• Barcelona no ha assignat cap nou solar al conveni ESAL (entitats sense lucre) des de 2022, paralitzant l’habitatge social i cooperatiu. Tots els projectes actuals amb obres en marxa són fruit d’adjudicacions del període 2020-2022.
• La Xarxa d’Economia Solidària i Habicoop reclamen per carta a l’alcalde Collboni un canvi de rumb en les polítiques d’habitatge.
• Les entitats rebutgen l’anunci del govern municipal de licitar sòl a empreses mercantils i exigeixen prioritzar la col·laboració entre el sector públic i entitats sense ànim de lucre.

La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), que agrupen més de 500 cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària, han enviat una carta a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per expressar la seva decepció davant la pròrroga tècnica del conveni ESAL (Entitats Socials sense Ànim de Lucre) sense ampliar la dotació de nous solars públics. Aquesta pròrroga té per objectiu donar continuïtat als projectes i obres actualment en marxa a la ciutat, corresponents a solars assignats entre 2020 i 2022. Les entitats alerten que aquesta situació posa en risc el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, clau per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat.

Una reducció dràstica de la col·laboració público-comunitària

El conveni ESAL, signat el 2020 i aprovat pel Consell Municipal sense cap vot en contra, és una eina de col·laboració público-comunitària que complementa l’impuls de l’habitatge públic a Barcelona. Té com a objectiu ampliar el parc d’habitatge assequible amb més de 1.000 habitatges en el menor temps possible, garantint la seva funció social i potenciant-ne la dimensió comunitària. En virtut d’aquest conveni, entre 2020 i 2022, l’Ajuntament va adjudicar 16 solars públics per a la construcció de 600 habitatges socials i cooperatius, previstos per finalitzar abans del 2026.

El conveni destaca pel seu ritme de producció ràpid assegurant que el sòl es manté en mans públiques mitjançant drets de superfície temporals adjudicats a cooperatives i entitats sense ànim de lucre (com ara fundacions que promouen lloguer social). Els habitatges, destinats a persones inscrites al registre d’habitatge protegit, es construeixen amb criteris d’alta eficiència energètica. El conveni exclou promotors privats amb afany de lucre i inclou habitatges amb serveis per a gent gran i espais adaptats per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Malgrat els bons resultats, el 2023 i el 2024 no s’ha assignat cap nou solar. Per al 2025, l’Ajuntament preveu adjudicar petits solars que sumaran només 63 habitatges, una xifra insuficient que representa una reducció dràstica al 10% del volum impulsat en el període anterior. Aquesta situació “deixa en via morta un instrument tan eficaç per fer habitatge assequible i per col·laborar amb les entitats socials”, segons denuncien la XES i Habicoop.

L’habitatge cooperatiu a Barcelona: un model emergent, alternativa al mercat especulatiu

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa innovadora i viable al mercat especulatiu. Projectes pioners a tot l’estat com Princesa49 i La Borda, impulsats pel consistori i cooperatives el 2014 i 2015, han consolidat aquest model a Barcelona, amb 125 habitatges repartits en 6 edificis i una previsió de 17 el 2026 gràcies al conveni ESAL. Tot i diferents reconeixements internacionals i el suport del Parlament de Catalunya (Resolució 374/XIV), la manca de nous solars frena l’expansió d’aquest model, que s’està replicant arreu de Catalunya.

La situació és especialment preocupant si es considera que l’Ajuntament preveu delegar la promoció d’habitatge social en promotors amb ànim de lucre. “Aquesta decisió és incoherent quan tenim un sector social i cooperatiu preparat per ampliar el parc d’habitatge assequible i comunitari”, assenyalen les entitats.

A més, les entitats recorden que un estudi recent del Comitè Econòmic i Social Europeu de la UE demana apostar clarament per models com l’habitatge cooperatiu per garantir l’accés assequible a l’habitatge. L’estudi, que posa com a exemple la cooperativa La Borda, a Sants, subratlla la necessitat d’una resposta política paneuropea davant la crisi de l’habitatge.

