Reconnectem: el catàleg en línia d’aliments de proximitat per connectar amb la pagesia

/en ,

Petites productores creen un catàleg conjunt d’aliments de proximitat per reduir l’impacte ambiental i donar valor a allò que mengem. L’objectiu és garantir un preu just per a la pagesia i la petita producció local alhora que fer una passa més cap a un model agroecològic i de proximitat que preservi el territori.

Des del projecte Einateca Agroecològica, amb les entitats locals de Som Ecologística, s’ha creat un catàleg en línia anomenat Reconnectem. Està pensat perquè botigues, restaurants i grups de consum puguin fer comanda directament a petites productores alimentàries del seu territori. Al directori s’hi pot trobar fruita i verdura, carns, làctics, begudes, dolços, oli, ous i elaborats diversos, tot procedent d’una quarantena de petits projectes de proximitat.

Mitjançant la comanda directa a productores s’aposta per un nou model del consum que elimina intermediaris, així es vol facilitar que es pagui un preu just a la pagesia i a la petita producció local. A més a més, amb el tracte directe es pot conèixer qui produeix els aliments i s’aposta pel territori.

Amb Reconnectem es vol reduir l’impacte ambiental i donar valor a allò que mengem. I ho fan conjuntament entre la pagesia, l’ecologística, els comerços, els restaurants i la gent que vol fer un consum més conscient i sostenible.


Una distribució de mercaderies socialment justa i respectuosa amb el medi ambient

El projecte proposa una estratègia de distribució sostenible i operada des de l’economia social i solidària per reduir el trànsit de vehicles contaminants a les ciutats concentrant els productes a nodes de distribució i fent la darrera milla als establiments amb bicicletes i cicles de càrrega de les cooperatives locals de Som Ecologística, que estan fent campanya de difusió del catàleg a petits comerços i restaurants d’algunes de les respectives poblacions. Aquesta prova pilot es duu a terme a la ciutat de Granollers, amb Granollers Pedala i el suport de La Magrana Vallesana i l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, i a Barcelona, a l’Eixample Esquerra i a Sants, amb Mensakas. Pretén ser el primer pas per a una col·laboració que s’estengui a d’altres ciutats com l’Hospitalet, Mataró, Sabadell o Terrassa, amb una aposta per un model agroecològic que mantengui viu el territori i assoleixi una distribució més sostenible.


Projectes de l’economia solidària que intercooperen

Einateca Agroecològica és un projecte que agrupa 20 xarxes alimentàries locals de tot el territori i està impulsat per la XES, Pam a Pam i les cooperatives i també sòcies Arran de Terra i l’Aresta. Compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona a través del projecte Impulsem i col·labora amb Som Ecologística en aquest projecte. Som Ecologística és una cooperativa de segon grau que representa gran part de les entitats, associacions i cooperatives del sector ciclologístic català i està executant un Projecte Singulars impulsat per la Generalitat de Catalunya.

Nous mapes per mostrar la intercooperació

/en , ,

Presentem un mapa que fa visibles les pràctiques d’intercoopració a Catalunya fruit de la col·laboració entre la comissió d’intercooperació de la XES i el projecte Pam a Pam, també de la XES.

El nou mapa d’intercooperació mostra ara mateix amb 41 iniciatives a tot el territori i vol explicar també aquesta dinàmica tan identificativa de l’ESS. Per fer-ho, detalla una de les possibles classificacions dels tipus d’intercooperació: econòmica, social i política. Tot i que en l’àmbit teòric presentem aquestes distincions, a la pràctica, els projectes d’intercooperació solen tenir més d’una finalitat i les categories s’entrellacen. Es va parlar d’això, i sobre projectes concrets, a la xerrada sobre intercooperació com a element estratègic de la FESC, la podeu recuperar aquí.

Segons l’informe d’Estat del Mercat Social que estem elaborant des de la XES, el mercat social de la XES consta de 1.480 entitats, inclou les sòcies, les entitats de Pam a Pam i les que han fet el Balanç Social . Un 65% de les que estan a Pam a Pam prioritzen com a proveïdores les que estan al mercat social. Però a més a més, la meitat de les iniciatives de Pam a Pam intercooperen amb projectes de sectors econòmics diferents del seu i el 63% fan intercooperació sectorial. També destaquem la importància de compartir espais entre entitats, ja que aquest fet col·labora a augmentar la intercooperació.

A banda d’aquest mapa, hem estat desenvolupant, a petició de la Xarxa de pols cooperatius i d’economia social i solidària, un nou mapa que situa en el territori els projectes que formen part d’aquesta articulació. El podeu veure aquí.

