Comencem el procés del protocol d’assetjaments

/en ,

Aquesta setmana engeguem un procés de reflexió i aprenentatge a dins de la XES que també pretén dotar-nos d’una eina pràctica sobre com prevenir, identificar i tractar assetjaments per raó de sexe o gènere en l’entorn de l’economia solidària.

Des de la XES vam detectar la necessitat d’elaborar un protocol d’assetjaments, plantejant-nos un procés que permeti sensibilitzar i formar alhora que produir un material que pugui servir a les empreses i iniciatives de l’economia social i solidària (ESS) tant per adherir-s’hi com per elaborar protocols propis.

L’objectiu principal és erradicar les situacions d’assetjament o abús de poder que tenen lloc en l’entorn de l’economia solidària, dotant a les diferents entitats sòcies, comissions de treball i xarxes locals de la XES dels recursos necessaris per prevenir, detectar o tractar abusos de poder per raons de sexe o gènere. A través de les sessions de sensibilització i de formació, així com de l’elaboració d’un document final, el procés pretén definir un marc d’actuació i un posicionament comú davant de situacions d’assetjament.

Origen i desenvolupament del projecte

La demanda específica d’un procés d’elaboració d’un protocol d’assetjaments dins la XES neix d’una doble confluència: per una banda, d’un debat intern sobre el rol que la XES ha de desenvolupar en aquest àmbit com a referent de l’ESS i les economies feministes; i per altra banda, de la demanda per part d’entitats sòcies de la XES de cert assessorament en casos reals d’assetjament.

En aquest context, la comissió d’Economies Feministes de la XES liderarà aquest projecte partint de la idea que prevenir i eliminar actituds discriminatòries per qüestions de sexe o gènere és un pas imprescindible per a la transformació social feminista. La nostra sòcia cooperativa Candela, acció comunitària i feminista; i  la Sílvia Alberich, activista feminista i especialitzada en intervenció educativa en situacions de violència masclista, dinamitzaran el procés de reflexió i elaboració del protocol des de la seva expertesa en aquest camp.

La Comunitat Digital: una mirada feminista i social a la tecnologia de Pam a Pam

/en ,

Aquest curs a Pam a Pam hem entomat el repte d’apropar-nos al software lliure i fer-ho, a més, amb perspectiva de gènere i estem molt contentes del resultat! Hem estat fent un total de 10 sessions de 4 hores cadascuna entre febrer i juny on ens hem format sobre eines i llenguatges de programació web i tecnopolítica. El passat dijous 20 vam fer la última sessió on ens vam parar a mirar enrere i veure tot el que hem après i com hem crescut com a comunitat i a pensar conjuntament com volem continuar.

Estem molt contentes que aquesta primera meitat d’any la Comunitat Digital de Pam a Pam hagi esdevingut un espai d’aprenentatge per a desenes de persones alhora que ens ha fet obrir i sistematitzar el codi de la plataforma digital del projecte i hem millorat col·laborativament moltes de les seves parts. A finals del curs passat, des de la Comissió TIC de Pam a Pam vam decidir que iniciaríem un seguit de formacions sobre programació web i java per poder apoderar-nos en la gestió de la nostra plataforma i fer que aquesta fos, com el projecte, col·laborativa. Vam decidir obrir aquest procès formatiu a altres persones que es volguessin apropar al projecte des d’aquesta vessant, especialment a dones que tinguessin interès en apropar-se a la programació. Ara un cop finalitzada i mirant enrere, podem dir que ha estat tot un èxit!

En primer lloc ja tenim el codi publicat en obert i sota llicència lliure, AGPL, a la plataforma Gitlab on tenim un compte de Pam a Pam en el que es poden trobar tant el codi del frontend (entorn visible del projecte) com el del backoffice (Àrea de gestió) de Pam a Pam i les corresponents issues (incidències) pendents de resoldre. A més en aquest temps hem pogut desenvolupar, sistematitzar i fer públiques diverses eines per tal de que aquelles persones que volen contribuir al projecte puguin fer-ho fàcilment. Això inclou: sistematització del protocol per contribuir al codi, entorns de treball en local per al frontend i el backoffice, entorn de proves per a que la comunitat pugui testejar millores abans de fer-les públiques documentació sobre el disseny de la web, l’ús d’eines de programació (com el git, l’Eclipse, varis llenguatges: java, css, html, php, …). Tot aquest material permet, a més de fer possible la contribució de noves persones al nostre codi, que aquest sigui fàcilment replicable per part d’altres projectes que necessitin una plataforma semblant, com per exemple el projecte de mapatge de l’ESS en construcció a País Valencià Tornallom.

