Les administracions públiques són grans compradores de béns i serveis (de mitjana, a la UE, el 17% del PIB prové de les compres que fan les administracions), i aconseguir que aquestes compres es regeixin pels criteris de l’Economia Social i Solidària és clau per transformar la matriu socioeconòmica. En els darrers anys, des de la Comissió de Balanç Social de la XES, hem estat treballant en aquesta línia; és per això que en aquest article us expliquem 4 experiències concretes de diferents administracions públiques.

El Balanç Social com a “clàusula” de compra

Un dels principals motors que ens va portar a la creació del Balanç Social des de la XES, va ser la constatació que el mercat convencional –a través del suposat mediador que és l’administració pública- no disposava dels mecanismes de control i diferenciació suficients per a poder discriminar entre aquelles empreses irresponsables i aquelles que, per les seves lògiques de funcionament, podíem considerar que eren agents actius del canvi socioeconòmic que proposem des de l’economia social i solidària. Davant de la lògica del lliure mercat, on tot s’hi val –i on el que acaba prevalent és la llei del més fort-, era imprescindible generar mecanismes d’identificació robustos, i tutelats col·lectivament, que ens permetessin anar aglutinant aquella oferta a qui val la pena comprar. Mecanismes que ens ajudessin a saber que aquella organització està treballant, no per la maximització de beneficis, sinó per satisfer les necessitats de les seves treballadores i de la comunitat on s’estableix.

Així doncs, com a XES, vam definir el Balanç Social com la nostra principal “clàusula” o “criteri” de compra. I vam obrir aquest camí esperant que les institucions públiques s’hi sumessin, per anar derivant la seva gran capacitat de compra –i, per tant, de generació d’activitat econòmica- cap a l’ESS, alimentant el Mercat Social i tallant els flux cap a les empreses de capital. Portem ja uns anys de camí, i en aquest article us expliquem com el Balanç Social de la XES ha contribuït a les polítiques de Compra Pública Responsable (CPR) de les administracions arreu del país.

La por al marc normatiu com a bloqueig

El món de la compra pública no és fàcil; és més aviat un terreny feixuc, travessat per un entramat administratiu i legal que ens ha obligat a ser molt creatius a l’hora d’incidir sobre les polítiques de compra pública perquè s’encamini cap als valors de l’ESS. Així, hi ha un marc legal europeu que condiciona de manera dràstica els marges de maniobra a nivell local, i que impedeix, per exemple, que el Balanç Social es pugui incloure a les licitacions com a requisit per a l’adjudicació de contractes, o que es pugui discriminar per qüestions de naturalesa de l’entitat tals com la forma jurídica1.

És veritat que l’aprovació de les directives europees de l’any 2014, i la seva transposició i entrada en vigor a Espanya durant els anys 2017 i 2018, amplien les possibilitats del marc jurídic, i fan que l’ambició en la seva aplicació depengui més d’una voluntat política i tècnica. De fet, el problema rau sobretot aquí: en la percepció del risc que es corre amb les polítiques de CPR, ja que, un pas en fals, pot suposar la denúncia d’un procediment i la paralització d’un contracte (i, potencialment, de la provisió d’un servei públic). Aquesta por –a rebre una denúncia, haver d’enfrontar-se a un exèrcit d’advocats i la potencial paralització de serveis– és una de les principals armes que les grans empreses de capital han utilitzat per frenar els canvis en les polítiques de compra pública. De tota manera, la valentia de cada vegada més administracions, ha anat establint precedents que ajuden a afrontar la incertesa i la por amb major seguretat.

Diferents estratègies d’incidència

Més enllà de la feina que s’ha estat fent en matèria de Compra Pública Responsable des de diferents àmbits (que és molta i molt valuosa), existeixen algunes experiències concretes que veuen de la feina feta per la XES i, molt especialment, de la comissió de Balanç Social. Les estratègies que hem fet servir per incidir han estat diverses, a diferents escales i nivells de detall. Aquí expliquem les principals:

1. Les subvencions a l’ESS de l’ajuntament de Barcelona

El primer cas destacat és el de les subvencions a l’ESS promogudes des del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum. No es considera pròpiament una política de compra pública, ja que es tracta d’una línia de subvencions a concurrència, però sí que és, en definitiva, una estratègia per condicionar les organitzacions en la seva voluntat d’accedir a fons públics. La convocatòria de subvencions ha incorporat aspectes socials, ambientals i de bon govern respecte l’entitat sol·licitant, i el Balanç Social de la XES és una de les eines que inspira aquesta acció. En concret, el balanç social hi consta de dues maneres: atorgant punts en les valoracions de les sol·licituds, i com a requisit obligatori per cert tipus d’organitzacions en el moment de justificar-les. A la imatge2 veiem que, per les sol·licituds, s’atorguen 0,75 punts tenint en compte l’elaboració d’un balanç social, a més de l’acompliment de determinats tipus de criteris (que també consten dins del Balanç Social de la XES).

Per les justificacions, al punt 1.3 referit als criteris de les entitats sol·licitants, precisa que “Les entitats sol·licitants amb antiguitat superior a 3 anys i amb un mínim de 10 persones treballadores en el moment de presentar la sol·licitud, hauran d’acreditar com a màxim durant el període de justificació, haver fet un balanç social que incorpori criteris socials i ambientals de transparència i bon govern, com per exemple el balanç social de la Xarxa d’Economia Solidària o altres similars.”3 Així doncs, tant per les sol·licituds, com per les justificacions, haver fet el Balanç Social de la XES posiciona millor a les organitzacions que hi opten.

