Listado de la etiqueta: comerç just

Compte enrere per al fòrum de l’habitatge cooperatiu

Com ja hem anat informant, el Fòrum per a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús tindrà lloc del 25 al 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge”, serà un espai per conèixer les experiències, mostrar bones pràctiques, abordar reptes de finançament, normatius i d’accés a sòl dels projectes, fer tallers, xerrades, debats i enfortir les xarxes del sector.

Aquest esdeveniment, que comptarà amb un debat previ el dijous 24, es planteja com una referència per millorar l’accessibilitat a l’habitatge per a diferents sectors socials, tant joves com gent gran, intergeneracional o col·lectius específics. Iniciatives per desenvolupar en entorns urbans o periurbans, com per rehabitar a zones rurals. A més, proposa la recuperació de la vida en comunitat, amb la incorporació de la propietat col·lectiva i la gestió cooperativa de l’hàbitat amb una visió democràtica i participativa, afavorint la millora de la salut, el suport mutu, les cures i l’acompanyament de les situacions de vulnerabilitat i dependència. Si hi esteu interessades i encara no us heu inscrit, afanyeu-vos perquè queden poques places! A més, si vols posar el teu gra de sorra per fer-ho possible, pots apuntar-t’hi com a voluntària escrivint un correu a habitatge@xes.cat o fer una donació en un sol clic.

Podeu consultar el programa complet aquí, però destaquem l‘experiència més viviencial serà la possibilitat de visitar projectes en convivència com el cas de l’acabat d’estrenar Cirerers a Barcelona, o la Vidalia a Puig-reig, Ca la Fou a Vallbona d’Anoia, Cal Cases en Santa Maria d’Oló. Serà una mostra de la realitat formada per una àmplia diversitat de projectes, que responen a una necessitat social emergent per recuperar l’habitatge com a espai que permet construir una vida amb l’esperit de la cooperació, l’ajuda mútua i la solidaritat, en una dinàmica majoritària enfocada en la competitivitat, l’aïllament i la individualització de la vida.

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una fórmula amb el millor de la propietat i el lloguer: la cessió o dret d’ús, que procura estabilitat a les habitants i facilita una major accessibilitat i mobilitat sense càrregues financeres. Entre d’altres això s’aconsegueix perquè la propietat dels immobles és col·lectiva i sense ànim de lucre, i roman així indefinidament després de la construcció o rehabilitació. Tot això impedeix l’especulació i contribueix a crear un parc d’habitatge més assequible a llarg termini. Es basa en l’aportació d’un capital inicial per part de les socies del voltant d’un 20% de la promoció, retornable en cas de sortida, i un cànon mensual assimilable al lloguer, però molt per sota dels preus de mercat.

Aquest model residencial té un ampli desenvolupament internacional. En el cas català els referents son els models que sorgeixen en els anys setanta, amb la idea de vida comunitària a Dinamarca, i posteriorment va evolucionar a un model de cooperativa de cessió d’ús denominat Andel, i el model Uruguaià, que des dels anys 60 és referent amb les seves diferents modalitats que requereixen més o menys capacitat d’estalvi previ en l’aportació inicial. El model és una solució eficaç d’accés a l’habitatge amb exemples com les 1.300 Coopératives d’habitation que allotgen a 60.000 persones a Québec, les Coopératives de construction et d’habitation amb el 8% dels immobles a Suïssa, les 30.000 cooperatives que representen el 2,58% dels habitatges a l’Uruguai, els 160.000 habitatges de Cooperatives de Utilitat Pública amb el IIBW a Àustria.

Seguim avançant per fer accessible la via cooperativa pel dret a l’habitatge!

Ruta de comerç just i formació per a noves activistes de Pam a Pam

Durant aquest mes de maig a Pam a Pam tenim l’agenda ben diversa. Per celebrar el Dia Mundial del Comerç Just, organitzem amb La Coordi una Ruta de Comerç Just per la Vila de Gràcia de Barcelona el diumenge dia 14. Passejarem tot aturant-nos en 5 comerços que ens explicaran quin tipus de productes ofereixen de comerç just i amb quins criteris els escullen. Les inscripcions estan obertes!

