Donem suport a Freedom to Share, iniciativa per l’intercanvi lliure de fitxers

/en ,

Des de la XES signem la Iniciativa Ciutadana Europea que demana legalitzar comparticions de fitxers amb materials protegits per drets d’autor. La proposta de Freedom to Share és l’intercanvi lliure de continguts amb obra protegida sempre que sigui sense ànim de lucre i per a ús personal, amb l’objectiu de promoure l’accés universal a la ciència i la cultura.

La iniciativa ha estat promoguda per GOIPE – associació sense ànim de lucre creada específicament per organitzar i coordinar Iniciatives Ciutadanes Europees – i presentada a la Comissió Europea per persones de vuit països europeus.

Les promotores expliquen que la futura llei seria perfectament compatible amb la legislació internacional. Aquesta és una de les qüestions que l’equip resol en l’apartat de preguntes freqüents de la seva pàgina, que podeu trobar aquí.

A l’Estat espanyol la iniciativa ja té el suport de la cooperativa FemProcomuns, la plataforma educativa Educoop, el grup de recerca Digital Commons (DIMMONS) i el partit polític Pirates de Catalunya.

 

Projectes d’intercooperació TIC a l’ESS

/en ,

La comissió de Procomuns defensa la intercooperació com a eina clau per fer possibles projectes tecnològics de programari lliure que donin resposta a les necessitats de l’ESS. És per això que en col·laboració amb el projecte Passa’t al FLOSS impulsat per la sòcia Colectic, durant la TecnoFESC 2020, ja es va organitzar una primera trobada amb diverses iniciatives TIC que va ser tot un èxit i que va servir per conèixer i poder posar en comú tots els projectes d’intercooperació que ja estàvem duent a terme.

Ara us volem compartir el recull de projectes d’intercooperació transformadors que vam poder fer aquell dia: els podeu trobar tots aquí.

Si a la vostra entitat esteu fent  algunprojecte d’intercooperació TIC i voleu mostrar-lo a la web, podeu omplir el formulari que trobareu al final de la mateixa pàgina.

Ens ajudeu a donar-los a conèixer? Volem eines lliurESS per a totes!

PlataformESS: intercooperació local i internacional

/en , ,

El compromís de la XES amb les eines lliures no és cap novetat, especialment gràcies a la feina de la comissió de Procomuns, i amb el compromís de millora contínua que tenim com qualsevol entitat de l’ESS, enguany hem fet un pas més amb la creació del PlataformESS. El nostre objectiu és avançar cap a la sobirania tecnològica en una xarxa col·laborativa cultural de suport mutu.

El PlataformESS és un servidor compartit entre diferents entitats (la XES, el sindicat de músics activistes de Catalunya, Lafede.cat i Cultura21) per donar una sortida als esdeveniments virtuals del moviment sense passar per les eines GAFAM. En el cas de la XES, la FESC 2020, per exemple, s’ha fet en un servidor lliure: és a dir, hem retransmès totes les xerrades virtuals sense fer servir youtube.

Ens ho explica la Núria Alonso, membre de la XES i de la cooperativa sòcia Colectic que també participa a la comissió de Procomuns i la Laura Arau de la Fira Literal i Cultura 21. A Colectic l’any passat van iniciar un projecte d’acompanyament per incorporar eines lliures en el dia a dia de les entitats de l’ESS (no només eines al núvol, també el programari que tenim instal·lat a l’ordinador, amb llicències i estàndards oberts) en el qual també vam posar el nostre gra de sorra, #PassatAlFLOSS.

Mireu aquest vídeo impulsat per les sòcies de la cooperativa BitLab per saber-ne més!

 

Somriure a les pantalles

/en ,
Com podem fer compatible una aposta per models econòmics que posen la vida en el centre en moments de confinament? Tenim les eines per realitzar tasques de treball a distància sent coherents amb els principis de gestió democràtica i participativa, d’orientació a les necessitats de les persones i de compromís amb el territori i la comunitat? L’autora intenta trobar resposta a aquestes preguntes i apuntar quins són els reptes de l’Economia Solidària pel que fa a la sobirania tecnològica en temps de pandèmia. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials.

