Presentem la imatge del Fòrum de l’habitatge cooperatiu

Presentem la imatge ‘La via cooperativa pel dret a l’habitatge’ el Fòrum de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que se celebrarà el 25, 26 i 27 de novembre a Barcelona que organitza la XES i Reas Red de redes amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona i la Direcció General d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya.

Dissenyat per les dues cooperatives Apòstrof i Holon, vol reforçar l’imaginari de les vies possibles per assegurar el dret a l’habitatge, posant èmfasi en el dia a dia de la vida a les cooperatives d’habitatge. I a vosaltres, què us transmet?

Volem omplir el Campus Ciutadella de la UPF i tenim moltes ganes que ens hi acompanyeu! Trobareu tota la informació del Fòrum a la pàgina web, i en unes setmanes compartirem el programa complet i obrirem inscripcions.

a via cooperativa pel dret a l’habitatge

Estrenem informe i qüestionari agroecològic de Pam a Pam

El qüestionari de Pam a Pam és l’eina amb la qual s’entrevisten les iniciatives abans d’aparèixer al mapa de l’ESS. Des de l’Einateca Agroecològica l’hem adaptat el aquesta eina a la realitat agroecològica.

Des de fa uns mesos, les entrevistes als projectes productius agroecològics que vulguin aparèixer al mapa tenen una avaluació més aterrada a la situació del sector. Per fer-ho, ens hem basat en les conclusions de l’informe Semblem Transformació i  les aportacions de diverses entitats i persones del sector agroecològic.

També el marc d’Einateca Agroecològica, donat suport a l’estudi “Nodes de la distribució agroecològica“. És el resultat de l’anàlisi de rutes alimentàries a Catalunya i vol contribuir a fer més eficient la distribució agroecològica. El seguiment de les rutes s’ha fet durant 5 mesos amb dispositius GPS instal·lats en 22 vehicles de 15 xarxes o projectes agroecològics d’arreu del territori català.

Aquest informe vol ser una eina útil per engegar nous casos de distribució compartida. És a dir, acords entre projectes productius i de distribució que s’enxarxin amb punts de recollida. És per això que hem detectat i categoritzat nodes estratègics perquè les xarxes territorials es puguin interconnectar. Amb les dades recollides en aquest informe, es pot iniciar el contacte entre entitats que comparteixin parades concretes o rutes per tal de fer primers intercanvis, entregues conjuntes o inaugurar punts de recollida.

Si l’activisme econòmic et mou, descobreix Pam a Pam

Ens sumem a la crida per recollir signatures per presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la regularització extraordiària de persones migrades en situació irregular, com una passa important per continuar obrint una via per anar caminant cap a una ESS antiracista. Us deixem un document amb tota la informació de la campanya, un altres amb preguntes freqüents i el text de la ILP. Esperem que aquesta informació ajudi a la reflexió i al debat. Compartim també alguns enllaçps d’interès sobre la campanya: Esenciales:  web oficial i informativa sobre la campanya essencials: 500 mil signatures per a 500 mil persones essencials. Regularización YA:     web oficial moviment estatal regularització ja. Wikizens:  plataforma digital per a sol·licitar plecs de signatures, apuntar-se com a punt fix i control de signatures.

Últimes dues setmanes d’inscripcions d’expositores per la FESC’22!

Començar el curs vol dir iniciar el compte enrere per la FESC! Encarem doncs les últimes dues setmanes per les inscripcions d’expositores, obertes fins dijous 15 de setembre (inclòs).

Recordem que enguany mantenim les modalitats de participació presencial (mitjançant l’ocupació de taules) i la virtual (a través d’una pantalla táctil present a la fira). La participació amb taula, sigui individual o compartida, implica el compromís d’assistència durant tot el dissabte i el diumenge al mati, segons els horaris de fira (de 10.00 a 20.00h i de 10.00 a 14.00h).

