No a la guerra

/en ,

Us animem a participar a la concentració unitària convocada el 2 de març a les 18.30h a Plaça Catalunya (Barcelona) per dir No a la Guerra, davant de l’escalada del conflicte entre Rússia i Ucraïna, i a adherir-vos al següent manifest:

Ens toca tornar a dir ‘No a la guerra’. L’actual agressió militar del govern rus contra la població ucraïnesa, fruït de la tensió acumulada des de fa vuit anys, impacta en la vida de desenes de milions de persones i empeny al conjunt de la humanitat cap al desastre. Davant d’aquesta agressió, les entitats, moviments socials, partits i sindicats que impulsem aquest manifest som aquí, primer de tot, per a rebutjar aquesta agressió i per a mostrar la nostra solidaritat cap a totes les víctimes d’aquesta guerra i sumar-nos, així, al crit de desenes de capitals europees.

La nostra solidaritat és amb la ciutadania d’Ucraïna i amb les víctimes d’aquesta i de totes les altres guerres actives arreu. És amb les persones que han hagut d’abandonar casa seva i als seus éssers estimats i buscar refugi en altres països. Segons l’ACNUR, fins a cinc milions de persones poden veure’s obligades a marxar de casa seva. Per elles i per tantes altres en cerca de refugi arreu del món, sense distinció d’origen,defensarem la seva protecció i seguretat: casa nostra, és casa vostra! El nostre suport també és per a totes les persones valentes que es manifesten als carrers de Moscou i a altres ciutats de Rússia per protestar contra les accions del seu govern, malgrat la repressió. Ja són milers de persones detingudes en pocs dies.

Però més enllà de les mostres de solidaritat i les declaracions de condemna, cal passar a l’acció per aturar la violència. Estem davant de la pitjor crisi ecosocial de la història, i les guerres agreugen aquesta situació perquè generen destrucció i més contaminació, fets incompatibles amb la vida. Necessitem que els nostres governs actuïn per a aturar l’escalada bel·licista abans de caure en una guerra de proporcions devastadores. Durant molt de temps, hem demanat que es treballés per a la pau, el desarmament, la fi del comerç d’armes i la prevenció d’una escalada bèl·lica davant les tensions generades a l’est d’Ucraïna.

Però avui, que el conflicte s’ha intensificat, fem una crida perquè:

  1. Els governs de la Unió Europea, incloent l’Estat espanyol, i el conjunt de la comunitat internacional dediquin tots els esforços al seu abast per aconseguir –per la via de la negociació, solidaritat econòmica i propostes pacificadores – un cessament integral de les hostilitats i la retirada de totes les tropes d’Ucraïna.
  1. La comunitat internacional proporcioni i garanteixi l’accés a l’assistència humanitària i la protecció internacional a la població d’UcraÏna, incloent-hi la població desplaçada i refugiada pel conflicte. La Unió Europea ha d’activar vies legals i segures de manera immediata, i el govern espanyol ha de posar els mecanismes per a fer una acollida real digna assegurant que es respectin el drets de les dones i la infància. Els governs de la Generalitat i Ajuntaments han de tenir un rol de lideratge en aquesta acollida.
  1. La comunitat internacional inverteixi tots els esforços necessaris per a iniciar un procés real de diàleg que garanteixi el ple compliment del dret internacional. Cal que la UE i les Nacions Unides impulsin iniciatives de construcció de pau que acullin a tots els actors, inclosa la societat civil dels països implicats i, especialment, a les dones, per tal que puguin oferir solucions innovadores i pacífiques que treballin per a una solució negociada. Tot això passa per evitar un augment dels pressupostos militars perquè ens portaria a una escalada bèl·lica devastadora. No hi ha solució militar possible: cal rebutjar el model de seguretat hegemònic militar mundial, i de l’OTAN en particular, abordar les causes estructurals de la guerra i evitar prendre mesures que augmentin el patiment i les tensions del conflicte.

Podeu seguir el web de la plataforma Aturem la Guerra per estar al dia de qualsevol altra mobilització.

 

No a la Guerra

Concretem el full de ruta de l’ESS!

/en

Com ja sabeu, la XES va iniciar fa mesos un procés de Reflexió Estratègica que pretén esdevenir una reflexió col·lectiva per a donar-nos respostes a la pregunta.

