Els fons europeus Next Generation EU en clau ESS

/en

Fa mesos que sentim a parlar dels fons europeus Next Generation EU; el pla de reconstrucció econòmica post-covid pactat pels països membres de la Unió Europea que mobilitzarà un volum de recursos sense precedents. Aquests fons es presenten com una gran oportunitat per avançar en la transició ecològica i digital de la matriu productiva dels diferents estats membres i, pel volum econòmic dels fons, podria arribar a ser-ho. De tota manera, les notícies sobre el seu aterratge a l’Estat Espanyol auguren un repartiment d’aquests fons a les grans empreses de capital en connivència amb el govern, en el que ja comença a dibuixar-se com una gran operació de capitalisme d’estat.

Més enllà d’aquests moviments i de la capacitat que tingui l’ESS d’incidir sobre com es farà aquest repartiment, hem cregut necessari recopilar informacions que poden ser d’interès.

1. ACCIÓ: agència de referència de la Generalitat

L’òrgan de referència de la Generalitat és l’agència per la competitivitat de l’empresesa ACCIÓ, que posa a disposició diferents recursos informatius i d’assessorament a l’hora de presentar projectes. Recomanem especialment la presentació general on s’explica els objectius dels fons, la vinculació amb els eixos definits pel Govern de l’Estat i les darreres informacions en relació al seu atorgament.

També trobareu una fitxa de projecte, així com la guia que ajuda a complimentar-la i un correu electrònic d’assessorament.

També la Cambra de Comerç de Barcelona ha habilitat un portal informatiu i d’assessorament per al teixit empresarial: https://www.cambrabcn.org/next-generation-eu/sobre-el-fons

2. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del govern central

El document que guia l’aterratge dels fons a l’Estat és el Pla elaborat pel govern central, on es defineixen les 10 polítiques tractores a on es dirigiran els fons, així com els percentatges de repartiment dels mateixos a cada eix. Ara mateix, aquests eixos, tenen un abast molt ampli i, per tant, poca definició. És per això que el govern central ha obert la porta a la recepció de propostes, ja sigui a través de les manifestacions d’interès que expliquem més avall, com de manera més directa. La patronal CEOE sembla que estava molt ben informada, ja que ja ha presentat un pla de 21 iniciatives estratègiques…

Valoracions més enllà de la informació oficial

– Rapidesa en el repartiment dels fons: per bé que els fons tenen aplicació durant els propers 3-4 anys, hi ha molta pressa per definir el tipus de projecte i, per tant, les convocatòries en què es repartiran aquests fons. Les companyes de l’Observatori del Deute en la Globalització deien, fa uns dies, que sembla que les propostes de cada estat membre s’havien d’entregar a 30 d’abril, amb previsió de resolució del finançament atorgat en els dos mesos següents. Les fonts oficials asseguren que les convocatòries seran públiques i s’atorgaran amb criteris clars i transparents, però cal estar alerta.

– Les manifestacions d’interès com a mecanisme de tanteig de mercat: ara mateix el govern central està en fase d’identificació de projectes. Aquesta identificació s’està fent a través de les manifestacions d’interès (ara mateix dues d’obertes; una referent a l’eix de repte demogràfic i despoblació i una a reconversió industrial), per un costat, però també a través de propostes que es fan arribar directament a Generalitat i govern central des de les diferents vies obertes (en el cas de Catalunya, com mencionem més amunt, a través d’ACCIÓ).

– Projectes de grans dimensions i dedicats, principalment, a la inversió: les informacions que tenim parlen de projectes de 3-4 milions d’euros en amunt (en el cas de l’eix de reconversió industrial es parla de projectes d’un mínim de 40 milions d’euros). Per tant, les propostes que es presentin han de tenir una dimensió considerable, especialment tenint en compte la mida del teixit de l’ESS. A més, també es dóna especial importància a la cobertura de despeses d’inversió (en comptes de despeses recorrents) com a elements centrals de les propostes.

I què fem podem fer des de l’Economia Social i Solidària?

