Donem suport a la vaga de fam per Palestina

/en

La XES mostra tot el seu suport a les tres persones en vaga de fam a Catalunya, la Gabriela, la Llum i en Martí, per pressionar a l’Estat espanyol que posi fi al subministrament d’armes a l’estat israelià i se sumi a la demanda de Sud-Àfrica davant la Cort Internacional de Justícia de l’ONU per aturar el genocidi que està comentent l’exèrcit israelià contra la població civil palestina.

Així mateix, l’àrea d’Incidència Política de la Xarxa d’Economia Solidària també ha enviat aquest dimecres 14 de febrer una de les moltes cartes que s’han adreçat al Ministeri d’Assumptes Exteriors espanyol perquè faci efectiva aquestes demandes. La XES ha participat i donat suport a les diferents convocatòries fetes fins ara –com la del passat 7 de febrer– de suport al poble palestí i de rebuig de la massacre gravíssima que l’estat israelià està perpetrant a la Franja de Gaza.

Neix CEL Coop, el segell de qualitat per impulsar les comunitats d’energia local cooperatives

/en
  • Amb la creació de CEL Coop, una quarantena de cooperatives federades, la majoria d’elles sòcies de la XES, uneixen forces per avançar cap a la transició ecosocial i la justícia energètica promovent les comunitats energètiques locals en forma de cooperativa.
  • El model cooperatiu és el que més s’ajusta als valors que defineixen les comunitats d’energia locals (CEL): des de l’autoajuda i l’autoresponsabilitat fins a la democràcia, la igualtat, l’equitat, la solidaritat i la gestió econòmica.
  • CEL Coop oferirà serveis de consultoria tècnica, de gestió energètica, d’instal·lació i d’acompanyament social, legal i financer tant a les entitats que vulguin començar els tràmits per constituir una comunitat energètica local cooperativa com a les que ja estiguin en procés de creació.

Impulsar les comunitats energètiques locals en forma de cooperativa, avançar cap a la transició ecosocial i guanyar justícia energètica. Aquests són els tres objectius principals que han dut una quarantena de cooperatives membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) i la majoria d’elles sòcies de la XES, a crear el segell de qualitat CEL Coop. Sota aquesta marca, les cooperatives sumaran esforços per oferir un acompanyament integral a totes les persones i entitats –públiques o privades– que vulguin crear una comunitat d’energia local (CEL) cooperativa o que ja estiguin en procés de constituir-ne una.

La iniciativa arriba en un moment en què, a Catalunya, cada cop hi ha més CEL. Es tracta d’iniciatives col·lectives que neixen amb la fita de generar energia renovable -elèctrica o tèrmica- i destinar- la a l’autoconsum, a entitats que tenen necessitats energètiques o a col·lectius que es troben en risc de pobresa energètica. Aquests projectes permeten que la ciutadania generi i comparteixi recursos energètics de manera sostenible.

Iniciatives amb ADN cooperatiu

“Amb la constitució de CEL Coop, el cooperativisme reivindica el model cooperatiu com la fórmula que més s’ajusta a l’hora de crear una comunitat d’energia local”, afirma Moisès Martínez Fèlix, un dels impulsors del segell i membre del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Les cooperatives i les CEL comparteixen la majoria dels valors, com l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat, la solidaritat i l’ambició de promoure una transformació ecosocial al territori. Les CEL cooperatives són entitats obertes i participatives que poden generar energia neta; reduir la factura elèctrica i el risc d’oscil·lacions en el preu de l’energia; gestionar democràticament l’energia que s’autogenera, i treballar per la justícia social energètica.
A partir d’ara, a més, aquestes iniciatives ciutadanes que es trobin en procés de creació o consolidació podran gaudir dels serveis de consultoria tècnica, d’instal·lació, de gestió energètica i d’acompanyament legal, financer o social que ofereixen les cooperatives membres del segell CEL Coop.

Un model d’èxit i de futur

Actualment, a Catalunya hi ha més de 100 comunitats energètiques que ja funcionen o que es troben en procés de creació, de les quals 49 han iniciat el procés per consolidar-se com a cooperatives. Cada dia més CEL proliferen arreu del territori i s’han convertit en una fórmula d’èxit. N’és un exemple la CEL cooperativa de Mieres, constituïda fa poc més d’un any, i que avui integra unes 40 persones sòcies, que representen un terç dels habitatges del municipi. Entre els seus projectes destaca la instal·lació fotovoltaica amb bateries en règim d’autoconsum compartit al pavelló municipal, que ja està operativa. Un altre exemple és la CEL de Balenyà, que impulsa instal·lacions fotovoltaiques a diferents equipaments municipals, així com un cotxe compartit, diversos punts de càrrega de cotxe, i una xarxa de calor i fred basada en energia geotèrmica. També destaca la multiplicació de comunitats energètiques impulsades per les cooperatives agràries de Catalunya, com la cooperativa de Falset Marçà, que va néixer el 2023 per compartir energia fotovoltaica entre els seus socis.
Aquestes iniciatives col·lectives locals esdevindran clau els anys vinents per afavorir la transició d’un model energètic centralitzat –oligopòlic– cap a un model més descentralitzat i autogestionari. Són, en definitiva, un mitjà per lluitar contra la pobresa energètica, que permet una certa sobirania energètica, un aprofitament directe dels recursos propis i una millora en la democratització de la gestió de l’energia.