Si el que voleu és conèixer noves iniciatives de l’economia social i solidària, entrevistar-les i pujar-les al mapa, us pot interessar la formació per a noves activistes. Serà el 23 de maig online i és el primer pas per ser xinxeta de Pam a Pam, una manera de fer activisme econòmic i organitzar-se amb altra gent del territori. Ja us hi podeu inscriure!

Per veure més activitats de Pam a Pam, podeu consultar l’agenda.

 

Aquest maig, #JoTrioComerçJust

El 8 de maig commemorem el Dia Internacional del Comerç Just i, durant tot el mes, podrem gaudir d’activitats a diferents punts del territori, així com de propostes en línia.

De la mà de LaCoordi, participem a la campanya #JoTrioComerçJust, amb un acte central virtual que actiu des de dimecres 5 de maig al web jotrio.cat: un joc interactiu audiovisual per reflexionar sobre les nostres decisions quotidianes i l’impacte del nostre consum.

Uns dies més tard, el 12 de maig a la tarda, coorganitzem el tast virtual de comerç just en què podrem parlar amb dues productores de Nicaragua i Uganda per conèixer de primera mà tots els detalls que diferencien el comerç just del comerç convencional, així com la seva relació amb les finances ètiques, ja que també ens acompanyarà la sòcia Oikocrèdit. I durant tot el mes, el tema central del club de lectura d’Economies Transformadors que impulsem a través de la plataforma tellfy, en el marc del projecte Biblioteques Sense Fronteres, serà el comerç just (encara sou a temps de sumar-vos-hi!).

D’altra banda, ens vam adherir fa uns dies, també de la mà de LaCoordi i de moltes altres organitzacions, al manifest internacional Reconstruïm amb justícia: per una transformació de l’economia i el sistema de comerç en favor d’una recuperació justa i sostenible.

Per acabar, us animem a consultar el recull d’activitats per municipis que giraran al voltant del Comerç Just, les Finances Ètiques i l’Economia Solidària. Xerrades, tallers, exposicions, espectacles…tota la informació aquí.

 

 

Reconstruïm amb justícia

En aliança amb altres agents de la societat civil demanen la transformació de l’economia i el sistema de comerç en favor d’una recuperació justa i sostenible.

Ens sumem, de la mà de LaCoordi – Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques de Catalunya,  a la declaració emesa per una aliança d’entitats de tot el món: Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), Fair Trade Advocacy Office, Fairtrade, Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social Solidària (RIPESS), CIDSE (Together for the global justice), Act Alliance EU, The International Federation of Organic Agriculture Movements (IFOAM- Organics International), Social Economy Europe, Wellbeing Economy Alliance, International Cooperatives Alliance.

La pandèmia de la Covid-19 i les seves mesures de distància social i aïllament estan tenint un gran impacte en les persones més vulnerables de les nostres societats, inclosos els petits productors i productores, treballadors i treballadores. Això ha tingut efectes devastadors en els drets humans, entre altres, posant en perill el dret a l’alimentació de les persones. La pobresa i la fam, alhora, han augmentat el risc del treball forçós i infantil i la desforestació.

La crisi actual ens ha demostrat no només quant interdependents som tots, sinó també com la destrucció de la naturalesa, la desforestació i les crisis climàtica i sanitària estan interrelacionades i comparteixen l’explotació de les persones i del planeta com una causa comuna.

Malgrat això, algunes empreses han adoptat mesures a curt termini per a protegir els seus propis interessos, posant en perill, al mateix temps, els drets humans dels qui formen part de les seves cadenes de subministrament: per exemple, cancel•lant comandes, pagant alhora grans dividends als seus accionistes i reclamant el suport financer dels governs.

Cada vegada hi ha més consciència de la necessitat de comptar amb sòlides cadenes de subministrament, però lamentablement aquest terme sol interpretar-se des del punt de vista dels compradors empresarials que desitgen garantir la seguretat del subministrament. És essencial que els governs estableixin mesures de suport per a garantir que els petits productors i productores, treballadors i treballadores siguin capaces de resistir a futures crisis, però això no és suficient. En els pròxims anys, el canvi climàtic no farà sinó agreujar la vulnerabilitat i la desigualtat de milions de petits productors i productores, treballadors i treballadores.

Tornar a l’activitat comercial habitual després de la pandèmia reforçaria les desigualtats i la insostenibilitat del nostre sistema actual. En canvi, es necessita una transformació de l’economia i la governança de les cadenes de subministrament mundials, no sols en favor dels interessos de petits productors i productores, sinó també en els interessos de les generacions presents i futures.

