Ampliem el Pla d’Acció de l’ESS: 25 mesures per a les administracions públiques

/en ,

L’ESS forma part de la solució als problemes que provoca i provocarà aquest nou episodi, que ara comença, de la crisi global de civilització en què ens té immerses el sistema capitalista, patriarcal, colonial i productivista des de fa decennis. També forma part de l’alternativa al sistema que provoca aquestes crisis, o més ben dit: ha de ser un element central de la construcció d’un nou model social i econòmic.

Poc després que esclatés la pandèmia, vam llançar un Pla d’Acció d’ESS per a les administracions públiques, integrat per una bateria de mesures que demanàvem que duguessin a terme, el govern català en especial, però també els governs locals i l’espanyol, cadascun en allò que li pertoca. Gairebé un any després de l’arribada de la Covid19, presentem el pla revisat amb noves propostes: concretament 25 mesures, distribuïdes segons els seus efectes a curt o mitjà termini.

Creiem que aquest nou pla és estratègic per al moviment però alhora volem deixar clar que forma part d’un conjunt més ampli de mesures socials i econòmiques que la societat necessita per fer un canvi de rumb cap a un país i un món just i sostenible.

Fem assequible l’habitatge cooperatiu

/en ,

L’’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pot tenir un paper clau en la fase de reconstrucció social dels propers mesos i anys si s’aconsegueixen mesures per part de les administracions públiques locals, nacionals i estatals que el facin més assequible.

Per aquest motiu,  hem llançat una campanya reclamant mesures per enfortir la col·laboració amb el sector públic amb ajuts econòmics específics i facilitats per accedir al finançament, entre d’altres. Creiem que aquest no només és un instrument per generar habitatge assequible a llarg termini i evitar l’especulació, sinó que també suposa l’aposta per un major pes de l’economia social i solidària al nostre país, amb una important creació d’ocupació en la fase de promoció així com en la provisió de béns i serveis vinculats a l’habitatge.

Hem observat que, tot i que aquest model d’habitatge comunitari, estable i no especulatiu s’està obrint pas a Catalunya amb diversos projectes en marxa, transcorreguts aquests primers anys, la possibilitat de fer créixer aquesta alternativa i fer-la assequible i inclusiva al major nombre de llars, passa pel fet que des del sector públic i el sector cooperatiu se sàpiga construir l’aliança necessària, que garanteixi l’interès públic del model i faciliti la mobilització de recursos públics i privats per al naixement de nous projectes. I és que la crisi derivada de la Covid-19 ha accentuat encara més la vulnerabilitat de bona part de la població que no té garantides les necessitats més bàsiques, com és el dret a un habitatge digne i assequible. L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús té tot el potencial per esdevenir una veritable opció d’habitatge assequible i estable per a les classes populars del país.

Per això, reclamem:

Ajuts a les cooperatives i a les persones sòcies:

– Reservar una quota mínima del 25% per a habitatge cooperatiu en cessió d’ús dels ajuts estatals provinents del Pla Estatal d’Habitatge destinats a lloguer i cessió d’ús.

– Creació d’una línia d’ajuts Habitatcoop per part de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives per a la capitalització de les cooperatives o que permeti la reducció de les aportacions de capital de les persones sòcies habitants.

– Crear una línia d’ajuts per a l’adquisició de sòl o edificis de titularitat privada i de règim lliure per a la seva promoció o rehabilitació i impuls d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de protecció oficial.

– Assimilació de la cessió d’ús al lloguer en tots els ajuts públics existents, com són els ajuts per al pagament del lloguer.

 

Millora de la fiscalitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús:

– Aplicar un tipus d’IVA superreduït (4%) a la promoció i construcció d’habitatge social cooperatiu en cessió d’ús per part del govern de l’estat

– Bonificacions fiscals en l’àmbit local als habitatges cooperatius en cessió d’ús (IBI, ICIO, etc).

– Consideració de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús cooperatives especialment protegides.

