associacionisme…

– Coneixements en perspectiva de gènere.

 

CONDICIONS LABORALS

– Contracte temporal amb data de finalització 31/12/2021 (amb possibilitats de continuïtat).

– Jornada de 20 hores setmanals en horari flexible.

– Salari: 1.150 euros (brut mensual a 12 pagues).

– Lloc de treball: tot i el que local de la XES es troba a Barcelona, mentre que les condicions derivades de la pandèmia no canviïn, es farà teletreball.

– Incorporació: mitjans de febrer 2021.

 

PROCEDIMENT DE SELECCIÓ

Les persones interessades en aquest lloc de treball han d’enviar a comunicacio@xes.cat:

– El CV.

– Carta de motivació.

El termini de presentació de candidatures finalitza el 29 de gener.

Crida a mobilitzar-se al voltant dels fons europeus de recuperació

/en , ,

A finals d’any compartíem amb vosaltres la informació de què disposàvem sobre els fons de recuperació europeus Next Generation EU. La intenció era aportar una mica de claredat al possible aterratge d’aquests fons a Catalunya, així com també animar les organitzacions de l’ESS a preparar-se per intentar accedir-hi. En paral·lel a aquesta línia de treball, com a XES, també estem participant, amb altres col·lectius de l’Estat, en les accions per denunciar els nombrosos punts foscos dels fons, entre aquests la manera com s’està definint la seva distribució. Per saber més del tema, us animem a llegir aquest article publicat a El Salto per les companyes d’Ecologistes en Acció i l’Observatori del Deute en la Globalització.

També volem animar la base social de la XES i les organitzacions de l’ESS en general, a mobilitzar-se i sumar-se a la crida feta pels diferents col·lectius que estan dinamitzant les accions de denúncia entorn dels fons. A continuació, us en donem més detalls:

QUÈ: Petites mobilitzacions descentralitzades al voltant dels fons europeus de recuperació.

QUAN: Cap a finals de gener de 2021 (data encara per determinar).

QUI: Una aliança el més àmplia possible (ecologistes, sindicats, pimes, sanitat pública, grups de justícia climàtica, ESS…).

PER QUÈ: El 31 de desembre de 2020 es va publicar el Reial decret llei que estableix l’estructura de governança encarregada de l’aprovació i adjudicació dels fons. Cap a finals de gener ha de produir-se la convalidació al Congrés dels i les Diputades. És una ocasió important per sortir al carrer i deixar clar que volem que els diners serveixin per finançar un món més just i solidari, dins dels límits de la planeta. Més raons avall.

QUÈ ET PROPOSEM: Que el vostre col·lectiu estudieu la possibilitat d’organitzar una acció descentralitzada en el vostre territori, si pot ser en coalició amb altres col·lectius. És possible que ja hi hagi xarxes amb nodes locals que estiguin pensant participar-hi (Rebel·lió pel Clima, Extinction Rebellion, CGT, Ecologistes en Acció, xarxes locals de la XES, etc.), així que és important buscar sinergies.

QUÈ T’OFERIM: Gent de diversos col·lectius portem unes setmanes fent seguiment d’aquest tema i estem treballant en un argumentari / narrativa i un repertori d’accions tipus, fàcilment replicables per grups petits en els diferents territoris, amb una estètica comuna. Quan estiguin finalitzats aquests materials, els farem circular juntament amb una proposta de data concreta per a l’acció comuna. Però és important començar a debatre-ho internament en els grups, per estar preparades quan aquest material arribi.

Has sentit parlar dels famosos fons europeus per a la recuperació?

En els últims mesos hi ha hagut molt soroll al respecte i moltes persones els esperen amb candeletes, amb l’esperança que serveixin per recuperar-nos després de la pandèmia i transformar-nos en una societat millor.

La pandèmia ha posat en evidència l’important que és tenir una societat resilient, capaç de tenir cura i no deixar ningú enrere, amb uns sistemes públics forts que posin en valor les cures i no les precaritzi, una biodiversitat ben conservada o una economia que no alimenti el canvi climàtic.

Serviran per això els fons europeus?

El que anem sabent és que aquesta ingent quantitat de diners que ve d’Europa ha desencadenat tota una onada de peticions de grans empreses, reactivació de projectes que no havien aconseguit finançament, en una mena de carta als reis mags on no sembla haver-hi una planificació clara que garanteixi la transició ecosocial de la nostra economia a una altra de justa i sostenible. Tot i que els projectes han de respondre a alguns criteris de despesa verda i climàtica imposats des de Brussel·les, no està molt clar ni que hi hagi els mecanismes per assegurar que es compleixen aquests criteris, ni cal donar per fet que el finançament de grans projectes amb cert color “verd” impliqui que es produeixi la transformació desitjada.