Enquesta: el comerç electrònic i l’ESS

/en ,

Veneu o us heu plantejat vendre productes o serveis per internet? Podeu col·laborar en la logística o repartiment? Creieu que el comerç electrònic pot ser una oportunitat per l’economia social i solidària?

Diverses sòcies de la XES, actives en els espais dinamitzats per la comissió d’intercooperació, vam proposar fer una petita diagnosi per saber si és el comerç electrònic pot ser útil per a aquelles que oferim serveis i productes del mercat social i volem anar més enllà dels circuits propers que ja ens coneixen. Per aquest motiu, necessitem saber quines entitats estarien interessades per valorar possibles propostes d’intercooperació en aquesta línia.

Si creus que pot interessar a la teva organització, contesteu el següent formulari abans del 25 d’abril i aviat rebreu notícies de la comissió d’intercooperació!

 

Recollim les vostres necessitats en clau d’intercooperació

/en ,

El Pla d’acció de l’ESS que hem impulsat des de la xarxa davant la crisi de la Covid19 marca com a línia prioritària la realització de trobades sectorials i/o territorials per detectar necessitats d’intercooperació.

Des de la Comissió d’Intercooperació de la XES, estem treballant per donar forma a aquestes trobades i a d’altres que us puguin ser útils. Per fer-ho, necessitem recollir si realment hi ha necessitat d’intercooperar i, en cas que sí, quins són els formats de trobada que us anirien millor.

Us agrairem, doncs, que responeu aquest petit qüestionari tan aviat com us sigui possible. Intercooperem i fem #PandèmiaSolidària per afrontar les dificultats!

[]
1 Step 1
PREGUNTES PER RECOLLIR LES NECESSITATS DE LES ENTITATS SÒCIES DE LA XES EN CLAU D’INTERCOOPERACIÓ

El Pla d'acció de l'ESS marca com a línia prioritària la realització de trobades sectorials i/o territorials per detectar necessitats d’intercooperació. 

Des de la Comissió d’Intercooperació de la XES, estem treballant per donar forma a aquestes trobades i a d'altres que us puguin ser útils. Per a fer-ho, necessitem recollir si realment hi ha necessitat d’intercooperar i, en cas que sí, quins són els formats de trobada que us anirien millor. 

Us agrairem, doncs, que responeu aquest petit qüestionari tan aviat com us sigui possible.

Nom de l'entitat
Nom de la persona de contacte
En quins sector/s treballa la teva entitat?
TROBEM-NOS PER INTERCOOPERAR
En l’estat actual, i donada la situació creada per la COVID-19, teniu necessitat de realitzar trobades d’intercooperació?
En cas que sí, quin tipus de trobades prioritzarieu?
En cas de triar les trobades intersectorials, marqueu amb quin sector voldrieu coincidir, prioritàriament.
PARTICIPACIÓ EN XARXES I MOVIMENTS
Heu participat com a organització en xarxes/iniciatives/respostes col·lectives a les diferents necessitats socials sorgides durant l'estat d'alarma?
Si és que sí, podrieu anomenar-les?
keyboard_arrow_leftPrevious
Nextkeyboard_arrow_right
FormCraft - WordPress form builder

2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària

/en , , ,

Aquest estiu, des de la comissió d’ecologia juntament amb Espai Ambiental, celebrem les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària, una trobada d’iniciatives que  treballen per la transició ecològica des de l’ESS a Catalunya. Serà el divendres 14 de juny de 9.30 a 16 hores a la Lleialtat Santsenca (Carrer d’Olzinelles, 31, Barcelona). En aquesta segona edició, volem fer visibles i posar en valor, a les entitats i col·lectius que ja estan treballant per a la transició ecològica des de l’ESS a Catalunya. A més, aquestes jornades pretenen ser un punt de trobada que potenciï la intercooperació i permeti traçar estratègies per enfortir la dimensió ecològica de l’ESS i per poder liderar processos de transició. La trobada forma part de l’Escola d’Estiu de la XES com activitat de xarxes locals i cal inscripció prèvia.

La trobada del juliol compta amb una activitat prèvia en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona  i la xarxa local de Sabadell Teler Cooperatiu. Serà el 12 de juny a les 9.30h a la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Serà un taller amb el títol: El paper de l’economia social i solidària davant els reptes ambientals globals: una mirada des del territori.

Davant l’emergència climàtica i la crisi ambiental global, cal accelerar i intensificar les accions que ja estan en marxa cap a una societat postcarboni. I cal generar noves actuacions que mitiguin el canvi climàtic i alhora serveixin per adaptar-se als canvis ja desencadenats, augmentant la resiliència en tots els nivells d’organització social i promovent el procés de transició ecològica Són doncs urgents lideratges més valents, determinats i coordinats.  En aquest context, creiem que és necessari que l’Economia Social i Solidària (ESS) prengui protagonisme a l’hora de liderar processos de transició ecològica. Avui ja tenim alternatives reals, que estan impulsant aquests processos des de l’ESS, ja ho vam constat el 2018 amb les primeres Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària.