L’Economia Social i Solidària (ESS) es caracteritza per la voluntat de crear un mercat social independent del capitalisme. Busquem maneres més sostenibles d’entendre les relacions laborals posant la vida i les cures en el centre, buscant relacions de producció i consum més justes, i mecanismes de finançament ètics. Però què passa quan l’ESS s’enfronta al repte de la digitalització? L’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú, que es presenta dimecres 28 en el marc de la Fira de l’Economia Solidària de Catalunya (FESC), ens explica com l’ESS se situa davant dels reptes del capitalisme digital en moments de digitalització forçada.

No és nou, i no és a causa del confinament o de la pandèmia. La nostra societat viu hiperconnectada, pendent de les pantalles i de les últimes novetats tecnològiques. Poques són les esferes de la nostra vida que no hagin patit aquesta digitalització: ha canviat la manera d’informar-nos, però també de contactar amb la família i amics. La digitalització ha fet que canviï la manera en què accedim a la cultura, coneguem a noves parelles o la manera d’entendre el nostre cicle menstrual. Les maneres de treballar també s’han vist afectades per la digitalització. Trobem noves professions, diferents sectors de l’economia han anat incorporant en els seus processos de producció i distribució mecanismes digitals que agilitzen les tasques. L’Economia Social i Solidària no n’ha quedat exclosa.

Si veiem la fotografia de quines són les companyies que actualment generen més valor (econòmic) trobem que està pràcticament ocupada per companyies tecnològiques

Ha passat molt de temps des de la declaració d’independència del ciberespai, on les persones que el feien servir el definien com “un espai de llibertats que calia protegir de les interferències estatals i interessos comercials”. L’esfera digital està, actualment, pràcticament monopolitzada per grans corporacions internacionals. I no només… Si veiem la fotografia de quines són les companyies que actualment generen més valor (econòmic) trobem que està pràcticament ocupada per companyies tecnològiques: les nostres amigues GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft). Però, en què es basa el seu model de negoci? Tan rendible és la vida digital?

Si bé totes aquestes companyies no venen el mateix, sí que treuen benefici del mateix: la informació. Informació personal, cedida a través de llargues clàusules que ningú llegeix. Informació d’interessos i gustos, per generar tendències de mercat. Informació sobre la nostra salut, la nostra situació econòmica, els nostres moviments, les nostres preocupacions. Són trossets d’informació que, gestionades en conjunt i massivament, permeten a les grans companyies que les controlen extreure una alta rendibilitat perfilant usuàries i optimitzant el contingut i la publicitat que se’ls ofereix.

A través del processament massiu de les nostres dades, es preveuen i predefineixen tendències de mercat, es fomenten posicionaments polítics i es reforcen governs. Facebook (o Google, Amazon…) sap abans que tu què vols llegir, veure o escoltar. Els algoritmes de priorització de continguts estan fets per mantenir-nos enganxades a les pantalles, i ho fan a través de mecanismes d’addicció a continguts. Algoritmes que es dissenyen a un lloc determinat del món, pensat per un determinat grup de persones i sota unes determinades perspectives.

Només un 34% de les iniciatives de l’ESS fan servir un sistema operatiu lliure en algun dels seus ordinadors i un 91% fa servir un núvol proporcionat per Google per emmagatzemar i compartir documentació dels seus projectes

Davant d’aquest capitalisme de dades, on se situen els projectes econòmics que volen posar la vida en el centre? Comencem amb unes quantes dades per il·lustrar la situació: només un 34% de les iniciatives de l’ESS fan servir un sistema operatiu lliure en algun dels seus ordinadors. Un 91% fa servir un núvol proporcionat per Google per emmagatzemar i compartir documentació dels seus projectes, i d’aquestes, el 81% reconeix que només fa servir programari privatiu per treballar col·laborativament i en línia. Si bé pel que fa a l’ús del correu electrònic les dades són més optimistes (un 70% de les iniciatives escull tenir una infraestructura pròpia gestionada per empreses petites per adquirir aquest servei) les pràctiques de les treballadores eclipsen aquesta petita llum: en un 63% dels casos alguna persona treballadora redirigeix el correu corporatiu al seu correu personal, redirigint a les GAFAM aquest flux d’informació.