Les demandes de la XES i Habicoop

Davant aquesta situació, les entitats exigeixen:

1. Prioritzar la col·laboració amb cooperatives i altres entitats sense ànim de lucre davant empreses amb lucre en la producció i gestió d’habitatge social i assequible, i consensuar amb les entitats representatives qualsevol canvi d’aquesta política.

2. Reactivar el conveni ESAL, adjudicant sòl per a almenys 400 habitatges el 2025 per donar compliment al conveni.

3. Acordar una prórroga real del conveni, amb l’objectiu de construir 1.000 nous habitatges més en els pròxims anys, seguint un calendari anual clar.

Les cooperatives i entitats socials de la XES i Habicoop fan una crida a l’Ajuntament per reforçar el dret a l’habitatge a Barcelona, ampliant ràpidament la producció d’habitatge assequible i garantint la continuïtat del conveni ESAL en col·laboració amb les entitats socials.

Els mitjans de comunicació se’n fan ressò

• Social.cat
• El Punt Avui
• 20 minutos

Els moviments per l’habitatge, juntament amb altres organitzacions representatives com la XES, han presentat aquest dilluns un manifest de mesures imprescindibles a desplegar els propers 4 anys per garantir un futur d’habitatge digne a Catalunya, coincidint amb la celebració de les eleccions al Parlament el proper 12 de maig.

Les dificultats per accedir o mantenir un habitatge digne i assequible són un dels principals vectors de desigualtat de la societat catalana. La protecció d’aquest dret fonamental no està garantida i hem arribat a una situació límit, que cal deixar enrere.

La pluralitat d’organitzacions que formen el moviment pel dret a l’habitatge a Catalunya reclamen un canvi urgent i necessari. Existeix un consens social molt ampli en aquesta direcció. Només uns pocs defensen l’status quo, i només perquè nodreixen els seus beneficis.

És amb un sentiment de compromís profund i amb un horitzó d’esperança que presentem aquest manifest, una crida a l’acció immediata i a la reflexió col·lectiva sobre un tema que no pot ser ignorat: la crisi habitacional provocada pel sistema especulatiu que només produeix escassetat. Els ínfims nivells d’habitatge assequible i la pèrdua històrica de l’habitatge protegit, no poden contrapesar l’asfixia social que causa la financiarització extrema de l’habitatge.

El model actual ens ha portat a una situació de misèria i desigualtat insostenible en tots els sentits. Els seus efectes s’han manifestat en l’angoixa dels desnonaments, en la inseguretat de la manca de llar, en la pobresa energètica en la que viuen milers de famílies,en la normalització que hi hagi persones vivint al carrer mentre hi ha milers d’habitatges buits, en la por que pateix una gran part de la població per no poder assumir l’increment del preu de l’habitatge, en que les persones sense papers siguin excloses del parc públic d’habitatge, en els costos creixents i insostenibles a pagar el lloguer o hipoteca… Mentrestant, s’han anat posant pedaços en forma de polítiques d’habitatge totalment insuficients, un fracàs institucional que volem denunciar sense embuts i que cal revertir com a primera prioritat els propers anys.

Les 10 mesures clau

És per això que plantegem 10 mesures que no són meres conjectures, sinó polítiques concretes i possibles, volem remarcar possibles, que el proper Govern de la Generalitat, junt amb el Parlament de la propera XV legislatura i la resta d’administracions han d’assumir i endegar:

1. Pla de Xoc per acabar amb el sensellarisme i per reduir la vergonyosa llista d’espera de les meses d’emergència a zero, reallotjant en habitatges dignes i no en pensions.
2. Assolir una inversió en polítiques d’habitatge del 2% del PIB i augmentar els habitatges públics fins a posar la llista de 86.876 sol·licitants a zero.
3. Assegurar l’accés als recursos públics d’habitatge a totes les persones migrades, actualment excloses, i sancionar als qui exerceixen el racisme immobiliari.
4. Estendre i consolidar a les ciutats catalanes les mesures com la reserva del 30% en noves construccions i rehabilitacions per generar habitatge protegit en sòl urbà.
5. Sancionar els propietaris que incompleixin les lleis de regulació de preus i lloguer social obligatori. Posar en funcionament immediatament el decret llei de lloguers de temporada i d’habitacions.
6. Fer complir la Llei 24/2015 i tots els instruments que se’n derivin per tal de garantir l’accés universal a l’aigua i l’energia a tota la població.
7. Blindar el patrimoni públic d’habitatge, evitant la seva pèrdua i recuperar els habitatges buits (expropiació o cessió obligatòria gratuïta) dels grans tenidors i “fons voltors” per a lloguers socials.
8. Implementar un programa ambiciós que abordi la despoblació, i faciliti l’arrelament en l’entorn rural amb actuacions específiques i inversió en la garantia del dret a l’habitatge.
9. Prohibir el lloguer turístic mentre no estigui garantida la primera residència a tota la població; i aplicació de mesures anti-especulatives i contra l’expulsió residencial urbana i rural.
10. Impuls del cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i fórmules amb control comunitari, buscant l’assequibilitat del model mitjançant inversió, finançament, mesures fiscals i legals.

Els drets no es poden segmentar o aïllar i l’accés a l’habitatge és la porta a altres drets fonamentals. No tenir habitatge implica no poder construir un projecte de vida digna. Demanem als/les candidates a les properes eleccions catalanes del 12 de maig a què escoltin i responguin davant la ciutadania si les assumeixen o les rebutgen.

Per acabar, fem una crida a les entitats i moviments socials per a què difonguin i donin al suport al manifest. Volem viure en una Catalunya amb dret a l’habitatge!

La Plataformes d’Afectades per la Hipoteca (PAH) catalanes
El Sindicat de Llogateres
L’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT)
La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB)
CONFAVC
Ecologistes en Acció de Catalunya
Aigua és Vida
Pirineu Viu
L’Observatori DESCA
Resistim al Gòtic
La Sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la XES

Barcelona, com d’altres ciutats de Catalunya i l’Estat Espanyol, està immersa en una greu crisi habitacional. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa efectiva d’accés a l’habitatge i de transformació social. És necessari l’accés a solars i finques de titularitat pública per a seguir impulsant el conveni de col·laboració amb els promotors socials d’habitatge (ESAL). Reclamem l’acció de les administracions per generar habitatge assequible, estable i inclusiu a la ciutat de Barcelona!

Drets i principis

L’accés a un habitatge digne és un dels drets fonamentals més constantment vulnerats, tot i ser un pilar bàsic que contribueix a assolir altres drets com són la salut, l’educació i l’enxarxament comunitari, entre d’altres.

La situació d’emergència dels darrers anys ha fet palesa la importància del dret a l’habitatge. Les desigualtats a la societat es manifesten clarament a través de les diferents situacions de residència de les llars. Així mateix, en un context de crisi climàtica global, l’habitatge és responsable de la tercera part del consum d’energia de l’estat.

Per això, ara més que mai, són necessàries polítiques de foment d’habitatge social que garanteixin l’assequibilitat i inclusivitat al conjunt de classes populars. El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es fonamenta en els següents principis bàsics:

• Sense ànim de lucre i propietat compartida: es manté la propietat col·lectiva amb durada indefinida en cooperatives sense ànim de lucre. El finançament és col·lectiu. Es limita el capital social retornable respecte el total de la inversió, i no hi ha recuperació de la quota d’ús.
• Autogestió i comunitat: totes les persones residents són sòcies, lideren el projecte i promouen l’empoderament i la formació. La intenció és viure de manera comunitària, amb suport mutu i transparència cap a l’entorn.
• Habitatge accessible i inclusiu: el traspàs de l’ús de l’habitatge es fa a través de la cooperativa, amb criteris d’accés transparents. L’aportació inicial es limita per facilitar l’accés al projecte, vetllant per mantenir l’assequibilitat al llarg del temps.
• Creixement i replicabilitat: es comparteix el coneixement amb el sector i l’entorn i es promou el model a través d’accions de difusió.
• Corresponsabilitat amb l’entorn: els projectes estan integrats a la Xarxa d’Economia Solidària, i tenen com a prioritat intercooperar i fomentar el mercat social, treballar en la lluita pel dret a l’habitatge, apostar per la sostenibilitat mediambiental amb una clara intencionalitat de corresponsabilitzar-se amb l’entorn i vincular-se al territori.