LES TRANSFORMACIONS QUE NECESSITEM

  • D’una economia basada en la competència … a una economia basada en la cooperació.
  • De polítiques comercials que afebleixen els objectius de sostenibilitat… a polítiques de comerç just que incentiven el comerç just i sostenible i descoratgen el comerç basat en productes barats.
  • Del lliure comerç i el neoliberalisme … a les agendes de polítiques públiques de comerç just, on una part cada vegada major del comerç es realitza en condicions de comerç just, a escala local i internacional.
  • D’un mercat lliure a un programa de sostenibilitat amb una combinació adequada d’iniciatives legals i ascendents (de baix a dalt), per a transformar les cadenes de subministrament, les quals permetin a tots els consumidors fer eleccions de consum sostenibles i accessibles.
  • De les creixents desigualtats a la reducció de les desigualtats entre el Sud i el Nord, entre rics i pobres, entre dones i homes, entre petits productors/productores i grans empreses.
  • De la sobreexplotació dels recursos naturals del planeta… a un model econòmic i agrícola que respecti el medi ambient, redueixi les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i promogui la justícia climàtica, dins dels límits del planeta.
  • De mercats saturats de menjar barat i moda ràpida… a mercats amb participació cada vegada més creixents de les cadenes de subministrament de Comerç Just i orgànics, amb la major capacitat de distribució possible.
  • De solucions a curt termini que tanquen les fronteres basant-se en la por… a una interdependència justa entre països basada en termes de comerç just.
  • De la persuasió de les empreses i els interessos individuals que influeixen en les polítiques… a les polítiques públiques reconstruïdes que donen sentit al mercat per a assegurar que funcioni per a les persones i el planeta.
  • Dels desequilibris de poder en les cadenes de subministrament… a la democràcia econòmica en les cadenes de subministrament, sense abusos corporatius ni violacions dels drets humans, on els petits productors i productores, treballadors i treballadores tenen una veu forta.
  • Dels enfocaments de “llista de verificació” de la sostenibilitat i els drets humans… a una transformació de les pràctiques comercials i de compra que fan possible un ingrés digne per als petits productors/productores i un salari digne per als treballadors i treballadores.
  • D’empreses amb prioritat dels guanys… a empreses que prioritzen la seva missió social.
  • D’una cultura de “secret empresarial”… a una cultura de transparència, que inclou la transparència de la cadena de subministrament i la informació sobre com es comparteix el valor
  • D’una cultura dominant de consumisme… a una forma de vida sostenible, i un nou compromís per la naturalesa i el planeta.

LES NOSTRES RECOMANACIONS ALS GOVERNS

En vista de l’exposat anteriorment, les nostres recomanacions als governs s’organitzen al voltant de quatre eixos, d’aquells que són a curt termini i de reacció a aquells que són a llarg termini i amb propostes proactives.

PROTEGIR

  • Assegurar que treballadors, treballadores, productors i productores disposin d’equip de protecció personal.
  • Quan no sigui segur treballar, assegurar els programes de retenció d’ingressos de productors/productores i treballadors/treballadores.
  • Mentre existeixin mesures de distanciament social i d’aïllament, congelar els impostos a les empreses que produeixen necessitats bàsiques i garantir preus accessibles per a les necessitats bàsiques i per als imputs necessaris per a la producció agrícola.

REINICIAR

  • Fer que els programes públics d’estímul estiguin disponibles només per a les empreses que compleixin Els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides, les directrius de l’OCDE (sigles d’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) sobre la conducta empresarial responsable, les polítiques de compra responsable, la igualtat de gènere, el clima i els compromisos de conducta fiscal responsable, amb límits als dividends dels accionistes i dirigides per una presa de decisions participativa i una governança inclusiva.
  • Assegurar que les petites i mitjanes empreses tinguin accés a un finançament accessible i flexible, amb condicions preferencials per al comerç just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària.
  • Posar en marxa polítiques públiques de suport al Comerç Just, a les Empreses Socials, Cooperatives i altres actors de l’Economia Social i Solidària, l’Agricultura Ecològica i les Pràctiques Agroecològiques; que ajudin a fer que aquestes alternatives es converteixin gradualment en la norma. Aquestes polítiques haurien d’incloure el suport empresarial a les organitzacions de productors i productores perquè accedeixin a nous mercats, l’accés preferent a un finançament accessible i flexible, així com la sensibilització de la ciutadania, en particular dels joves.