Amb totes aquestes eines i treballant plegades, en un total de 10 sessions entre el febrer i el juny, la comunitat de Pam a Pam ha aconseguit resoldre 29 incidències al frontend i 9 al backoffice. Entre d’altres ara comptem amb la nova pàgina d’Agenda, on podeu consultar les properes activitats de Pam a Pam, i Diagnòstics i hem millorat força errors a la pàgina d’inici i a les fitxes de les iniciatives.

 

Però l’èxit de veritat ha estat el poder crear pràcticament des de zero una comunitat diversa en el nivell de coneixement tècnic que ha estat capaç, col·laborativament, de fer totes aquestes contribucions mentre aprenia dels formadors i de les pròpies integrants. Ens sembla especialment rellevant el biaix de gènere, que ha tingut el projecte: de les 39 persones que han participat en alguna de les 10 sessions, el 70% han estat dones! Això en un àmbit com la programació no és baladí i respon a una crida molt enfocada i cuidada per a animar a les dones, inclús aquelles que no tenien un ampli bagatge amb la tecnologia, a apropar-se. Basar l’aprenentatge en la contribució a un projecte viu i ja existent facilita també que s’hi pugui apropar gent amb diversos nivells ja que no hi ha un objectiu homogeni, uns coneixements, que han de ser assolits per totes les integrants del grup: en una comunitat digital, qualsevol aportació en qualsevol àmbit: disseny web, html i php, java, documentació del codi, sistematització del repositori… és benvinguda i valorada i, d’aquesta manera les persones senten que són útils a la comunitat mentre aprenen treballant plegades amb altres companyes que dominen altres àmbits.

De cara al proper curs hem decidit espaiar la freqüència de trobades a un cop al mes (el tercer dijous de cada mes) però mantenir el format de 4 hores, de 16 a 20 h, per tenir temps de poder tirar endavant noves millores a la web en l’espai de trobada. La comunitat segueix oberta a noves participants així que si ets programadora i t’agradaria contribuir en un projecte social o tens ganes d’apropar-te a la tecnologia i no saps quin podria ser el teu espai, suma-t’hi! A la pàgina de la Comunitat Digital trobaràs tota la informació per fer-ho, t’hi esperem!

També voldríem invitar a altres processos participatius a que repliquessin l’experiència tant de socialitzar la gestió de les seves plataformes digitals com de reforçar aquest enfoc de gènere que s’ha demostrat tot un èxit per tal de fer que dones amb diferents bagatges tecnològics s’animin a apropar-se a la programació web alhora que millorem les plataformes dels projectes de l’economia solidària! A més, també us podeu sumar a la campanya Socialissues.tech; des de Pam a Pam ja ho hem fet! Socialissues.tech  és una plataforma per sumar esforços en projectes de software Open Source i entitats de l’Economia Social i Solidària amb la finalitat de dinamitzar diverses comunitats Open Source i atreure persones desenvolupadores a aquest tipus de projectes amb impacte social. Estem acabant de sistematitzar totes les sessions i aprenentatges fets en el procès. Si ets un projecte d’economia solidària i voldries crear una comunitat digital, pots contactar amb Pam a Pam per a que et compartim el procès!

Des de Pam a Pam defensem que l’economia solidària ha d’estar atravessada per una mirada feminista i ha de confluir amb els principis del programari lliure i seguirem treballant per a que la nostra comunitat digital sigui un espai on puguem defensar aquests principis!

FESS rural: el nou Festival de l’Economia Social i Solidària rural

/en , ,

Neix a la Garrotxa i el Ripollès el primer FESS rural, un festival impulsat per activistes de l’Economia Social i Solidària que es presenta com un punt de trobada de les economies transformadores als territoris rurals. Se celebrarà el 31 d’agost d’enguany a Vallfogona de Ripollès.

La jornada vol fer visibles les iniciatives d’economia transformadora de la zona i crear un punt de trobada i intercooperació entre tots els projectes participants. S’hi dedica un espai al Mercat Social, un punt de trobada on productores, artesanes, cooperatives, creadores, entintats, associacions i projectes d’economies transformadores es presenten al públic visitant. Per participar-hi, cal tramitar la inscripció  abans del 20 de juliol.