La 1a fase d’aquest procés va concloure un Diagnòstic de l’evolució i estat de l’Economia Social i Solidària (ESS) a Catalunya que trobaràs més avall juntament amb altres documents complementaris, com a base per a la reflexió i anar traçant quines prioritats i estratègies hem d’anar abordant. Durant la segona fase us vam demanar que féssiu aportacions sobre com afrontar els 3 grans reptes globals i, entenent que hi ha consens sobre la seva importància, ara necessitem que aterreu les vostres propostes amb quines estratègies, àmbits, sectors considereu prioritàries per poder seguir avançant. 

Aquí sota us deixem un retorn gràfic de les aportacions durant desembre i gener, per animar-vos a seguir aterrant les aportacions per continuar el procés. Podeu fer-ho via formulari web o via àudio de whatsapp/telegram al 722 230 850.

 

com veus futur ess

Networking centrat en l’ESS i el cooperativisme a la UPC

/en ,

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) organitza anualment una jornada de trobada entre empreses i entitats i la comunitat universitària amb l’objectiu de posar en contacte el talent i les capacitats generades a la universitat amb el teixit productiu. Enguany, aquesta jornada es dedica a l’economia social i solidària i al cooperativisme i des de la XES us volem convidar a participar-hi. L’objectiu és donar a conèixer les entitats de l’ESS a estudiantat i persones ja titulades que puguin veure en els nostres projectes la seva opció professional.

Aquí trobareu més informació de la iniciativa i el programa detallat. Si hi esteu interessades, podeu fer la vostra inscripció en els següents formularis:
Formulari per a empreses.
Formulari per a persones.

Entre totes, apropem l’ESS i el cooperativisme a l’alumnat universitari!

Llum verda al Parlament per fer realitat el Centre Català d’Empresa i Drets Humans

/en , ,

El Parlament de Catalunya ha admès a tràmit la Proposta de Llei de creació d’un organisme d’avaluació de l’impacte sobre els Drets Humans de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. Ho va fer ahir, dimecres 9 de febrer, després de rebutjar l’esmena a la totalitat presentada per Vox amb els 111 vots en contra dels grups parlamentaris Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem, i 19 a favor de Vox, Ciutadans i Partit Popular. Això vol dir que ara s’obre un procés de debat en el si del Parlament per abordar la proposta de llei i consensuar un text definitiu que s’aprovaria aquest 2022, culminant així un procés de sis anys iniciat el 2016.

En el cas d’aprovar-se, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels Drets Humans a nivell internacional, situant-se en la mateixa línia de treball de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals. La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a la creació d’aquest organisme. Núria Carulla, portaveu de les entitats impulsores: “valorem positivament que finalment el Ple hagi donat llum verda a la tramitació de la Llei, i esperem que durant el tràmit parlamentari es respecti l’esperit del text i els objectius pels quals hem demanat que es creï el Centre. Per això treballarem intensament per implicar el màxim d’actors possibles per fer d’aquesta llei una iniciativa pionera al món “.

Les entitats impulsores (entre les quals hi som) busquem recollir més suports a la iniciativa i és per això que s’ha habilitat una recollida de signatures de suport al manifest per a la creació del Centre a través de la web alertaDH.org, on també s’hi poden trobar 14 casos documentats d’empreses catalanes que vulneren els drets humans arreu del món, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.

Posicionament dels grups parlamentaris promotors

Els grups parlamentaris que han donat suport a la proposta han defensat la necessitat de crear aquest centre per garantir la coherència de polítiques públiques de la Generalitat. El diputat socialista Ferran Pedret ha advertit que aquesta proposta no va en contra les empreses, ja que la majoria actuen bé, sinó en contra d’aquelles que sí vulneren els drets humans: “Seria injust atribuir al conjunt de les empreses catalanes i, fins i tot, de les transnacionals una vulneració sistemàtica dels drets humans, dels drets laborals o dels drets ambientals o dels pobles indígenes. Però també seria mentir obviar que aquestes vulneracions existeixen i que és difícil arribar a establir les responsabilitats per la manera com les empreses usen els marcs regulatoris per eludir responsabilitats. Per tant, avançar en el camí per regular és important”. En la mateixa línia ha parlat Junts per Catalunya: ”Ens agrada molt aquesta idea de valor afegit, de segell de qualitat que suposa el respecte als drets humans”, ha dit Francesc Dalmases, que també ha afegit que cal mantenir la coherència entre el que es defensa a Catalunya i a Madrid.