 

Millora del finançament:

– Millora de les condicions de les línies de finançament públic, especialment amb l’Institut Català de Finances, amb l’objectiu de fer més assequible les promocions. Entre d’altres, proposem augmentar el termini d’amortització i l’import finançat per habitatge.

– Impuls de noves línies de finançament complementàries i altres instruments financers des del sector públic per les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús.

 

Millora de les garanties públiques per a l’accés al finançament:

– Crear una línia d’aval per al finançament de promocions d’habitatge cooperatiu en cesió d’ús per part de les Societats de Garantia – Recíproca que compti amb suport públic.

– Implicació de les diferents administracions públiques en la constitució d’un fons cooperatiu que faciliti la constitució d’avals financers.

 

Ja comptem amb prop de 200 adhesions, entre organitzacions, col·lectius i persones individuals, i busquem més adhesions per interpel·lar administracions públiques i organitzacions polítiques que aspiren a fer de representants de la ciutadania després de les eleccions al Parlament de Catalunya. Més informació i adhesions aquí!

Som part de la Nau Vila Besòs

/en ,

A finals de l’any passat vam apostar per traslladar el magatzem de la XES a la Nau Vila Besòs del barri de Sant Martí, un espai de l’Ajuntament de Barcelona coordinat per la nostra sòcia Andròmines. Com a usuàries d’aquest espai, tant la XES com les seves sòcies tenim accés a diversos cursos formatius i tallers que ofereix la mateixa Nau, així com les ofertes de préstecs o material en donació que de tant en tant arriben (podeu consultar el catàleg amb el llistat actual de materials en donació).

Un dels objectius principals de l’equipament Nau Vila Besòs és fomentar l’economia col·laborativa, crear sinergies entre les entitats del districte, compartir, optimitzar els recursos de les entitats i tenir un impacte de reutilització. L’espai també vol esdevenir un punt de trobada entre el teixit associatiu del Districte i també d’impuls a l’economia circular. Per això, desenvolupa diferents tallers de reducció i eliminació de residus, recuperació d’objectes i upcycling, així com formacions i transmissió de coneixements.

Estem molt contentes d’entrar a formar part d’aquest espai i esperem que efectivament sigui font de sinergies entre les entitats de l’ESS i el teixit associatiu de la ciutat.

 

 

Donem suport a Contrabanda FM: pel dret a la comunicació

/en ,

Defensem els mitjans lliures i comunitaris com a expressió de la cultura dels béns comuns i de l’economia solidària. Són mitjans que es regeixen per valors compartits, com l’absència d’afany de lucre, l’autogestió, la solidaritat i la col·laboració en comptes de la competència, entre altres.

Per aquest motiu, les comissions de Formació i Publicacions i la de Procomuns han donat suport al manifest en contra del precinte de Contrabanda FM, que es va veure obligada a desmuntar l’antena i la resta del material tècnic que té al Turó de la Rovira (punt d’emissió lliure des de gener del 1991) a finals del mes de desembre. Ara, juntament amb altres col·lectius, reclamem a les administracions públiques la seva actuació perquè pugui seguir emetent a Barcelona. Podeu llegir les demandes i el comunicat complet aquí.

Convocatòria de feina: tècnica de comunicació de la XES

/en

La XES ofereix una plaça de tècnic/a per coordinar la comunicació de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) i part de la comunicació general de la xarxa, fent equip amb una altra persona (gestió de xarxes socials, preparació de butlletins i comunicacions, gestió de campanyes de les diferents comissions,relació amb els mitjans, dinamització de la comissió de comunicació de la XES i la seva representació davant la Permanent o altres espais de decisió, etc.).

 

FUNCIONS DEL LLOC DE TREBALL

– Dinamització i representació de la comissió de comunicació.

– Coordinació de l’estratègia comunicativa de les diferents comissions de treball i activitats de l’entitat, especialment de la FESC (coordinació de la seva estratègia comunicativa, participació a la comissió plenària i treball conjunt amb les diferents subcomissions, relació amb proveïdores, etc.).