El grup impulsor del FESS rural està format per persones de les xarxes locals XES Garrotxa i la XES Ripollès que creuen en una nova forma de produir, distribuir i consumir des dels territoris rurals, representant una alternativa viable i sostenible per satisfer les necessitats individuals i globals. Defensen un sistema econòmic respectuós amb les persones i l’entorn que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. També compta amb el suport de l’Ajuntament de Vallfogona de Ripollès, la Comissió de Festes de Vallfogona i el Cercle Garrotxa Ripollès (CercleGR).

Aquí teniu tota programació i els projectes que hi participen. Podeu seguir les novetats a les xarxes amb #FESSrural i @FESSrural

El 19 de juny fem permanent ampliada per parlar del FSMET

/en ,

Ja fa unes setmanes de la trobada d’abril del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores FSMET i aquestes han servit per pausar-se, digerir i reflexionar. Una de les novetats, és que al juliol es fa una trobada per xarxes internacionals per tal de constituir un nou grup coordinador que pugui ser més divers i representatiu. En aquesta notícia us expliquem els motius, els objectius i el perquè d’organitzar-la. Aquesta trobada, no vol deixar en segon plànol el procés d’autoorganització que s’està donant des dels diferents moviments, accions i confluències més enllà de les xarxes internacionals, però ara, per continuar el procés amb l’energia que el pugui sostenir, cal reforçar les organitzacions internacionals que hi ha al darrere.

A nivell de Barcelona és on aquest procés ha estat més viu i arrelat. En la última trobada, a l’abril, vam acordar que es faria una nova trobada al juny per debatre sobre com autoorganitzar-se a partir d’ara. Per això, us convoquem a la propera permanent ampliada per seguir valorant el procés, compartir decepcions i alegries i sobretot repensar com volem seguir construint juntes. La trobada tindrà lloc el dimecres 19 de juny de 18 a 20.30h a LaFede.cat (C/ Tàpies 1-3, El Raval, BCN). En aquesta hi participaran també membres dels diferents eixos de treball i del grup impulsor per tal d’obrir un espai de valoració i debat conjunt.

Fem una crida molt forta a participar d’aquesta permanent ja que el procés del FSMET ha estat intens a nivell local, i necessitem trobar-nos, compartir opinions, crítiques, decepcions i també poder celebrar el què ha anat bé. Estem en un moment delicat, en som conscients, per això necessitem la participació de totes aquelles persones que heu ficat la vostra energia o creieu en el procés del FSMET per debatre i construir plegades.

Podeu confirmar assistència a la trobada a través d’aquest enllaç. Per tal de fer conjuntament la proposta d’ordre del dia, hem obert aquest pad. Teniu temps fins l’11 de juny (inclòs) per escriure-hi aquells punts que teniu ganes de tractar. Des de l’equip tècnic del FSMET es recolliran i es farà una proposta d’ordre del dia que s’enviarà com a màxim el divendres 14 de juny.

Per últim, informar-vos que:

– hi han obertes dues convocatòries de feina per l’equip tècnic del FSMET

– hem activat la comunicació del FSMET a través del butlletí de notícies. Si voleu estar al dia del que es va cuinant, cal que us hi doneu d’alta a través d’aquest enllaç: https://transformadora.org/butlleti

Esperem trobar-vos el dia 19 de juny, és important poder-nos trobar!

2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària

/en , , ,

Aquest estiu, des de la comissió d’ecologia juntament amb Espai Ambiental, celebrem les 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària, una trobada d’iniciatives que  treballen per la transició ecològica des de l’ESS a Catalunya. Serà el divendres 14 de juny de 9.30 a 16 hores a la Lleialtat Santsenca (Carrer d’Olzinelles, 31, Barcelona). En aquesta segona edició, volem fer visibles i posar en valor, a les entitats i col·lectius que ja estan treballant per a la transició ecològica des de l’ESS a Catalunya. A més, aquestes jornades pretenen ser un punt de trobada que potenciï la intercooperació i permeti traçar estratègies per enfortir la dimensió ecològica de l’ESS i per poder liderar processos de transició. La trobada forma part de l’Escola d’Estiu de la XES com activitat de xarxes locals i cal inscripció prèvia.

La trobada del juliol compta amb una activitat prèvia en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona  i la xarxa local de Sabadell Teler Cooperatiu. Serà el 12 de juny a les 9.30h a la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB. Serà un taller amb el títol: El paper de l’economia social i solidària davant els reptes ambientals globals: una mirada des del territori.