En Comú Podem, de la mà de Susanna Segovia, també ha destacat que no és una amenaça per les empreses sinó un suport perquè facin millor la seva feina perquè ”garantir de Drets Humans no pot ser una amenaça per a ningú”. Segovia ha posat el focus en el procés de tramitació: “Si acabem aquesta tramitació amb un Centre descafeïnat ens estarem fent un flac favor a totes perquè acabarem una altra vegada amb una llei que sobre el paper és molt bonica, però que no és eficaç ni serveixi per a res”. En aquesta línia ha parlat Eulàlia Reguant, de la CUP, que reclama que hi hagi poques modificacions del text perquè no s’aprovi un “Centre descafeïnat que serveixi per rentar-se la cara però no per generar informes que provoquin canvis en actituds”. Pels cupaires, que Catalunya sigui reconeguda vol dir respectar els Drets Humans: “hem de ser exemple de com volem relacionar-nos amb el sud global i com volem que es garanteixin els seus drets”. Finalment, Ana Balsera, d’Esquerra Republicana, per la seva banda, ha emmarcat aquest Centre en l’estratègia nacional de d’empresa i Drets Humans: “Els Drets Humans s’han de defensar aquí i arreu, a Catalunya i arreu del món”. Demana, però, incloure més actors en el debat, com el món empresarial i el sindical.

En què consisteix la proposta de Centre?

El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.

El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els Drets Humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de Drets Humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.

Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior.

El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, el 2019 i 2021 per unanimitat o majoria absoluta.

Ampli suport social

Més de 8.000 organitzacions socials hi donen suport. La iniciativa compta amb els principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport elConsell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC), la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, LaCoordi, Mujeres Migrantes Diversas,Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.

Qui forma part del Grup impulsor?

El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres,Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT,Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.

Formació per a noves activistes de Pam a Pam

/en ,

La comunitat Pam a Pam és oberta a tothom que vulgui participar! Aquesta formació va dirigida a aquelles persones que volen unir-se al projecte i ser xinxeta (les xinxetes són les persones voluntàries del projecte) per anar a conèixer iniciatives, entrevistar-les i pujar-les al mapa.

El 14 de feber de 18h farem una formació online per a noves xinxetes.

No oblideu inscriure-us a la formació aquí.

 

 

Fem el primer pas al Parlament per consolidar la via cooperativa pel dret a l’habitatge

/en ,

La sectorial d’habitatge de la XES i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya presenta una proposta de resolució al Parlament amb els grups d’ERC, CUP i Comunns per consolidar el model de cessió d’ús a Catalunya i potenciar l’aliança pública cooperativa.

Aquest matí al registre del Parlament de Catalunya s’ha presentat formalment una Proposta de Resolució per al reconeixement i impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El document l’han signat els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, CUP – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem, a instància de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya. Representants d’aquestes entitats han declarat que també esperen rebre el suport a la proposta dels grups de Junts per Catalunya i els Socialistes durant el debat parlamentari.

Serà el primer cop que el Parlament abordi l’impuls de l’habitatge en cessió d’ús, que els darrers anys va obrint-se camí a Catalunya com a via cooperativa per garantir el dret a l’habitatge. Actualment, si bé el cooperativisme en cessió d’ús se cita a la Llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, aquesta no n’estableix una regulació específica. La resolució persegueix doncs traslladar a la Llei les característiques fonamentals del model d’habitatge de cessió d’ús català, i impulsar nous programes de política pública que afavoreixin l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes.

En concret, recollides al document, s’hi troben mesures com desenvolupar una regulació pròpia del model que blindi l’interès general i la propietat col·lectiva de forma permanent. En matèria fiscal, s’insta a establir bonificacions fiscals tant d’impostos locals com l’IBI o l’ICIO, com de les càrregues impositives relacionades amb escriptures públiques, transmissions patrimonials, a més de deduccions en l’IRPF. També es demana millorar el finançament, tant per part de l’Institut Català de Finances (ICF) com establint mecanismes financers per a poder constituir avals, a banda d’ampliar i consolidar els ajuts públics que fa tant l’Agència Catalana de l’Habitatge per adquirir sòls o patrimoni de titularitat privada, com els recentment publicats per la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives adreçada a reduir les aportacions inicials de capital. 

