Neix l’Espora, un espai acompanyat per la XESLH

Presentem l’Espora, un espai d’intercooperació d’entitats de l’ESS de L’Hospitalet. La XESLH els hem acompanyat i dinamitzem allí el projecte Cultiucoop, pel suport al teixit cooperatiu i social del municipi.

Com es comparteix en la pàgina principal de la web, des de la XESLH desenvolupem una línia de dinamització per a la intercooperación a la ciutat: Cultiucoop. Aquest procés ha estat iniciativa de la III edició de l’ateneu cooperatiu la Col·lectiva, amb qui s’ha col·laborat començant en les Taules Territorials convocades per aquest mateix. Des de CultiuCoop es facilita la dinamització dels projectes dels que es té cura: des de l’acompanyament més proper al suport per teixir aliances amb altres agents i projectes amics o complementaris.

Aquest treball de trobades i posada en comú s’ha convertit en l’espai L’Espora: un local en el barri de Collblanc que compartiran la llibreria Llavors, la gestoria Ekonomikon i l’associació Mujeres Unidas Entre Tierras (MUET). L’Espora està situada al carrer Llobregat 66, de fet a un parell de carrers de la Plaça de les Vidrieries, lloc on en els anys 20 es trobava la mítica Cooperativa Obrera la Torrassa.

  • Llibreria Llavors: És una cooperativa integral, de treball i consum. Una llibreria i espai comunitari integrat al barri per contribuir a la transformació social fomentant l’esperit crític i oferint alternatives a les dinàmiques imposades pel sistema actual mitjançant els llibres i activitats culturals, socials i polítiques.
  • Ekonomikon: És una gestoria sense ànim de lucre centrada en la gestió comptable, l’assessorament financer i el suport a la governança. Està especialitzada en cooperatives, associacions i PIMES. El seu objectiu és posar l’economia al servei de comerços de proximitat i projectes associatius mitjançant un tracte proper i un acompanyament pedagògic.
  • MUET: És una associació de dones que reivindica els drets de les treballadores de la llar, lluita contra la violència masclista i contra la discriminació pel fet de ser dones i migrants. Així mateix, fa acompanyament i apoderament des d’i amb les mateixes dones participants, amb la finalitat de donar suport al procés d’altres companyes.

Ara mateix estem treballant en les obres, posada a punt del local i processos d’articulació col·lectiva. En breu pugem la persiana per a donar suport al teixit social de L’Hospitalet i continuar impulsant nous processos de transformació des de l’Economia Social i Solidària.

Us esperem ben aviat!

 

Presentació del Baròmetre de les Finances Ètiques

El proper dijous 5 de novembre tindrà lloc l’acte de presentació virtual del Baròmetre de les Finances Ètiques, impulsat per les sòcies de FETS. Per assistir-hi, és imprescindible inscripció prèvia.

L’Observatori de les Finances Ètiques mostra amb aquest informe l’evolució del sector a Espanya durant l’últim any i recull una sèrie de variables quantitatives de les entitats que representen el nucli del sistema financer ètic i la seva evolució. En aquesta edició s’han tingut en compte dades de 21 entitats que ofereixen algun producte o servei vinculat a les finances ètiques.

A la sessió hi haurà representants de les principals entitats bancàries i parabancàries analitzades al Baròmetre per aportar la visió més qualitativa a les dades de l’informe, així com altres entitats que puguin explicar com estan afrontant aquesta situació de pandèmia i quins creuen que són els principals reptes per a les finances ètiques i solidàries.

 

Baròmetre

L’economia solidària i els deures pendents de les eines digitals

Presentem l’informe Les infraestructures digitals de les economies del comú; una diagnosi de l’estat del mercat social tecnològic i de l’ús de les TIC per part de l’economia solidària a Catalunya el 2020. Una diagnosi que vol servir de marc de referència per establir estratègies d’apropament de l’economia social i solidària (ESS) als comuns digitals.

L’informe, que s’emmarca dins del projecte Passa’t al FLOSS liderat per la sòcia cooperativa tecnològica Colectic amb la col·laboració de la XES a través de Pam a Pam, posa de manifest que l’economia solidària té deures pendents respecte a l’ús d’eines digitals. Així, mentre les dades recollides deixen clar que les iniciatives tecnològiques del Mercat Social a Catalunya són agents clau en la producció i ús d’eines lliures, no hi ha un ús generalitzat d’aquestes per part de la resta d’entitats.