– Redacció i coordinació de continguts web i elaboració de butlletins.

– Actualització de les xarxes socials amb activitats pròpies, de les organitzacions sòcies i temes relacionats amb l’Economia Social i Solidària.

– Coordinació amb la comissió tècnica i altres espais de decisió de l’entitat.

– Comunicació externa (redacció i enviament de notes de premsa, gestió de mitjans, etc).

– Coordinació i redacció de materials comunicatius (memòria, tríptics, vídeos).

 

PERFIL DEMANAT

– Llicenciat/da o graduat/da en Periodisme, Comunicació Audiovisual, Publicitat i RP, Comunicació i/o Ciències de la Informació.

– Compromís i coneixements en l’àmbit de l’economia solidària i el consum responsable i altres causes de justícia social i/o ambientals.

– Experiència demostrable en gestió comunicativa, redacció periodística i gestió de xarxes socials en entitats no lucratives i/o moviments socials.

– Capacitat de treballar en equip i de coordinar-lo.

– Capacitat d’autonomia, iniciativa, organització i innovació.

– Competències lingüístiques: nivell alt de català i castellà i nivell intermedi d’anglès.

 

ES VALORARÀ

– Nivell superior de català.

– Nocions de disseny gràfic.

– Participació activa a la XES i/o ser sòcia individual o membre d’una organització sòcia.

– Formació específica en comunicació en ONG, tercer sector, associacionisme…

– Coneixements en perspectiva de gènere.

 

CONDICIONS LABORALS

– Contracte temporal amb data de finalització 31/12/2021 (amb possibilitats de continuïtat).

– Jornada de 20 hores setmanals en horari flexible.

– Salari: 1.150 euros (brut mensual a 12 pagues).

– Lloc de treball: tot i el que local de la XES es troba a Barcelona, mentre que les condicions derivades de la pandèmia no canviïn, es farà teletreball.

– Incorporació: mitjans de febrer 2021.

 

PROCEDIMENT DE SELECCIÓ

Les persones interessades en aquest lloc de treball han d’enviar a [email protected]:

– El CV.

– Carta de motivació.

El termini de presentació de candidatures finalitza el 29 de gener.

Crida a mobilitzar-se al voltant dels fons europeus de recuperació

/en , ,

A finals d’any compartíem amb vosaltres la informació de què disposàvem sobre els fons de recuperació europeus Next Generation EU. La intenció era aportar una mica de claredat al possible aterratge d’aquests fons a Catalunya, així com també animar les organitzacions de l’ESS a preparar-se per intentar accedir-hi. En paral·lel a aquesta línia de treball, com a XES, també estem participant, amb altres col·lectius de l’Estat, en les accions per denunciar els nombrosos punts foscos dels fons, entre aquests la manera com s’està definint la seva distribució. Per saber més del tema, us animem a llegir aquest article publicat a El Salto per les companyes d’Ecologistes en Acció i l’Observatori del Deute en la Globalització.

També volem animar la base social de la XES i les organitzacions de l’ESS en general, a mobilitzar-se i sumar-se a la crida feta pels diferents col·lectius que estan dinamitzant les accions de denúncia entorn dels fons. A continuació, us en donem més detalls:

QUÈ: Petites mobilitzacions descentralitzades al voltant dels fons europeus de recuperació.

QUAN: Cap a finals de gener de 2021 (data encara per determinar).

QUI: Una aliança el més àmplia possible (ecologistes, sindicats, pimes, sanitat pública, grups de justícia climàtica, ESS…).

PER QUÈ: El 31 de desembre de 2020 es va publicar el Reial decret llei que estableix l’estructura de governança encarregada de l’aprovació i adjudicació dels fons. Cap a finals de gener ha de produir-se la convalidació al Congrés dels i les Diputades. És una ocasió important per sortir al carrer i deixar clar que volem que els diners serveixin per finançar un món més just i solidari, dins dels límits de la planeta. Més raons avall.