El document també menciona específicament aquells projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb serveis associats a la gent gran, coneguts com a cohabitatge sènior. Es demana un reconeixement per part de l’administració catalana d’una modalitat alternativa a les residències públiques, donant suport als projectes que es desenvolupen a Catalunya, facilitar-ne la seva assequibilitat amb prestacions equivalents a l’ingrés residencial i introduint la nova realitat a la Cartera de Serveis Socials de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.

 

L’habitatge cooperatiu: un model en creixement a Catalunya

Amb aquest paquet de mesures recollides a la Resolució, que es discutirà a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya els propers mesos, el sector pren de referència experiències com les del Quebec, Dinamarca o Uruguai. Amb més de cinquanta anys d’història al darrere, en aquests països la cessió d’ús és ja una realitat consolidada d’habitatge assequible per un gruix considerable de la població gràcies, precisament, a una regulació clara i al desenvolupament de programes integrals de política pública. 

Actualment, la iniciativa del moviment cooperatiu i les primeres experiències de col·laboració pública comunitària en aquest camp, han fet possible que el 2021 existeixin més de 30 projectes en fase de promoció o convivència a Catalunya, que sumen més de 550 habitatges. Les experiències més conegudes són a Barcelona, fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament que ha proporcionat sòl públic per a tirar endavant promocions com La Borda (Sants), La Balma (Poblenou), Cirerers (Roquetes), Princesa49 (El Born), La Xarxaire (Barceloneta) o La Chalmeta (La Marina del Prat Vermell). Però també altres administracions locals estan apostant per aquest model com una eina més dels seus plans d’habitatge. Municipis com Palamós, Lleida, Manresa, Sallent, Palafrugell o Calonge estan cedint sòl públic o col·laborant a mobilitzar sòl privat a cooperatives per a desenvolupar els seus projectes d’habitatge. L’aposta del sector per l’interès públic del model es fa palesa també en que dos terços dels projectes en sòl privat s’han qualificat com a Habitatge de Protecció Oficial (HPO), tal com ho son la resta que es basen en sòl públic, amb projectes com La Diversa (Sants), La Morada (Roquetes) o Cal Paler Nou (Cardedeu).

El model impulsat des del moviment cooperativista de l’Economia Social i Solidària, s’ha definit en base a cinc aspectes fonamentals que reforcen el seu interès públic: l’absència de lucre i la preservació de la propietat col·lectiva de l’habitatge, l’assequibilitat i inclusivitat dels projectes, el foment de l’autogestió i la construcció de comunitat, , el compromís amb la intercooperació i el creixement del model, i la corresponsabilitat amb l’entorn i el dret a l’habitatge.

També, des de la Sectorial, s’hi està treballant per fer front a un dels principals reptes del sector és fer accessible aquest model per a les classes populars. En aquest sentit la proposta de resolució que s’ha presentat al Parlament és fruït de la feina d’incidència política de la campanya Fem assequible l’habitatge cooperatiu, impulsada el curs passat per tal de recollir suports institucionals a una sèrie de mesures legals i financeres. Dins de la campanya es va portar a terme la primera concentració reivindicativa del moviment, el darrer 15 maig a Plaça de Sant Jaume (Barcelona), on centenars de persones van donar suport a un manifest que va recollir suports també de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) i el Sindicat de Llogateres. 

En aquest marc de treball també s’ha redactat el primer informe “Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes”, que recull i comparteix mecanismes i propostes que s’estan duent a terme per part dels projectes per contribuir a l’assequibilitat dels projectes. Aquest informe ha estat part important també en la negociació per aconseguir la convocatòria dels ajuts anomenat HabitatCoop (impulsats per la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives), destinats a contribuir a la reducció de les aportacions inicials dels projectes d’habitatges en cessió d’ús.