Les infraestructures digitals de les economies del comú continua el treball fet prèviament per la comissió de Procomuns de la XES d’identificació de males praxis en el consum digital i tecnològic per part de les iniciatives d’ESS. Es constata que, tot i que l’ús d’eines i plataformes digitals és generalitzat (més del 80% de les entitats enquestades utilitzen serveis com correu electrònic, documents col·laboratius o emmagatzematge compartit, per exemple), La majoria d’entitats enquestades, un 70%, només utilitzen proveïdores de l’ESS o programari lliure per resoldre menys del 25% de les seves necessitats tecnològiques. En general, aquesta decisió no es deu a la manca de proveïdores d’aquests serveis dintre de l’ESS, sinó que la majoria d’entrevistades afirma no haver buscat alternatives. En termes generals, hi ha molt poca inversió en TIC, 2.272 € de mitjana d’inversió en els darrers cinc anys, i el 70% de les entitats afirmen que han fet inversions menors a 150 € en aquest període.

A l’altra banda de la balança, les entitats tecnològiques de l’ESS han impulsat i implementat el desenvolupament de diversos projectes de programari lliure en els darrers anys (xrcb.cat, commonscloud, decidim.org, nolotiro.org, educov.cat, timeoverflow, …) carregant sobre les seves espatlles el pes de la inversió en hores i recursos. El 81% de les entitats tecnològiques destinen temps i recursos a desenvolupar noves tecnologies: 1.975 hores i 53.000 € de mitjana. En paraules d’una de les autores de l’informe, Alba Hierro, «s’ha de treballar des de l’ESS per comprendre el pes i la importància de les eines digitals en el funcionament i la gestió de les nostres iniciatives i en conseqüència, repensar quin ús i consum en fem. En particular les entitats usuàries de plataformes digitals han de liderar i corresponsabilitzar-se del desenvolupament de les plataformes que utilitzen i descarregar d’aquesta responsabilitat a les entitats tecnològiques».

Com no podia ser d’una altra manera, en un any tan convulsionat per la pandèmia mundial de la COVID19, també s’ha analitzat com l’aparició d’aquesta i les mesures de prevenció del contagi establertes, han afectat al sector tecnològic de l’ESS. El sector s’ha vist moderadament afectat per la situació de confinament: el 31% no ha tingut pèrdua de clients ni de fonts d’ingressos en el període de confinament. El 44% diu que els ha augmentat la demanda de productes i serveis ja existents i, de fet, el 37,5% ha començat a oferir nous productes en el confinament. De fet, el 65% de les entitats consideren que han tingut el mateix o més volum de feina, tot i que en general la sensació per al 50% de les enquestades és que tenien menys capacitat per al treball.

Els resultats de l’informe, finançat per l’Ajuntament de Barcelona a través de la convocatòria Impulsem el que fas de Barcelona Activa, s’ha presentat en el marc de la FESC a la taula rodona Reptes per avançar cap a unes infraestructures tecnològiques del comú. A la presentació, a més de compartir els resultats recollits, s’ha debatut amb la Núria Alonso de Colectic i l’Adrián Almazán d’Ecologistas en Acción sobre quines tecnologies imaginem en un món postcapitalista.

Podeu descarregar-vos l’informe complert aquí.

Acceptem el repte: ara és l’hora de votar!

Ja ha finalitzat el termini per presentar propostes a Acceptem el repte i ara ha arribat el moment de les votacions. Us animem a totes a inscriure-us en aquest enllaç per expressar la vostra opinió abans de l’14 d’octubre i decidir així les 15 iniciatives que seran presentades en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) del 26 d’octubre al 28 de novembre. Per votar, podeu tenir en compte els criteris que apareixen en les bases, com la perspectiva de gènere, el grau de transformació de el projecte, la implicació amb la comunitat, la intercooperació, etc.

Per organitzar-vos, ja podeu consultar el calendari de les diferents sessions de presentació de les propostes finalistes durant la FESC, així com els dies d’inauguració i clausura de l’FSMET.

D’altra banda, aviat obrirem l’espai per inscriure activitats autogestionades que completessin el programa anterior.

Juntes, ¡seguim transformant!

Vols saber què hem preparat per la FESC 2020?

Ja hem començat el compte enrere per l’arrencada de la IX Fira d’Economia Solidària de Catalunya, la FESC 2020! Enguany es tracta d’una fira plena de reptes, però també d’oportunitats, dins d’un context socioeconòmic ple d’incerteses i amb l’amenaça d’una nova crisi que, un cop més, afectarà als col·lectius més vulnerables. Des de la XES tenim clar que el veritable virus del nostre món és el capitalisme i, per això, volem tornar a mostrar que existeixen alternatives a una economia basada en l’acumulació de capital i la desigualtat. Vols saber què hem preparat?