QUÈ ET PROPOSEM: Que el vostre col·lectiu estudieu la possibilitat d’organitzar una acció descentralitzada en el vostre territori, si pot ser en coalició amb altres col·lectius. És possible que ja hi hagi xarxes amb nodes locals que estiguin pensant participar-hi (Rebel·lió pel Clima, Extinction Rebellion, CGT, Ecologistes en Acció, xarxes locals de la XES, etc.), així que és important buscar sinergies.

QUÈ T’OFERIM: Gent de diversos col·lectius portem unes setmanes fent seguiment d’aquest tema i estem treballant en un argumentari / narrativa i un repertori d’accions tipus, fàcilment replicables per grups petits en els diferents territoris, amb una estètica comuna. Quan estiguin finalitzats aquests materials, els farem circular juntament amb una proposta de data concreta per a l’acció comuna. Però és important començar a debatre-ho internament en els grups, per estar preparades quan aquest material arribi.

Has sentit parlar dels famosos fons europeus per a la recuperació?

En els últims mesos hi ha hagut molt soroll al respecte i moltes persones els esperen amb candeletes, amb l’esperança que serveixin per recuperar-nos després de la pandèmia i transformar-nos en una societat millor.

La pandèmia ha posat en evidència l’important que és tenir una societat resilient, capaç de tenir cura i no deixar ningú enrere, amb uns sistemes públics forts que posin en valor les cures i no les precaritzi, una biodiversitat ben conservada o una economia que no alimenti el canvi climàtic.

Serviran per això els fons europeus?

El que anem sabent és que aquesta ingent quantitat de diners que ve d’Europa ha desencadenat tota una onada de peticions de grans empreses, reactivació de projectes que no havien aconseguit finançament, en una mena de carta als reis mags on no sembla haver-hi una planificació clara que garanteixi la transició ecosocial de la nostra economia a una altra de justa i sostenible. Tot i que els projectes han de respondre a alguns criteris de despesa verda i climàtica imposats des de Brussel·les, no està molt clar ni que hi hagi els mecanismes per assegurar que es compleixen aquests criteris, ni cal donar per fet que el finançament de grans projectes amb cert color “verd” impliqui que es produeixi la transformació desitjada.

Les diferents informacions que han sortit a la llum fan pensar que es produirà una acumulació de diners en grans actors, molts d’ells grans corporacions que han contribuït a la nefasta situació ecològica i social en què estem, ja que tindran una capacitat d’accedir a aquests fons que no està a l’abast de petits actors i empreses com els de l’economia social i solidària.

Per a més informació:

https://t.me/joinchat/Df1r-tjwPHWw4ERP

PlataformESS: intercooperació local i internacional

/en , ,

El compromís de la XES amb les eines lliures no és cap novetat, especialment gràcies a la feina de la comissió de Procomuns, i amb el compromís de millora contínua que tenim com qualsevol entitat de l’ESS, enguany hem fet un pas més amb la creació del PlataformESS. El nostre objectiu és avançar cap a la sobirania tecnològica en una xarxa col·laborativa cultural de suport mutu.

El PlataformESS és un servidor compartit entre diferents entitats (la XES, el sindicat de músics activistes de Catalunya, Lafede.cat i Cultura21) per donar una sortida als esdeveniments virtuals del moviment sense passar per les eines GAFAM. En el cas de la XES, la FESC 2020, per exemple, s’ha fet en un servidor lliure: és a dir, hem retransmès totes les xerrades virtuals sense fer servir youtube.

Ens ho explica la Núria Alonso, membre de la XES i de la cooperativa sòcia Colectic que també participa a la comissió de Procomuns i la Laura Arau de la Fira Literal i Cultura 21. A Colectic l’any passat van iniciar un projecte d’acompanyament per incorporar eines lliures en el dia a dia de les entitats de l’ESS (no només eines al núvol, també el programari que tenim instal·lat a l’ordinador, amb llicències i estàndards oberts) en el qual també vam posar el nostre gra de sorra, #PassatAlFLOSS.