A dia d’avui, a Catalunya hi ha un total de 68 projectes en diverses fases de promoció i convivència, que sumen més de 1.100 habitatges potencials. D’aquest total, 20 projectes es desenvolupen a la ciutat de Barcelona, i ofereixen un total de 473 habitatges. Això demostra que Barcelona és una ciutat pionera que inspira i motiva la replicació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a tot el país.

Oportunitat actual

El context actual és crític: a conseqüència de polítiques que han promogut les dinàmiques especulatives entorn de l’habitatge, en l’última dècada el preu de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, s’ha encarit més d’un 30%, superant els 1.000€ de mitjana per habitatge, i més de 40.000 famílies s’han vist desnonades a Barcelona, la meitat de les quals, a mans de propietaris privats amb més de 10 pisos.

Davant d’aquesta situació, amb grans reptes polítics, econòmics, socials i climàtics per a les societats, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es presenta com a una alternativa efectiva de transformació social, que permet donar resposta a les necessitats d’habitatge, complementària a altres models d’accés a l’habitatge social i assequible existents al nostre país.

Més concretament, la signatura del Conveni ESAL el 2020 ha possibilitat la creació d’un instrument que reuneix l’administració pública, fundacions i cooperatives per a la promoció i gestió conjunta de l’habitatge protegit a la ciutat de Barcelona. Amb un total de 16 promocions, 8 en cessió d’ús i 8 en lloguer, el Conveni ESAL preveu donar lloc a un parc habitacional que constarà de 622 habitatges, 222 en cessió d’ús (36%) i 400 habitatges en lloguer (64%).

Aquesta col·laboració tindrà un impacte significatiu en l’augment de l’oferta d’habitatges assequibles a la ciutat, i contribueix a millorar l’accés a l’habitatge per a moltes persones. Així mateix, la cristal·lització del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús en els 20 projectes a la ciutat ha permès assolir diverses fites econòmiques, socials i ambientals:

• l’impuls de projectes participatius que promouen l’autogestió: en un sistema que potencia la implicació de la ciutadania en la resolució de les seves necessitats i la consecució d’un dret universal com és l’habitatge.
• la creació de projectes amb espais compartits de gran cohesió social: els projectes cooperatius busquen crear una comunitat incorporant espais compartits on es promouen les pràctiques de cures, la solidaritat i el suport mutu.
• la creació de comunitats marcades pel feminisme, la sororitat i la incorporació de la diversitat: s’han generat nous models, inclusius, que han integrat la visió feminista, la sororitat i la diversitat sexoafectiva.
• la generació de comunitats que aposten per un envelliment actiu: s’han creat entorns que faciliten la vida autònoma i saludable de la gent gran i que propicien el seu creixement personal i en comunitat.
• una aposta forta per la sostenibilitat ambiental: tots els projectes, amb una alta sostenibilitat ambiental, busquen maximitzar el confort dels seus usuaris i usuàries mentre redueixen fins al 40% del consum d’energia i altres recursos, i plantegen fins i tot la possibilitat de generar recursos propis.
• la posada en relleu de l’impacte econòmic dels projectes cooperatius: en totes les seves fases, des del disseny i la promoció fins a la convivència, aquests projectes han mobilitzat recursos significatius dins de l’economia solidària.
• el canvi de paradigma econòmic: s’ha posat de manifest que l’Economia Solidària és un sector amb molt potencial, i que té l’objectiu de posar la vida de les persones al centre de les activitats econòmiques.