Les diferents informacions que han sortit a la llum fan pensar que es produirà una acumulació de diners en grans actors, molts d’ells grans corporacions que han contribuït a la nefasta situació ecològica i social en què estem, ja que tindran una capacitat d’accedir a aquests fons que no està a l’abast de petits actors i empreses com els de l’economia social i solidària.

Per a més informació:

https://t.me/joinchat/Df1r-tjwPHWw4ERP

PlataformESS: intercooperació local i internacional

/en , ,

El compromís de la XES amb les eines lliures no és cap novetat, especialment gràcies a la feina de la comissió de Procomuns, i amb el compromís de millora contínua que tenim com qualsevol entitat de l’ESS, enguany hem fet un pas més amb la creació del PlataformESS. El nostre objectiu és avançar cap a la sobirania tecnològica en una xarxa col·laborativa cultural de suport mutu.

El PlataformESS és un servidor compartit entre diferents entitats (la XES, el sindicat de músics activistes de Catalunya, Lafede.cat i Cultura21) per donar una sortida als esdeveniments virtuals del moviment sense passar per les eines GAFAM. En el cas de la XES, la FESC 2020, per exemple, s’ha fet en un servidor lliure: és a dir, hem retransmès totes les xerrades virtuals sense fer servir youtube.

Ens ho explica la Núria Alonso, membre de la XES i de la cooperativa sòcia Colectic que també participa a la comissió de Procomuns i la Laura Arau de la Fira Literal i Cultura 21. A Colectic l’any passat van iniciar un projecte d’acompanyament per incorporar eines lliures en el dia a dia de les entitats de l’ESS (no només eines al núvol, també el programari que tenim instal·lat a l’ordinador, amb llicències i estàndards oberts) en el qual també vam posar el nostre gra de sorra, #PassatAlFLOSS.

Mireu aquest vídeo impulsat per les sòcies de la cooperativa BitLab per saber-ne més!

 

Arrelem les línies estratègiques: els 10 projectes de ciutat

/en ,

Per tal d’implementar l’Estratègia de l’ESS a Barcelona 2030: Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat de forma eficient, el document inclou deu propostes específiques que s’anomenen projectes de ciutat (disponibles a la pàgina 21 del document de l’Estratègia).

Els projectes de ciutat es desenvoluparan entre les empreses i organitzacions de l’ESS adherides i l’Ajuntament. A més, es crearan grups de treball específics segons les necessitats de cada moment i per assegurar-ne el correcte desplegament dels projectes. Han estat identificats per la seva capacitat d’impacte a una bona part de l’ESS a Barcelona, perquè permeten veure’n resultats específics al 2030 i són d’interès per diferents actors de l’ESS. També s’ha posat en valor la feina ja feta durant anys, evitant així duplicitats i enfortint projectes ja en marxa.

Els projectes de ciutat són:

  1. Impuls dels plans i estratègies sectorials i ESS. A partir dels punts en comú, projectes tractors, eines i recursos compartits, es vol potenciar l’articulació sectorial i la intercooperació. Així, a més d’enfortir diferents sectors, s’incrementarà d’interconnexió entre sectors i projectes -revertint positivament en tota l’Economia Social i Solidària i la ciutadania.
  2. Fons de finançament i inversió de l’ESS. Seguint el camí del Fons de Crèdit Municipal amb Coop57 i Fiare, es proposa crear un fons mixt (públic i de l’ESS) que potenciï les inversions en ESS a la ciutat per arrencar projectes, generar dinàmiques d’intercooperació i escalar l’activitat i impacte de l’ESS a la ciutat. En especial, seran projectes que requereixen d’inversió no retornable o de retorn en condicions no acceptades pel mercat privat convencional.
  3. Pol cooperatiu de ciutat i Ateneu Cooperatiu de Barcelona. Es treballarà per amplificar l’impacte de Coòpolis, el centre d’incubació cooperativa i de suport a l’ESS. L’objectiu és continuar ajudant a crear noves cooperatives i llocs de feina vinculats a l’ESS.
  4. Contractació pública responsable i ESS. Es proposa Es tracta ampliar la compra pública responsable aprofitant les potencialitats de l’actual marc legal. Això podria suposar generar reserva especial per empreses d’economia social en la contractació de serveis socials, culturals i de salut. Així, es fomentaria la transformació de les polítiques públiques, i es treballaria pels canvis i assoliments que ho fessin factible: entre d’altres, un sistema d’acreditació/homologació i la dotació dels mitjans de control mixtos entre administració, entitats i externs.
  5. Observació, anàlisi, mapatge i avaluació de l’ESS a la ciutat. L’objectiu és disposar d’informació sistemàtica compartida sobre l’ESS a la ciutat que contribueixi a aprofundir en temàtiques, territoris o sectors. Això permetrà avaluar l’evolució durant els propers 10 anys, homologar dades entre sectors i amb altres territoris.
  6. Consum conscient i Mercat social. Per tal d’activar la demanda de l’ESS, cal potenciar la presencialitat i l’accés de la ciutadania als productes i serveis. Hi han diverses idees sobre la taula per crear un espai presencial o virtual que permeti donar visibilitat continuada a projectes de consum conscient.
  7. SomESS: Relat propi i compartit de l’ESS. S’ha de valorar, i donar a conèixer encara més, també fora de l’ESS, l’aportació de l’ESS en la construcció d’un model de societat més sostenible a diversos nivells: econòmic, personal, social i ambiental.
  8. Xarxa de recursos i espais i impuls a la capacitació digital per a l’enfortiment de l’ESS. Internet pot facilitar l’articulació, ordenació i posada en comú dels recursos i espais per a la producció, incubació, allotjament i consolidació de projectes de l’ESS. Cal treure’n el màxim profit i incloure els valors de l’ESS en altres iniciatives de promoció digital.
  9. ESS arrelada al territori: Impuls d’estratègies territorials a Districtes i barris. L’ESS és present als diferents barris de la ciutat i cal que creixi encara més, s’enforteixi i, a més, s’articulin territorialment els diversos projectes per enfortir tot el teixit de ciutat.
  10. Educació i formació per desenvolupar l’ecosistema d’economia social. Es treballarà per facilitar els canals d’entrada i introducció a l’ESS al món educatiu, ja sigui amb la promoció de pràctiques universitàries i professionals, incorporant la comunitat educativa a les xarxes d’ESS, o potenciant l’ús de tecnologies lliures i de codi obert entre la població jove i els centres educatius, entre d’altres.

Cada projecte de ciutat, que pot contribuir a una o diverses de les vuit línies estratègiques de l’Estratègia de l’ESS, serà clau per a la implementació de la mateixa i l’enfortiment de l’ESS a Barcelona. Aquest enfortiment, a més, pot repercutir en la resta de Catalunya. El nivell de desenvolupament durant la propera dècada dels diferents projectes de ciutat dependrà del nivell d’implicació dels mateixos actors de l’Estratègia: les iniciatives, organitzacions i empreses de l’ESS tant del grup motor com de l’Àmbit participat, i de l’Ajuntament. De la mateixa manera, al llarg d’aquests 10 anys es preveu que evolucionin, es bifurquin, s’ampliïn o es descartin, seguint la realitat canviant on ens movem.

Aquest article forma part de l’Estratègia de l’ESS a Barcelona, en què hi participem al costat de moltes altres entitats representatives del sector, com podeu llegir aquí.

“Ens agradaria que la llei catalana reconegués el que realment és l’ESS avui”, Jordi Estivill i Ivan Miró

/en ,

Els sociòlegs activistes Jordi Estivill i Ivan Miró van conversar amb la periodista de La Directa Gemma G. Fàbrega sobre la història i els reptes de l’Economia Social i Solidària catalana. L’acte ve tenir lloc amb motiu de la presentació del llibre L’Economia Social i Solidària a Catalunya, el passat 16 de desembre.

La periodista Gemma Garcia Fàbrega va entrevistar els autors de la publicació L’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics (XES-Icària Editorial, 2020), els sociòlegs Jordi Estivill i Ivan Miró. Estivill és membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i fundador de Ripess Europe, i Ivan Miró, també és membre de la XES Coordinador del Postgrau en Economia Solidària i soci de La Ciutat Invisible. Reconeguts per una recerca acurada i compromesa de la història de l’ESS al nostre país, en aquest llibre sistematitzen els fets més rellevants, que culminen en la pandèmia de la Covid19, per proposar les bases d’un model econòmic post-coronavirus.

Gemma Garcia va iniciar el diàleg subratllant el pes de l’ESS al país: més de 7.000 organitzacions vinculades a l’Associació d’Economia Social de Catalunya i una estimació total de 10.000 iniciatives presentant gran diversitat formal, ideològica i de pràctiques, però amb un codi compartit de valors. Aquests valors, així com factors estructurals, defineixen la fisonomia actual de l’ESS a casa nostra. Com a factors estructurals, Estivill i Miró van destacar la confluència de la industrialització i la trama urbana al segle XIX. Com a factors ideològics, van apuntar el pes del republicanisme federalista així com els ideals del socialisme utòpic francès, el llibertarisme i l’anarquisime. Els valors i pràctiques de l’associacionisme obrer, reflectits en les respostes de les classes populars a la industrialització i els suburbis (associacions de socors mutus, ateneus, corals, etc.) conformen el nucli que posteriorment serà l’ESS a Catalunya, van explicar.