Però no tot el panorama és tan obscur. Ens trobem que, dins de l’ESS hi ha un sector tecnològic fort i compromès que treballa per fomentar la sobirania tecnològica. Un sector que aposta per la intercooperació i que incorpora lògiques i maneres de fer heretades de la comunitat de programari lliure, on de manera distribuïda i coordinada es produeixen conjuntament projectes de programari d’alta complexitat.

Les iniciatives de l’ESS es troben davant d’un gran repte: com fer-se fortes davant dels grans monstres del capitalisme digital? Com afrontar un context post-COVID on la tecnologia ha esdevingut una peça clau? Com podem mantenir estructures horitzontals de governança sense realitzar assemblees? Com podem mirar-nos als ulls sense tenir-nos al davant? Les pantalles, i les eines que hi trobem al darrere, ens ajuden a no perdre el contacte amb les persones que voldríem tenir al davant. O sí?

Gran part de les coses a les quals estem acostumades no són més que hàbits creats per aquestes companyies que ens volen tenir atrapades en el seu seguit d’aplicacions interconnectades

Primer, hem de ser conscients que qualsevol tecnologia que fem servir genera exclusió. Hi ha una bona part de la societat que no accedeix amb la mateixa facilitat als recursos digitals (privatius o no). Sent-ne conscients podrem prendre mesures per fer mínima aquesta escletxa: les xarxes de solidaritat als barris també han fet front a aquesta exclusió, creant xarxes de reciclatge i reutilització de dispositius electrònics. Segon, hem de revisar-nos i revisar els nostres hàbits digitals. Gran part de les coses a les quals estem acostumades no són més que hàbits creats per aquestes companyies que ens volen tenir atrapades en el seu seguit d’aplicacions interconnectades. És necessari tenir-ho tot en el núvol? Cal escoltar la música en streaming quan tens la casa plena de CD?

També hem de tenir clar que les tecnologies digitals no són aire que no tingui efectes. L’impacte mediambiental d’un mal ús de les tecnologies també ens ha d’importar.
Implementar eines de programari lliure en els nostres projectes és una part dels reptes als quals hem de fer front. Pensar bé quines tasques són les que volem mantenir digitalitzades i escollint eines de programari lliure que en donin resposta. Aquest repte comporta també lluitar contra un discurs que fa anys que s’ha implantat: les eines de programari lliure no són menys segures (al contrari!) o no són més complicades. A qui li convindrà que continuem pensant això?

Finalment, les iniciatives de l’ESS hem de ser valentes i assumir que, si volem donar una resposta transformadora al model econòmic actual, també implica apostar per la sobirania tecnològica. I com bé és sabut, soles no podem, amb amigues sí. Com a ESS, ens hem de dotar d’infraestructures digitals que responguin als nostres principis de governança democràtica, mancomunar aquests recursos digitals esdevé el mecanisme amb el qual ens farem més fortes contra un sistema econòmic i de vigilància permanent.

 

Núria Alonso, membre de la cooperativa sòcia Colèctic i de la comissió procomuns de la XES

 

Article publicat a La Directa el 27 d’octubre del 2020

L’economia solidària i els deures pendents de les eines digitals

/en , ,

Presentem l’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú; una diagnosi de l’estat del mercat social tecnològic i de l’ús de les TIC per part de l’economia solidària a Catalunya el 2020. Una diagnosi que vol servir de marc de referència per establir estratègies d’apropament de l’economia social i solidària (ESS) als comuns digitals.

L’informe, que s’emmarca dins del projecte Passa’t al FLOSS liderat per la sòcia cooperativa tecnològica Colectic amb la col·laboració de la XES a través de Pam a Pam, posa de manifest que l’economia solidària té deures pendents respecte a l’ús d’eines digitals. Així, mentre les dades recollides deixen clar que les iniciatives tecnològiques del Mercat Social a Catalunya són agents clau en la producció i ús d’eines lliures, no hi ha un ús generalitzat d’aquestes per part de la resta d’entitats.