Fent front a l’oligopoli

És important destacar que, tot i que les grans companyies energètiques també han començat a promoure iniciatives amb l’etiqueta de comunitats energètiques, aquestes no segueixen els valors essencials de les CEL. Les CEL es basen en la gestió comunitària i en la generació d’energia a escala local, principis que no sempre són compatibles amb els models de les grans empreses i que, en canvi, les cooperatives sí que es comprometen a fomentar.

Les quaranta cooperatives que impulsen el segell CEL Coop, vint-i-tres d’elles sòcies de la XES, són:

Aiguasol
Arç
Arkenova
Arqbag
Azimut360
Batec
Celobert
Cerdanya Solar
Cíclica
Control Intel·ligent de l’Energia

Coop57
Cooperativa Energètica del Pedraforca
Coopgeeni
E-plural
El Risell
Emelcat
EPI
FGC Advocats
Geeni
Grup Cooperatiu Ecos

Handytec
Hobest
INSTA – Serveis Jurídics Ambientals
L’Economat
La Fabric@
Oikosvia Arquitectura
Pinergia
Raons Públiques
Resilience Earth
Societat Orgànica

Solflix, Grup promotor de la Comunitat energètica de Flix
Som Biomassa
Som Confort Solar
Som Energia
Som Mobilitat
Sostre Cívic
Suno, Enginyeria de Serveis Energètics
Tàndem Social
Tarpuna
Vector5

Preguntes freqüents

Què és una CEL (Comunitat d’Energia Local)?

Les CEL són iniciatives col·lectives que treballen per generar energia renovable —elèctrica o tèrmica— i poden destinar-la a l’autoconsum, o bé cedir-la a col·lectius o entitats amb necessitats energètiques o amb risc de pobresa energètica.

Què és una CEL COOP?

Les CEL COOP són entitats obertes i participatives, que es regeixen de forma democràtica i autogestionada. Treballen seguint els principis cooperatius per:

  • La sobirania energètica
  • L’impacte social i la justícia energètica
  • La governança amb valors cooperatius

El principal objectiu sempre és brindar beneficis socials i ambientals als membres de la comunitat o a les àrees on aquesta està activa.

Qui pot formar part d’una CEL?

Persones i entitats, públiques o privades, que volen treballar per la transició ecosocial, tinguin o no capacitat de generació d’energia, tant si formen part com d’una comunitat o encara no en formen.

Què aconseguim si formem part d’una CEL COOP?
  • Generar energia neta que ajudi a la transició ecosocial
  • Reduir la factura elèctrica i el risc d’oscil·lacions en el preu
  • Ser protagonistes en la gestió de la pròpia energia
Quins serveis concrets pot oferir una CEL COOP?

Les CEL poden anar més enllà de l’autoconsum compartit i esdevenir comunitats de recursos, de sensibilització o de mobilitat sostenible, per exemple. Els seus serveis dependran de tot allò que pugui imaginar el grup impulsor.

Què és el segell CEL COOP?

Un segell de qualitat i garantia, que fa palès el compromís d’una quarantena de cooperatives federades per:

  • Promoure les CEL cooperatives
  • Acompanyar i enfortir les noves CEL cooperatives del territori
  • Difondre la importància d’aquestes comunitats en el camí cap a la transició ecosocial
  • Defensar la sobirania i la justícia energètica
Quins serveis d’acompanyament ofereixen les cooperatives agrupades a CEL COOP?

Les entitats agrupades tenen experteses molt diverses i molta trajectòria impulsant i acompanyant comunitats energètiques. Poden donar suport a iniciatives que es trobin a l’inici del procés de creació d’una CEL o que necessitin suport al llarg del procés en:

  • Acompanyament legal
  • Acompanyament financer
  • Acompanyament social
  • Consultoria tècnica
  • Serveis d’instal·lació
  • Gestió energètica

Més informació en aquest enllaç.

Webinar disponible: l’ESS en l’àmbit internacional

/en ,

El passat 13 de desambre va tenir lloc el webinari “L’ESS en l’àmbit internacional: reptes i potencialitats en el context actual”, organitzat per REAS i on va participar la Comissió Internacional de la XES.

Aquest seminari va ser la sessió que es realitzava dins el cicle de webinaris que REAS va iniciar el 2022 per aprofundir sobre la importància del treball en l’esfera internacional, la necessitat de teixir aliances i la generació de coneixement des d’una visió sud- nord, en el marc d’un context en què l’ESS ha estat reconeguda com a motor de canvi per contribuir a l’assoliment i la localització dels objectius de desenvolupament sostenible.