Els sociòlegs van mencionar episodis de crisi i les respostes de l’ESS, entre ells, la creació de sindicats i cooperatives del camp durant la plaga de la fil·loxera i la proliferació de cooperatives als anys 70, davant la desindustrialització del capitalisme, gràcies a unes plantilles molt organitzades. En canvi, després del 2008, quan el neoliberalisme porta vint anys destruint vincle social, no es creen sinó que es destrueixen moltes cooperatives. “Les crisis tenen impacte en l’ESS però hi ha altres factors com els moviments socials i les polítiques públiques”, va matissar Miró. Les cooperatives que van sobreviure aquells anys van ser les més grans, va afirmar Estivill. El veterà de l’ESS va emfatitzar que les crisis polítiques han destruït el moviment: des de la creació de l’Estat del Benestar, que integra el mutualisme i els sindicats als aparells estats reduint l’associacionisme a l’esport i la cultura, fins als feixismes.

L’ESS: un moviment en constant definició

A escala global, s’empren diferents termes i matisos en referència a les pràctiques d’economia social i solidària. D’altra banda, el propi moviment està en constant construcció a mesura que augmenten les experiències i apareixen nous paradigmes. Per exemple, els valors del Buen Vivir són propis d’Amèrica Llatina i s’han incorporat a definicions i principis de l’economia solidària. “Són els moviments els que han hagut de lluitar pel seu reconeixement legal”, va recordar Miró. La batalla legislativa no és tan sols pels termes sinó també per les formes. En aquest sentit, els sociòlegs van subratllar la importància que s’incloguin les iniciatives informals i comunitàries. Consideren que la futura llei d’ESS a Catalunya ha de superar els plantejaments de l’economia social, basats en la forma d’organització, per plasmar els de l’economia social i solidària, que emfatitza la finalitat d’aquesta organització. Les iniciatives d’economia social i solidària democratitzen totes les fases del cicle econòmic, posant al centre les persones, però existeixen dos tipus: un formalitzat i/o empresarial i un comunitari, que no és formal des del punt de vista de l’economia hegemònica però resol necessitats (grups de consum, de criança, horts, etc.). “Ens agradaria que la llei catalana reconegués el que realment és l’ESS avui: tots aquest sectors més les finances ètiques, els espais gestió comunitària, el procomú digital, que no té formes jurídiques però sí pràctiques transformadores, etc.”, va expressar Miró.

Precisament, les xarxes comunitàries s’han organitzat per actuar durant la pandèmia, amb projectes econòmics com els bancs d’aliments de contacte directe amb productors, alguns d’ells nodrits per fons cooperatius, com Alterbanc. El Sindicat de manters i les Dones cosidores han teixit mascaretes, també s’ha organitzat la Comunitat islàmica de La Garrotxa. D’altra banda, Àurea ha començat a produir gel hidroalcohòlic per mantenir llocs de treball, els productors agroecològics s’han organitzat per distribuir aliments, etc. En resum, “durant la pandèmia, l’ESS a actuat amb iniciatives enfocades a la vida”, van concloure.

 Els sociòlegs consideren que la llei catalana hauria de reconèixer la realitat existent, però sobre tot ajudar a transformar el conjunt de l’economia i la societat catalanes. Això és viable amb accions concretes com la promoció de l’ESS a les escoles o la compra pública socialment responsable. Cal fer escala micro i escala meso, basada en intercooperació -compartir sense perdre identitat-, quelcom molt típic de l’ESS a Catalunya, van afirmar.

La conversa, organitzada per La Directa, La Ciutat Invisible i la Comissió de formació i publicacions de la XES va tenir lloc a l’espai cultural cooperatiu La Comunal, integrat per set cooperatives i una associació que treballen mancomunant. La podeu recuperar sencera aquí.

Més informació sobre els llibres de la XES i les subscripcions en aquest apartato  al mail llibres@xes.cat.

Un article de Núria Reguero, membre de la comissió de Formació i Publicacions de la XES.

 

 

Bones festes, cures i consum local!

/en ,

Us volem desitjar bones festes en aquests temps de pandèmia i animar-vos a posar les cures -a la família, a les veïnes, a les botigues properes- per davant de tot el proper any 2021, amb aquesta imatge de LaCoordi.

I al 2021: més i més ESS!