REESTRUCTURAR

  • Adoptar una legislació que garanteixi que totes les empreses i els seus proveïdors respectin els drets humans, laborals i ambientals, entre altres coses mitjançant la millora de les pràctiques de compra i comercialització.
  • Promoure la transformació gradual de les empreses convencionals amb prioritat en els guanys a models empresarials amb prioritat en la seva missió, que posen a les persones i el planeta davant els guanys.
  • Adoptar objectius nacionals i, quan escaigui, regionals ambiciosos per a aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, reduir ràpidament les emissions de CO? i garantir l’augment de la temperatura mundial límit a 1,5 °C, com s’exigeix en l’Acord de París.

DISTRIBUCIÓ JUSTA DELS RECURSOS

  • Reformar els sistemes impositius per a incentivar el comerç just i els productes orgànics, el comerç just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària i descoratjar les cadenes de subministrament basades en l’explotació de les persones i el planeta.
  • Fer de l’adquisició pública responsable la norma i donar prioritat al comerç just, les empreses orgàniques i socials, les cooperatives i altres agents de l’economia social i solidària en la concessió de contractes públics.

Podeu adherir-vos al manifest aquí.

Comerç Just: les persones i el planeta davant dels interessos econòmics

Com a membres de LaCoordi – Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques, impulsem aquest manifest amb motiu  de la celebració del Dia Mundial del Comerç Just dissabte 9 de maig

Arreu del món s’està vivint una crisis sanitària, social i econòmica arrel de la pandèmia de la Covid-19 i les persones que ja estaven en una situació vulnerable abans de la pandèmia són les que més pateixen aquesta nova crisis.

La situació es d’alarma existencial. Tal com reflecteix l’últim informe d’Oxfam Intermón (Tiempo para el cuidado, 2020) a data 2019, l’1% més ric de la població mundial posseïx més del doble de riquesa que 6900 milions de persones i els 22 homes més rics del món tenen més riquesa que totes les dones de l’Àfrica. Aquestes desigualtats conviuen amb situacions de pobresa absoluta. Així, les dades ens parlen d’un model que afavoreix l’acumulació a mans de les grans corporacions i multinacionals, i margina sistemàticament els petits empresaris, les petites productores i, en major mesura, les treballadores. Aquestes continuen patint les vulneracions dels seus drets laborals bàsics en cadascuna de les etapes de la cadena de producció global. D’altra banda, cal tenir en compte que la darrera víctima és el medi ambient, amb l’esgotament dels recursos naturals, la contaminació, la pèrdua de la diversitat de la biosfera i el canvi climàtic.

Milions de persones es troben en situació de risc extrem i no poden cobrir les seves necessitats vitals més bàsiques per sobreviure i tenir una vida digna. Però la pandèmia no es més que el detonant de la crisi actual: les seves causes reals cal trobar-les a les falles del sistema econòmic global. Aquest sistema, basat en un model de generació de beneficis per sobre de tot, consum il·limitat, privatitzacions i especulació, ha generat nivells de desigualtats sense precedents històrics i una crisi mundial de sostenibilitat ecològica.

Avui més que mai, és imperatiu plantejar-se i fer avançar les economies alternatives, en un context marcat pel que sembla que serà una greu crisis del sistema econòmic derivada de la pandèmia global. Posar les persones per davant dels beneficis no és nomes un ideal, sinó una pràctica absolutament necessària per fer front comú a les adversitats corals. Les cooperatives del Comerç Just s’han demostrat com una peça clau en aquest procés, tot contribuint a la resiliència de les comunitats locals davant la crisi.

Cal reivindicar com moltes cooperatives han pogut garantir els salaris de les seves persones treballadores, a diferència de moltes fàbriques o grans empreses arreu del món. També cal emfatitzar que les cooperatives del Comerç Just han desenvolupat iniciatives solidàries per pal·liar la situació sanitària: des de les cooperatives que han facilitat crèdits per a la fabricació de material mèdic fins a aquelles que han utilitzat les primes per comprar aliments bàsics o articles essencials per a tots els membres de les seves comunitats. A Paraguai, per exemple, la cooperativa de sucre Manduvirá ha invertit molts esforços a donar suport a la seva ciutat amb la compra de material com ara guants, mascaretes i termòmetres per al centre de salut de la ciutat, i amb la preparació i distribució d’aliments per a les famílies més vulnerables de la comunitat. A l’ Índia, la cooperativa CRC ha avançat els pagaments per assegurar les necessitats bàsiques de les famílies de les treballadores i, a més, està proporcionant suport logístic i financer en la distribució de subministraments bàsics a persones grans i col·lectius vulnerables en alguns barris de la seva ciutat.