Aquest any hem incorporat una nova modalitat per la presencialitat: l’ocupació de taula per franja horària*. Els projectes que triïn aquesta opció poden triar disposar d’una taula segons el següent horari:
– Dissabte de 10.00 a 15.00h
– Dissabte de 15.00 a 20.00h
– Diumenge de 10.00 a 14.00h

*En funció de les inscripcions rebudes per aquesta modalitat, l’organització es reserva la decisió final de posar-la en marxa a la FESC o reconvertir-la en un altre espai.

Segons l’ocupació de l’espai, a la FESC’22 hi haurà taules a l’exterior (protegides per carpes) i també a l’interior, doncs recuperem l’espai Elisa Garcia per a les expositores, cercant un equilibri entre dins i fora, per tal de no sobrecarregar l’espai interior.

Trobareu tota la informació i preus de les inscripcions a l’apartat d’expositores del web.

Vols donar un cop de mà a la FESC? Inscriu-te com a voluntària!

Com cada any, necessitem un cop de mà per fer possible la FESC! Una oportunitat per conèixer la fira des de dins i per aprovar-vos a una altra manera de relacionar-vos amb el consum, l’economia de base, les cures, la sostenibilitat de la vida… Enguany la FESC es celebrarà del 21 al 23 d’octubre i ho farà, com sempre, a la Fabra i Coats (Sant Andreu, Barcelona).

Podeu inscriure-us a la comissió que us engresqui més (continguts, logísitica, comunicació, activitats culturals o punt d’informació) i també a l’horari que més us convingui.  Trobareu tota la informació necessària a l’apartat de voluntàries del web de la FESC.

Recordeu que també podeu donar-nos un cop de mà fent difusió de la fira i les activitats que hi tindran lloc!

Torna #RecuperemElFutur: els dies 14 i 15 d’octubre a Girona

Ja hi ha dates per la segona edició de #RecuperemElFutur, la trobada per debatre el futur de la transició ecosocial. Enguany es celebrarà el 14 i 15 d’octubre a Girona.

La programació de la trobada inclou debats, tallers, activitats per les més petites i concerts. #RecuperemElFutur és una iniciativa organitzada pels pels col·lectius de Catalunya que conformen la Xarxa per la Justícia Climàtica, Lafede.cat, Artivist Network, Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i la Xarxa per la sobirania energètica (Xse).

Properament més informació aquí.

Cooperar és trencar amb la precarietat

Quan parlem de precarietat és perquè tot i l’esforç, el treball, la dedicació, es viu una situació econòmica de subsistència o inclús de no arribar a final de mes. I també es pot parlar de precarietat quan les condicions de treball no són dignes, vulneren els drets i no són ètiques. Precarietat no és una paraula nova. Malauradament, encara hi ha situacions d’aquest tipus i no cal que ens imaginem que passa en un altre país, en un lloc llunyà on encara els queda feina per establir règims polítics de participació ciutadana. Aquí mateix ens podem trobar en precarietat.

Aquests últims mesos que han apujat tant els preus dels aliments, de l’energia, i ja portàvem dècades veient com també el preu de l’habitatge està totalment fora del que seria proporcional i just; la gran majoria ens trobem en una situació de precarietat. I ens hem de preguntar per què passa. Què hi podem fer nosaltres si les regles del joc les posen persones que no viuen la mateixa realitat que nosaltres, que no saben l’esforç que suposa pagar un lloguer i uns subministraments que valen la meitat del que cobro o més al mes.

Llavors què hi podem fer? Doncs en la meva opinó, no queda altra sortida que la de sempre, la que la història ens ha ensenyat, que és la d’organitzar-nos col·lectivament per sentir-nos amos de la nostra vida, el nostre temps i els nostres valors. Ajuntar-se per sumar i ser més que un de sol, per poder decidir. Així que cooperar és trencar amb la precarietat. Com en els temps de les revolucions a les fàbriques o a les mines del segle XIX i XX, o dels camps quan era época feudal i entendre que les associacions, les cooperatives, és una solució a que un grup de gent pugui tirar endavant. Una manera d’organitzar-se sense tenir la premissa que el benefici és el seu únic objectiu, sinó que els principis poden i han de ser socials, de benestar social i econòmic. 