Davant l’emergència climàtica i la crisi ambiental global, cal accelerar i intensificar les accions que ja estan en marxa cap a una societat postcarboni. I cal generar noves actuacions que mitiguin el canvi climàtic i alhora serveixin per adaptar-se als canvis ja desencadenats, augmentant la resiliència en tots els nivells d’organització social i promovent el procés de transició ecològica Són doncs urgents lideratges més valents, determinats i coordinats.  En aquest context, creiem que és necessari que l’Economia Social i Solidària (ESS) prengui protagonisme a l’hora de liderar processos de transició ecològica. Avui ja tenim alternatives reals, que estan impulsant aquests processos des de l’ESS, ja ho vam constat el 2018 amb les primeres Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària.

A les xarxes ens trobareu a #ecologiaESS.

Programa 2es Jornades d’Economia Socioambiental i Solidària (14 de juny)

09:30 -10:00 – Recepció
10:00h – 10:45h – Protestes, propostes i alternatives per a la transició ecològica. Algunes reflexions des de l’Economia Social i Solidària –  Kois (José Luis Fdez. Casadevante) – GARUA,  Madrid.
10:45h  – 11:15h –  Transicions i diàlegs del món urbà i rural.
– Agropolis, procés público-comunitari, cap a la sobirania alimentària de Barcelona – Marina Barroso, Comissionat d’Economia Social,  Desenvolupament Local i Consum, de l’Ajuntament de Barcelona.
– El rol de l’economia social en la sostenibilitat ambiental com a eina de conservació i valoració dels serveis ambientals dels ecosistemes, Maria Mestre Montserrat, Fundació ENT.
11.15h -11:45h Esmorzar  a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”
11.45 -12:00 – Presentació de la Comissió d’Ecologia de la Xarxa d’Economia Solidària (XES)
12:00-12:45 – Experiències que impulsen transició ecològica a Catalunya
12:45 -14:00 – Espai participat: dinàmiques per la definició d’accions i estratègies per la Comissió d’Ecologia, per el foment de la intercooperació i per enfortir l’eix ecologia dins, i des de, l’ESS.- Facilitada per Resilience Earth
14.00 – 16:00  Dinar* Cooperatiu  a càrrec del cafè cooperatiu de la lleialtat “La Capirota”

Durant l’estona de dinar i cafè ..  Música per la transició ecològica  – Ecologia i Economia Social i Solidària a toc de vinil! Per què si no es pot ballar, no és la nostra revolució.  Amb Pol·len Musical

*dinar, amb opcions veganes, preu: 10 euros

Celebrem al carrer la Diadacoop, enguany a Terrassa

/en ,

Aquest any celebrem el Dia Internacional de les Cooperatives (DiadaCoop) al parc de Sant Jordi de Terrassa el dissabte 6 de juliol., on la xarxa local XES Terrassa fa d’amfitriona. Ho farem d’una manera lúdica, però també propositiva i reivindicativa. Volem que el cooperativisme surti al carrer en un moment en què es consolida com una manera de fer empresa i de fer economia alternativa a la dominant. Ho celebrem al carrer fer pedagogia de les nostres finalitats, principis i valors, per reivindicar la nostra opció cooperativista, per evidenciar que és possible gestionar l’activitat econòmica de manera democràtica i al servei de les persones. Volem seguir construint, com a cooperativistes, un futur millor, més just, democràtic, solidari i sostenible que el present que vivim.

Com cada any, fem una crida a col·laborar aquí amb les despeses de la jornada i a contribuir a crear un fons comú per als anys vinents.

Per la inscripció a la jornada caldrà que apunteu el nombre previst de persones assistents a l’apartat comentari i recordeu reservar el sopar per poder preveure el càtering.

 

Podeu seguir també la #DiadaCoop a les xarxes!

La comissió d’ecologia de la XES declara l’emergència climàtica

/en ,

“Vull que entreu en pànic. Vull que sentiu la por que jo sento cada dia. I vull que actueu. Vull que actueu com ho faríeu en una crisi. Vull que reaccioneu com si la vostra casa estigués en flames … perquè ho està”.

La comissió d’ecologia de la XES fa seves les paraules de Greta Thunberg per instar a les sòcies que omplen el Balanç Social, (com a eina de rendició de comptes i mesura d’impacte social, ambiental i de bon govern), a actuar davant dels indicadors ambientals del Balanç Social, per afrontar mesures contundents, incorporar accions i incloure estratègies dins per mitigar l’emergència climàtica. (En aquest sentit us recomanem l’article Quin paper té l’economia solidària en la transició ecològica? publicat a La Directa).