Reivindiquem la cessió de més sòl públic a través del conveni ESAL

S’han fet grans passes en els últims anys. Tot i això, el Conveni ESAL ha iniciat l’adjudicació de només el 60% dels seus compromisos i objectius inicials, ja que la previsió era poder-hi destinar sòl per a la promoció de 1.000 habitatges, i queden encara reptes molt grans per afrontar.

Per això, demanem l’accés a solars i finques de titularitat pública per impulsar nous projectes cooperatius en cessió d’ús. Cal recordar que existeix la demanda històrica de més de 200 famílies organitzades al voltant de 10 projectes cooperatius que porten organitzant-se i reivindicant nous sòls els últims anys sense cap decisió per part de l’Ajuntament. El sòl és un element essencial per a aquesta missió. Hem de continuar cooperant i col·laborant l’administració pública, el tercer sector i les comunitats de veïns i veïnes per poder acabar de portar a terme el canvi de paradigma econòmic que la nostra ciutat necessita.

Alhora, creiem que també s’ha d’augmentar, en el marc del Conveni ESAL, la destinació de sòl per a lloguer social així com d’altres formes que contribueixin a facilitar el dret a l’habitatge.

Així mateix, exigim major agilitat a les administracions en els seus procediments amb els projectes ara en curs. Actualment, un projecte pateix de mitjana entre 1 any i mig i 2 anys des del moment en què es decideix posar al conveni ESAL fins que es fa efectiu el dret de superfície, al voltant d’1 any per a obtenir la llicència d’obres, i de 2 a 4 mesos per obtenir un certificat de qualificació urbanística. Sumat a les dificultats urbanístiques i registrals que s’han trobat la majoria de les promocions, que queden encallades en processos burocràtics. És necessària una major agilitat de les administracions en els tràmits tècnics vinculats al procés de promoció, per contribuir a una major rapidesa dels processos.

Volem construir un futur on l’habitatge no sigui un privilegi, sinó un dret inalienable per a tots i totes, i per això necessitem l’acció de les administracions. Des del 2015 hem impulsat amb èxit projectes transformadors a Catalunya, dins d’un model cooperatiu d’habitatge en cessió d’ús, demostrant que és possible un sistema on la comunitat i les cures ocupin un lloc central. Els habitatges actius a Barcelona són la prova que podem avançar cap a una ciutat més justa, diversa i solidària.

Aquest és el nostre somni, aquest és el nostre repte, aquest és el nostre compromís.

Grups i projectes

La Borda, Ruderal, Cal Cases, La Titaranya, La Morada, La Raval, Cirerers, Can70, La Magrana, La Xarxaire, Sotrac, La Balma, Sunnydale-Abril, Melrose, La Diversa, La 111, La Regadora, Walden XXI, Can Tomàs Toni, Cal Paler Nou, La Renegà, El Teler, L’Esbarzer, mosaic, La Solar, Torrent Viu, Empriu, Associació Gens, Can Llindar, La Trencadissa, La Lluerna, La Xalana, La Bastida, Vida Inclusiva

Entitats d’impuls i entitats de suport

La Dinamo Fundació, Sostre Cívic SCCL, Perviure SCCL, Col·lab, Celobert, Lacol, Arqbag, Voltes, Holon, Undos, La boqueria, El Tinglado, Arquitecte de Capçalera

Foto de Frederic Bartl

El primer Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús va tenir lloc aquest cap de setmana 26 i 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, es va plantejar com un espai per conèixer experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes. Durant els més de tres dies, per les diferents activitats hi van passar més de 600 persones de grups i projectes d’habitatge cooperatiu de tota Catalunya i de diferents llocs de l’estat espanyol, així com equips tècnics d’acompanyament i persones de perfil tècnic i polític de diferents administracions públiques.