La FESC 2020 serà virtual! I això que vol dir? Que intentarem mantenir els mateixos objectius però a través de pantalles. Gairebé tot passarà a través d’un nou web. Tot?? No! La FESC durarà un mes, del 23 d’octubre al 22 de novembre, i intentarem combinar la virtualitat i la presencialitat.
Hi haurà 3 caps de setmana on us convidarem a trobar-nos en activitats presencials a la Fabra i Coats.

  • El primer cap de setmana (23-25 oct) celebrarem la inauguració divendres, amb concert dels Ebri Knight. Dissabte i diumenge hi haurà taules rodones sobre les Cures i la interdependència en aquest futur incert, Diàlegs climàtics i Reflexions sobre el món del treball en la transició ecosocial. A més, podrem gaudir del concert de Lia Sampai i un recital de poesia ecosocial musicat.
  • El dissabte 7 de novembre, en el marc de la “Tardor Transformadora” que coorganitzem amb altres col·lectius us convidarem a una taula rodona sobre Cultura i ESS i a un concert de vespre.
  • El diumenge 22 de novembre estem preparant una clausura reivindicativa, que doni a conèixer l’agenda i propostes de l’ESS i diferents moviments socials a l’actual crisi.

Totes aquestes activitats seran punts de trobada presencials amb aforament limitat i retransmissió en directe a través del web, estigueu atentes que anirem fent públiques les preinscripcions!

Els dies entresetmana les activitats seran virtuals. Cada tarda de dilluns a divendres es podran visionar en directe al web 2 o 3 xerrades d’un programa farcit de propostes interessants. Alguns exemples: Emergència climàtica i mitjans de comunicació; Ruralisme o barbàrie, Habitatge cooperatiu i energia, Vida ecofeminista. Com ser ecofeminista a casa?; Consum responsable digital. Replantegem els Marketplace; Polítiques públiques per l’ESS, Relleu cooperatiu… són algunes de les propostes que podeu gaudir per les tardes. A la franja horària del migdia tindran lloc les activitats del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, i a les 17;30h començarà la programació en directe de la FESC, fins les 20:30h.

A més, com l’oferta d’activitats proposades per les organitzacions de l’ESS depassava la capacitat de programar en directe de la FESC, hem creat la FESC_ampliada, tot un programa d’activitats interessants que tindran lloc durant el mes de la FESC, que podreu trobar a l’agenda del web, com la resta de programació.

Les expositores

Les naus amb expositores eren l’ànima de la FESC: espai per a dialogar directament amb les iniciatives, on es podia comprar i que a més era espai de trobada dels visitants.
L’espai de trobada és el que no podrem reproduir virtualment, i és la major pèrdua d’aquesta Fesc, ja que és un dels motius que atrau més visitants i expositores, ja que l’economia solidària proposa una economia més humana i aquesta requereix contacte i relació.

A més, enguany s’iniciarà una profunda crisi econòmica que fa que apropar les expositores al públic revesteixi d’especial rellevància en aquesta FESC. Com ho hem pensat? Amb una web immersiva que ens proposi un passeig, on primer es trobaran els diferents sectors econòmics, i entrant a cadascun d’ells es podrà descobrir les diferents iniciatives i la seva oferta.

A més, enguany hi haurà un espai nou on les visitants podran trobar totes les promocions i descomptes que vulguin llançar les expositores durant la FESC, i les persones interessades podran obtenir vals que podran bescanviar pels productes desitjats.

La tecnologia

Durant el llarg camí d’imaginar com havia de ser una fira virtual ens hem trobat amb moltes companyes de viatge, com ara Lafede.cat, l’Smac i les promotores de la Fira Literal. Cinc mesos de feina intensa s’han acabat concretant en la compra mancomunada d’un servidor on hi instal·larem tres eines que ens permetran emetre tot el contingut de la FESC2020 des del programari obert i lliure, i fent que tota la informació generada s’emeti i s’emmagatzemi al nostre país, fent un pas més en favor de la sobirania tecnològica i col·laborant en la investigació i la prova del que es pot assumir mitjançant el codi lliure i no privatiu a nivell virtual.

Si tens més dubtes sobre la fira, no oblidis consultar el nostre apartat de preguntes freqüents!

Crònica de la jornada sobre polítiques públiques i habitatge cooperatiu

El dimarts 29 de setembre al matí va tenir lloc la jornada “Polítiques públiques per a l’impuls de l’habitatge cooperatiu”, organitzada per la sectorial d’habitatge de la XESCoòpolisSostre Cívic i La Dinamo amb l’objectiu de generar un espai de trobada entre persones representants de les administracions públiques i del sector cooperatiu i l’ESS per debatre sobre el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i com poder construir aliances i ampliar i sistematitzar els mecanismes de col·laboració pública comunitària que permetin avançar en la implantació del model.