 

 

Consum local

Els fons europeus Next Generation EU en clau ESS

/en

Fa mesos que sentim a parlar dels fons europeus Next Generation EU; el pla de reconstrucció econòmica post-covid pactat pels països membres de la Unió Europea que mobilitzarà un volum de recursos sense precedents. Aquests fons es presenten com una gran oportunitat per avançar en la transició ecològica i digital de la matriu productiva dels diferents estats membres i, pel volum econòmic dels fons, podria arribar a ser-ho. De tota manera, les notícies sobre el seu aterratge a l’Estat Espanyol auguren un repartiment d’aquests fons a les grans empreses de capital en connivència amb el govern, en el que ja comença a dibuixar-se com una gran operació de capitalisme d’estat.

Més enllà d’aquests moviments i de la capacitat que tingui l’ESS d’incidir sobre com es farà aquest repartiment, hem cregut necessari recopilar informacions que poden ser d’interès.

1. ACCIÓ: agència de referència de la Generalitat

L’òrgan de referència de la Generalitat és l’agència per la competitivitat de l’empresesa ACCIÓ, que posa a disposició diferents recursos informatius i d’assessorament a l’hora de presentar projectes. Recomanem especialment la presentació general on s’explica els objectius dels fons, la vinculació amb els eixos definits pel Govern de l’Estat i les darreres informacions en relació al seu atorgament.

També trobareu una fitxa de projecte, així com la guia que ajuda a complimentar-la i un correu electrònic d’assessorament.

També la Cambra de Comerç de Barcelona ha habilitat un portal informatiu i d’assessorament per al teixit empresarial: https://www.cambrabcn.org/next-generation-eu/sobre-el-fons

2. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del govern central

El document que guia l’aterratge dels fons a l’Estat és el Pla elaborat pel govern central, on es defineixen les 10 polítiques tractores a on es dirigiran els fons, així com els percentatges de repartiment dels mateixos a cada eix. Ara mateix, aquests eixos, tenen un abast molt ampli i, per tant, poca definició. És per això que el govern central ha obert la porta a la recepció de propostes, ja sigui a través de les manifestacions d’interès que expliquem més avall, com de manera més directa. La patronal CEOE sembla que estava molt ben informada, ja que ja ha presentat un pla de 21 iniciatives estratègiques…

Valoracions més enllà de la informació oficial

– Rapidesa en el repartiment dels fons: per bé que els fons tenen aplicació durant els propers 3-4 anys, hi ha molta pressa per definir el tipus de projecte i, per tant, les convocatòries en què es repartiran aquests fons. Les companyes de l’Observatori del Deute en la Globalització deien, fa uns dies, que sembla que les propostes de cada estat membre s’havien d’entregar a 30 d’abril, amb previsió de resolució del finançament atorgat en els dos mesos següents. Les fonts oficials asseguren que les convocatòries seran públiques i s’atorgaran amb criteris clars i transparents, però cal estar alerta.

– Les manifestacions d’interès com a mecanisme de tanteig de mercat: ara mateix el govern central està en fase d’identificació de projectes. Aquesta identificació s’està fent a través de les manifestacions d’interès (ara mateix dues d’obertes; una referent a l’eix de repte demogràfic i despoblació i una a reconversió industrial), per un costat, però també a través de propostes que es fan arribar directament a Generalitat i govern central des de les diferents vies obertes (en el cas de Catalunya, com mencionem més amunt, a través d’ACCIÓ).

– Projectes de grans dimensions i dedicats, principalment, a la inversió: les informacions que tenim parlen de projectes de 3-4 milions d’euros en amunt (en el cas de l’eix de reconversió industrial es parla de projectes d’un mínim de 40 milions d’euros). Per tant, les propostes que es presentin han de tenir una dimensió considerable, especialment tenint en compte la mida del teixit de l’ESS. A més, també es dóna especial importància a la cobertura de despeses d’inversió (en comptes de despeses recorrents) com a elements centrals de les propostes.

I què fem podem fer des de l’Economia Social i Solidària?

Amb la informació que tenim ara, sembla que l’enfocament que està agafant l’aterratge d’aquests fons a l’Estat no és massa favorable a l’ESS, ja que s’estan prioritzant projectes de gran escala en consorci amb les grans corporacions de capital. Malgrat tot, cal que intentem incidir-hi en la mesura del possible. Aquí van quatre suggeriments:

1. Incidir sobre govern central i Generalitat: per evitar que els mecanismes d’atorgament dels fons es gestioni directament dels del govern central i a través dels consorcis empresarials mixtes entre grans empreses de capital i estat. L’objectiu hauria de ser la gestió descentralitzada i en paquets més petits, per afavorir a una distribució equitativa dels fons i amb arrelament al territori. Com dèiem, l’organització de referència en el seguiment de l’evolució d’aquests fons és l’ODG, en coordinació amb altres organitzacions com la Xarxa per la Justícia Climàtica, on, com a XES, hi som presents.