Podeu accedir a la gravació del webinar a continuació:

e

Crònica de La Febrerada: els reptes de la transformació tecnològica a l’ESS

/en

Innovació digital, ciberseguretat, intel·ligència artificial (IA) i plataformes ètiques i sostenibles, alguns dels temes de Trobada de La Febrerada

El passat 2 de febrer es va celebrar la segona edició de La Febrerada, la Trobada i la Festa de l’Economia Social i Solidària (ESS) de Barcelona, que organitza l’Ajuntament de Barcelona com a part de l’Estratègia #ESSBCN2030. El Bloc4BCN va acollir la Trobada al matí, un conjunt de converses sobre els reptes de la transformació tecnològica, a la qual van acudir més de 160 persones de l’àmbit de l’ESS.

Benvinguda.- La Trobada de La Febrerada va començar amb la benvinguda a les persones assistents que es van aplegar al  Bloc4BCN. Aquest nou espai cooperatiu, d’acord amb el que digué Guillem Llorens Gragera, president de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), la Confederació de Cooperatives i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya “és un equipament públic gestionat des del món cooperatiu com a resultat del treball col·lectiu”.

En la mateixa línia es va manifestar Raquel Gil Eiroá, regidora de Promoció Econòmica i Treball, qui va destacar que Bloc4BCN és fruit de la feina col·lectiva i la sinergia, posant èmfasi en la importància de continuar enfortint-se i mostrant els èxits de l’ESS: “La ciutat de Barcelona està prou madura i ha crescut per encarar tots els reptes dels sectors econòmics; aquest nou equipament, mostra també el moment de creixement i de plenitud” va explicar.

La Trobada de La Febrerada va dedicar-se a la reflexió i la inspiració sobre la innovació tecnològica, l’estratègia digital dels projectes i les noves plataformes. En aquest sentit, Ester Vidal Pujol-Xicoy, directora de Serveis d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona, va parlar de la importància de l’esdeveniment com a punt de trobada estratègic per la digitalització, plantejant reptes i reflexionant sobre com incorporar-la sense perdre els valors fonamentals de l’ESS. A més, va emfasitzar sobre “la necessitat de crear un full de ruta comú per saber quins recursos tenim i necessitem per a avançar en l’àmbit tecnològic”.

Conversa, primer bloc: Transformació digital, tecnologia i ESS, assumim el repte?

El moderador de l’acte Álvaro Porro, (director d’Economia Social i Cooperatives de Barcelona Activa), va explicar la dinàmica de l’esdeveniment, organitzat en tres blocs centrats en l’abordatge pràctic de la digitalització per part de les entitats de l’ESS.

El primer bloc va comptar amb diverses persones expertes com Mar Galtés, directora de Desenvolupament Corporatiu a TechBCN, qui va destacar la preocupació pel procés de digitalització tant en petites com en grans empreses, no solament de l’economia social i solidària, subratllant la importància de no quedar-se enrere. També va recalcar que en aquest país estem amb nivells molt alts de digitalització quant a infraestructura, però “una altra cosa és que, l’impacte que tenen aquestes eines, en la manera que tenim de viure i de treballar, doncs no sempre és homogeni o equitatiu i han de tenir una implantació genèrica”.

En la mateixa línia, el coordinador del projecte M4Social a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Gerard Sentís, va subratllar els reptes en la digitalització de les entitats del tercer sector: “La suposada transició digital, que en realitat és un canvi permanent, repercuteix més als col·lectius més vulnerables. Per tant, el nostre primer repte és com volem acompanyar, des de les entitats del tercer sector, a les persones usuàries, a què no es quedin enrere. A més, cada vegada més els serveis de l’administració pública utilitzen elements digitals i, en conseqüència, hem d’evitar que els col·lectius vulnerables quedin totalment al marge”. Per això, va explicar Gerard Sentís que les entitats tenen “la necessitat que els pressupostos incloguin la despesa en innovació digital, que es vegi reflectit aquest canvi digital. Tenim el deure de formar el personal, directius i tècnics, per una millor gestió de les dades i una cultura més innovadora”.

Jaume Oller, representant de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, CoopCat, també va apuntar dos reptes importants dins de la digitalització. “El primer és que, des de l’economia social i solidària i des del cooperativisme, hem ensenyat que hi ha una altra manera de fer empresa i ara ens falta mostrar que hi ha també una altra manera de fer empresa tecnològica. Un altre element o repte és no ser esclaus de la tecnologia perquè, moltes vegades, quan incorporem tecnologia a les empreses o a les entitats, les persones acaben al seu servei i cal tenir molt clar que ens ha d’ajudar a vendre més, a ser més eficients i arribar a més persones”, va considerar.

Segon bloc: casos pràctics a les cooperatives (Suara Cooperativa, FACTO, Arç Cooperativa, Fil a l’Agulla i  Fundació Formació i Treball).