La jornada va generar molta expectació, amb més de 210 persones inscrites, entre les que es connectaven per streaming i les que van assistir-hi presencialment. Moltes d’elles eren representants i tècniques de diferents ajuntaments de municipis del territori, com Terrassa, Barberà del Vallès, Valls o El Vendrell, entre d’altres.

Durant la primera part de l’acte, es van presentar diferents propostes i camins per construir l’aliança pública cooperativa; de la mà del Lorenzo Vidal (investigador de l’IGOP i soci de Sotrac), l’Arnau Andres (membre de La Dinamo Fundació i soci de Lacol), el David Guàrdia (Sostre Cívic) i la Paula Martí (sòcia de Celobert i membre del projecte Ruderal).

Després de la pausa, es van fer dues taules rodones amb diferents membres de les administracions públiques per debatre, primerament, sobre les polítiques estructurants des de la Generalitat de Catalunya, i en segon lloc, del paper dels governs locals en l’impuls de projectes d’habitatge cooperatiu. Per a més informació dels ponents i participants, en aquest enllaç document pots consultar el programa de l’activitat.

Materials de la jornada

Per si no ens vas poder acompanyar, o si vols tornar a revisar alguns dels moments de l’acte, a continuació tens el vídeo complet de la jornada:

I també pots descarregar la presentació de diapositives en aquest enllaç.

Propers passos

Les conclusions de la jornada van ser molt interessants i positives, posant sobre la taula mesures que ja s’estan aplicant o s’esperen aplicar per impulsar l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Es confirma que l’alineament polític de tirar endavant el model hi és, però encara fa falta generar un marc de treball conjunt per fer-ho possible.

Des de la sectorial d’habitatge de la XES es preveu fer una campanya d’incidència política els pròxims mesos, que recollirà una síntesi de totes les conclusions de la jornada per aconseguir avançar en mesures concretes.

La segona fase del Fons cooperatiu finalitza el 10 d’octubre

Des del Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària hem llançat una convocatòria per destinada a totes aquelles cooperatives que hagin incrementat el seu capital social amb data posterior al 14 de març de 2020 o entitats que constitueixin de nou un procés de capitalització, amb l’objectiu d’afavorir la solidesa financera de les entitats de l’economia social i solidària.

RESUM DE LES BASES

Les entitats es podran presentar a partir del 21 de setembre fins el 10 d’octubre del 2020 mitjançant aquest formulari.

Els diners aportats pel Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària tindran el caràcter de donació irrevocable però suposaran els compromisos següents:

  • Destinar l’import rebut a garantir les necessitats/motivacions presentas al Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària.
  • Acceptar que algun membre del Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària realitzi accions de seguiment.
  • La voluntat del Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària és que aquest recurs quedi afectat al moviment cooperatiu, de forma que, en cas que l’entitat beneficiaria no pugui continuar la seva activitat, sigui quina sigui la causa, o una eventual transformació de l’entitat en una entitat de caràcter mercantil, l’entitat receptora és compromet a garantir que l’aportació realitzada es mantingui dins del moviment cooperatiu o de l’economia social.
  • Imputar comptablement l’aportació al patrimoni net de l’entitat segons les següents indicacions d’acord amb la norma divuitena del Pla General Comptable:

Finalitzat el termini de presentació d’iniciatives, el Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària seleccionarà les iniciatives atenent els criteris generals d’aplicació del Fons i es pondrà en contacte amb totes les entitats participants, per informar de la resolució corresponent.

La Fundació Coop57 (entitat que gestionarà econòmicament l’aplicació corresponent del Fons) es coordinarà amb les iniciatives seleccionades, per a la signatura de l’acord d’acceptació i la tramesa dels recursos corresponents. Llegiu les bases completes aquí, animeu-vos a presentar-vos si compliu els requisits i a col·laborar amb el fons si podeu, voleu i encara no ho heu fet!

Seguim el fil de l’Empordà rebel amb Pam a Pam

Seguint el fil roig de l’Empordà rebel, d’aquell territori on encara avui ressonen els ecos de les col·lectivitzacions agràries del 1936, del cooperativisme surer i de consum, i de la infatigable Isabel ‘Cinc hores’. L’elaboració de l’informe Mirades des de l’ESS a les iniciatives agroecològiques de l’Empordà ens ha permès redescobrir com el pas del temps no ha desdibuixat aquell impuls de transformació social, econòmica i ecològica

En el marc de la convocatòria d’ajudes 2019 de l’Àmbit mediambiental de la Fundació Alchimia Solidària, des de Pam a Pam hem identificat i avaluat una vintena d’iniciatives agroecològiques situades a l’Alt i al Baix Empordà.