2. Pensar projectes estratègics de desenvolupament local: davant de la incertesa sobre com s’acabaran repartint els fons, i assumint que probablement hi hagi una part que es gestioni des de comunitats autònomes i món local, creiem que val la pena que des el teixit de l’ESS pensem i proposem projectes de desenvolupament local estratègics, i que es generin els espais de diàleg i treball amb les administracions locals, ja que en consorci amb els ens municipals i supra-municipals es podran plantejar projectes de l’abast necessari.

3. Apuntar als eixos i polítiques tractores definides el govern central: és important ubicar els projectes en els 4 eixos o pilars del Pla de Recuperació, Transformació i Resliència:

– Digitalització

– Transició Ecològica

– Cohesió Territorial i Social

– Igualtat de Gènere

I fer-ho a partir de les 10 polítiques tractores identificades al mateix pla.

4. Buscar assessorament dels organismes que l’estan oferint: per bé que el govern li ha posat una catifa vermella a la gran empresa privada, la Generalitat ha habilitat un canal per a assessorar i rebre propostes (ACCIÓ), i cal aprofitar-ho. A més, pel que sabem, els diferents departament estan rebent propostes i recomanen tenir canals oberts de comunicació amb entitats i empreses per anar actualitzant sobre les novetats. Així doncs, com que encara hi ha molta incertesa, és molt important estar atents a les novetats que vagin sorgint, per tenir capacitat d’adaptació (de fet, el 22 de desembre, el govern central ha aprovat un Decret Llei on es defineixen les mesures que guiaran l’execució dels fons, però en el moment d’escriure aquesta notícia encara no era públic al BOE). Com a XES, ens posem a disposició de la nostra base social per ajudar en el que es pugui, especialment per afavorir la interlocució amb les diferents administracions a l’hora de fer arribar projectes i ajudar, en la mesura del possible, en la orientació dels projectes.

L’AESCAT presenta el document de bases de la futura Llei d’ESS a Catalunya

/en

El president de l’Associació Economia Social Catalunya (AESAT), Guillem Llorens, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, han presentat públicament un document de bases consensuat per impulsar la Llei d’Economia Social i Solidària. L’AESCAT és l’òrgan de màxima representació de l’economia social i solidària a Catalunya i la XES n’és una de les organitzacions fundadores, al costat de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya.

Els objectius de la futura Llei de l’ESS han de ser reconèixer i promoure l’economia social i solidària com a part integrant d’una economia plural a Catalunya, amb la voluntat d’avançar cap a la democratització econòmica, i contribuir-ne a la consolidació i el creixement qualitatiu i quantitatiu.

Per això, els objectius de la llei que marca el document de bases són establir un marc jurídic de l’economia social i solidària; fomentar i promocionar aquest model econòmic, i l’assoliment del seu reconeixement i representativitat institucional.

El conseller Chakir el Homrani va assegurar durant la presentació que “la creació d’un marc normatiu de l’economia social i solidària és un element indispensable per poder avançar en el procés de transició del model econòmic català cap a un de més plural, sostenible, democràtic, centrat en les persones, responsable i transparent. Aquest és l’element clau de l’economia social i solidària: els valors, no la forma jurídica”.

Sobre el procés de tramitació de la futura llei, que ja serà en la propera legislatura, El Homrani va explicar que ara toca “redactar la llei de manera consensuada, com s’ha treballat fins ara, i desplegar-la. Per això ens hem trobat ja amb els grups parlamentaris. Si el sector de l’economia social i solidària ha fet aquest exercici de treball i consens des de mirades molt diverses, des de l’àmbit polític també ho hem de poder fer”.

El document de bases estableix que la Llei d’ESS ha de tenir una voluntat transformadora per la qual cosa ha de ser inclusiva, social, flexible, entre altres característiques.

En concret, ha de ser inclusiva, que respecta la singularitat de les diferents formes jurídiques i empresarials; social, que prioritza les persones i la vida; transformadora, que permet avançar cap a un sistema econòmic sostenible, plural, democràtic, solidari, equitatiu i feminista; flexible, que té una mirada oberta a reconèixer noves realitat socials i comunitàries; i alineada amb les diverses propostes legislatives que s’impulsen en l’àmbit europeu.

Entitats de l’ESS: procés de reconeixement

La futura Llei d’ESS ha de delimitar el concepte d’economia social i solidària i ha de definir què s’entén com a ESS i diferenciar-ho de manera clara d’allò que no se’n pot considerar.