Amb la informació que tenim ara, sembla que l’enfocament que està agafant l’aterratge d’aquests fons a l’Estat no és massa favorable a l’ESS, ja que s’estan prioritzant projectes de gran escala en consorci amb les grans corporacions de capital. Malgrat tot, cal que intentem incidir-hi en la mesura del possible. Aquí van quatre suggeriments:

1. Incidir sobre govern central i Generalitat: per evitar que els mecanismes d’atorgament dels fons es gestioni directament dels del govern central i a través dels consorcis empresarials mixtes entre grans empreses de capital i estat. L’objectiu hauria de ser la gestió descentralitzada i en paquets més petits, per afavorir a una distribució equitativa dels fons i amb arrelament al territori. Com dèiem, l’organització de referència en el seguiment de l’evolució d’aquests fons és l’ODG, en coordinació amb altres organitzacions com la Xarxa per la Justícia Climàtica, on, com a XES, hi som presents.

2. Pensar projectes estratègics de desenvolupament local: davant de la incertesa sobre com s’acabaran repartint els fons, i assumint que probablement hi hagi una part que es gestioni des de comunitats autònomes i món local, creiem que val la pena que des el teixit de l’ESS pensem i proposem projectes de desenvolupament local estratègics, i que es generin els espais de diàleg i treball amb les administracions locals, ja que en consorci amb els ens municipals i supra-municipals es podran plantejar projectes de l’abast necessari.

3. Apuntar als eixos i polítiques tractores definides el govern central: és important ubicar els projectes en els 4 eixos o pilars del Pla de Recuperació, Transformació i Resliència:

– Digitalització

– Transició Ecològica

– Cohesió Territorial i Social

– Igualtat de Gènere

I fer-ho a partir de les 10 polítiques tractores identificades al mateix pla.

4. Buscar assessorament dels organismes que l’estan oferint: per bé que el govern li ha posat una catifa vermella a la gran empresa privada, la Generalitat ha habilitat un canal per a assessorar i rebre propostes (ACCIÓ), i cal aprofitar-ho. A més, pel que sabem, els diferents departament estan rebent propostes i recomanen tenir canals oberts de comunicació amb entitats i empreses per anar actualitzant sobre les novetats. Així doncs, com que encara hi ha molta incertesa, és molt important estar atents a les novetats que vagin sorgint, per tenir capacitat d’adaptació (de fet, el 22 de desembre, el govern central ha aprovat un Decret Llei on es defineixen les mesures que guiaran l’execució dels fons, però en el moment d’escriure aquesta notícia encara no era públic al BOE). Com a XES, ens posem a disposició de la nostra base social per ajudar en el que es pugui, especialment per afavorir la interlocució amb les diferents administracions a l’hora de fer arribar projectes i ajudar, en la mesura del possible, en la orientació dels projectes.

L’AESCAT presenta el document de bases de la futura Llei d’ESS a Catalunya

/en

El president de l’Associació Economia Social Catalunya (AESAT), Guillem Llorens, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, han presentat públicament un document de bases consensuat per impulsar la Llei d’Economia Social i Solidària. L’AESCAT és l’òrgan de màxima representació de l’economia social i solidària a Catalunya i la XES n’és una de les organitzacions fundadores, al costat de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya.

Els objectius de la futura Llei de l’ESS han de ser reconèixer i promoure l’economia social i solidària com a part integrant d’una economia plural a Catalunya, amb la voluntat d’avançar cap a la democratització econòmica, i contribuir-ne a la consolidació i el creixement qualitatiu i quantitatiu.

Per això, els objectius de la llei que marca el document de bases són establir un marc jurídic de l’economia social i solidària; fomentar i promocionar aquest model econòmic, i l’assoliment del seu reconeixement i representativitat institucional.

El conseller Chakir el Homrani va assegurar durant la presentació que “la creació d’un marc normatiu de l’economia social i solidària és un element indispensable per poder avançar en el procés de transició del model econòmic català cap a un de més plural, sostenible, democràtic, centrat en les persones, responsable i transparent. Aquest és l’element clau de l’economia social i solidària: els valors, no la forma jurídica”.

Sobre el procés de tramitació de la futura llei, que ja serà en la propera legislatura, El Homrani va explicar que ara toca “redactar la llei de manera consensuada, com s’ha treballat fins ara, i desplegar-la. Per això ens hem trobat ja amb els grups parlamentaris. Si el sector de l’economia social i solidària ha fet aquest exercici de treball i consens des de mirades molt diverses, des de l’àmbit polític també ho hem de poder fer”.

El document de bases estableix que la Llei d’ESS ha de tenir una voluntat transformadora per la qual cosa ha de ser inclusiva, social, flexible, entre altres característiques.