Mireu aquest vídeo impulsat per les sòcies de la cooperativa BitLab per saber-ne més!

 

Arrelem les línies estratègiques: els 10 projectes de ciutat

/en ,

Per tal d’implementar l’Estratègia de l’ESS a Barcelona 2030: Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la ciutat de forma eficient, el document inclou deu propostes específiques que s’anomenen projectes de ciutat (disponibles a la pàgina 21 del document de l’Estratègia).

Els projectes de ciutat es desenvoluparan entre les empreses i organitzacions de l’ESS adherides i l’Ajuntament. A més, es crearan grups de treball específics segons les necessitats de cada moment i per assegurar-ne el correcte desplegament dels projectes. Han estat identificats per la seva capacitat d’impacte a una bona part de l’ESS a Barcelona, perquè permeten veure’n resultats específics al 2030 i són d’interès per diferents actors de l’ESS. També s’ha posat en valor la feina ja feta durant anys, evitant així duplicitats i enfortint projectes ja en marxa.

Els projectes de ciutat són:

  1. Impuls dels plans i estratègies sectorials i ESS. A partir dels punts en comú, projectes tractors, eines i recursos compartits, es vol potenciar l’articulació sectorial i la intercooperació. Així, a més d’enfortir diferents sectors, s’incrementarà d’interconnexió entre sectors i projectes -revertint positivament en tota l’Economia Social i Solidària i la ciutadania.
  2. Fons de finançament i inversió de l’ESS. Seguint el camí del Fons de Crèdit Municipal amb Coop57 i Fiare, es proposa crear un fons mixt (públic i de l’ESS) que potenciï les inversions en ESS a la ciutat per arrencar projectes, generar dinàmiques d’intercooperació i escalar l’activitat i impacte de l’ESS a la ciutat. En especial, seran projectes que requereixen d’inversió no retornable o de retorn en condicions no acceptades pel mercat privat convencional.
  3. Pol cooperatiu de ciutat i Ateneu Cooperatiu de Barcelona. Es treballarà per amplificar l’impacte de Coòpolis, el centre d’incubació cooperativa i de suport a l’ESS. L’objectiu és continuar ajudant a crear noves cooperatives i llocs de feina vinculats a l’ESS.
  4. Contractació pública responsable i ESS. Es proposa Es tracta ampliar la compra pública responsable aprofitant les potencialitats de l’actual marc legal. Això podria suposar generar reserva especial per empreses d’economia social en la contractació de serveis socials, culturals i de salut. Així, es fomentaria la transformació de les polítiques públiques, i es treballaria pels canvis i assoliments que ho fessin factible: entre d’altres, un sistema d’acreditació/homologació i la dotació dels mitjans de control mixtos entre administració, entitats i externs.
  5. Observació, anàlisi, mapatge i avaluació de l’ESS a la ciutat. L’objectiu és disposar d’informació sistemàtica compartida sobre l’ESS a la ciutat que contribueixi a aprofundir en temàtiques, territoris o sectors. Això permetrà avaluar l’evolució durant els propers 10 anys, homologar dades entre sectors i amb altres territoris.
  6. Consum conscient i Mercat social. Per tal d’activar la demanda de l’ESS, cal potenciar la presencialitat i l’accés de la ciutadania als productes i serveis. Hi han diverses idees sobre la taula per crear un espai presencial o virtual que permeti donar visibilitat continuada a projectes de consum conscient.
  7. SomESS: Relat propi i compartit de l’ESS. S’ha de valorar, i donar a conèixer encara més, també fora de l’ESS, l’aportació de l’ESS en la construcció d’un model de societat més sostenible a diversos nivells: econòmic, personal, social i ambiental.
  8. Xarxa de recursos i espais i impuls a la capacitació digital per a l’enfortiment de l’ESS. Internet pot facilitar l’articulació, ordenació i posada en comú dels recursos i espais per a la producció, incubació, allotjament i consolidació de projectes de l’ESS. Cal treure’n el màxim profit i incloure els valors de l’ESS en altres iniciatives de promoció digital.
  9. ESS arrelada al territori: Impuls d’estratègies territorials a Districtes i barris. L’ESS és present als diferents barris de la ciutat i cal que creixi encara més, s’enforteixi i, a més, s’articulin territorialment els diversos projectes per enfortir tot el teixit de ciutat.
  10. Educació i formació per desenvolupar l’ecosistema d’economia social. Es treballarà per facilitar els canals d’entrada i introducció a l’ESS al món educatiu, ja sigui amb la promoció de pràctiques universitàries i professionals, incorporant la comunitat educativa a les xarxes d’ESS, o potenciant l’ús de tecnologies lliures i de codi obert entre la població jove i els centres educatius, entre d’altres.