A més de les entitats constituïdes d’acord amb les formes jurídiques que normalment s’associen a l’ESS (mutualitats de previsió social, cooperatives, societats laborals, fundacions i associacions, centres especials de treball i empreses d’inserció, les societats agràries de transformació i les confraries de pescadors), el document de bases estableix que cal estar oberts a incloure altres entitats i iniciatives que utilitzen altres formes jurídiques, sempre que compleixin els principis i els valors de l’ESS en la seva pràctica quotidiana.

Les entitats que vulguin ser reconegudes com a ESS hauran de passar un procés de reconeixement, acreditar que estan alineades amb els principis i els valors que preveu la definició i s’hauran d’incorporar en un registre de titularitat pública.

Creació d’un entorn favorable a l’Economia Social i Solidària

El document de bases defensa que la Llei ha de servir per posar en valor l’economia social i solidària, i destacar-ne el compromís transformador i l’impacte positiu de les seves activitats, així com facilitar-ne el coneixement i reconeixement de la ciutadania.

En aquest sentit, recull que caldrà treballar per establir una estratègia de transversalització de les polítiques públiques favorables a l’ESS, amb la voluntat que altres organismes públics puguin impulsar programes que permetin resoldre les necessitats socioeconòmiques del país, mitjançant l’impuls de la diversitat, la justícia social i la igualtat d’oportunitats.

Reconeixement de l’ESS com un agent socioeconòmic

El document de bases estableix que un dels objectius de la Llei és el reconeixement de les organitzacions representatives de l’ESS com a interlocutores amb les administracions, així com fomentar-ho en els diferents nivells de l’Administració pública.

Així mateix, ha de preveure la creació d’un espai de diàleg i governança de l’ESS amb l’Administració de caràcter paritari i transversal. Es considera que la funció d’aquest espai l’ha d’exercir el Consell Català de l’ESS, que hauria d’estar format pels diferents actors de l’ESS i les administracions públiques implicades en el seu desenvolupament.

Col·laboració publicosocial i comunitària

El document de bases consensuat subratlla que s’hauran d’establir mesures de foment de l’ESS a fi d’accedir a la compra pública de béns i serveis, i posa de relleu que caldrà promoure marcs de relació més enllà de la contractació que prioritzin la qualitat dels serveis per sobre del preu.

Estratègia de l’ESS per Barcelona: som present i futur

/en ,

L’Estratègia de l’Economia Social i Solidària per Barcelona 2030 és un document consensuat entre les entitats representatives de l’àmbit de l’Economia Social i Solidària (ESS), liderades per l’AESCAT (Associació d’Economia Social de Catalunya), i l’Ajuntament, que prioritza les línies de treball conjuntes i sectors d’activitat clau a la ciutat. El seu objectiu principal és fer créixer i enfortir el teixit de l’ESS, per contribuir al desenvolupament socioeconòmic de la ciutat i de la ciutadania, i ja des d’ara donar resposta a la crisi sòcio-econòmica a través de la reactivació i l’enfortiment de l’Economia Social i Solidària.

L’Estratègia aspira a ser una guia per a les polítiques d’ESS en els propers governs locals, transversal per a totes les polítiques municipals. A més és un marc de treball i inspiració per al teixit de l’ESS de Barcelona, en especial per a les organitzacions de segon i tercer nivell que actuen com a espais d’articulació i intercooperació. També a ser una font d’idees i propostes per a les administracions supralocals que desenvolupen polítiques d’ESS a la ciutat.

Davant les conseqüències de la pandèmia, l’Estratègia vol ser també un clam a aquestes polítiques públiques per a que orientin la recuperació econòmica cap al bé comú, la dimensió col·lectiva i la solidaritat. El sector públic ha recuperat el rol socioeconòmic central en el context de l’emergència sanitària, social i econòmica. Ara, cal apuntalar aquesta centralitat en el procés de reconstrucció postcovid i en la construcció de ciutats on la vida sigui digna i de qualitat.

L’ESS, el divers teixit associatiu, els sindicats, el petit comerç de proximitat, la comunitat educativa, entre molts altres agents, són aliats clau. Aquesta aliança ha de conformar un ecosistema econòmic i social equilibrat que desenvolupi els nostres barris i districtes i els posi al servei de les persones que hi viuen.

L’Estratègia resumeix les prioritats i el treball dels propers deu anys a la ciutat de Barcelona. Inspirades en aquest document, cadascuna de les empreses, organitzacions i iniciatives signants formularan els seus propis plans de treball. Totes elles, compromeses a complementar i enriquir els continguts, en especial, als projectes de ciutat que s’han proposat desenvolupar juntes.