En concret, ha de ser inclusiva, que respecta la singularitat de les diferents formes jurídiques i empresarials; social, que prioritza les persones i la vida; transformadora, que permet avançar cap a un sistema econòmic sostenible, plural, democràtic, solidari, equitatiu i feminista; flexible, que té una mirada oberta a reconèixer noves realitat socials i comunitàries; i alineada amb les diverses propostes legislatives que s’impulsen en l’àmbit europeu.

Entitats de l’ESS: procés de reconeixement

La futura Llei d’ESS ha de delimitar el concepte d’economia social i solidària i ha de definir què s’entén com a ESS i diferenciar-ho de manera clara d’allò que no se’n pot considerar.

A més de les entitats constituïdes d’acord amb les formes jurídiques que normalment s’associen a l’ESS (mutualitats de previsió social, cooperatives, societats laborals, fundacions i associacions, centres especials de treball i empreses d’inserció, les societats agràries de transformació i les confraries de pescadors), el document de bases estableix que cal estar oberts a incloure altres entitats i iniciatives que utilitzen altres formes jurídiques, sempre que compleixin els principis i els valors de l’ESS en la seva pràctica quotidiana.

Les entitats que vulguin ser reconegudes com a ESS hauran de passar un procés de reconeixement, acreditar que estan alineades amb els principis i els valors que preveu la definició i s’hauran d’incorporar en un registre de titularitat pública.

Creació d’un entorn favorable a l’Economia Social i Solidària

El document de bases defensa que la Llei ha de servir per posar en valor l’economia social i solidària, i destacar-ne el compromís transformador i l’impacte positiu de les seves activitats, així com facilitar-ne el coneixement i reconeixement de la ciutadania.

En aquest sentit, recull que caldrà treballar per establir una estratègia de transversalització de les polítiques públiques favorables a l’ESS, amb la voluntat que altres organismes públics puguin impulsar programes que permetin resoldre les necessitats socioeconòmiques del país, mitjançant l’impuls de la diversitat, la justícia social i la igualtat d’oportunitats.

Reconeixement de l’ESS com un agent socioeconòmic

El document de bases estableix que un dels objectius de la Llei és el reconeixement de les organitzacions representatives de l’ESS com a interlocutores amb les administracions, així com fomentar-ho en els diferents nivells de l’Administració pública.

Així mateix, ha de preveure la creació d’un espai de diàleg i governança de l’ESS amb l’Administració de caràcter paritari i transversal. Es considera que la funció d’aquest espai l’ha d’exercir el Consell Català de l’ESS, que hauria d’estar format pels diferents actors de l’ESS i les administracions públiques implicades en el seu desenvolupament.

Col·laboració publicosocial i comunitària

El document de bases consensuat subratlla que s’hauran d’establir mesures de foment de l’ESS a fi d’accedir a la compra pública de béns i serveis, i posa de relleu que caldrà promoure marcs de relació més enllà de la contractació que prioritzin la qualitat dels serveis per sobre del preu.

Estratègia de l’ESS per Barcelona: som present i futur

/en ,

L’Estratègia de l’Economia Social i Solidària per Barcelona 2030 és un document consensuat entre les entitats representatives de l’àmbit de l’Economia Social i Solidària (ESS), liderades per l’AESCAT (Associació d’Economia Social de Catalunya), i l’Ajuntament, que prioritza les línies de treball conjuntes i sectors d’activitat clau a la ciutat. El seu objectiu principal és fer créixer i enfortir el teixit de l’ESS, per contribuir al desenvolupament socioeconòmic de la ciutat i de la ciutadania, i ja des d’ara donar resposta a la crisi sòcio-econòmica a través de la reactivació i l’enfortiment de l’Economia Social i Solidària.

L’Estratègia aspira a ser una guia per a les polítiques d’ESS en els propers governs locals, transversal per a totes les polítiques municipals. A més és un marc de treball i inspiració per al teixit de l’ESS de Barcelona, en especial per a les organitzacions de segon i tercer nivell que actuen com a espais d’articulació i intercooperació. També a ser una font d’idees i propostes per a les administracions supralocals que desenvolupen polítiques d’ESS a la ciutat.

Davant les conseqüències de la pandèmia, l’Estratègia vol ser també un clam a aquestes polítiques públiques per a que orientin la recuperació econòmica cap al bé comú, la dimensió col·lectiva i la solidaritat. El sector públic ha recuperat el rol socioeconòmic central en el context de l’emergència sanitària, social i econòmica. Ara, cal apuntalar aquesta centralitat en el procés de reconstrucció postcovid i en la construcció de ciutats on la vida sigui digna i de qualitat.