La importància de la tecnologia com a eina per arribar a més persones i millorar l’eficiència també és un concepte fonamental, segons va expressar Bàrbara Outeiro, responsable d’Innovació oberta a Suara Cooperativa. En la seva intervenció, va explicar el seu enfocament d’utilitzar la metodologia Living Lab, amb l‘objectiu d’entendre necessitats reals i crear projectes pilot per start-ups, impulsant la innovació i abordant reptes socials de manera efectiva.

Un d’aquests reptes socials l’ha identificat la cooperativa FACTO, que ha creat ‘Up me Up’, una aplicació de recerca laboral i de talent dins de l’ESS. Meritxell Naranjo, responsable de Comunicació i Màrqueting de FACTO, va afirmar que “cal no fer-nos esclaus de la tecnologia, sinó que estigui al nostre servei. Per a nosaltres, l’APP és una eina per arribar al públic generalista per donar a conèixer la nostra manera d’entendre el món”. A més, Naranjo va reconèixer els reptes a què s’enfronten en l’adopció d’una mentalitat tecnològica i va posar l’accent en la necessitat de formació i experiència dins de l’ecosistema de l’ESS.

Arç Cooperativa, corredoria i consultoria d’assegurances, prioritza l’ús de tecnologies alineades amb els seus valors socials i mediambientals per crear una cultura digital pròpia, segons va explicar Isabel Rodríguez, responsable de Desenvolupament a la cooperativa. “Això és un camí que hem iniciat des de fa molt de temps, començant amb un sistema integral de gestió d’assegurances, incloent-hi l’ús de CRM, teletreball i eines cloud. Som conscients que hem fet camí, però que en tenim molts reptes al davant. Com pot ser la intel·ligència artificial (IA), que pot arribar a fer feines, fins ara, impensables per nosaltres. El repte serà com agafar aquesta IA i fer-la servir amb els nostres propis valors i sense destruir llocs de treball”, va comentar.

Per altra banda, reflexionar sobre els processos i adaptar-se a les noves tecnologies per millorar l’eficiència i cuidar millor els equips de treball és l’objectiu de Fil a l’Agulla, tal com va comentar la seva directora Neus Andreu. “La cura ens preocupa molt, l’estrès ens preocupa moltíssim, per això, hem vist a la tecnologia com un salvavides. Hem hagut de reflexionar i buscar millors maneres de tirar endavant els nostres processos i gestionar els equips de treball, perquè no som màquines. A vegades sembla que la tecnologia deshumanitza, però, si la fas servir bé, jo crec que el contrari, que t’ajuda a cuidar millor el projecte, els equips i a les persones per les quals treballes”.

Per finalitzar el segon bloc, la ciberseguretat també es va posar sobre la taula amb la dada que 2 de cada 3 entitats no hi destinen ni un euro. “És una urgència destinar recursos en aquesta qüestió”, va reclamar Gerard Sentís. Paula Veciana, directora de Serveis Corporatius, Estratègia i Innovació, Formació i Treball, va parlar sobre la importància de prendre mesures preventives contra els atacs informàtics que “no sempre es podran evitar, però el que han de fer les entitats és recuperar-se el més ràpid possible: tenir una bona política de còpies de seguretat, destinar recursos per tenir el programari actualitzat i formar-se en ciberseguretat per evitar caure en trampes i protegir les organitzacions” va explicar.

Tercer bloc: proveïdores de serveis tecnològics a l’ESS

“Malgrat ser pocs, hi ha una visió positiva sobre el recorregut i la creixent presència de proveïdors de tecnologia en l’economia social i solidària”, va comentar Eric Rial, responsable de Projectes IT de Kedu Cooperativa. Hi ha tres eixos principals de necessitat tecnològica dins les entitats: la plataformització, la importància d’automatitzar processos per millorar l’eficiència i la integritat de la informació. A més, va reconèixer la importància de la col·laboració entre les entitats del sector cooperatiu i l’ESS per compartir coneixements, recursos i millorar l’atractiu del sector per a perfils tecnològics.

La responsable de l’Àrea d’Atenció a les Entitats Sòcies de Sinergia TIC, Anna Villa, va argumentar que “hi ha una maduració de les entitats de l’ESS sobre la tecnologia, però els hi cal acompanyament i serveis per entendre-la. És necessari l’empoderament tecnològic”.

Per una altra banda, Joan Caballero, coordinador de Som IT Cooperatiu i Som Connexió va reconèixer la necessitat d’equilibri en els equips entre “professionals joves amb energies i valors nous, i professionals amb experiència i coneixement del negoci”.