No hi ha una sola manera d’enfocar un negoci. Tots hem de viure, evidentment, i, per tant, el negoci ha de ser rendible, però dins d’aquesta rendibilitat hi pot haver presa de decisions conjunta de forma que tots els que participen tant sigui en l’àmbit de gestió, producció, comunicació o qualsevol altra figura tinguin la seva veu i vot. La manera d’entendre les coses és diferent de la tradicional. Tant és important el peó, com el telefonista, el gestor o el repartidor. Un sense l’altre no tindria sentit. Per tant, respecte i igualtat entre tots les membres.

La XES vol ser veu d’aquest tipus d’iniciatives. Vol ser un aparador i un dinamitzador, un promotor i un incitador a que els canvis en la organització ecònomica i la organització social siguin cap a uns canvis on tothom te el mateix valor i són el centre de qualsevol decisió.

Un article de Georgina Artigas de l’estudi serigràfic Vis a Vis i membre de la XES Garrotxa.

La Regadora ’22: canviem el sistema, no el clima

La Regadora és una xarxa, un festival i un espai: punta de llança per a la retrobada, la celebració i el debat sobre el present i futur de la transició ecosocial durant el 16, 17 i 18 de setembre a Sabadell.

És un projecte impulsat per moltes i diverses entitats i organitzacions de la ciutat de Sabadell, entre elles la xarxa local de la XES – Teler Cooperatiu, que des de la consciència climàtica es fan seu el lema “Canvia el sistema, no el clima”. Podeu llegir el manifest complet i consultar la programació completa aquí.

També veureu la nova publicació de reflexions de diverses autores sobre l’emergència climàtica amb títol “Canviem el sistema, no el clima” produïda per la cooperativa de segon grau CentDeu SCCL, L’Eixida, La Productora, i editat per Pol·len Edicions.

canviem el sistem,a no el clima

III Fira d’ESS migrant i diversa

Molt contentes que se celebri la III Fira d’ESS migrada i diversa, impulsada pel cercle Cercle de Migracions i ESS Antiracista de Coòpolis, i de poder-li donar suport un any més. A continuació reproduïm part de les reflexions que les companyes de l’organització manifesten com a punt de partida de l’esdeveniment:

Davant del context de crisis múltiples, i postpandèmia, la Fira posa sobre la taula que les nostres vides són arrossegades a una precarietat més gran i que el capitalisme demostra cada cop més la seva incapacitat per resoldre els problemes que produeix. Una conjuntura històrica en què les lògiques organitzadores del sistema econòmic es mostren amb tota cruesa i fins i tot es justifiquen sota el paraigua de les identitats i el pragmatisme polític: les persones migrades i racialitzades ho viuen quotidianament, moltes vegades sotmeses a l’acció criminal de la llei d’estrangeria per no complir el cànon hegemònic.

És per això que l’economia social i solidària ha de comprometre’s a transformar aquesta realitat, obrir espais i crear condicions perquè, a més de solidària, sigui veritablement popular. Això implica assumir un paper actiu en la creació de circuits de valor que irrompen a les cadenes d’acumulació capitalistes i a l’atemptat contra la vida. Aquesta economia transformadora no pot ser aliena a la realitat de milers de persones que han migrat i es troben sotmeses a relacions econòmiques ja no precàries, sinó de semiesclavitud, abús i deshumanització.