Les tres jornades van consistir en diferents tallers, xerrades, debats per enfortir les xarxes del moviment. Dirigida a projectes, entitats tècniques i administracions públiques, la trobada estava organitzada per la sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES (Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), Habicoop (la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya) el Grup d’Habitatge de REAS Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària, amb suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Inauguració amb veu de dona defensant el dret a l’habitatge 

Dijous, un dia abans del seu inici, a la tarda, el Fòrum va ser inaugurant al Palau Robert amb una taula rodona on van ser presents diferents entitats i administracions aportant la seva mirada i debatent sobre l’encaix general de les diferents vies que treballen per assegurar el dret a l’habitatge, els seus reptes i oportunitats d’enfortiment mutu. En un cartell malauradament inusual, totes les representants van ser dones: Carme Arcarazo del Sindicat de Llogateres de Catalunya, Martiza Buitrago de Coop57 i membre del moviment de les cooperatives d’habitatge, Carme Trilla presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, Regidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona i Doris González, Secretària Executiva de Condominis del Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile.

L’acte inaugural ha estat el primer debat públic entre cooperativisme d’habitatge, moviments socials, el tercer sector i l’administració local. Totes les intervinents van estar d’acord en intensificar els acords de col·laboració, reconeixent totes les vies com a vàlides: el lloguer públic, el lloguer protegir i el cooperativisme en cessió d’ús. A més, van reclamar nous pactes multisectorials per a ampliar el parc social d’habitatges i avançar en polítiques de desmercantilització del sòl.

Signatura de la Declaració de Barcelona

La de divendres va ser la primera jornada del Fòrum especialment destinada a tècnics i càrrecs d’administracions públiques, amb presència de més de 150 persones que van escoltar a representants de l’Ajuntament de Barcelona, el departament d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’habitatge i la Direcció General d’Economia Social del Ministeri de Treball. A més, també van compartir la seva experiència concreta ajuntaments com el de Manresa, Calonge i Santa Maria de Palautordera.

Les diferents taules van ser un interessant exercici de diàleg entre administracions i entre els diferents departament d’habitatge i de promoció de l’economia social. Es va compartir com s’ha arribat a experiències pioneres que han resultat exitoses i un model a seguir, com el conveni de cessió de sòl a entitats promotores sense ànim de lucre de l’Ajuntament de Barcelona (que preveu aixecar o rehabilitar 1000 pisos socials en els propers anys) o els ajuts directes a les aportacions de capital de la Generalitat per a noves promocions d’habitatge cooperatiu (amb un pressupost de 2 milions d’euros el darrer any). Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Vidal, Director General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, van posar en valor aquestes polítiques públiques per l’impuls que han suposat al cooperativisme d’habitatge dels darrers anys, a la vegada que han posat en valor el factor humà i interès públic de les promocions d’habitatge cooperatiu.  

Atres càrrecs que van participar van ser Sílvia Grau, la recent nomenada directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que va anunciar que en la seva nova etapa promourà una política integral amb el departament d’Economia Social. I, per part del govern espanyol, Maravillas Espín, Directora General del Ministeri de Treball i Economia Social, va introduir l’escala estatal, posant en valor els nous fons europeus com estratègies per impulsar la col·laboració público-cooperativa en sectors tractors i transformadors com és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

  

Com a conclusió de la jornada, que tenia com objectiu impulsar la col·laboració pública per a tirar endavant més projectes d’habitatge cooperatiu, es va acabar amb la signatura d’una declaració que recull una sèrie de mesures a impulsar per diferents administracions locals, autonòmiques i estatal. L’acte de signatura el va acollir el projecte d’habitatge cooperatiu La Xarxaire, al seu edifici al barri de la Barceloneta, construït sobre sòl municipal cedit per l’Ajuntament de Barcelona. El Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández, i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (associació municipalista que representa 50 municipis catalans) van encapçalar la signatura de la declaració.

Document de la declaració de Barcelona

El contingut s’inspira en la resolució del Parlament de Catalunya de suport al model de l’habitatge cooperatiu, aprovada per un ampli consens dels partits catalans. Les administracions signants de la declaració es comprometen i insten la resta d’administracions amb competències a treballar, entre d’altres, pels objectius següents:

• Desenvolupar polítiques públiques específiques per al cooperativisme en cessió d’ús.
• Impulsar modificacions legals per blindar el model de manera permanent.
• Cedir sòl i patrimoni públic i impulsar la captació de sòl i patrimoni.
• Promoure línies de finançament i establir bonificacions fiscals.
• Crear línies de garantia per facilitar l’accés al finançament privat, especialment per a la banca ètica o cooperativa.