Top 5, debat amb el públic

Per a finalitzar l’acte, Álvaro Porro va obrir el micròfon perquè les persones assistents compartissin dubtes o aportacions amb la resta. A continuació, el resum dels comentaris:

  1. Manca de menció a la sobirania tecnològica: Es va fer una crítica a la manca de menció de la sobirania tecnològica en les discussions sobre tecnologia dins de l’economia social i solidària, tot i que és un tema clau en relació amb la dependència d’empreses tecnològiques multinacionals.
  2. Mirada cap al futur: Es va destacar la importància de tenir una mirada cap al futur, concretament cap al 2040, per anticipar-se als canvis tecnològics i mediambientals i preparar-se per afrontar-los. Es va reconèixer que ja existeix una base sòlida en alguns àmbits, però es va subratllar la necessitat de continuar innovant i adaptant-se als reptes emergents.
  3. Diversitat d’àmbits d’actuació: Es va explicar la diversitat d’àmbits d’actuació de les cooperatives, que van més enllà de la tecnologia i inclouen àrees com el consum, el desenvolupament de serveis tecnològics ètics, o la gestió d’esdeveniments, entre altres.
  4. Reflexió sobre les plataformes tecnològiques: Es va fer una crida a repensar les plataformes tecnològiques i no limitar-se a utilitzar les ja existents, sinó a construir-ne de noves des de la perspectiva de l’ESS. Es posà de manifest la necessitat de desenvolupar plataformes que siguin ètiques i sostenibles i que no contribueixin a l’explotació de persones o recursos.
  5. Consciència sobre les implicacions socials i mediambientals de la tecnologia: Es va destacar la importància de tenir en compte les implicacions socials i mediambientals de la tecnologia, com ara l’ús de recursos materials i energètics i els possibles impactes sobre la salut i la justícia social. Es va fer una crida a crear un mercat social de tecnologia que tingui en compte aquestes dimensions.

La Festa de La Febrerada s’esdevingué, al vespre i nit, a la sala Paral·lel 62, espai cultural de referència per la ciutat, de propietat municipal i gestionat, després de guanyar el concurs, per un grup amb dues cooperatives. Allà s’esdevingué el pòdcast “Contra la utopia de la multinacional” conduït per Anna Pacheco i els projectes convidats Mensakas, Ruderal, Mescladís, La Carbonera i Proyecto Una (que es pot escoltar a Radio Primavera Sound i, (Spotify o YouTube). La Festa de La Febrerada va continuar, amb la sala plena, que ballaren al ritme de Guineu, Tribade, Mercabanda i DJ Trapella.

La Febrerada s’emmarca dins de l’Acord de Ciutat per l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030, que és l’expressió del treball conjunt i el compromís de l’àmbit i teixit ciutadà de l’ESS de Barcelona i les polítiques d’ESS municipals. Aquest Acord és fruit del treball conjunt de 203 persones i 147 entitats de l’ESS, que van generar més de 500 propostes, i està coliderat i coexecutat per l’AESCAT (l’Associació d’Economia Social de Catalunya) i l’Ajuntament de Barcelona.

Crònica publicada al web d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona

Iniciatives d’educació ambiental dins l’ESS

/en

Quan coneixem el funcionament dels ambients naturals és quan podem adaptar-nos-hi d’una manera millor, sense danyar la natura.

Algunes organitzacions impulsen una educació que contempla la problemàtica socioambiental i així contribueix a formar-nos perquè puguem donar-hi resposta. Tot i que hi ha molts punts al mapa de Pam a Pam que fan activitats d’educació ambiental, en aquest recull citem les que es dediquen plenament a aquesta tasca.

A banda, podeu trobar més entitats de l’economia social i solidària que desenvolupen serveis d’educació ambiental en aquest informe de SCEA.

Foto cedida per la Fundació Privada Emys.

Jornada de protesta 7F: defensem la vida, aturem el genocidi a Palestina

/en

Actualització

A les 12 en punt del #7FPalestina l’equip tècnic de la XES ens vam afegir amb moltes sòcies a l’aturada laboral a la porta del Grup Ecos, a Barcelona. La concentració també va acabar la Gran Via de les Corts Catalanes. Aturem el genocidi i defensem la vida. Alto al foc immediat!

La XES dona suport a les accions de protesta convocades per Prou complicitat amb Israel i Comunitat Palestina de Catalunya per al proper dimecres 7 de febrer arreu de Catalunya i el món.

Aquest és el seu manifest “Defensem la vida, aturem el genocidi”:

El 7 de febrer es compleixen 4 mesos de l’inici del genocidi que Israel està perpetrant sobre el poble palestí. 16 anys de bloqueig a la Franja de Gaza per terra, mar i aire, 75 anys de neteja ètnica i colonialisme a tota Palestina, d’assassinats, detencions, demolició de cases, ocupació i despossessió de terres. Una ve- gada més, constatem l’absoluta i sagnant impunitat que l’Estat d’Israel té garantida gràcies a la complicitat i el suport de les potències occidentals.

Des del 7 d’octubre, almenys 28.951 palestines han estat assassinades (el 80% criatures i dones) i 1.955.000 han estat desplaçades en una brutal campanya de bombardejos per terra mar i aire. Cada una d’elles, una vida i un projecte vital que Israel vol enterrar sota les runes. Fa uns dies, un periodista li va preguntar a un nen de Gaza. “Què vols ser quan siguis gran?”. I ell va respondre “Jo soc un nen palestí, jo no em faré gran”.