A les xarxes ens trobareu a #ecologiaESS.

Programa 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària (14 de juny)

09:30 -10:00 – Recepció
10:00h – 10:45h – Protestes, propostes i alternatives per a la transició ecològica. Algunes reflexions des de l’Economia Social i Solidària –  Kois (José Luis Fdez. Casadevante) – GARUA,  Madrid.
10:45h  – 11:15h –  Transicions i diàlegs del món urbà i rural.
– Agropolis, procés público-comunitari, cap a la sobirania alimentària de Barcelona – Marina Barroso, Comissionat d’Economia Social,  Desenvolupament Local i Consum, de l’Ajuntament de Barcelona.
– El rol de l’economia social en la sostenibilitat ambiental com a eina de conservació i valoració dels serveis ambientals dels ecosistemes, Maria Mestre Montserrat, Fundació ENT.
11.15h -11:45h Esmorzar  a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”
11.45 -12:00 – Presentació de la Comissió d’Ecologia de la Xarxa d’Economia Solidària (XES)
12:00-12:45 – Experiències que impulsen transició ecològica a Catalunya
12:45 -14:00 – Espai participat: dinàmiques per la definició d’accions i estratègies per la Comissió d’Ecologia, per el foment de la intercooperació i per enfortir l’eix ecologia dins, i des de, l’ESS.- Facilitada per Resilience Earth
14.00 – 16:00  Dinar* Cooperatiu  a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”

Durant l’estona de dinar i cafè ..  Música per la transició ecològica  – Ecologia i Economia Social i Solidària a toc de vinil! Per què si no es pot ballar, no és la nostra revolució.  Amb Pol·len Musical

*dinar, amb opcions veganes, preu: 10 euros

I Fòrum Internacional d’Assegurances Ètiques

/en , ,

El proper 15 de març se celebrarà a Barcelona el I Fòrum Internacional d’Assegurances Ètiques, impulsat per l’Observatori de les Finances Ètiques que promou i coordina FETS. Aquest fòrum tindrà tres objectius centrals: mostrar la situació i les experiències estatals i internacionals, plantejar els reptes de futur de les assegurances ètiques i reforçar i ampliar el sector assegurador ètic.

L’any 2017 les entitats asseguradores de l’estat espanyol van fer inversions per un import superior a 290.000 milions d’euros al mateix temps que donaven cobertura a més de 50 milions d’incidències anuals. Per aquests motiu, és imprescindible que les entitats asseguradores, els mediadors d’assegurances i aquells productes que ofereixin, incorporin valors ètics i solidaris per fer de l’assegurança un mecanisme de protecció i transformació social.

La jornada s’adreça a diversos públics (entitats certificades per l’EthSI, companyies asseguradores i corredories, federació de mutualitats, la xarxa de municipis per l’economia social i solidària, les organitzacions del tercer sector, etc.)  i serà un espai clau per a totes les organitzacions de l’economia social i solidària que vulguin treballar amb coherència amb els valors que defensem.

Cal inscripció prèvia!

IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries

/en

L’Espai de Coordinació de Monedes Socials de Catalunya a través de la Xarxa d’Economia Solidària, coorganitza juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya, la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries, que tindrà lloc del 10 al 14 de maig del 2017 al Parc Tecnològic Nou Barris de Barcelona . L’esdeveniment també compta la participació de la Research Association on Monetary Innovation and Community and Complementary Currency Systems (RAMICS), l’International Journal of Community Currency Research (IJCCR), l’Instituto de la Moneda Social (IMS) i la Sustainability School.

Dins del programa, el secretari de la XES, Xavi Palos, oferirà una xerrada el dijous dia 11 de 17h a 17:30h sota el títol (provisional) de “Monedas sociales y complementarias desde la Xarxa d’Economia Solidària» .

L’objectiu de la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries és reflexionar en relació a les monedes socials i complementàries com a eines que, posades en mans de les persones, fomenten el canvi social en pro d’un desenvolupament plenament sostenible. L’autogestió, la confiança, la proximitat, el respecte, la benevolència … són elements molt determinants en el transcurs d’aquest tipus d’iniciatives. No obstant, igual com en qualsevol tipus de conducta, perquè aquesta sigui perdurable en el temps és necessari que estigui clarament arrelada en el dia a dia de les persones. La presa de consciència de tot això, així com l’impuls promogut des del més interior del nostre ésser, des dels valors personals, són clau per a garantir la supervivència d’aquest tipus d’iniciatives.