L’ESS, el divers teixit associatiu, els sindicats, el petit comerç de proximitat, la comunitat educativa, entre molts altres agents, són aliats clau. Aquesta aliança ha de conformar un ecosistema econòmic i social equilibrat que desenvolupi els nostres barris i districtes i els posi al servei de les persones que hi viuen.

L’Estratègia resumeix les prioritats i el treball dels propers deu anys a la ciutat de Barcelona. Inspirades en aquest document, cadascuna de les empreses, organitzacions i iniciatives signants formularan els seus propis plans de treball. Totes elles, compromeses a complementar i enriquir els continguts, en especial, als projectes de ciutat que s’han proposat desenvolupar juntes.

L’Estratègia #ESSBCN2030 visualitza un model de ciutat on la ciutadania tingui accés als béns i serveis bàsics per a la vida. On augmentarà el benestar i es reduiran les desigualtats sòcio-econòmiques. On l’economia relocalitzada sigui democràtica i estigui immersa en la transició energètica i ecològica.

L’estratègia inclou 8 línies estratègiques, amb fites i indicadors concrets, així com 10 projectes de ciutat amb propostes de treball específiques per ajudar a la seva implementació per part tant dels actors de l’ESS i de l’Ajuntament com de les iniciatives adherides.

Sobre el procés

El procés va començar el febrer de 2019 amb la posada en marca d’un grup motor format per l’AESCAT, la Confederació, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Xarxa d’Economia Solidària, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, el Consell d’Associacions de Barcelona, la Federació de Mutualitats de Catalunya, l’Associació FETS- Finançament Ètic i Solidari, la Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, el Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona, la Direcció Executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat de Barcelona Activa, l’Equip de Recerca Dimmons (UOC) i l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, Coòpolis.

Aquest grup motor va treballar en l’elaboració dels documents de base que es van validar amb l’Àmbit participat, format per 147 iniciatives i empreses de l’ESS, grups polítics municipals, serveis i organismes municipals. A través de diversos espais participatius, es va fer una àmplia recollida d’aportacions fins el febrer de 2020 i la seva posterior incorporació (març 2020). Finalment, el document es va aprovar al setembre de 2020.

Aquest procés, lluny d’acabar un cop presentada l’estratègia, continuarà durant tot el període de vigència del document. A més del Grup Motor i l’Àmbit participat, s’han establert diversos mecanismes i eines (grups de treball, secretaria tècnica) i espais de consulta (Congrés Biennal d’empreses i organitzacions) per ajudar a la implementació de l’estratègia i la seva avaluació i millora continuada.

L’Estratègia de l’ESS està alineada amb l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible doncs, cal recordar, l’ESS juga un paper clau en l’impuls de ciutats sostenibles, equitatives i inclusives.

Noves sòcies d’hivern

/en

En el darrer mes d’aquest 2020, donem la benvinguda a 4 noves sòcies a la xarxa!

Insta-Serveis Juridics Ambientals és un equip pluridisciplinar especialitzat en dret ambiental, que integra coneixements jurídics i ambientals per oferir serveis a mida, i treballa conjuntament per la sostenibilitat a partir del domini de les eines jurídiques. S’organitzem en tres àrees per oferir serveis d’assessorament jurídic ambiental, compliment legal, defensa ambiental del territori, formació, peritatges ambientals, mediació en conflictes ambientals i recerca i innovació en dret ambiental i sostenibilitat.

Coop d’Era és una cooperativa que treballa per una arquitectura propera com a eina de transformació social, el projecte neix  l’any 2018 a les muntanyes del Pallars, impulsat  per un equip d’arquitectes i arquitectes tècniques. Fan rehabilitació d’edificis i adaptació a nous usos, disseny i construcció d’edificis sostenibles, dinamització de processos d’anàlisi i disseny participatius, investigació, organització de tallers de construcció i acompanyament de processos creatius i assessorament tècnic.

Associació Col·lectiva Audiovisual per a la Transformació Social (A.C.A.T.S.) és una associació audiovisual sense ànim de lucre creada l’any 2018. Té com a objectius  realitzar i distribuir creacions audiovisuals amb finalitats socials i culturals, promoure i acompanyar persones i entitats que pretenguin desenvolupar projectes audiovisuals amb propòsits socials i culturals, exhibir i promoure projeccions públiques al voltant de les creacions audiovisuals realitzades i crear d’espais de formació al voltant de la realització audiovisual de caire social. I tot això ho fa mitjançant la creació i distribució de produccions audiovisuals pròpies, l’assessorament a creacions  externes, la formació, l’exhibició i promoció de projeccions i el doblatge i subtitulació d’obres.