També van assistir a l’acte i van rubricar el seu compromís amb les mesures descrites Pedro Javier Jauregui, viceconseller d’habitatge del Govern Basc; Elena Azcárraga Monzonís, Vicepresidència Segona i Directora General d’Habitatge i Regeneració Urbana del Govern de la Generalitat Valenciana; Cristina Gómez Estévez, Consellera d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local del Consell Insular de Menorca; i Gemma M. Martínez Soliño, viceconsellera de Drets Socials del Govern de Canàries.

 

Manifestació i concentració per l’habitatge cooperatiu

El matí de dissabte 26 els diferents grups d’habitatge cooperatiu de Catalunya i arreu de l’estat van estrenar la jornada amb una manifestació per reclamar el suport públic al model que va acollir més de 400 persones. La manifestació va marxar des del Parc de la Ciutadella, prop del Campus de la UPF de Ciutadella on es va continuar desenvolupant la trobada durant el cap de setmana, i va arribar fins a Plaça Sant Jaume de Barcelona, on va finalitzar l’acció reivindicativa amb la lectura d’un manifest. Sota el lema “Guanyem terreny a l’especulació!” es va reclamar una sèrie de mesures dirigides a administracions tant locals, autonòmiques i d’àmbit estatal:

• Suport directe per adquirir sòl privat per desenvolupar-hi projectes.
• Desenvolupar una regulació pròpia que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent.
• Bonificacions fiscals, accés a finançament, avals públics i ajuts directes per a les aportacions inicials de capital.

Document del manifest “Guanyem terreny a l’especulació!”

 

 

El feminisme, la inclusió i el dret a l’habitatge, al centre dels debats

Dissabte 26 a la tarda i Diumenge 27 al matí es van realitzar més de 20 sessions tècniques al voltant de diferents temes com el finançament, les cures i la creació de comunitat, l’articulació amb els moviments socials pel dret a l’habitatge i la transició ecològica, entre d’altres. De les prop de 500 persones que hi van participar en les diferents sessions, va haver-hi consens absolut en reclamar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una via real d’accés a l’habitatge digne i en ampliar el parc d’habitatge desmercantilitzat, en aliança amb moviments en defensa del dret a l’habitatge i les diferents administracions públiques. 

Les xerrades sobre finançament, amb la presència de Juan Garibi, director de Fiare Banca Ètica, i Raimon Gassiot, coordinador de la cooperativa de crèdit Coop57 (dues de les entitats que més suport històric han donat al model), van ser les que més interès van suscitar. Totes dues entitats van reflexionar sobre el futur financer del cooperativisme d’habitatge, i explorar nous instruments d’avals i garanties públiques i col·lectives per assegurar els projectes. A més, van apostar per aliances necessàries amb més actors per al seu necessari salt d’escala per fer-ho més assequible a sectors populars. 

Però més enllà dels temes financers, la gestió de les cures i l’aportació de moviments transversals com el feminisme i l’antiracisme també van atraure l’atenció de la majoria de participants. Van prendre protagonisme les experiències dels projectes d’habitatges cooperatius feministes per dones i col·lectiu LGTBI com La Renegà (a Santa Maria de Palautordera) o La Morada (al barri de Roquetes de Barcelona), o exclusius per a gent gran per viure la vellesa de manera autogestionada com alternativa al model de residències privades com Can 70 (a Sarrià, Barcelona), Walden XXI (Sant Feliu de Guíxols) o Trabensol (Madrid), entre d’altres. En la vessant més inclusiva però també anti-racista i anti-capacitista, entitats com TEB, que treballen acompanyant persones en risc d’exclusió com són la discapacitat intel·lectual, Punt de Referència o la Fundació Nazareth, que treballen amb joves ex-menors tutelats, van compartir com el cooperativisme d’habitatge facilita la inclusió social de les persones que acompanyen.