És per això que aquest any La Fira estarà especialment compromesa amb donar suport a la Campanya #ILPregularizacion: 500 mil signatures per a 500 mil persones en situació administrativa irregular, ja que som conscients que totes elles, inclosa la infància en condicions d’irregularitat, són imprescindibles perquè l’Europa del capital pervisqui. És necessari, en aquest sentit, evidenciar com Espanya està sent aixecat i cuidat en la seva gran majoria per dones treballadores de la llar migrades i racialitzades, l’eix d’esclavització de les quals se sustenta principalment en una llei d’estrangeria colonialista, racista i profundament patriarcal. Per això la fira també serà un espai per escoltar les seves veus, reivindicacions i conèixer les seves experiències organitzatives al voltant de l’economia solidària popular. També celebrarem amb elles el seu èxit, i és que gràcies a la seva lluita incansable han aconseguit la ratificació del conveni 189 de l’organització internacional del treball (OIT) després de 10 anys de llarga espera. Aquesta victòria que atorga drets i garanties laborals mínimes per al col·lectiu és sens dubte una victòria feminista, antiracista, liderada per dones migrades, així que aquesta fira serà també per a elles.

La traçabilitat com a aliada

Per donar-li la volta al consum i convertir-lo en una arma de transformació massiva, la traçabilitat és una bona aliada.

Què significa traçabilitat? Doncs és la capacitat de reproduir la història d’un producte. Tornar sobre les sevespasses i tenir informació de tot el procés, des del cultiu, producció, emmagatzematge i el seu recorregut fins a arribar a les teves mans.

Què pot tenir a veure la història del producte amb transformar el consum? El consum al que estem acostumades és precisament a un consum que no té context ni origen: no té cares ni noms de productores. El consum d’avui es centra en la consumidora, i això permet que ens sentim mereixedores però no responsables.

Tenim dret a comprar qualsevol cosa que estigui a les nostres mans i al nostre abast econòmic? Legalmentsí, però què passa amb aquells productes que van contra principis fonamentals com el dret a una vida digne, a la protecció i cura del medi ambient, la reducció i eliminació del plàstic, etc.

Com aconseguim saber si un producte és coherent amb els nostres valors i la nostre ètica? Dones amb la traçabilitat.

Conèixer la història del producte, també es conèixer el seu caràcter: si té sensibilitat ambiental, si té principis socials i si és un producte de proximitat, l’impacte que té en el nostre territori.

Amb traçabilitat podem:

  • Escollir comprar productes de proximitat i així, empoderar el territori on vivim.
  • Comprar productes de proximitat i així reforçar l’optimització de recursos propers i enfortir la diversitat deproductes que ofereix el nostre territori.
  • Amb traçabilitat podem comprar productes de proximitat i així trenquem la cadena de dependència amb països d’altres continents, sovint innecessària, i per suposat reduint l’impacte ambiental.

Si bé és cert que la traçabilitat alimentaria és la mes coneguda, cal que comencem a demanar traçabilitat en totallò que comprem. En el cas de la roba, electrodomèstics o dispositius mòbils, per exemple, hi ha camí a recòrrer. Les marques sovint es donen per satisfetes parlant del disseny i la producció.  Difícilment informen de l’origen de les matèries primeres o dels seu recorregut fins a obtenir-les. Hem tenir present que son moltes dècades de no donar importància a la traçabilitat, i per tant també es fàcil que trobem productores que tot i voler refer  la  història  dels  seus  productes,  tinguin  series  dificultats  en aconseguir-ho sobretot en les fases inicials d’aquestes matèries (del cultiu a la venta).

Així doncs, des de la curiositat i el respecte, com a consumidores tenim una tasca: preguntar i obrir debat amb les productores o marques anem a consumir, per saber la història del producte, de la productora, i si s’escau anar passant la pilota en camí de la traçabilitat per que tot els agents en prenguin part i es facin visibles. 

En el mercat actual diuen que “el client mana”. Per tant, si conjuntament fem força per demanar productes locals (o el mes propers possibles), responsables i compromesos, no els quedarà altre que fer els deures, no et sembla?

 

Un article d’Aina Virgili, de Serva Organica i membre de la XES Garrotxa.