Resilience Earth és una cooperativa sense ànim de lucre, de gestió del canvi que aposta per la resiliència comunitària, el disseny regeneratiu i l’economia social i solidària com a eines fonamentals per a la transformació social, ecològica i econòmica. Ofereix diversos serveis com el disseny, planificació i avaluació; la facilitació i formació; o la innovació i recerca.  Treballen amb més de 20 organitzacions locals i internacionals, han acompanyat més de 75 projectes, comunitats, municipis i institucions que volen fer front als reptes que planteja el present, d’una manera positiva, creativa, engrescadora i sostenible en el temps.

1000 punts a Pam a Pam: consumeix com penses, pensa com consumeixes

/en ,

Llancem, a través de Pam a Pam, una campanya de foment del consum dins l’economia solidària per impulsar el moviment davant la crisi actual. Alhora, fem visible que Pam a Pam, el mapa de l’ESS, ja té més de 1000 punts on poder fer consum responsable!

Comprar a Amazon quan reivindiquem el teixit comercial dels nostres carrers? Vestir una samarreta feminista feta amb l’explotació laboral de dones? Tenir comptes a la banca convencional mentre ens queixem del rescat bancari? Voler aturar el canvi climàtic, però no consumir els productes agroecològics?

Sovint ens trobem amb contradiccions generades pel consum, incoherències respecte als nostres valors. Posem de manifest aquestes incoherències i considerem el consum com un vessant més de l’activisme pel canvi social. Per això, des de la  XES llencem la campanya #ConsumxTransformar per donar visibilitat a les iniciatives de l’economia solidària com a alternativa de consum i impulsar el mercat social davant la crisi econòmica i social actual. Fem que el consum sigui transformador, revolucionari, i estigui alineat amb allò que defensem.

Consum, el necessari, però on? Al mapa de Pam a Pam ja hi ha més de 1000 punts on trobar alternatives de compra dins l’economia solidària. Només cal fer una cerca per trobar pràcticament tot allò que cal per a la vida diària: alimentació, tèxtil, salut i cures, subministraments, habitatge, restauració i hostaleria, cultura i oci, educació i recerca, fiançament… Fins a 15 sectors representats per un miler de projectes, 1000 petites revolucions que treballen per la democràcia interna i la cura de la gent que els conforma, que incorporen la perspectiva feminista en les seves activitats, que busquen un impacte social positiu  i s’esforcen per minimitzar el seu impacte ambiental.

Aquest any ha canviat tot, també el nostre consum, i la crisi ha fet que les grans empreses acumulin encara més poder i capital. Així que aprofitem una de les èpoques amb més consum de l’any per llençar una proposta d’acció a la gent amb qui compartim valors. Aquest any ho podem fer diferent! I aprofitem l’augment del consum de pel·lícules i sèries des del primer confinament per explicar la campanya a través de cartells de cinema. Perquè volem escriure la nostra pròpia pel·lícula i fer un gir de guió en les decisions de compra per donar suport a aquelles iniciatives que no busquen el benefici sinó satisfer les necessitats de les persones.

Ens ajudes a fer córrer el missatge de la campanya #ConsumXTransformar? Aquí trobaràs materials gràfics per a xarxes. Gràcies!

Fem assequible l’habitatge cooperatiu

/en ,

La Sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús impulsa una nova campanya adreçada a diferents administracions públiques a nivell local, nacional i estatal, per reclamar mesures que afavoreixin l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu i que aquest tingui un paper clau en la fase de reconstrucció social dels propers mesos i anys.

Aquest model d’habitatge comunitari, estable i no especulatiu que s’està obrint pas a Catalunya es troba amb dificultats d’accés a finançament i de cost econòmic dels projectes. D’altra banda, la crisi derivada de la Covid-19 ha accentuat encara més la vulnerabilitat de bona part de la població que no té garantides les necessitats més bàsiques, com és el dret a un habitatge digne i assequible. Davant d’aquesta realitat, cal reorientar el model socioeconòmic cap a criteris de major equitat social i sostenibilitat: l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús no només és un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació, sinó que també és una aposta per l’economia social i solidària, amb molt potencial per crear molta ocupació tant en la fase de promoció com en la provisió de béns i serveis vinculats a l’habitatge.