Cada projecte de ciutat, que pot contribuir a una o diverses de les vuit línies estratègiques de l’Estratègia de l’ESS, serà clau per a la implementació de la mateixa i l’enfortiment de l’ESS a Barcelona. Aquest enfortiment, a més, pot repercutir en la resta de Catalunya. El nivell de desenvolupament durant la propera dècada dels diferents projectes de ciutat dependrà del nivell d’implicació dels mateixos actors de l’Estratègia: les iniciatives, organitzacions i empreses de l’ESS tant del grup motor com de l’Àmbit participat, i de l’Ajuntament. De la mateixa manera, al llarg d’aquests 10 anys es preveu que evolucionin, es bifurquin, s’ampliïn o es descartin, seguint la realitat canviant on ens movem.

Aquest article forma part de l’Estratègia de l’ESS a Barcelona, en què hi participem al costat de moltes altres entitats representatives del sector, com podeu llegir aquí.

“Ens agradaria que la llei catalana reconegués el que realment és l’ESS avui”, Jordi Estivill i Ivan Miró

/en ,

Els sociòlegs activistes Jordi Estivill i Ivan Miró van conversar amb la periodista de La Directa Gemma G. Fàbrega sobre la història i els reptes de l’Economia Social i Solidària catalana. L’acte ve tenir lloc amb motiu de la presentació del llibre L’Economia Social i Solidària a Catalunya, el passat 16 de desembre.

La periodista Gemma Garcia Fàbrega va entrevistar els autors de la publicació L’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics (XES-Icària Editorial, 2020), els sociòlegs Jordi Estivill i Ivan Miró. Estivill és membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i fundador de Ripess Europe, i Ivan Miró, també és membre de la XES Coordinador del Postgrau en Economia Solidària i soci de La Ciutat Invisible. Reconeguts per una recerca acurada i compromesa de la història de l’ESS al nostre país, en aquest llibre sistematitzen els fets més rellevants, que culminen en la pandèmia de la Covid19, per proposar les bases d’un model econòmic post-coronavirus.

Gemma Garcia va iniciar el diàleg subratllant el pes de l’ESS al país: més de 7.000 organitzacions vinculades a l’Associació d’Economia Social de Catalunya i una estimació total de 10.000 iniciatives presentant gran diversitat formal, ideològica i de pràctiques, però amb un codi compartit de valors. Aquests valors, així com factors estructurals, defineixen la fisonomia actual de l’ESS a casa nostra. Com a factors estructurals, Estivill i Miró van destacar la confluència de la industrialització i la trama urbana al segle XIX. Com a factors ideològics, van apuntar el pes del republicanisme federalista així com els ideals del socialisme utòpic francès, el llibertarisme i l’anarquisime. Els valors i pràctiques de l’associacionisme obrer, reflectits en les respostes de les classes populars a la industrialització i els suburbis (associacions de socors mutus, ateneus, corals, etc.) conformen el nucli que posteriorment serà l’ESS a Catalunya, van explicar.