 

registre-habitatge

Per un sistema alimentari basat en l’agroecologia i la sobirania alimentària

/en , ,

Ens adherim al manifest per un sistema alimentari basat en l’agroecologia i la sobirania alimentària, impulsat per la Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas.

L’escrit reivindica la necessitat de constriur un nou sistema alimentari i la urgència d’un compromís polític per fer de l’agroecologia el model hegemònic, invertint diners en fer possible aquesta transició. També recorda la importància de seguir treballant, individual i col·lectivament, per incorporar petits canvis en el nostre dia a dia, en temes com l’alimentació i el consum.

Podeu llegir i adherir-vos al manifest aquí.

Enquesta anual de sòcies de la XES

/en ,

La XES ens acostuma a oferir molt bons moments durant l’any però sempre hi ha coses que es podrien millor i segur que les sòcies teniu idees per aportar-hi.

Per això us demanem que ompliu l’enquesta anual, una eina de resposta anònima imprescindible per saber quins aspectes funcionen millor a la xarxa i quins altres haurien de replantejar-se per aconseguir una millora col·lectiva. Es tracta de preguntes de resposta anònima que analitzarem i presentarem, com cada any, a l’Assemblea General Ordinària que celebrem aviat.

Seran 5 minuts, de debò!

Nou webdoc: Les vides que vestim

/en ,

A la vida d’una peça de roba deixen marca moltes altres vides: la de qui va conrear el cotó, qui el va collir, qui va filar, qui va cosir…

Amb LaCoordi hem impulsat Les vides que vestim un webdoc produït per la cooperativa Quepo, sòcia de la XES, al voltant del sector tèxtil. Mitjançant textos, imatges i vídeos fem el recorregut d’una peça de roba des de l’origen de la matèria, passant pels processos de filatura i confecció, fins a la distribució i la venda a la botiga. Gràcies a la suma de nombrosos testimonis, d’entre els quals destaquem cooperativistes de l’Índia que formen part del moviment del comerç just, podem seguir aquest camí que fa realitat la roba sostenible i comparar els impactes d’aquest procés respectuós amb els de la fast fashion.

A banda del tèxtil de comerç just (que a Catalunya comercialitza la sòcia Alternativa3, o Oxfam Intermón) el projecte també dona cabuda al paper de les finances ètiques amb l’aportació d’en David Díaz de Quijano, membre de la sòcia Oikocrèdit, que ens explica com els nostres estalvis poden repercutir positivament als països del Sud, i de la Nina González de FETS.

Entre els agraïments, destaquem la feina de Maria Pujol Bremer, La Hystera, creadora de la campanya gràfica.

I ara, us animeu a descobrir les vides que vestim?

Pràctiques inspiradores sobre cures des de les Administracions Locals

/en ,

Ara sí: ha arribat el moment de tancar definitivament el cicle “Fem saltar les costures” impulsat per la comissió d’economies feministes. I aquesta cloenda arriba de la mà de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), amb qui coorganitzem la sessió “Democratitzacio i corresponsabilitat de les cures: pràctiques inspiradores a Catalunya des de les Administracions Locals”.

L’acte, dirigit al personal tècnic i polític de totes les àrees d’ajuntaments i consells comarcals, serà virtual i tindrà lloc el dimarts 18 de gener de 12h a 14h.

A banda de la ponència  sobre la importància de la democratització i la corresponsabilitat de les cures i del paper que hi tenen les Administracions Locals a càrrec de la comissió i de l’ Ajuntament de Bellpuig (membre del Grup de treball “Cooperatives de cures” de la XMESS), també es presentaran pràctiques inspiradores liderades per aquests 4 ajuntaments:

o Ajuntament d’Arbúcies, impulsor de la Cooperativa que gestiona el SAD del municipi.
o Consorci del Lluçanès, impulsor de la Cooperativa Cuidem Lluçanès.
o Ajuntament d’Ulldecona, impulsor de la Fundació Ulldecona.
o Ajuntament de Barcelona, impulsor de l’Espai Barcelona Cuida.

La sessió serà facilitada per Mireia Bosch, membre de la comissió, que vetllarà per garantir un espai participatiu cap al final. Us deixem aquí l’enllaç d’accés, via peertube. I si teniu qualsevol dubte, podeu escriure a [email protected]