En definitiva, la crisi del coronavirus ha demostrat com d’insostenible i desigual és el model de “creixement” econòmic mundial. Les respostes i propostes per sortir d’aquesta crisi no poden caure en els mateixos errors. Cal aprofitar aquesta oportunitat per canviar de rumb cap a un model de drets, sostenibilitat i equitat.

La Coordi, 7 de maig de 2020.

El Comerç Just i les Finances Ètiques en dos minuts

A LaCoordi, entitat de segon grau de la qual som membres, hem preparat dos càpsules àudiovisuals per definir breument els dos eixos de treballs bàsics: el comerç just i les finances ètiques.

L’objectiu de LaCoordi -que es va fundar fa un any- és articular el moviment del comerç just i les finances ètiques al nostre país i donar a conèixer com s’interrelacionen, així com el seu impacte als països del Sud global, amb l’economia solidària com a teló de fons.

Mentre la banca ètica suposa una alternativa a la banca convencional que fa negoci amb les armes i especula amb els aliments, l’energia o l’habitatge, el Comerç Just és l’alternativa al comerç internacional capitalista, que beu de l’explotació laboral i ambiental i contribueix a l’esgotament dels recursos naturals i a les vulneracions de drets humans.

Us deixem els dos vídeos que us poden servir per aclarir conceptes i animar més gent a endinsar-se en l’economia crítica.

 

Bones festes…i consum responsable!

Com a membres de LaCoordi, entitat de la qual formem part al costat d’Alternativa3, Fiare, FETS, SETEM i Intermón Oxfam, desitgem que passeu unes festes en què el consum responsable faci front al consumisme i en què gaudim de la vida i de la gent que ens envolta.

També esperem que inicieu el 2020 amb bon peu i amb energia per seguir treballant pel Comerç Just, les Finances Ètiques i l’Economia Solidària, i amb ganes de retrobar-nos a la gran cita del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores.

 

Consum responsable

Consum responsable

Presentem La Coordi: Comerç Just i Finances Ètiques

El proper dijous 7 de març presentem La Coordi: Comerç Just i Finances Ètiques, una nova entitat que promou la justícia social, el comerç just i el finançament ètic i solidari, a la seu de la sòcia Alternativa 3 (Ctra. de Castellar, 526, Terrassa).

LaCoordi és l’evolució de la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica que va néixer fa 20 anys sota el nom de la Festa del Comerç Just i que organitza cada any activitats per fomentar el Comerç Just al voltant del dia mundial, durant el mes de maig. Amb els anys, el projecte ha anat evolucionant incorporant el discurs de les Finances Ètiques i, més endavant, el de l’Economia Solidària. A la darrera assemblea de la XES del 28 de febrer, vam debatre i aprovar la nostra entrada a la coordinadora formada per SETEM CatalunyaOxfam IntermónAlternativa 3Fiare Catalunya i FETS-Finançament Ètic i Solidari.

LaCoordi és una plataforma única a Catalunya que busca consolidar el moviment del Comerç Just, les Finances Ètiques i l’Economia Social i Solidària des d’una perspectiva Nord/Sud per contribuir a la justícia social, la reducció de les desigualtats i el respecte pels drets humans, molt especialment els drets laborals i ambientals als països productors. Compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona.

Aquest és el programa per a la presentació del 7 de març:

** L’acte és obert al públic, però cal inscripció prèvia enviant un correu electrònic a coordinacio@lacoordi.catUs hi esperem!

11:30h Benvinguda i tastet de Cafè de Comerç Just

12:00h – 12:45h Presentació de LaCoordi – Comerç Just i Finances Ètiques. Origen, novetats, sinèrgies i objectius.