L’acció col·lectiva és transformadora i és capaç d’implicar canvis a mig i llarg termini. Ja n’hem après, en sabem, ens vam organitzar per fer front de la crisi econòmica, hem teixit estratègies comunes, hem canviat lògiques de contractació pública, la perspectiva de genere es va fent espai dins el nostre dia a dia i l’economia social i solidària és un sector en creixement arreu del territori català.Parlem de canvi climàtic, de consum responsable o conscient i transformador, de comuns urbans i rurals, d’energies renovables, de contaminació atmosfèrica, de mobilitat elèctrica, de cures… però davant l’emergència climàtica no ens acabem de sentir interpel·lats: no revisem si hi ha marge de millora en el que fem, no incorporem polítiques de renaturalització, obviem la dimensió planetària de la nostra feina…

Sí, el moviment pel clima aparegut durant els darrers mesos no ens ha aporta una mirada nova, ja fa temps que n’estem conscienciats… però per fer front a la passivitat ciutadana, des de la comissió d’Ecologia de la XES prenem les paraules d’Antonio Gramsci: viure és prendre partit. Hi jugues?

ECOLOGIA I BALANÇ SOCIAL

Els anàlisis realitzats dels anys anteriors mostren que les entitats omplen cada cop menys els indicadors ambientals i els que ho omplen cada cop ho fan pitjor.Així, per exemple, per l’exercici 2013 el 90% i el 88% de les organitzacions van reportar el seu consum elèctric i d’aigua respectivament, mentre que pel darrer exercici aquests percentatges van baixar fins al 63% i 65%. També veiem que només el 48% de les organitzacions tenen contractada l’electricitat a proveïdores d’electricitat 100% renovable. Hi ha dos tipus de dades que es demanen: per un costat, les dades quantitatives de consums (electricitat, aigua, gas, gasolina, residus, paper), i per l’altre, les preguntes sobre l’acompliment de pràctiques concretes. Tot plegat dóna un dibuix d’on s troba l’organització en termes ambientals, i pot comparar els seus resultats anyrere any (i amb les mitjanes), facilitant els processo de millora interna de les organitzacions, i permet tenir dades agregades dels estàndards ètics de l’Economia Solidària i el Mercat Social.

És per això que amb aquest article us volem donar suport des de la comissió, no esteu soles, i us volem donaralgunes recomanacions, consells i algunes aproximacions que pensem que us poden ser útils per omplir els apartats dels indicadors ambientals del Balanç Social, perquè us poseu les piles i perquè milloreu les vostres pràctiques ambientals dins de les vostres organitzacions

Càlcul de consums:

Electricitat: Per saber el vostre consum anual podeu agafar totes les factures del 2018 i sumar els consums o bé, per fer-ho fàcil, podeu agafar la ultima factura del 2018 i apuntar aquest valor! Gairebé totes les comercialitzadores l’ofereixen als seus clients. Si sou de Som Energia, esteu de sort i tindreu l’informe anual on podreu veure aquesta informació i molt més!

Gas:Per saber el vostre consum anual podeu agafar totes les factures del 2018 i sumar els consums o bé, per fer-ho més fàcil agafarem la factura del gener del 2018 i la de desembre del 2018 mirarem la lectura seguirem aquesta fórmula: (lectura Desembre 2018 – lectura gener 2018 )* 11,5 = Consum de gas en kWh

Gasoil: Per saber el vostre consum anual podeu agafar totes les factures del 2018 i sumar-les.

Combustible utilitzat per vehicles Per saber els litres que heu utilitzat en combustible per vehicles us proposem dues opcions:
1. Si sabeu els quilòmetres que heu fet al llarg del 2018. Podrem fer servir aquesta formula aproximada: Km realitzats el 2018 * 0,08 (valor de consum del vehicle) = Litres totals del 2018.

2. Si sabeu els diners que heu pagat per kilometratge el 2018. Podeu fer servir aquesta fórmula aproximada: € destinats a kilometratge 2018/0,29 (preu del kilometratge)*0,08 (valor del consum del vehicle) = Litres totals del 2018.