Des de la XES volem que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús esdevingui una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país però, per aconseguir-ho, cal enfortir la col·laboració amb sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre d’altres mesures.

Dona-hi  suport!

Per aquest motiu engeguem aquesta campanya on ens agradaria aconseguir el màxim de suports possibles, tant individuals com col·lectius. Hem classificat les mesures que reclamem en quatre grups: ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies, millora de la fiscalitat, millora del finançament i millora de les garanties públiques per a l’accés al finançament. Fes un cop d’ull a la proposta més detallada, adhereix-t’hi i ajuda’ns a difondre-la per arribar més lluny!

Conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per fomentar l’habitatge cooperatiu

/en ,

La setmana passada es va signar un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i diferents entitats socials -entre les quals, la XES- per fomentar i contribuir a l’extensió de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a la ciutat. Aquest acord permetrà millorar el dret a un habitatge digne i assequible, i alhora fomentar l’ESS i el Mercat Social en construir models d’habitatges més sostenibles i comunitaris.

En la situació d’emergència que estem vivint, en què s’han agreujat les problemàtiques d’accés a l’habitatge, i en què s’ha posat de manifest l’absoluta necessitat de poder viure en un habitatge digne, és més important que mai impulsar polítiques d’habitatge.

El conveni

El conveni marc que s’ha signat s’esdevé un impuls important per part de l’Ajuntament de Barcelona i permet prioritzar la promoció d’habitatge social i cooperatiu de la manera més ràpida i eficient; i que té per objectiu la mobilització de sòl cap a projectes d’habitatge social, entre ells l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de protecció oficial. Ens sembla especialment interessant diversos mecanismes que inclou el conveni, que van més enllà de la cessió de sòl públic:

– Facilitació de l’accés al finançament pel conjunt de solars que es posen a disposició.

– Garantia per part de l’Ajuntament, fet que facilita l’accés al finançament i que evita requerir garanties personals o la divisió horitzontal.

– Ajuts directes retornables per valor del 7% de la promoció.

– Cànon 0 durant els primers 25 anys.

La combinació dels diversos mecanismes, i que s’han de poder sumar a altres ajuts estatals i autonòmics, ha de fomentar l’assequibilitat del model i contribuir a que sigui inclusiu al conjunt de la població.

El dret a l’habitatge és una lluita molt àmplia, i sabem que aquests mecanismes són bones notícies i un avanç gran, però no són suficients per garantir aquest dret. Malauradament el parc públic d’habitatge és totalment insuficient, i per això pensem que cal implementar altres polítiques públiques que se sumin a garantir aquest dret, sistemàticament vulnerat.

Podeu escoltar la Lali Daví, companya de la sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la XES, a Betevé parlant de la qüestió.

 

Recordatori: Assemblea General Extraordinària sobre el protocol davant d’assetjaments

/en

Us recordem la convocatòria de l’Assemblea General Extraordinària sobre el Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual de la Xarxa d’Economia Solidària el proper 3 de desembre a les 18h. I ho fem, apuntant tres aspectes:

D’entrada, assenyalar que segueix obert el formulari d’inscripció que ens ajudarà a l’organització de l’Assemblea, que serà en format virtual i dies abans us informarem de com accedir-hi. Siusplau, preguem que us hi apunteu per facilitar la logística virtual.

Per altra banda, informar-vos que hem creat un apartat de preguntes i respostes sobre com afectarà l’aprovació del protocol a les entitats sòcies. Si s’aprova el protocol, com afectarà les entitats? A partir de quan s’aplicarà? Què passa amb aquelles entitats que ja tenen un protocol sobre la qüestió? Podeu veure aquestes preguntes amb respostes en aquest enllaç, però us recomanem consultar-les a través del Decidim on, a més de veure-les podeu fer-hi aportacions un cop hi hagueu accedit amb les vostres claus.

Per acabar, us deixem l’ordre del dia dels punts que es treballaran el 3 de desembre (la documentació de cada punt l’heu rebut per correu electrònic).

  • Ratificació de noves sòcies. 

  • Presentació i aprovació, si s’escau, del Protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de gènere, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual de la XES. 

  • Ratificació de la Comissió de prevenció, detecció, actuació i seguiment. Recordem que podeu presentar candidatura enviant un correu a [email protected] amb 3/4 línies de presentació/motivació.

Gràcies per la vostra atenció i fins al 3 de desembre!