Des del 7 d’octubre:

  • Israel ha assassinat 4.368 estudiants a Gaza i Cisjordània, 8.101 han estat ferides. Israel ha destruït 320 escoles.
  • Israel ha assassinat 94 professores universitàries i 230 mestres d’educació primària i secundària, 750 han estat ferides a la Franja de Gaza.
  • Israel ha assassinat 301 treballadores de la salut, i 356 han estat ferides. 40 estan detingudes en presons israelianes
  • Israel ha assassinat 113 periodistes.
  • Israel ha assassinat 41 membres dels equips de protecció civil i 127 ferits.
  • Israel ha assassinat almenys 20 pescadors i danyat el 70% de les barques de pesca del port de Gaza.
  • Israel utilitza la fam com a arma impedint treballar a 4.000 pescadors, més de 10.000 criadors de bestià i més de 15.000 pagesos.

Aquestes dades queden desfasades des del moment que les escrivim perquè la massacre no s’atura. Tam- bé a Cisjordània els assassinats, detencions i tortures comeses per l’exèrcit i els colons sobre els cossos de les palestines s’intensifiquen a totes les ciutats i pobles. El genocidi no són només dades, cadascuna té la seva història, travessada pel dolor, la traumatització, la deshumanització, per la voluntat d’exterminar tot un poble.

No podem ni volem normalitzar el genocidi. Aquest que és un avís a totes les que creiem en la llibertat i la justícia social. Volem que les palestines sàpiguen que no estan soles en la legítima resistència contra el colonialisme i l’imperialisme.

Ens neguem a continuar amb les nostres vides tancant els ulls davant del genocidi del poble palestí. Per això diem que ens aturem per aturar l’extermini i per exposar la cadena de complicitats des dels governs fins a les empreses que a casa nostra armen, financen i protegeixen l’estat d’Israel.

Durant aquests 4 mesos el poble palestí ha continuat resistint amb tots els mitjans que pot a la barbàrie. A Catalunya i arreu, centenars de milers hem sortit al carrer, manifestacions, concentracions a escoles, barris, centres de treball i hem fet milers de petites accions que criden ben alt que no tolerem el genocidi i que estem amb el poble palestí.

Un vent d’esperança que ens crida a seguir lluitant, cada cop més unides i organitzades. Mai més enlloc contra ningú.

És per això que el dia 7 de febrer moviments en solidaritat amb Palestina, sindicats, treballadores de tots els sectors, ateneus, estudiants, col·lectius de base, i moltes més ens convoquem a una jornada de lluita.

Adhereix-te a la jornada de protesta del 7F

Com puc donar suport a la #7FPalestina?

  • Parla sobre el que està passant a Palestina amb companyes, amigues, veïnes, familiars, mestres de les teves filles… trenquem el silenci!
  • El 7F organitza una concentració, tall de carrer, aturada, o acte al teu centre de treball o el teu barri.
  • Participa en les aturades i activitats que es proposen durant la jornada.
  • Penja els cartells i difon els materials a les xarxes socials.
Defensem la vida, aturem el genocidi!

Informació sobre la convocatòria de vaga per part de CGT Catalunya, la Intersindical-CSC y la IAC.

Nou Taller d’Escenaris de Futur a Barcelona

/en ,

La campanya Futurs imPossibles continua els seus tallers arreu del territori i el dimecres 21 de febrer hi haurà l’oportunitat de fer-ho a Barcelona, en concret al barri de la Font d’en Fargues, al districte d’Horta-Guinardó.

Imaginar el barri barceloní al 2045 és el punt de partida per a aquests tallers que conviden a pensar sobre la crisi ecosocial i els camins que poden succeir o que podem triar els propers anys, per acabar arribant a diferents escenaris que podríem tenir en funció dels aconteixements previs. L’objectiu final del taller és poder reflexionar sobre la necessitat d’una transició ecosocial justa i democràtica i què cal per arribar a aquest futur desitjable.

El taller és previst al Casal del Barri de la Font d’en Fargues (Pedrell, 67. Barcelona) a partir de les 6 de la tarda.

A partir del 7 de febrer es pot fer la inscripció per participar-hi a través d’aquest enllaç

Més sòl públic per a habitatge cooperatiu a Barcelona!

/en ,
Barcelona, com d’altres ciutats de Catalunya i l’Estat Espanyol, està immersa en una greu crisi habitacional. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa efectiva d’accés a l’habitatge i de transformació social. És necessari l’accés a solars i finques de titularitat pública per a seguir impulsant el conveni de col·laboració amb els promotors socials d’habitatge (ESAL). Reclamem l’acció de les administracions per generar habitatge assequible, estable i inclusiu a la ciutat de Barcelona!