Aigua: Per saber el vostre consum anual podeu agafar totes les factures del 2018 i sumar-les. O bé si teniu l’última factura del 2018 a la gràfica de consums us serà fàcil sumar els consums dels mesos anteriors en m3.

Residus: Per saber els residus produïts el millor és que us fixeu, durant una setmana, en quantes bosses de diferents tipus de residus genereu, i multipliqueu el valor per 52 setmanes a l’any (o 48 si tanqueu a l’agost). Si no teniu bàscula, podeu utilitzar aquestes dades promig:

  • Una bossa de rebuig de 20L (les bosses estandards) pesa un promig de 1kg
  • El cubell marró d’orgànica de 7L (petit) pesa 1kg
  • Una bossa d’envasos de 20L pesa 500gr
  • <1000 fulls tamany Din-A4 pesen 8,4kg (podeu fer una aproximació del residu produït a partir de les factures de paper comprades).
  • Cada ampolla de vidre tamany 750ml pesa 350 gr de mitjana

Esperem que us hagi estat útil l’article! Qualsevol dubte podeu escriure a la comissió: [email protected] .

Vols treballar pel Fòrum Social de les Economies Transformadores?

/en ,

El Fòrum Social de les Economies Transformadores, que tindrà lloc l’any 2020 a Barcelona, ha obert dues places de feina per reforçar el seu equip de treball de cara a l’esdeveniment. Es tracta d’una iniciativa (impulsada per la XES, RIPESS i REAS) que vol donar visibilitat pública i reconeixement als projectes d’economies transformadores, tot proporcionant una narrativa alternativa per a fer front al discurs hegemònic capitalista. El principal objectiu d’aquest procés és acostar moviments socials i iniciatives que comparteixin la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, i d’acabar amb l’economia basada en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat, i que lluitin per caminar cap a societats resilients i col·laboratives que construeixin i reforcin aliances i accions estratègiques a base de treballar juntes.

Actualment l’equip tècnic del FSMET està format per 6 persones. Les places que s’han obert són:

  • Responsable de comunicació del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores: 25 hores setmanals (amb possibilitat d’incrementar a 30) i incorporació la setmana del 24 de juny, aproximadament. Salari de 16.622 euros bruts anuals. Podeu consultar els requisits, descripció de tasques i perfil demanat en aquest enllaç.
  • Responsable de finançament i projectes del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores: 15 hores setmanals i incorporació la setmana del 24 de juny, aproximadament. Salari de 16.622 euros bruts annuals. Podeu consultar els requisits, descripció de tasques i perfil demanat en aquest enllaç.

En ambdòs casos, les persones interessades en aquest lloc de treball han d’enviar a [email protected] el seu CV i una carta de motivació en castellà fins l’ 11 de juny (inclòs). Les candidatures preseleccionades rebran resposta abans del 28 de juny, en el cas de no obtenir resposta en aquesta data el procés es donarà per finalitzat. Molta sort a les candidatures!

Crida per una aliança rural-urbana cap a la sobirania alimentària a la metròpolis de Barcelona

/en ,

Des de la Xarxa d’Economia Solidària ens hem adherit a la crida per una aliança rural-urbana cap a la sobirania alimentària a la metròpolis de Barcelona  de Ruralitzem, una xarxa de projectes ubicats als peus de la solana de Collserola (o al llarg de l’Eix Muntanya) i compromesos amb la construcció de sobirania alimentària als barris.

La crida insta a generar estructures de cooperació intermunicipal per implementar el Cinturó Agrari Metropolità i blindar el sòl agrícola i ramader, modificar la legislació i les ordenances que prohibeixen la comercialització de productes alimentaris produïts dins del municipi de Barcelona i impedeixen la pastura i l’apicultura en tot el terme municipal. A banda, la crida demana generalitzar un model de menjador escolar integrat en el projecte educatiu dels centres públics i guiat per criteris de sobirania alimentària, així com crear una regidoria o comissionat d’alimentació i  consolidar i multiplicar els projectes co-gestionats que es troben en general en la seva fase inicial, tant des de l’Ajuntament de Barcelona com des de la societat civil.

A més a més es proposa que que, per assolir canvis reals estructurals, actors claus com l’Institut Municipal de Mercats, Mercabarna, i els sectors del comerç, la restauració i el turisme, siguin part d’una estratègia alimentària agroecològica coordinada. Finalment, es crida a mantenir l’Espai Participatiu de recent creació a fi de promoure polítiques alimentàries públiques-comunitàries.

Us hi sumeu també?