Declaració de la Confluència Feminista enfront de totes les formes de violències

/en , , ,

Des de la Confluència Feminista de les Economies Transformadores en aquest 25N, “Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les dones” llancem aquest manifest, mobilitzades i organitzades enfront de les formes de violència econòmica que es vénen articulant amb les violències patriarcals, racistes i xenòfobes, en aquest sentit també volem condemnar totes les formes de violències contra dones, travestís, trans, lesbianes, bisexuals i no binàries.

Aquest document col·lectiu, és fruit dels espais assemblearis de convergència collectiva, on s’han articulat veus de xarxes, organitzacions i col·lectius feministes des de diferents parts del món i realitzats de manera virtual al juny i novembre de 2020 en el marc del Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores.

Apostes

En aquests llargs mesos de pandèmia s’han accentuat les desigualtats i s’han agreujat les violències, al mateix temps que la pandèmia, es torna pretext per a una escalada de formes de feixisme i vigilància social. Enfront d’aquestes formes, nosaltres apostem per construir alternatives i estratègies per a un món en crisi (sanitària, financera, humanitària i de cures) i transitar cap a una economia per a la vida, on la solidaritat i la cura estiguin en el centre:

  • Considerem que la violència de gènere és una expressió de la crisi profunda del patriarcat i de les masculinitats, però tenen a veure amb aquest món polític d’exclusió.
  • La territorialització de les lluites feministes és bàsica per a enfortir els llaços comunitaris i la construcció col·lectiva des de les bases. En aquest sentit l’acció micropolítica ens permet articular totes aquestes dimensions en una lluita constructiva.
  • En el marc d’una profunda crisi ecològica, es torna urgent articular les nostres lluites amb els moviments anti-extractivistes i per la justícia climàtica.
  • És necessari enfortir les lluites antiracistes (“amb racisme no hi ha democràcia”). Les lluites per la democràcia i contra els feixismes religiosos, econòmics i polítics també es proposen com a eixos comuns.
  • Necessitem canviar el model i construir des d’una perspectiva ecofeminista, un sistema no patriarcal, on puguem tenir sobirania sobre els nostres cossos, i territoris.
  • Volem desmuntar la narrativa de l’hegemonia de la “nova normalitat”, perquè per a les dones i dissidències sexuals, el sistema macroeconòmic actual alimenta el poder del gran capital, i l’acumulació per despulla de recursos, drets i llibertats.
  • Disputar la perspectiva neoliberal i la supremacia del mercat, que afirma que la inversió social és una despesa no és important i no és bona per al desenvolupament i el creixement ràpid i efectiu. Ara més que mai -en el marc d’una crisi sanitària- es necessiten enfortir programes i polítiques públiques de salut, educació, habitatge, treball, i de cures entre altres, com a urgències per al període que ve.
  • El dret a l’hàbitatge: la pandèmia va posar en evidència la crisi residencial i la situació en la qual ja es trobaven dones, migrants i persones LGBTQ+ en situació de carrer.
  • En la ‘vida d’abans’ denunciàvem la matriu de sobrecàrrega de treball de les dones i de violència masclista que caracteritzen aquest sistema i que avui s’accentuen. El confinament en les llars ha significat una reconcentració en aquests espais, sovint precaris, de presències i tasques tradicionals i noves. Les cures de sempre ara se superposen amb el virtual trasllat de l’escola a la casa, amb el ‘teletreball’, entre altres. Aquest esquema, que es prolongarà amb algun matís en la següent etapa, lluny d’un avanç, suposa una reculada en les ja limitades formes d’organització de les cures.
  • Importància del treball comunitari de cures. És necessari reconèixer i redistribuir els treballs de cures que sostenen la vida i la seva reproducció.
  • Les finances i recursos monetaris han de ser redistribuïts en funció de la cura, en aquest sentit reconeixem la necessitat d’un canvi de model.
  • Lluitar pel dret de les dones i persones gestants a decidir sobre els seus cossos i el dret a l’avortament legal, segur i gratuït.