2. El Balanç Comunitari i el Programa Patrimoni Ciutadà

Un segon exemple, vinculat també a l’ajuntament de Barcelona, en aquest cas a la Regidoria de Participació i Territori, té a veure amb la firma de convenis per a la cessió d’espais i equipaments públics en el marc del programa Patrimoni Ciutadà, i amb el Balanç Comunitari com a peça clau per al seguiment d’aquests convenis. Tal com explica el propi ajuntament,

El Programa de patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitàries és el marc conceptual i normatiu del qual s’ha dotat l’Ajuntament de Barcelona per consolidar, donar suport i impulsar aquest tipus d’experiències. Parteix de la lògica que allò públic (patrimoni municipal) pot esdevenir allò comú (patrimoni ciutadà) a través de noves maneres d’interacció i gestió compartida.4

També expliquen quin és el paper del Balanç Comunitari

(…) és una eina amb què les entitats autoavaluen el funcionament intern i extern del seu projecte. Quan les entitats s’inscriuen al Programa de patrimoni ciutadà, es comprometen a participar en el Balanç comunitari a través d’un formulari de preguntes i indicadors enfocats a valorar la corresponsabilitat social del projecte, l’arrelament territorial, la gestió democràtica i l’orientació a les necessitats de la comunitat i l’entorn.

El Balanç Comunitari, tal i com us expliquem aquí, té com a requisit indispensable l’elaboració del Balanç Social (bàsic) de la XES, i a més d’unes preguntes específiques d’avaluació de projectes elaborades conjuntament amb la Xarxa d’Espais Comunitaris. D’aquesta manera, una eina creada pel propi moviment (des dels seus criteris i mètriques) esdevé un sistema d’avaluació de la contribució a allò públic-comú per part de les institucions.

3. El catàleg de proveïdores de l’ajuntament de Manlleu

El tercer cas el trobem terra endins; a la comarca d’Osona. En aquest cas, de la col·laboració entre la cooperativa Opcions, la XES i l’ajuntament de Manlleu, n’ha sortit un catàleg d’empreses i organitzacions d’ESS de la comarca d’Osona. Aquesta acció s’emmarca en una política d’impuls de l’ESS per part d’aquest ajuntament, com es pot veure a la pàgina web ess.manlleu.cat.

El catàleg en qüestió és una rèplica del catàleg de Mercat Social de la XES, però filtrat per les entitats i empreses amb seu a la comarca d’Osona. Així doncs, l’aparició al catàleg d’empreses d’ESS de l’ajuntament de Manlleu, està condicionat a l’elaboració i aprovació del Balanç Social de la XES (l’aprovació subjecte a criteri de la Comissió de Balanç Social de la xarxa, l’ajuntament no interfereix). Des del consistori es fa una campanya específica entre les organitzacions de l’ESS osonenques per ajudar-les a fer el balanç, i se’ls finança els informes de recomanacions de millora elaborats per la XES. I finalment –un dels elements clau de tot el projecte- s’està treballant perquè les empreses que constin al catàleg tinguin accés preferencial a la contractació directa de l’ajuntament, ja que si estan al catàleg implica que han dut a terme una avaluació d’acompliment en termes ambientals, socials i de bon govern i que assoleixen uns mínims. A més, es vol que el catàleg esdevingui també una referència per a la ciutadania en general.

4. La Llei de Contractes del Sector Públic del 2017

Finalment, i allunyant-nos força de l’àmbit local, volem esmentar també un dels moments decisius dels darrers anys quant a polítiques de compra pública responsable: la tramitació de la que ha acabat sent la llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic. És especialment important la feina que va fer la Comissió de Compra Pública de REAS Red de Redes5 (on com a XES vam poder participar), que va possibilitar que gran part de les esmenes proposades per l’àmbit de l’Economia Solidària s’introduïssin6:

El treball fet en aquest nivell, ha permès –com dèiem a l’inici- obrir el marc jurídic, i donar més garanties i possibilitats en l’àmbit local, que és on, com a comissió de Balanç Social, hem fet més feina.

De la diversitat d’experiències que hem explicat, n’extraiem dues idees finals. Per un costat, que l’objectiu que hem perseguit sempre ha estat posar al servei de la CPR una eina oberta, clau i versàtil com el BS (i continuarem treballant en aquest sentit). I la segona, que l’esforç que hem hagut de fer per adaptar-nos a diferents contextos posa de manifest les dificultats que entranya no tenir un marc normatiu per l’ESS més clar. Probablement, la futura Llei d’Economia Social i Solidària facilitarà moltes coses, començant per la definició d’un segell –avalat pels actors de l’ESS catalana, el món local i la Generalitat- emmirallat en les eines i experiències que hem estat construït des de l’àmbit, i que han anat obrint camí en aquest procés d’experimentació que és el d’imaginar i viure economies post-capitalistes.

Comissió de Balanç Social

—

1. Tècnicament el marc normatiu de contractació pública a Europa considera que és prioritari assegurar la lliure concurrència i per tant és molt curós a l’hora de permetre restriccions a aquesta concurrència (especialment degut a que es considera que la discrecionalitat alimenta el risc de corrupció).

2. Pàgina 7: https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2019&04/022019006781.pdf&1

3. Pàgina 2: https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2019&04/022019006781.pdf&1

4. Extret de: https://ajuntament.barcelona.cat/participaciociutadana/ca/patrimoni-ciutada

5. https://contratacionpublicaresponsable.org/

6. Extracte del comunicat emès per REAS Red de Redes en el marc del projecte ContrataResponsable. El podeu llegir sencer aquí: https://reasaragon.net/2018/03/21/causas-y-efectos-de-la-nueva-ley-de-contratos-del-sector-publico/