Seguint el fil roig de l’Empordà rebel, d’aquell territori on encara avui ressonen els ecos de les col·lectivitzacions agràries del 1936, del cooperativisme surer i de consum, i de la infatigable Isabel ‘Cinc hores’. L’elaboració de l’informe Mirades des de l’ESS a les iniciatives agroecològiques de l’Empordà ens ha permès redescobrir com el pas del temps no ha desdibuixat aquell impuls de transformació social, econòmica i ecològica.

En el si d’aquest treball hem pogut recollir l’anàlisi d’iniciatives de  sectors diversos. La visió transversal de l’agroecologia, ens convida a tenir a presents les relacions que hi ha entre les productores agrícoles i les iniciatives que processen i distribueixen, així com de les ramaderes i les iniciatives de l’hostaleria. Sense oblidar-nos dels cellers ni de les confraries de pescadors.

A mode de conclusions, hem pogut apreciar els esforços del conjunt de les iniciatives analitzades per donar resposta als reptes vinculats a l’impacte ambiental, fent esforços importants en l’autoproducció energètica o la lluita contra el malbaratament de recursos i evitant la generació de residus. També han destacat les pràctiques vinculades a l’arrelament territorial, mostrant la connexió d’aquest tipus d’iniciatives amb la vida associativa i comunitària dels llocs on habiten.

Per altra banda, hem observat una menor atenció a les pràctiques relacionades amb la dimensió organitzativa, la perspectiva feminista o l’ús de llicències lliures. Una dinàmica coincident amb les conclusions extretes de l’informe Sembrem Transformació i del Mercat Social Català 2019.

Comarca a comarca, seguim eixamplant el mapa de l’economia solidària de Catalunya i recordant que aquesta s’estén infatigable arreu del país.

Podeu descarregar-vos l’informe aquí.

Vols fer voluntariat a la FESC2020? Inscripcions obertes

Tot i que la Fira d’Economia Solidària 2020 serà, majoritàriament, en format virtual, seguim necessitant mans i caps que la facin possible. És per això que, un any més, fem una crida oberta a persones i organitzacions amb ganes de fer voluntariat i viure experiències diferents, d’aprendre i de conèixer una altra manera de relacionar-se amb el consum, l’economia de base, les cures o la sostenibilitat de la vida.

En l’edició d’enguany, la fira durarà un mes i aplegarà més de 150 expositores al seu catàleg virtual i desenes d’activitats en línia per difondre que una altra economia no només és possible, sinó que ja existeix. En aquest sentit, les comissions de logística, activitats culturals, informació o comunicació estan obertes a rebre un cop de mà per fer que, malgrat l’adversitat del moment, la FESC2020 sigui memorable! T’hi vols sumar?

Per fer-ho, només cal omplir el formulari i consultar tota la informació i condicions al web de la fira.

Ampliem el termini d’inscripció per a expositores

D’altra banda, us volem informar que hem ampliat fins el 30 de setembre el termini d’inscripció per expositores després d’haver detectat alguns problemes tècnics en la plataforma. A dia d’avui, tenim confirmades al voltant de 150 organitzacions així que preveiem que la FESC2020 serà un èxit!

 

Acceptem el repte: darrers dies per presentar una proposta

Està a punt de finalitzar el termini per presentar propostes a la segona trobada del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, sota el lema Acceptem el repte!

Es busquen iniciatives que donin resposta als grans reptes globals des de pràctiques econòmiques transformadores concretes i localitzades, i acompanyar-les perquè puguin fer-se realitat: si formes part d’un projecte amb aquestes característiques, anima’t a presentar candidatura aquí. Poden ser lluites, campanyes, projectes, polítiques i pràctiques, agrupades en 4 categories: reptes sociopolítics, econòmics, ambientals, tecnocientífics i del coneixement.

Des de la plataforma participativa, les diferents iniciatives podran ser votades per la comunitat registrada de l’1 a l’ 11 d’octubre i, d’entre les més votades, el comitè de selecció farà la tria final seguint criteris d’equilibri territorial i temàtic per presentar-les del 23 d’octubre al 22 de novembre, en el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC).

Després de la FESC, el procés per aconseguir finançament i tirar endavant amb suport col·lectiu i ajuda mútua continuarà fins aconseguir que les propostes seleccionades siguin una realitat. Entre totes, assolirem els reptes!

Pots consultar més detalls sobre les bases del procés Acceptem el repte.