Una agenda urgent i col·lectiva

Per això, proposem una sèrie d’elements per a la creació d’una Agenda Urgent per a construir juntes, col·lectivament i amb la necessitat d’un canvi de paradigma en l’acció, que les estratègies siguin pensades des de la base local, des de les comunitats mateixes, i generar revolucions situades cap al global. Aquesta agenda ha d’incloure la defensa dels drets de les dones i persones LGBTI+ però en articulació amb les lluites per a protegir la terra, el medi ambient, la sobirania alimentària, en contra de l’extractivisme i unir-se a altres moviments i economies transformadores del món:

  • Continuar articulant les forces del feminisme, des d’una perspectiva de transformació, construint una trobada internacionalista amb altres moviments.
  • Una altra educació per a les nostres relacions, que s’alimenti dels sabers dels pobles indígenes i de les experiències pageses, que pensi altres formes a partir de l’educació popular com a estratègia metodològica per a qüestionar les relacions de poder a partir de les nostres històries, desitjos i vivències.
  • Construcció i enfortiment de la salut pública i dels sistemes de protecció universal enfront de la mercantilització de sistemes sanitaris.
  • Articular les lluites pels drets de treballadores remunerades de les llars i les treballadores de la cura. Reclamar la inclusió dels treballs de cura en els PIB dels països.
  • Rebuig a l’especulació immobiliària sobre els nostres territoris urbans i no urbans.
  • La qüestió del deute dels Estats i persones especialment de les dones, com la financerització de la vida.
  • Desenvolupament d’un programa d’economia solidària, social, feminista i ecològica.
  • Desmercantilització alimentària com a clau en la lluita quotidiana eco-feminista que aposti per la defensa de la vida des de la sobirania, la interdependència solidària i la sostenibilitat.
  • Lluitar per la sobirania digital.
  • Despatriarcalizació de les relacions de poder, tant en l’espai/àmbit públic com dins de les nostres xarxes i organitzacions.
  • La necessitat d’abordar la formació de dones en els escenaris públics, davant les diverses violències polítiques que s’estan visualitzant en cadascun dels nostres entorns locals.
  • Trencar amb el binomi productiu/reproductiu i incorporar i visibilitzar l’esfera reproductiva en els discursos i les pràctiques econòmiques.

En clau internacionalista

A més, des dels feminismes articulats en clau internacionalista, des de l’Assemblea de la Confluència ens solidaritzem i denunciem:

  • Denunciem les polítiques xenòfobes i discriminatòries contra lxs migrants, refugiadxs i les seves famílies, que no obstant això contribueixen al desenvolupament internacional i a la societat on viuen. La cerca de més inversió estrangera està donant lloc a acords comercials que promouen la globalització i els corrents de capital, mentre que es criminalitza i es qüestiona la mobilitat de les persones en el món. Els Estats i els organismes internacionals (Alt Comissionat de Drets Humans, OIM, ACNUR) han de reconèixer la migració com un dret humà, amb la llibertat de transitar els territoris a nivell nacional, regional i mundial.
  • Denunciar la militarització dels territoris i els desplaçaments forçats; la repressió sistemàtica que s’estén sobre les comunitats indígenes i la criminalització de lxs defensorxs de territoris en resistència enfront de l’avanç dels models extractivistes.
  • Celebrem les mobilitzacions de la joventut en defensa de la democràcia al Perú, Guatemala, Xile i tants altres. Ens solidaritzem amb el Moviment de Dones del Kurdistan, que està construint economia des de les dones.
  • Denunciem l’escalada autoritària a Amèrica Llatina, l’avanç dels moviments anti-drets i neoconservadors i l’amenaça que suposa per al món el govern feixista, racista, misogin, LGBTFòbic i ultradretà de Bolsonaro al Brasil. El seu atac contra la democràcia, els drets, el medi ambient, les dones, la població negra, els pobles indígenes i els seus territoris. És imperatiu detenir al govern de Bolsonaro-Mourão, que impulsa la devastació de l’Amazònia i del patrimoni immaterial dels seus pobles.

Lluites

Lluitem per alternatives a la crisi climàtica, de cures, financera i civilitzatòria. Convoquem a la construcció comuna al costat de la resta dels moviments d’economies transformadores a:

  • Continuar trobant-nos, connectant i activant els processos de confluència, aprofundint en la construcció des de la sostenibilitat de la vida.
  • Continuar construint espais altermundistes rumb a la commemoració dels 20 anys del Fòrum Social Mundial al gener de 2021.
  • Continuar aprofundint les anàlisi i les propostes de les economies feministes, en un camí de transició que ha de fer-se des del col·lectiu, incloent una ecologia de sabers.

De la resistència a la creació col·lectiva!
Per una Economia per a la vida i no a costa de la vida
Confluència Feminista de les Economies Transformadores
Novembre 2020

Per donar suport o adherir-vos contacteu amb Maria de REAS Red de Redes [email protected] o Flora de DAWN [email protected]