L’Estratègia #ESSBCN2030 visualitza un model de ciutat on la ciutadania tingui accés als béns i serveis bàsics per a la vida. On augmentarà el benestar i es reduiran les desigualtats sòcio-econòmiques. On l’economia relocalitzada sigui democràtica i estigui immersa en la transició energètica i ecològica.

L’estratègia inclou 8 línies estratègiques, amb fites i indicadors concrets, així com 10 projectes de ciutat amb propostes de treball específiques per ajudar a la seva implementació per part tant dels actors de l’ESS i de l’Ajuntament com de les iniciatives adherides.

Sobre el procés

El procés va començar el febrer de 2019 amb la posada en marca d’un grup motor format per l’AESCAT, la Confederació, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Xarxa d’Economia Solidària, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, el Consell d’Associacions de Barcelona, la Federació de Mutualitats de Catalunya, l’Associació FETS- Finançament Ètic i Solidari, la Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, el Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona, la Direcció Executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat de Barcelona Activa, l’Equip de Recerca Dimmons (UOC) i l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, Coòpolis.

Aquest grup motor va treballar en l’elaboració dels documents de base que es van validar amb l’Àmbit participat, format per 147 iniciatives i empreses de l’ESS, grups polítics municipals, serveis i organismes municipals. A través de diversos espais participatius, es va fer una àmplia recollida d’aportacions fins el febrer de 2020 i la seva posterior incorporació (març 2020). Finalment, el document es va aprovar al setembre de 2020.

Aquest procés, lluny d’acabar un cop presentada l’estratègia, continuarà durant tot el període de vigència del document. A més del Grup Motor i l’Àmbit participat, s’han establert diversos mecanismes i eines (grups de treball, secretaria tècnica) i espais de consulta (Congrés Biennal d’empreses i organitzacions) per ajudar a la implementació de l’estratègia i la seva avaluació i millora continuada.

L’Estratègia de l’ESS està alineada amb l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible doncs, cal recordar, l’ESS juga un paper clau en l’impuls de ciutats sostenibles, equitatives i inclusives.

Noves sòcies d’hivern

/en

En el darrer mes d’aquest 2020, donem la benvinguda a 4 noves sòcies a la xarxa!

Insta-Serveis Juridics Ambientals és un equip pluridisciplinar especialitzat en dret ambiental, que integra coneixements jurídics i ambientals per oferir serveis a mida, i treballa conjuntament per la sostenibilitat a partir del domini de les eines jurídiques. S’organitzem en tres àrees per oferir serveis d’assessorament jurídic ambiental, compliment legal, defensa ambiental del territori, formació, peritatges ambientals, mediació en conflictes ambientals i recerca i innovació en dret ambiental i sostenibilitat.

Coop d’Era és una cooperativa que treballa per una arquitectura propera com a eina de transformació social, el projecte neix  l’any 2018 a les muntanyes del Pallars, impulsat  per un equip d’arquitectes i arquitectes tècniques. Fan rehabilitació d’edificis i adaptació a nous usos, disseny i construcció d’edificis sostenibles, dinamització de processos d’anàlisi i disseny participatius, investigació, organització de tallers de construcció i acompanyament de processos creatius i assessorament tècnic.

Associació Col·lectiva Audiovisual per a la Transformació Social (A.C.A.T.S.) és una associació audiovisual sense ànim de lucre creada l’any 2018. Té com a objectius  realitzar i distribuir creacions audiovisuals amb finalitats socials i culturals, promoure i acompanyar persones i entitats que pretenguin desenvolupar projectes audiovisuals amb propòsits socials i culturals, exhibir i promoure projeccions públiques al voltant de les creacions audiovisuals realitzades i crear d’espais de formació al voltant de la realització audiovisual de caire social. I tot això ho fa mitjançant la creació i distribució de produccions audiovisuals pròpies, l’assessorament a creacions  externes, la formació, l’exhibició i promoció de projeccions i el doblatge i subtitulació d’obres.

Resilience Earth és una cooperativa sense ànim de lucre, de gestió del canvi que aposta per la resiliència comunitària, el disseny regeneratiu i l’economia social i solidària com a eines fonamentals per a la transformació social, ecològica i econòmica. Ofereix diversos serveis com el disseny, planificació i avaluació; la facilitació i formació; o la innovació i recerca.  Treballen amb més de 20 organitzacions locals i internacionals, han acompanyat més de 75 projectes, comunitats, municipis i institucions que volen fer front als reptes que planteja el present, d’una manera positiva, creativa, engrescadora i sostenible en el temps.