Drets i principis

L’accés a un habitatge digne és un dels drets fonamentals més constantment vulnerats, tot i ser un pilar bàsic que contribueix a assolir altres drets com són la salut, l’educació i l’enxarxament comunitari, entre d’altres.

La situació d’emergència dels darrers anys ha fet palesa la importància del dret a l’habitatge. Les desigualtats a la societat es manifesten clarament a través de les diferents situacions de residència de les llars. Així mateix, en un context de crisi climàtica global, l’habitatge és responsable de la tercera part del consum d’energia de l’estat.

Per això, ara més que mai, són necessàries polítiques de foment d’habitatge social que garanteixin l’assequibilitat i inclusivitat al conjunt de classes populars. El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es fonamenta en els següents principis bàsics:

  • Sense ànim de lucre i propietat compartida: es manté la propietat col·lectiva amb durada indefinida en cooperatives sense ànim de lucre. El finançament és col·lectiu. Es limita el capital social retornable respecte el total de la inversió, i no hi ha recuperació de la quota d’ús.
  • Autogestió i comunitat: totes les persones residents són sòcies, lideren el projecte i promouen l’empoderament i la formació. La intenció és viure de manera comunitària, amb suport mutu i transparència cap a l’entorn.
  • Habitatge accessible i inclusiu: el traspàs de l’ús de l’habitatge es fa a través de la cooperativa, amb criteris d’accés transparents. L’aportació inicial es limita per facilitar l’accés al projecte, vetllant per mantenir l’assequibilitat al llarg del temps.
  • Creixement i replicabilitat: es comparteix el coneixement amb el sector i l’entorn i es promou el model a través d’accions de difusió.
  • Corresponsabilitat amb l’entorn: els projectes estan integrats a la Xarxa d’Economia Solidària, i tenen com a prioritat intercooperar i fomentar el mercat social, treballar en la lluita pel dret a l’habitatge, apostar per la sostenibilitat mediambiental amb una clara intencionalitat de corresponsabilitzar-se amb l’entorn i vincular-se al territori.

A dia d’avui, a Catalunya hi ha un total de 68 projectes en diverses fases de promoció i convivència, que sumen més de 1.100 habitatges potencials. D’aquest total, 20 projectes es desenvolupen a la ciutat de Barcelona, i ofereixen un total de 473 habitatges. Això demostra que Barcelona és una ciutat pionera que inspira i motiva la replicació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a tot el país.

Oportunitat actual

El context actual és crític: a conseqüència de polítiques que han promogut les dinàmiques especulatives entorn de l’habitatge, en l’última dècada el preu de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, s’ha encarit més d’un 30%, superant els 1.000€ de mitjana per habitatge, i més de 40.000 famílies s’han vist desnonades a Barcelona, la meitat de les quals, a mans de propietaris privats amb més de 10 pisos.

Davant d’aquesta situació, amb grans reptes polítics, econòmics, socials i climàtics per a les societats, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es presenta com a una alternativa efectiva de transformació social, que permet donar resposta a les necessitats d’habitatge, complementària a altres models d’accés a l’habitatge social i assequible existents al nostre país.

Més concretament, la signatura del Conveni ESAL el 2020 ha possibilitat la creació d’un instrument que reuneix l’administració pública, fundacions i cooperatives per a la promoció i gestió conjunta de l’habitatge protegit a la ciutat de Barcelona. Amb un total de 16 promocions, 8 en cessió d’ús i 8 en lloguer, el Conveni ESAL preveu donar lloc a un parc habitacional que constarà de 622 habitatges, 222 en cessió d’ús (36%) i 400 habitatges en lloguer (64%).

Aquesta col·laboració tindrà un impacte significatiu en l’augment de l’oferta d’habitatges assequibles a la ciutat, i contribueix a millorar l’accés a l’habitatge per a moltes persones. Així mateix, la cristal·lització del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús en els 20 projectes a la ciutat ha permès assolir diverses fites econòmiques, socials i ambientals:

  • l’impuls de projectes participatius que promouen l’autogestió: en un sistema que potencia la implicació de la ciutadania en la resolució de les seves necessitats i la consecució d’un dret universal com és l’habitatge.
  • la creació de projectes amb espais compartits de gran cohesió social: els projectes cooperatius busquen crear una comunitat incorporant espais compartits on es promouen les pràctiques de cures, la solidaritat i el suport mutu.
  • la creació de comunitats marcades pel feminisme, la sororitat i la incorporació de la diversitat: s’han generat nous models, inclusius, que han integrat la visió feminista, la sororitat i la diversitat sexoafectiva.
  • la generació de comunitats que aposten per un envelliment actiu: s’han creat entorns que faciliten la vida autònoma i saludable de la gent gran i que propicien el seu creixement personal i en comunitat.
  • una aposta forta per la sostenibilitat ambiental: tots els projectes, amb una alta sostenibilitat ambiental, busquen maximitzar el confort dels seus usuaris i usuàries mentre redueixen fins al 40% del consum d’energia i altres recursos, i plantegen fins i tot la possibilitat de generar recursos propis.
  • la posada en relleu de l’impacte econòmic dels projectes cooperatius: en totes les seves fases, des del disseny i la promoció fins a la convivència, aquests projectes han mobilitzat recursos significatius dins de l’economia solidària.
  • el canvi de paradigma econòmic: s’ha posat de manifest que l’Economia Solidària és un sector amb molt potencial, i que té l’objectiu de posar la vida de les persones al centre de les activitats econòmiques.