Els sociòlegs van mencionar episodis de crisi i les respostes de l’ESS, entre ells, la creació de sindicats i cooperatives del camp durant la plaga de la fil·loxera i la proliferació de cooperatives als anys 70, davant la desindustrialització del capitalisme, gràcies a unes plantilles molt organitzades. En canvi, després del 2008, quan el neoliberalisme porta vint anys destruint vincle social, no es creen sinó que es destrueixen moltes cooperatives. “Les crisis tenen impacte en l’ESS però hi ha altres factors com els moviments socials i les polítiques públiques”, va matissar Miró. Les cooperatives que van sobreviure aquells anys van ser les més grans, va afirmar Estivill. El veterà de l’ESS va emfatitzar que les crisis polítiques han destruït el moviment: des de la creació de l’Estat del Benestar, que integra el mutualisme i els sindicats als aparells estats reduint l’associacionisme a l’esport i la cultura, fins als feixismes.

L’ESS: un moviment en constant definició

A escala global, s’empren diferents termes i matisos en referència a les pràctiques d’economia social i solidària. D’altra banda, el propi moviment està en constant construcció a mesura que augmenten les experiències i apareixen nous paradigmes. Per exemple, els valors del Buen Vivir són propis d’Amèrica Llatina i s’han incorporat a definicions i principis de l’economia solidària. “Són els moviments els que han hagut de lluitar pel seu reconeixement legal”, va recordar Miró. La batalla legislativa no és tan sols pels termes sinó també per les formes. En aquest sentit, els sociòlegs van subratllar la importància que s’incloguin les iniciatives informals i comunitàries. Consideren que la futura llei d’ESS a Catalunya ha de superar els plantejaments de l’economia social, basats en la forma d’organització, per plasmar els de l’economia social i solidària, que emfatitza la finalitat d’aquesta organització. Les iniciatives d’economia social i solidària democratitzen totes les fases del cicle econòmic, posant al centre les persones, però existeixen dos tipus: un formalitzat i/o empresarial i un comunitari, que no és formal des del punt de vista de l’economia hegemònica però resol necessitats (grups de consum, de criança, horts, etc.). “Ens agradaria que la llei catalana reconegués el que realment és l’ESS avui: tots aquest sectors més les finances ètiques, els espais gestió comunitària, el procomú digital, que no té formes jurídiques però sí pràctiques transformadores, etc.”, va expressar Miró.

Precisament, les xarxes comunitàries s’han organitzat per actuar durant la pandèmia, amb projectes econòmics com els bancs d’aliments de contacte directe amb productors, alguns d’ells nodrits per fons cooperatius, com Alterbanc. El Sindicat de manters i les Dones cosidores han teixit mascaretes, també s’ha organitzat la Comunitat islàmica de La Garrotxa. D’altra banda, Àurea ha començat a produir gel hidroalcohòlic per mantenir llocs de treball, els productors agroecològics s’han organitzat per distribuir aliments, etc. En resum, “durant la pandèmia, l’ESS a actuat amb iniciatives enfocades a la vida”, van concloure.

 Els sociòlegs consideren que la llei catalana hauria de reconèixer la realitat existent, però sobre tot ajudar a transformar el conjunt de l’economia i la societat catalanes. Això és viable amb accions concretes com la promoció de l’ESS a les escoles o la compra pública socialment responsable. Cal fer escala micro i escala meso, basada en intercooperació -compartir sense perdre identitat-, quelcom molt típic de l’ESS a Catalunya, van afirmar.

La conversa, organitzada per La Directa, La Ciutat Invisible i la Comissió de formació i publicacions de la XES va tenir lloc a l’espai cultural cooperatiu La Comunal, integrat per set cooperatives i una associació que treballen mancomunant. La podeu recuperar sencera aquí.

Més informació sobre els llibres de la XES i les subscripcions en aquest apartato  al mail [email protected].

Un article de Núria Reguero, membre de la comissió de Formació i Publicacions de la XES.

 

 

Bones festes, cures i consum local!

/en ,

Us volem desitjar bones festes en aquests temps de pandèmia i animar-vos a posar les cures -a la família, a les veïnes, a les botigues properes- per davant de tot el proper any 2021, amb aquesta imatge de LaCoordi.

I al 2021: més i més ESS!

 

 

Consum local