Les infraestructures digitals de les economies del comú continua el treball fet prèviament per la comissió de Procomuns de la XES d’identificació de males praxis en el consum digital i tecnològic per part de les iniciatives d’ESS. Es constata que, tot i que l’ús d’eines i plataformes digitals és generalitzat (més del 80% de les entitats enquestades utilitzen serveis com correu electrònic, documents col·laboratius o emmagatzematge compartit, per exemple), La majoria d’entitats enquestades, un 70%, només utilitzen proveïdores de l’ESS o programari lliure per resoldre menys del 25% de les seves necessitats tecnològiques. En general, aquesta decisió no es deu a la manca de proveïdores d’aquests serveis dintre de l’ESS, sinó que la majoria d’entrevistades afirma no haver buscat alternatives. En termes generals, hi ha molt poca inversió en TIC, 2.272 € de mitjana d’inversió en els darrers cinc anys, i el 70% de les entitats afirmen que han fet inversions menors a 150 € en aquest període.

A l’altra banda de la balança, les entitats tecnològiques de l’ESS han impulsat i implementat el desenvolupament de diversos projectes de programari lliure en els darrers anys (xrcb.cat, commonscloud, decidim.org, nolotiro.org, educov.cat, timeoverflow, …) carregant sobre les seves espatlles el pes de la inversió en hores i recursos. El 81% de les entitats tecnològiques destinen temps i recursos a desenvolupar noves tecnologies: 1.975 hores i 53.000 € de mitjana. En paraules d’una de les autores de l’informe, Alba Hierro, «s’ha de treballar des de l’ESS per comprendre el pes i la importància de les eines digitals en el funcionament i la gestió de les nostres iniciatives i en conseqüència, repensar quin ús i consum en fem. En particular les entitats usuàries de plataformes digitals han de liderar i corresponsabilitzar-se del desenvolupament de les plataformes que utilitzen i descarregar d’aquesta responsabilitat a les entitats tecnològiques».

Com no podia ser d’una altra manera, en un any tan convulsionat per la pandèmia mundial de la COVID19, també s’ha analitzat com l’aparició d’aquesta i les mesures de prevenció del contagi establertes, han afectat al sector tecnològic de l’ESS. El sector s’ha vist moderadament afectat per la situació de confinament: el 31% no ha tingut pèrdua de clients ni de fonts d’ingressos en el període de confinament. El 44% diu que els ha augmentat la demanda de productes i serveis ja existents i, de fet, el 37,5% ha començat a oferir nous productes en el confinament. De fet, el 65% de les entitats consideren que han tingut el mateix o més volum de feina, tot i que en general la sensació per al 50% de les enquestades és que tenien menys capacitat per al treball.

Els resultats de l’informe, finançat per l’Ajuntament de Barcelona a través de la convocatòria Impulsem el que fas de Barcelona Activa, s’ha presentat en el marc de la FESC a la taula rodona Reptes per avançar cap a unes infraestructures tecnològiques del comú. A la presentació, a més de compartir els resultats recollits, s’ha debatut amb la Núria Alonso de Colectic i l’Adrián Almazán d’Ecologistas en Acción sobre quines tecnologies imaginem en un món postcapitalista.

Podeu descarregar-vos l’informe complert aquí.

La urgència de crear un Mercat Social Tecnològic

/en , ,

És necessari fer-nos fortes teixint un mercat social ampli i sòlid per fer front a l’acaparament de poder de les grans empreses del mercat tecno-patriar-capitalista, des de la constatació d’una realitat aplastant: que la nostra interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment. Per què, doncs, les iniciatives de l’Economia Social i Solidària miren cap a un altre costat quan es tracta de reponsabilitzar-se de l’ús capitalista que fem de les tecnologies (i les implicacions que això té sobre les persones)?

L’economia social i solidària (ESS) treballa per repensar l’economia i proposar maneres de fer que escapin de la lògica capitalista. Un dels marcs amb el que es treballa és generar un mercat social, és a dir, un espai de producció, distribució, consum i finançament que escapi de les lògiques del capitalisme. Per a que aquest mercat social sigui fort, les entitats de l’ESS no poden ser projectes independents sinó que s’han d’interrelacionar i articular-se amb altres entitats per reforçar-se mútuament, per tancar cadenes de valor o per poder ser més resilients. És per això que les iniciatives d’ESS destaquen, no només per promoure un consum responsable entre la ciutadania, sinó per tenir elles mateixes un consum dintre del mercat social, és a dir, prioritzant les proveïdores de l’economia solidària.

A Catalunya a 2020 comptem amb alternatives d’economia solidària en àmbits tan diversos com les finances, l’energia, l’alimentació o la cultura. Pam a Pam, el mapa de l’economia solidària, compta ja amb quasi 1000 punts però només 22 d’ells tenen com a sector principal la tecnologia. Per què passa això? És que no hi ha iniciatives del sector tecnològic que operin segons els valors de l’ESS? A Pam a Pam estem convençudes de que no és així, és més, des de la comissió Procomuns de la XES fa anys que defensem que ha d’haver-hi una necessària confluència entre l’ESS i els comuns digitals ja que compartim molts valors i són moviments que es podrien complementar perfectament.

Aleshores per què aquesta confluència no s’ha donat encara? Per què, quan les entitats de l’economia solidària busquen proveïdores de tecnologia i serveis digitals, no s’apropen a aquestes iniciatives? L’informe del mercat social que s’elabora cada any a la XES porta anys abocant una manca d’aposta per les eines de programari lliure, incomprensible dintre d’un moviment que fa bandera del consum responsable i de l’aposta per alternatives de consum transformadores.

No només això sinó que les entitats utilitzem sense cap pudor eines i plataformes digitals d’algunes de les entitats més purament capitalistes del món. Així és habitual veure, tal com critica la campanya “No Siguis GAFAM”, entitats de l’economia solidària que defensen el consum responsable compartint formularis o documents amb plataformes de Google o documents que s’han d’obrir amb programari privatiu de Microsoft. L’informe sobre l’ús de les TIC a l’ESS posava algunes dades sobre la taula que demostren que estem molt lluny de la sobirania tecnològica. Per citar alguns exemples: menys del 30% de les iniciatives enquestades tenen el sistema operatiu Linux en algun dels seus ordinadors, només un 3% de les entitats utilitza mails d’alguna proveïdora d’ESS (i el 23% utilitza directament Gmail!) o, entre les que utilitzen el núvols comercials, el 85% utilitzaven Dropbox o Google Drive enlloc d’allotjaments en servidors propis que utilitzi tecnologies de programari lliure.

El motiu més esgrimit (40% de les respostes) entre les persones enquestades per utilitzar programari privatiu és la falta d’alternatives de programari lliure que ofereixin el mateix servei, però els tres exemples anteriors mostren alguns serveis per als que hi ha alternatives de programari lliure i ESS fàcilment accessibles i amb prestacions molt similars a les seves alternatives privatives. Hi ha un 30% que reconeixen que, o no hi han reflexionat o els hi falten coneixements, i que aquesta manca d’interès és preocupant.

Mentre en el mercat capitalista, durant tot el 2019, 6 de les 7 empreses amb més capitalització del món han estat empreses vinculades a plataformes digitals: Microsoft, Apple, Alphabet (Google), Amazon, Facebook i Alibaba Group i la interacció amb el món digital travessa les nostres vides permanentment (totes tenim un mòbil amb vàries aplicacions, utilitzem habitualment ordinadors tant individualment com en les nostres cooperatives,…), des de l’economia solidària portem temps eludint afrontar la importància d’aquest sector.

En l’experiència de mapar i realitzar aquests informes es perceben dos factors clau per entendre perquè l’economia solidària està eludint posar-se les piles amb aquest tema i que alhora ens donen pistes sobre quins són els reptes als que ens enfrontem si volem canviar la nostra relació amb les eines digitals i avançar cap a la sobirania tecnològica.

D’una banda hem de comprendre i interioritzar que les eines digitals han vingut per quedar-se. Les utilitzem cada dia i per fer tot tipus d’interaccions socials, de gestió, disseny… Les empreses que les desenvolupen estan liderant l’economia capitalista mundial i el fet que utilitzem els seus productes sense pagar-los no vol dir que no estem contribuint a fer créixer aquestes empreses. Les GAFAM estan acumulant, no només capital econòmic sinó també de dades, i la combinació d’ambdós els hi dóna un poder fàctic que ja s’ha demostrat que ha contribuït a millorar la tecnologia militar, influït en campanyes electorals (Cambridge Analytica) i molt probablement en un futur proper produirà canvis immensos en l’economia (com els vehicles sense conductor). El creixement d’aquestes poques empreses i el seu acaparament de poder i capacitat d’incidir en l’economia i les nostres formes de vida dels propers temps ens ha de fer saltar totes les alarmes.

Hem de bastir i fer créixer el mercat social tecnològic per a que pugui ser un refugi digital si algun dia hi ha un qüestionament global sobre aquestes empreses i volem poder oferir un espai amb sobirania tecnològica que respongui a aquestes necessitats. Per fer-ho s’han de bastir projectes de serveis tecnològics però, sobretot també, reconèixer tots els projectes i comunitats de comuns digitals i programari lliure ja existents i sentir-los i fer-los sentir part del mercat social. Tots dos moviments tenen molts principis en comú i, alhora, moltes coses de les que aprendre mútuament. Amb aquest exercici de reconeixement mutu, segur que es podrien multiplicar el número d’iniciatives tecnològiques que considerem d’economia solidària.

Hi ha, però, un pas clau que determina fortament la poca predisposició col·lectiva vers el programari lliure i a la vegada ens genera dependència de les eines capitalistes, mentre no el fem: hem de desaprendre les necessitats tecnològiques que les empreses tecnològiques capitalistes ens imposen, a nivell d’usuari i a nivell d’iniciatives d’ESS. Hem de deixar d’esperar que fer un canvi al programari lliure vulgui dir simplement canviar de proveïdor però tenir exactament el mateix servei. De fet, hem de qüestionar-nos quin ús estem fent, si necessitem realment tot allò que utilitzem i, un cop definides quines són les necessitats reals a les que hem de respondre, buscar les eines més eficients a nivell d’economia de dades i ecològica (que van de la mà) per donar resposta a això.

En aquest procès de desaprenentatge també ens hem de qüestionar quines pràctiques capitalistes reproduïm dintre del nostre ús de les eines digitals. No podem transformar la tecnologia sense transformar-nos a nosaltres mateixes, i no podem transformar-nos i descolonitzar l’ús capitalista que fem de la tecnologia si utilitzem les seves eines i recursos. Utilitzar les plataformes digitals de Google i Facebook no només ens debilita en tant que les nostres dades els alimenten i fan més forts sinó que ens condemna a ser incapaços de discernir quins usos de la tecnologia són transformadors i quins reprodueixen completament les inèrcies de devastació de recursos, individualisme, competència i explotació capitalista.

Transformar el consum tecnològic ha de servir per fer créixer el mercat social però, també, per transformar-nos a nosaltres mateixes.

 

Alba Hierro de Pam a pam de la Xarxa d’Economia Solidària,  com a part del projecte “Too much patriarchal technocapitalism will kill you” en el context de la “Xarxeta de continguts”,

Ens ajudes a fer més fàcil la migració al programari lliure a l’ESS?

/en ,

Amb les dades del darrer informe de Mercat Social Català que evidenciaven com moltes iniciatives de transformació social no prioritzen les alternatives tecnològiques lliures, continuem proposant maneres d’abordar la confrontació al capitalisme digital. La campanya No siguis GAFAM  pren ara una nova dimensió amb Passa’t al FLOSS, un projecte de la nostra sòcia Colèctic amb la col·laboració de la comissió de Procomuns de la XES i el projecte Pam a Pam. I us demanem la vostra col·laboració per saber què cal per fer més fàcil la migració al programari lliure responent a aquesta enquesta BREU ENQUESTA.

Amb Passa’t al FLOSS volem col·laborar a donar un cop de mà a les inciatives  perquè migrin al programari lliure. FLOSS és l’acrònim de les solucions tecnològiques Free / Libre and Open Source Software i es refereix, doncs, al programari lliure o de codi obert. Ara convidem a les iniciatives de l’ESS a respondre aquesta enquesta de Pam a Pam per definir les necessitats que tenim les iniciatives ESS i trobar solucions als entrebancs que ens suposa la migració al FLOSS. A banda, volem saber quins serveis TIC de les entitat d’economia social s’estan cobrint des d’entitats de l’àmbit i quins no (i perquè).

El projecte també proposa acompanyament i formació per a la migració a les entitats de l’economia social i solidària i també mecanismes perquè aquest procés es pugui multiplicar. Si vols migrar al FLOSS, ja et pots apuntar aquí. 

Recordem que amb No siguis GAFAM havíem començat a despertar la consciència sobre la importància d’utilitzar les eines lliures com a resistència davant l’imperi de les GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft). També vam posar a disposició  un recull de repositoris d’alternatives per fer més fàcil el salt a les eines lliures.

Les eines lliures i l’economia solidària

/en ,

En la darrera edició del informe del Mercat Social Català posàvem de manifest que un dels reptes per a les economies transformadores és el d’incorporar la lluita contra el capitalisme digital.

Ens trobem en un context en què les grans companyies capitalistes han incorporat la generació de valor a partir de l’extracció i processament de les dades personals obtingudes en les esferes digitals. L’economia especulativa és capaç de crear valor a través de conceptes com els nostres hàbits i hores de connexió, preferències de continguts o inclinacions polítiques. Els representants d’aquest capitalisme extractiu de dades son precisament les marques d’eines digitals que moltes nosaltres fem servir en els nostres projectes: Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft… (les anomenades GAFAM).

No només ens preocupa l’extracció de valor sobre la nostra vida digital, sinó també ens preocupa la seva capacitat invisible de manipular opinions i fomentar posicionaments polítics. Quan fem servir aquestes eines (programes, aplicacions, xarxes socials) estem engreixant una maquinària que prioritza continguts segons algoritmes opacs que fomenten posicionaments polítics afavoridors del status quo.

Com podem, des de l’Economia Solidària, fer front a aquest monstre del capitalisme digital?

La campanya No siguis GAFAM, llençada el passat 28 de desembre vol sensibilitzar a les entitat membre de l’ESS de quines són les accions concretes en què, en el nostre dia a dia, continuem donant cabuda a les eines del capitalisme digital. Aquesta col·lecció de gifs i mems parodien les nostres accions, i ofereix un recull d’eines alternatives amb els que podem continuar treballant.

Però també ens volem sumar a iniciatives que ajudin a les entitats membres de la XES en la seva transició a solucions lliures. Passa’t al FLOSS és un projecte de la nostra sòcia Colectic que ofereix migracions a programari lliure d’entorns d’oficina, aules d’informàtica o qualsevol espai de treball on hem de fer servir un ordinador. Colectic assessorarà les entitats interessades en quines són les passes a donar, i com fer-les de manera acompanyada… i de manera 100% gratuïta!

Podeu seguir les campanyes i fer-ne difusió a les xarxes amb: #EinesLluirESS, #nosiguisGAFAM, #PassatalFLOSS, #FLOSS, #PosatFLOSS

 

Núria Alonso, membre de la comissió de Procomuns de la XES

 

 

La XES expulsarà el 2020 les entitats que suspenguin en programari lliure

/en ,
La XES, orientada per la seva Comissió de Procomuns, ha decidit prendre la dràstica mesura de donar de baixa de manera fulminant a totes aquelles sòcies que no tinguin resolta la transició de tota la seva operativa tecnològica a programari lliure durant el 2020.

La mesura s’ha pres com a resultat de les escandaloses xifres de l‘Informe del Mercat Social Català 2019 sobre l‘ús programari lliure a les organitzacions que fan el Balanç Social.

D’aquesta manera, a partir de l’1 de gener de 2020, un exèrcit de xinxetes de Pam a Pam recorrerà una per una totes les entitats sòcies de la XES per revisar les pràctiques dels projectes. Aquelles que no superin amb nota la graella de preguntes sobre la implementació de programari lliure en la gestió diària de la seva cooperativa seran automàticament donades de baixa de la XES i descatalogades del mapa Pam a Pam. D’acord amb les dades recollides fins ara, és probable que la XES quedi reduida a un grup d’entitats tecnològiques.

Aquesta mesura s’ha acordat en la darrera permanent del 18 de desembre amb les alarmants dades sobre la taula i després d’un intens debat. S’ha considerat que aquelles entitats que continuen alimentant la maquinària capitalista des del formats digitals (utilitzant eines privatives i mercadejant amb les dades personals,) no poden continuar utilitzant l’etiqueta d’entitat “transformadora”. Seguint el mateix criteri, no es permetrà la incorporació de noves iniciatives a que no compleixin amb aquest requisit de manera estricta.

La XES valora la possibilitat de convidar les entitats suspeses a procedir a la seva dissolució, inspirant-se en la proposta plantejada per les expertes en ESS Ana Polo i Oye Sherman durant la darrera FESC.

Per tal de no quedar excloses de la Xarxa, la Comissió de Procomuns us recomana fer un cop d’ull urgentment a la campanya “No siguis GAFAM!” que s’engega avui, i al repositori d’eines lliures per iniciar la transició i evitar l’expulsió.

 

44 propostes d’apoderament digital a impulsar des dels ajuntaments

/en ,

Diverses entitats i associacions del món digital han presentat  la iniciativa Estratègies Municipals per l’Apoderament Digital, un compendi de 44 polítiques municipals concretes per impulsar l’apoderament digital des dels ajuntaments. La iniciativa compta amb el suport de la comissió de Procomuns de la XES.

Les propostes s’han desenvolupat de forma col·laborativa per part d’un equip d’experts i al menys una desena d’organitzacions especialitzades en diferents àmbits de la tecnologia, i no pretén ser un compendi exhaustiu de mesures sinó un full de ruta de les accions que consideren més prioritàries. Les estratègies estan dividides en 6 grans temes: Infraestructura de telecomunicacions, Programari Lliure, Política de dades, Democratització de la tecnologia, Compra pública de dispositius electrònics i circularitat i Estàndards lliures.

Entre d’altres, s’hi poden trobar propostes per tal que els ajuntaments promoguin el desplegament de nova infraestructura de telecomunicacions, estableixin un pla intern de migració cap al programari lliure, fomentin polítiques de visibilització de la diversitat de gènere en el món tecnològic, o donin els dispositius electrònics que s’hagin d’actualitzar a entitats socials que s’encarreguin del seu reaprofitament.

L’objectiu dels impulsors és que aquestes propostes siguin incorporades en la majoria de programes electorals de les candidatures que concorrin a les properes Eleccions Municipals, previstes pel 26 de maig de 2019. Les organitzacions ja han iniciat contactes amb diverses formacions polítiques, coalicions i agrupacions d’electors, per tal d’explicar-los les propostes i que les incloguin en els seus programes marc, i afirmen que fins ara la iniciativa ha tingut molt bona rebuda. També han fet una crida als responsables d’elaborar els programes de qualsevol candidatura que hagi de concórrer a les eleccions perquè incloguin aquestes 44 propostes al seus programes electorals. Tot i així, els impulsors creuen que la majoria de propostes són aplicables més enllà de l’àmbit municipal i que en gran part poden ser adoptades directament o adaptades a la realitat de cada empresa, entitat, o administració pública que vulgui implementar polítiques d’apoderament digital.

Entre les organitzacions impulsores del projecte s’hi troba el Sobtec, que organitza anualment el Congrés de Sobirania Tecnològica; la Barcelona Free Software, que es dedica a la divulgació del programari lliure a Barcelona; Pangea, una organització que promou un internet ètic i solidari; Colectic, que és una cooperativa que treballa per democratitzar l’accés a la tecnologia; Pirates de Catalunya, partit polític que té l’apoderament digital com un dels seus pilars ideològics; la Xarxa d’Innovació Pública, que és una associació que vetlla per les bones pràctiques a l’administració pública; i guifi.net/Exo que impulsa una xarxa de telecomunicacions oberta, lliure i neutral. Però també hi han col·laborat The Things Network Catalunya, un grup que fomenta una xarxa d’Internet de les coses oberta, lliure, i neutral; FemProcomuns, que és una cooperativa per l’economia del procomú; i el Free Knowledge Institute, que és una organització que promou un accés universal a les eines de producció i intercanvi de coneixement.