  • Benvinguda per part de l’Ajuntament de Terrassa.
  • Manel Vila (Director General de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament)
  • Salvador Gausa (Director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona)
  • Representant de l’Ajuntament de Barcelona (per confirmar)
  • María Fernández (Presidenta de La Coordi i responsable de projectes d’Alternativa3)
  • Jeronimo Pruij (SPP Global – segell de petits productors)

12:45h – 13:45h Taula Rodona – Debat: “El rol del Comerç Just i les Finances Ètiques en la defensa i promoció dels Drets Humans, i de les dones productores del Sud Global”.

  • Jeronimo Pruij (SPP Global)
  • Nina González (Coordinadora de FETS-Finançament Ètic i Solidari)
  • Carme Gual (Directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament)
  • Marta Lozano (Directora de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo)
    Modera: Anna Bardolet (Responsable tècnica de La Coordi)

13:45h – 14:00h Cloenda i visita breu a Alternativa3.

Exigeix al teu Ajuntament el compromís amb el comerç just i les finances ètiques

Com diu l’espot de la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica 2018, només el 0,17% de les compres de comerç just són fetes per les administracions públiques i, a més, els bancs que inverteixen en armes són els principals proveïdors de la majoria d’institucions. Per això, impusem aquesta petició online perquè la ciutadania demani als seus ajuntaments que incloguin als plecs administratius de qualsevol concurs públic dues clàusules socials en suport del comerç just i 5 compromisos concrets per impulsar les finances ètiques.

A més, recordem que enguany l’acte central de la campanya se celebrarà el dijous 10 de maig a les 11 h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i finalitzarà amb l’entrega d’un cafè de comerç just a l’Alcaldessa Ada Colau.

No us perdeu tampoc les més de 35 activitats de la campanya arreu del territori. Trobareu més informació també al Diari de la Campanya, que podeu llegir en paper si compreu el Diari ARA el pròxim dissabte 5 de maig.

Formem part d’aquesta campanya juntament amb les sòcies SETEM Catalunya,  Alternativa 3Fiare-Banca ÈticaFETS-Finançament Ètic i Solidari i Oxfam Intermon,

Enguany arriba la revolució de les butxaques…públiques

Amb la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica aquest 2018 volem emplaçar les administracions públiques a sumar-se a la “revolució de les butxaques públiques”, és a dir, a animar-les a incorporar criteris i clàusules socials per tal d’afavorir el creixement i la consolidació del comerç just i la banca ètica.

Darrerament, moltes administracions públiques han aprovat declaracions institucionals darrerament a favor de la contractació pública responsable, però la campanya demana que aquestes facin un pas més enllà. Per això, es plantegen dos activitats:

  • Un acte central el dijous 10 de maig a les 11:00 h a la plaça Sant Jaume de Barcelona anomenat “Fem un cafè de comerç just amb els nostres representants polítics”, en el qual intervindrà Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, una persona representant de la Diputació de Barcelona, l’expert en comerç just i compra pública Sergi Corbalán, membre de la Fair Trade Advocacy Office, i una productora de cafè de comerç just. En aquest acte s’explicarà quina ha estat la feina realitzada per aquestes institucions per potenciar el comerç just i la banca ètica i quins són els reptes que encaren en un futur pròxim per tal d’avançar i garantir una contractació pública ètica i responsable.
  • Una crida a la ciutadania per a què signin una petició online (que estarà disponible al web de la campanya durant el mes de maig i fins al 15 de juny) per demanar als seus ajuntaments que es comprometin amb el comerç just i la banca ètica mitjançant la incorporació d’una clàusula social sobre comerç just i l’impuls de 5 accions concretes per tal de fomentar i impulsar les finances ètiques des de la compra pública.

Com en anteriors edicions, a l’acte central i la petició ciutadana online se sumaran diferents activitats als municipis per fomentar el comerç just i la banca ètica. Trobareu la informació, que s’anirà actualitzant, a l’apartat d’Activitats als municipis del web.

Formem part d’aquesta campanya juntament amb les sòcies SETEM Catalunya,  Alternativa 3Fiare-Banca ÈticaFETS-Finançament Ètic i Solidari i Oxfam Intermon,

Us convidem a llegir el manifest 2018 i a adherir-vos a la campanya per organitzar actes als vostres municipis i difondre el Comerç Just, la Banca Ètica i l’Economia Solidària.

Revolucionem les butxaques públiques!