Però també l’arquitectura en la seva vessant més social, des de la perspectiva de les persones i les comunitats, va tenir el seu espai. Diferents despatxos cooperatius d’arquitectura com Lacol, Celobert, Voltes, o Arqbag van reflexionar sobre els nous models de convivència que s’experimenten en diferents projectes que han tingut l’oportunitat de dissenyar. A la vegada, habitatges cooperatius ja amb àmplia experiència en convivència com Cal Cases (Santa Maria d’Oló, Bages), La Borda, Cirerers i La Balma (Barcelona) van compartir la seva experiència en el disseny dels espais comuns. 

I en la seva vessant més tècnica però també amb perspectiva de transició ecològica i energètica, entitats referents del cooperativisme com Som Energia o Som Mobilitat van difondre les seves experiències dins de l’habitatge cooperatiu. I els projectes d’habitatge situats en entorns rurals com El Turrós (Garrotxa, Girona) o Arterra Bizimodu (Navarra) van auto-reivindicar un model que també es desenvolupa fora de les grans ciutats i àrees metropolitanes.

Com a vector principal que transitava entre les diferents activitats hi havia l’anomenada “via cooperativa” pel dret a l’habitatge, com una opció preparada i madura per fer el salt d’escala, però que necessita el suport de l’administració, tant per a garantir i ampliar la seva assequibilitat com per blindar-se de l’especulació. El model de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús necessita suport públic per una consolidació legal de la seva capacitat transformadora i resolució de múltiples necessitats i problemes socials.

També es va aprofitar el Fòrum per presentar els mapes que situen els diferents projectes iniciatives d’habitatges cooperatius pel territori. Inspirat en el mapa Llargavista.coop, produït per l’Observatori de l’habitatge cooperatiu impulsado per Sostre Cívic a Catalunya, es va presentar el mapa estatal d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, fruit de l’esforç conjunt entre REAS i l’equip d’investigació Alterhabitat. Aquests mapes són d’accés lliure i informació actualitzada aportada pels grups dels diferents territoris en qualsevol de les seves fases: formació, promoció o convivència. Gràcies aquests mapes es pot dimensionar amb dades la realitat actual del model cooperatiu d’habitatge i avaluar el seu creixement. Actualment, a Catalunya, n’hi han 15 projectes en convivència y 15 en fase de promoció, que sumen prop de 600 habitatges. A l’estat espanyol, la suma puja a 28 projectes en convivència i 33 en fase de construcció. Els grups en formació que cerquen oportunitats per impulsar els seus propis projectes, en canvi, es poden comptar en diverses desenes, cosa que dimensiona l’alta demanda del model.

Una fórmula entre el lloguer i la compra 

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat a les habitants i facilita una major accessibilitat i mobilitat sense càrregues financeres. Entre d’altres això s’aconsegueix perquè la propietat dels immobles és col·lectiva i sense ànim de lucre, i roman així indefinidament després de la construcció o rehabilitació. Tot això impedeix l’especulació i contribueix a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. Es basa en l’aportació d’un capital inicial per part de les socies del voltant d’un 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual assimilable al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.

Aquest model residencial té un ampli desenvolupament internacional. En el cas català els referens son els models que sorgeixen en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca, i posteriorment va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel, i el model Uruguaià, que des dels anys 60 és referent amb les seves diferents modalitats que requereixen més o menys capacitat d’estalvi previ en l’aportació inicial. El model és una solució eficaç d’accés a l’habitatge amb exemples com les 1.300 Coopératives d’habitation que allotjen a 60.000 persones al Québec, les Coopératives de construction et d’habitation amb el 8% dels immobles a Suïssa, les 30.000 cooperatives que representen el 2,58% dels habitatges a l’Uruguai, els 160.000 habitatges de Cooperatives de Utilitat Pública amb el IIBW a Àustria.

 

Podeu donar un cop d’ull a totes les fotografies del Fòrum al flickr de la XES.