Reivindiquem la cessió de més sòl públic a través del conveni ESAL

S’han fet grans passes en els últims anys. Tot i això, el Conveni ESAL ha iniciat l’adjudicació de només el 60% dels seus compromisos i objectius inicials, ja que la previsió era poder-hi destinar sòl per a la promoció de 1.000 habitatges, i queden encara reptes molt grans per afrontar.

Per això, demanem l’accés a solars i finques de titularitat pública per impulsar nous projectes cooperatius en cessió d’ús. Cal recordar que existeix la demanda històrica de més de 200 famílies organitzades al voltant de 10 projectes cooperatius que porten organitzant-se i reivindicant nous sòls els últims anys sense cap decisió per part de l’Ajuntament. El sòl és un element essencial per a aquesta missió. Hem de continuar cooperant i col·laborant l’administració pública, el tercer sector i les comunitats de veïns i veïnes per poder acabar de portar a terme el canvi de paradigma econòmic que la nostra ciutat necessita.

Alhora, creiem que també s’ha d’augmentar, en el marc del Conveni ESAL, la destinació de sòl per a lloguer social així com d’altres formes que contribueixin a facilitar el dret a l’habitatge.

Així mateix, exigim major agilitat a les administracions en els seus procediments amb els projectes ara en curs. Actualment, un projecte pateix de mitjana entre 1 any i mig i 2 anys des del moment en què es decideix posar al conveni ESAL fins que es fa efectiu el dret de superfície, al voltant d’1 any per a obtenir la llicència d’obres, i de 2 a 4 mesos per obtenir un certificat de qualificació urbanística. Sumat a les dificultats urbanístiques i registrals que s’han trobat la majoria de les promocions, que queden encallades en processos burocràtics. És necessària una major agilitat de les administracions en els tràmits tècnics vinculats al procés de promoció, per contribuir a una major rapidesa dels processos.

Volem construir un futur on l’habitatge no sigui un privilegi, sinó un dret inalienable per a tots i totes, i per això necessitem l’acció de les administracions. Des del 2015 hem impulsat amb èxit projectes transformadors a Catalunya, dins d’un model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús, demostrant que és possible un sistema on la comunitat i les cures ocupin un lloc central. Els habitatges actius a Barcelona són la prova que podem avançar cap a una ciutat més justa, diversa i solidària.

Aquest és el nostre somni, aquest és el nostre repte, aquest és el nostre compromís.
Suma’t al manifest!
Secció d’Habitatge Cooperatiu en Cessió d’Ús de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (HABICOOP)
Sectorial d’Habitatge Cooperatiu en cessió d’ús de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES)

Grups i projectes

La Borda, Ruderal, Cal Cases, La Titaranya, La Morada, La Raval, Cirerers, Can70, La Magrana, La Xarxaire, Sotrac, La Balma, Sunnydale-Abril, Melrose, La Diversa, La 111, La Regadora, Walden XXI, Can Tomàs Toni, Cal Paler Nou, La Renegà, El Teler, L’Esbarzer, mosaic, La Solar, Torrent Viu, Empriu, Associació Gens, Can Llindar, La Trencadissa, La Lluerna, La Xalana, La Bastida, Vida Inclusiva

Entitats d’impuls i entitats de suport

La Dinamo Fundació, Sostre Cívic SCCL, Perviure SCCL, Col·lab, Celobert, Lacol, Arqbag, Voltes, Holon, Undos, La boqueria, El Tinglado, Arquitecte de Capçalera

Foto de Frederic Bartl

El Camp acollirà el FESSRural 2024

/en

El Festival d’Economia Social i Solidària Rural torna aquest 2024 amb la cinquena edició. L’esdeveniment és previst pel dissabte 13 de juliol de 2024 i, com és habitual, canvia d’ubicació i passa el relleu del Pirineu i Aran al Camp de Tarragona.

La Vall del Corb és l’indret previst per a la FESSRural 2024. El Festival, impulsat per la XES a través de les seves xarxes territorials amb més vincle amb el món rural, visibilitza les iniciatives d’economia transformadora dels territoris rurals i crea un punt de trobada i intercooperació entre tots els projectes participants.

El Festival és possible amb la participació activa del voluntariat. El dijous 25 de gener a la tarda hi ha prevista una primera sessió de presentació on es donaran a conèixer els primers detalls i s’obrirà la porta a la participació tant de l’organització com de la fira. La sessió serà online a partir de les 17:30 h. i es poden fer les inscripcions per assistir-hi a través de CoopCamp, l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona.